28929–28944 di 72802 risultati

L’origen

Els estudiosos de l’obra de Thomas Bernhard acostumen a dir que la seva «obra magna» és l’autobiografia dels anys d’infantesa i joventut que l’autor austríac va escriure entre 1975 i 1982 i que va dividir en cinc volums: L’origen (1975), El soterrani (1976), L’alè (1978), El fred (1980) i Un nen (1982). L’origen ens situa a la ciutat austríaca de Salzburg, cap a l’octubre de l’any 1944. Per aquelles dates la segona guerra mundial es trobava en el seu desenllaç final, i Salzburg, com altres ciutats ocupades pels nazis, estava apunt de patir els bombardeigs de les tropes aliades. Un Thomas Bernhard de 13 anys es troba en aquell moment en un internat del centre de la ciutat. El seu padrastre i el seu tiet són a la guerra, i el seu avi (l’única persona de la família per la que Bernhard sent afecte) l’envia a un internat amb la idea que el noi estudii per tenir un bon futur professional. El llibre avança entre la crònica històrica dels fets i els records personals d’en Bernhard. Fins aquí tot sembla normal i correcte, diguem que existeixen molts llibres de memòries sobre els efectes devastadors de la guerra, però segurament pocs o cap amb la mala llet i l’odi dirigits sobre la pròpia ciutat i els seus ciutadans.

L’ombra sobre Innsmouth

L’ombra sobre Innsmouth, escrita el 1931 i publicada el 1938, forma part dels Mites de Cthulhu, la idea centrals dels quals és que, milions d’anys abans d’iniciar-se el cicle biològic a què pertanyem, la Terra era habitada per uns éssers que, tot i no ser estrictament espirituals, tampoc no eren materials en el sentit un xic estret que acostumem a donar a aquesta paraula. Aquesta raça, a conseqüència de les pràctiques de màgia negra, va perdre el seu domini i va ser expulsada de la Terra, però viu en algun lloc exterior disposada en tot moment a reconquerir-la. El personatge central de L’ombra sobre Innsmouth, en el millor estil lovecraftià, fa un viatge de turisme a la recerca d’antiguitats a la mítica ciutat d’Arkham, però ocasionalment s’atura en un ruïnós i abandonat poble mariner. En aquest poble viuen els descendents del capità Obed Marsh, que segons la llegenda popular va tenir contactes amb certes «bèsties» dels mars del Sud. Des d’aleshores, a causa de la mescla de sangs, segons sembla, els habitants d’Innsmouth han sofert extraordinàries metamorfosis: han adquirit una forma inhumana, meitat peixos meitat batracis, que els fa repugnants. A mesura que el narrador va descobrint la identitat del misteriós capità Marsh se li fa cada cop més evident…

L’Ombra del Vent

Una matinada de 1945 un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementiri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i l’arrossega a un laberint d’intrigues i secrets enterrats a l’ànima fosca de la ciutat. L’Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle XX, des dels últims esplendors del Modernisme a les tenebres de la Postguerra. Combinant les tècniques del relat d’intriga i suspens, la novel·la històrica i la comèdia de costums, L’Ombra del Vent és sobretot una tràgica història d’amor el ressò de la qual es projecta a través del temps. Amb gran força narrativa, l’autor entrellaça trames i enigmes a manera de nines russes en un inoblidable relat sobre els secrets del cor i l’embruix dels llibres, l’intriga dels quals es manté fins a l’última pàgina.

L’ombra de la sirena

A les fredes aigües de Fjällbacka apareix el cos sense vida d’un home empresonat en un bloc de gel. L’angoixa a l’illa creix quan se sap que un dels amics de la víctima fa temps que rep cartes anònimes amenaçadores. Hi ha algú a Fjällbacka que amaga un odi profund, algú sense escrúpols que ja ha actuat una vegada i que podria tornar a complir les seves amenaces en qualsevol moment. Un cas apassionant, ple de perills i girs inesperats, que intentarà resoldre la intrèpida parella formada per Patrik Hedström i Erica Falck, encara que hagi de desenterrar el passat més tenebrós de l’illa. «Quan l’aigua gèlida del mar el va envoltar, ja no sentia res. L’últim record que li va creuar la ment va ser la imatge d’aquells cabells. Llargs. Foscos.»

L’ombra de l’eunuc

Miquel Gensana, un home que ratlla la cinquantena, es planteja si té sentit el que ha fet durant la seva vida. Tota la novel·la dura el que dura un sopar amb una noia justament a la casa pairal de la seva família, a Feixes, ara transformada en restaurant. I és al llarg d’aquest sopar que Miquel Gensana es planteja «en quin moment se li havia esquerdat la vida», i fa tot un exercici de lucidesa a l’hora de revisar el seu passat. El pas per la universitat, la lluita antifranquista al final de la dictadura, les venjances i assassinats no resolts, l’opció de la violència, la veritat oculta d’una llarga història familiar, el paper de l’art i la música en la nostra vida…

L’olor del mal

Després de vuit anys rondant per Europa, el 20 de juliol de 1951 Fausto Trani torna a Roma. La ciutat s’està recuperant de les ferides de la Segona Guerra Mundial, un període en què Trani va muntar festes, complots i tripijocs per a nazis, feixistes, monàrquics i partisans i finalment va deixar enemics en tots els bàndols. Ara, el seu retorn coincideix amb el brutal assassinat d’un professor de francès. Els seus alumnes, tots del més alt nivell social, i el mateix Fausto Trani, s’hi veuran involucrats. L’olor del mal és la sorprenent incursió de Lluïsa Forrellad en el gènere negre: assassinats, pederàstia, premsa groga, prostitució, baixos fons i alta aristocràcia, tràfic de drogues, identitats falses… en una Roma vitalista, descarada i multicolor. Una novel·la amb personatges esplèndids: Fausto Trani, inclassificable, voluble, sense ideals; Liliana, la germana solemne i aristocràtica; André Laplanche, el tèrbol professor de francès; Gervasio Strata, el cap de policia mutilat; el sergent Campanella, callat i clarivident; Amerigo, un periodista incisiu…, en una trama plena de suspens i girs inesperats.

L’odissea bàrbara

A pesar de ser una de les obres menys conegudes de E.R. Burroughs, L’odissea bàrbara, amb les aventures d’un mariner americà que, contra les ordenances del seu país, traspassa la prohibida Longitud 30° Est i s’endinsa en una Europa desconeguda —ens trobem en el segle XXII— contenen, sintetitzats, els exotismes i les fantasies que van fer famosos John Carter i Tarzan, dos dels personatges més famosos de l’autor. Amb una gran facilitat i agilitat narratives, Burroughs ens explica una història insòlita en què els gèneres d’aventures i fantàstic anuncien, i proporcionen, les pautes dins les quals es mouran els primers llibres de ciència-ficció: inventiva, paisatges imaginaris i situacions sorprenents.

L’Ocell de Foc

Un joglaret de la colla del Cec de Cabrera anomenat Ocell de foc ronda feliç pels camins una mica a l’atzar, sense lloc on viure ni saber qui és. Quan comença a qüestionar la seva identitat ha de fugir tot sol en busca de la protecció del prior del Monestir de Sant Fruitós, Berenguer de Foix. Un llarg viatge per terres provençals, en plena lluita contra els càtars, i la minyonia del rei Jaume i fan que el jove visqui situacions plenes de riscs i d’aventures i acabi descobrint el seu veritable destí.

L’irradiador del port i les gavines

L’irradiador del port i les gavines (1921) representa una primera inflexió respecte al caràcter eminentment avantguardista de l’obra poètica anterior de Salvat-Papasseit. És un llibre dual —com ja s’insinua en el títol—, però l’autor incorpora aquesta dualitat a la seva particular concepció de l’avantguarda, la qual integra el futurisme de Marinetti, la influència estètica dels pintors Joaquim Torres-Garcia i Rafael Barradas, així com l’herència del regeneracionisme modernista.

L’informe Phaeton

**** ATENCIÓ! **** AQUESTA OBRA ÉS DIFERENT A GAIREBÉ TOT EL QUE HEU LLEGIT Imaginació…? Tota la quina vulgueu i més. Dades…? Per omplir tot un tren i necessitar més vagons. Lògica…? Llegiu-la i, després, intenteu rebatre els arguments qui hi esmerço. Us desafio. De què va? Doncs, a través d’un relat ple de misteri, un escriptor troba una explicació alternativa a tot el que ens han explicat, que mou el seu interior i li obre les portes d’un món fascinant, fins a conduir-lo a un descobriment demolidor que ho canvia tot: el Diluvi Universal el vam provocar nosaltres mateixos, l’ésser humà. No va haver-hi cap intervenció divina. I ho demostra. Diu la llegenda dels indis Hopi: «L’explosió demogràfica, la multiplicació de les mega-polis i dels transports aeris van fer que l’Home no es conformés únicament amb la creació… sempre desitjava més i més. No deixava de produir fins i tot el que no necessitava i com més tenia, més en reclamava.» De quines «mega-polis» i de quins «transports aeris» parlaven? Perquè la llegenda Hopi té segles i segles d’antiguitat. Per altra banda, hi ha un mínim de 83 relats i llegendes que parlen d’un gran cataclisme i de muntanyes d’aigua que ens van caure al damunt. I tots aquests relats parlen d’un home previsor, que en el nostre cas va ser Noè. Però cada regió té el seu salvador particular: Nata, Ouassou, Montezuma, Manu, Bergelmir, Yima, Nan-Choung i molts més Noè repartits per tota la geografia mundial. La piràmide de Kheops… Només és una tomba per a un faraó? Realment va ser construïda per Kheops? I, per si fos poc, hi ha un llibre silenciat i apartat de la Bíblia, anomenat el Llibre d’Enoc (un dels patriarques bíblics) que parla sense embuts d’experiments genètics, naus, estacions orbitals… Davant de tot aquest desplegament d’informació silenciada, el protagonista d’aquesta misteriosa història es demana: El que ens han explicat és la veritat? I el que és més interessant: Les llegendes són només llegendes o són crits d’un passat que ens implora que no l’oblidem?

L’increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d’Ikea

Història divertida i amb més bombolles que la Coca-Cola, que alhora és el reflex d’una dura realitat: la lluita dels immigrants il·legals en el camí cap a la llibertat. Una faula del nostre temps, un viatge iniciàtic pel cor humà, una sàtira esbojarrada que transmet un missatge subtil. Dhjamal Mekhan Dooyeghas (vosaltres digueu «Ja’m queden dues eugues»), faquir indi força astut que viu de les seves martingales i trucs de poca volada, viatja a París per comprar un llit de claus a Ikea, model Könxokinsklaus, un luxe format per quinze mil claus desmuntables. Per adquirir-lo només duu un bitllet fals de cent euros. Meravellat per la gran varietat que ofereix aquesta botiga tan gran d’objectes per a la llar, decideix quedar-s’hi tota la nit per gaudir-la i recórrer-la tranquil·lament. Però quan el sorprenen el vigilants de ronda, no té més remei que amagar-se dins un armari. Dhjamal Mekhan Dooyeghas (vosaltres digueu «Quin embolic dues llengües») inicia així una aventura que mai no hauria somniat, a través de la qual aprendrà que és més plaent ajudar els altres que no pas enganyar-los.

L’imprevist cas del noi a la peixera

La vida de Matthew Corbin, un noi de 12 anys amb un trastorn obsessiu compulsiu, transcorre en la més absoluta intimitat: el seu pànic als gèrmens l’obliga a viure tancat a la seva habitació. Convençut que el mínim tracte amb altres persones pot enverinar-lo, Matthew passa els dies mirant el món a través de la finestra. No obstant això, un fet imprevist sacseja la seva existència: un nen ha desaparegut en el veïnat, i només ell pot haver vist algun indici revelador. Però serà capaç d’atrevir-se a sortir de la seva habitació per resoldre el misteri?

L’impostor sentimental

Qui no és un impostor avui dia? Víctor Mas —periodista ocasional, escriptor novell i protagonista de L’impostor sentimental— ho és, sens dubte. També és un sentimental, és clar. Quan participa en un congrés de literatura a Anglaterra. Víctor Mas es veu implicat en una intriga d’espionatge, mentre repassa amb humor les temptacions que assetgen l’escriptor actual: el perill de la transcendència, el «miracle» dels premis, la dictadura de la promoció, les jugades dels editors… Per acabar d’embolicar la troca, l’acompanyen uns quants personatges estrafolaris: un coreà insistent, un enciclopedista desfasat, una danesa espectacular, uns editors ambiciosos, un director de diari sense escrúpols i una actriu de cinema infantil amb una curiosa fixació eròtica. I és que, segons Víctor Mas, «la vida és una acumulació de malentesos i impostures».

L’immoralista

L’immoralista (1902) és una de les primeres obres que posa en tela de judici els límits i concessions de l’amor, de la companyonia, de l’agraïment emotiu…, com a elements que es contraposen a la «cara obscura» del desig i de les forces biològiques, de la transgressió d’allò que considerem immutable.

L’illa i la dona

L’illa i la dona recull els contes més representatius de Maria Antònia Oliver, escrits des de 1968 fins a l’actualitat. A més d’incloure una selecció de contes publicats anteriorment en llibres de narracions, aquesta antologia incorpora tres textos inèdits i recupera una part important de relats que es trobaven fins ara esparsos en revistes i publicacions col·lectives. En un recorregut al llarg de trenta-cinc anys d’intensa creació literària, aquest volum ens mostra la diversitat estilística i temàtica, on apareixen com a elements recurrents el país, la terra, el feminisme, és a dir l’illa i la dona, d’una de les figures més consolidades i rellevants de la literatura catalana actual.

L’illa Fènix

Hi ha, enmig de l’oceà Atlàntic, una petita illa que no apareix a cap mapa. Allà és on es troben les instal·lacions de la Secret Academy, una misteriosa i exclusiva escola per a alumnes escollits a consciència. Ningú en coneix els mètodes d’ensenyament ni què hi aprenen exactament els nois i noies; només se’n sap que tenen prohibit parlar-ne amb ningú… El Lucas, l’Úrsula i la Rowling hi han estat admesos i, junts, hauran de descobrir quins enigmes amaga la Secret Academy i qui és qui en aquest món de professors que no ho expliquen tot, alumnes que rivalitzen entre ells i enemics de rostre desconegut.