28817–28832 di 72034 risultati

El desertor en el camp de batalla

En aquesta novel·la exuberant i plena d’humor coneixerem un home gras, molt gras, que observa el món des de dalt d’un colomar. El visita sovint un escriptor que pretén escriure un «best-seller de qualitat». Mentre l’un evoca el fill desaparegut, l’altre arrossega un secret mig transparent, i cada un acaba semblant la projecció de l’altre. Entremig, com un mitjancer, l’Home Prim. També el vell Montoya i la seva néta Alícia, enamorada del carnisser Karim. De fons, el Raval de Barcelona, viu i bategant, poblat de personatges insondables, sortits d’aquí mateix, avui mateix. Hiperrealista i fantàstica alhora, la novel·la de Julià de Jòdar proposa al lector de jugar a obrir capses i anar-les traient l’una de dins l’altra, encuriosit per les històries que s’estalonen i que retraten lúcidament la nostra era dislocada. Un llibre visionari d’un escriptor en estat de gràcia que fa un ús desacomplexat de tots els gèneres.

El desert en flames

L’Amani viu en un poble oprimit pel sultà de Miraji, on la misèria i la màgia conviuen. Somia escapar-se’n. Disfressada de noi, aconsegueix fugir gràcies a la seva extraordinària habilitat com a pistolera i a l’ajut d’en Jin, un fascinant estranger a qui l’exèrcit persegueix. Junts lluitaran per sobreviure travessant el desert i sumant-se a la rebel·lió que s’està gestant contra el sultà. Quan l’Amani descobreixi la veritat sobre en Jin i sobre ella mateixa, comprendrà que no pot fugir del seu destí.

El deixeble del diable

Durant la Guerra d’Independència dels Estats Units (1775-1783), en la qual els colons de Nova Anglaterra es van revoltar contra la metròpoli, va sorgir una estreta amistat entre un colon americà i un pastor protestant anglès.

El Decret de Nova Planta

El Decret de Nova Planta fou el darrer esdeveniment de la guerra de Successió a la Corona d’Espanya. Per tal de situar-lo evocarem breument l’historial que s’hi encadena i que li serví d’antecedent. La commoció política i sentimental produïda pel Decret de Nova Planta era prou per a atuir per llarg temps i potser per sempre un poble de menor potencial interior que el nostre. Aquest, per contra, traient forces de la situació no es deixà abatre i emprengué coratjosament els camins del redreçament. Un rigorós assaig històric escrit per l’alcalde de Girona durant la República, Joaquim de Camps, l’any 1963 i que demostra la profunditat de les arrels uniformitzadores i conqueridores de Castella que avui en dia, 300 anys després, Catalunya segueix sofrint i mantenen la necessitat de lluitar per la nostra llibertat.

El curiós incident del gos a mitjanit

Elogiada amb entusiasme per Oliver Sacks i lan McEwan, El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la que no s’assembla a cap altra. El narrador, Cristopher Boone, té quinze anys i pateix una forma lleu d’autisme. Sap molt de matemàtiques i poc sobre els éssers humans. Li agraden les llistes, els sistemes, la veritat… Odia el groc, el marró o que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos d’una veïna, decideix iniciar una investigació. Lluny de fracassar, la recerca de Christopher, que emula el seu admirat Sherlock Holmes —el model de detectiu obsessionat amb el distanciament i l’anàlisi dels fets—, qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l’envolten.

El crit de la terra

Nova Zelanda, 1907. La infància de la Glòria acaba abruptament quan és enviada, juntament amb la seva cosina Lilian, a un internat a la Gran Bretanya. La Lilian encaixa en els costums que imposa el vell món, però la Glòria vol tornar a la terra que la va veure néixer a qualsevol preu. Això la mena a endegar un agosarat pla. El profund sentiment que l’empeny a tornar a casa marcarà el destí de tots i convertirà finalment la Glòria en una dona més forta.

El crim del comte Neville

El comte Neville va a casa d’una vident per recollir la seva filla petita. La vident se l’ha trobada en un bosc, en posició fetal i tremolant de fred. Sembla que l’adolescent, que du el singular nom de Sérieuse, s’havia fugat del castell familiar. Però, abans de portar l’aristocràtic progenitor davant de la noia, la vident li agafa la mà i li anuncia: «Aviat farà una gran celebració a casa seva. Durant la recepció, matarà un dels convidats». En efecte, els Neville, excèntrica família d’antiga soca, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre el castell i el bosc que el rodeja. Amb tota probabilitat, aquesta serà la darrera. Acabarà, tal com prediu la vident, amb un assassinat? Amélie Nothomb, en plena forma, ironitza sobre aquest món anacrònic de la noblesa belga que coneix de primera mà. I ho fa amb un homenatge a l’Oscar Wilde d’El crim de Lord Arthur Savile. El resultat és una juganera i perversa faula moderna amb un vernís tragicòmic, en què, sota una capa d’espurnejant lleugeresa, treu el cap una suggestiva indagació sobre el món de les aparences, les relacions familiars, els secrets del passat, el dolor de la infantesa, les incerteses de l’adolescència i el destí, que pot acabar donant tombs ben sinuosos…

El crim de la Hipotenusa

La Hipotenusa, la professora de matemàtiques, ha desaparegut. Unes taques de sang fan pensar en la possibilitat que hagi estat assassinada. L’inspector Garrofa reuneix els sospitosos —els alumnes que sempre suspenen l’assignatura— per interrogar-los i aclarir el misteri. Però hi ha un altre implicat en el cas: el germà bessó d’un dels acusats. ¿Quina relació té amb la desaparició de la Hipotenusa?

El crepuscle dels Déus i altres històries

La publicació, el 1903, d’El crepuscle dels Déus va marcar una fita en la literatura fantàstica britànica. El llibre, que havia estat objecte d’una edició escurçada quinze anys abans —només 16 històries de les 28 que el componen—, va produir una agradable sorpresa als lectors que no coneixien l’autor, però no pas als visitants habituals de la Biblioteca del Museu Britànic, que no ignoraven pas els seus coneixements, la seva erudició i la seva ironia. L’obra es va convertir en un llibre «de culte»: les vuit edicions en quaranta anys en són una bona prova. La majoria dels relats que componen aquest recull es basen en històries i llegendes antigues i ens parlen de Déus, semiDéus, mags, fetillers, alquimistes, papes eclesiàstics, herois, filòsofs… tot plegat contat amb una deliciosa crueltat i una ironia molt britànica, amb un gran sentit de l’humor i una enorme brillantor narrativa. Es pot dir que aquest llibre admet, com a mínim, tres nivells de lectura: el primer és la lectura erudita, pròpia dels lletraferits que solen descuidar-se, per exemple, el paraigua a la biblioteca; el segon seria el tipus de lectura que fan aquells que no acostumen a anar a les biblioteques (que desconeixen, per exemple, d’on procedeix el costum de besar els peus als papes), els quals podran accedir, així, a coneixements oblidats i desconeguts, i el tercer seria el dels que frueixen amb la lectura, que —altre cop amb paraules de Lawrence— «els farà riure per sota el nas, cosa no gens vulgar. Té (el llibre) una brillantor i una perfecció en la incongruència com els busts antics amb ulleres d’aviador». Aquests últims són aquells que dubten entre deixar el paraigua o un llibre com aquest, ja que, facin el que facin, probablement no recuperaran ni l’un ni l’altre.

El cotxe de bombers que va desaparèixer

En Gunvald Larsson observava el llòbrec apartament d’Estocolm d’un home sota vigilància policial. Va mirar el seu rellotge: mig quart de dotze de la nit. Va badallar i va aixecar els braços per colpejar-se el cos i entrar en calor. En el mateix moment l’edifici va explotar i varen morir almenys tres persones en l’incendi. L’inspector en cap Martin Beck i els seus homes no sospitaven que es tractés d’un incendi provocat ni d’un crim, fins que no varen descobrir una circumstància molt peculiar i varen establir un lligam entre l’explosió i un suïcidi comès el mateix dia. El suïcida havia deixat una nota críptica amb tan sols dues paraules: Martin Beck. El cotxe de bombers que va desaparèixer il·lustra perfectament la idea que la solució dels casos d’homicidi no s’aconsegueix solament amb una sèrie de proves, aportades per un detectiu conscienciós i metòdic, sinó que calen també algunes guspires d’intuïció.

El corredor del laberint

Quan en Thomas es desperta a l’ascensor, l’única cosa que recorda és el seu nom. Està envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat. «Encantat de coneixe’t, cagafil. Benvingut a la Clariana». Més enllà dels imponents murs de pedra que s’aixequen envoltant la Clariana, hi ha el Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatge que porta és aterridor.

El coronel Chabert

Donat per mort, el febrer de 1807, sobre el camp de batalla d’Eylau, a Prússia, el coronel Chabert, company d’armes de Napoleó, no pot tornar a París, després d’un llarg peregrinatge, fins al 1818, ja durant la Restauració monàrquica. Allà descobreix que la seva casa ha estat enderrocada, la seva fortuna repartida, i que la seva dona s’ha tornat a casar amb el comte Ferraud, home ben vist pel nou poder. Chabert apel·larà a la llei per mirar de recuperar el seu nom, el seu rang, els seus béns, la seva fortuna i la seva dona. Però el món s’ha capgirat, la societat ha canviat, la vida ha seguit el seu curs. Malgrat l’ajut del procurador Derville, Chabert es deixa enganyar per la comtessa, però acaba refusant una «transacció» en què perdria el seu honor. Prefereix abandonar el lloc i no ser més que l’intern número 164, en l’anonimat d’un hospici per a vells.

El cor és un caçador solitari

El cor és un caçador solitari, publicada quan l’autora tenia tan sols vint-i-tres anys, és una de les novel·les més remarcables de la literatura nord-americana. L’autora hi descriu l’aïllament espiritual, simbolitzat per un personatge sord-mut, al voltant del qual gira un grup de personatges solitaris i marginals en un poble del sud dels Estats Units. Les notacions sudistes confirmen els caràcters d’aquest imaginari torturat, per al qual injustícies i misèria moral s’alien en la constatació de la solitud humana.

El cor del senyor Rossini

La mare de na Marina i na Maria, una mestra, vol allunyar-se del seu entorn habitual per fugir de la tristesa que l’envolta. Per aquesta raó es trasllada a fer classes a un lloc gens habitual: un circ. Na Marina i na Maria, que l’acompanyen, hi passen el curs escolar. Allà viuen tot un seguit de peripècies amb els seus nous amics: en Nico, el pallasset nan; el senyor Hans, el domador; Madame Étoile, la pitonissa, que les adverteix del perill que les amenaça. I, finalment, s’enfronten al seu enemic, el director del circ: el terrible senyor Rossini.

El cor de les tenebres

El cor de les tenebres és la història del viatge que el capità Marlow fa a la recerca del senyor Kurtz, l’agent comercial que s’ha refugiat en el riu Congo. Testimoni de l’activitat colonial, que Conrad descriu com «la més vil lluita pel pillatge que mai hagi desfigurat la història de la consciència humana», l’aventura de Marlow l’envolta en un crucial replantejament dels propis valors. Amb un gran domini de l’art narratiu, l’autor transmet al lector el profund misteri de la veritat en aquesta extraordinària exploració de la brutalitat i la desesperació humanes. Fou adaptada al cinema per Coppola a Apocalypse Now, el qual va canviar la ubicació original de l’obra —Àfrica— per Vietnam.