28785–28800 di 72802 risultati

Maigret i el fantasma

Aquesta vegada, el comissari Maigret haurà de lluitar contra uns assassins molt refinats: un prestigiós col·leccionista de quadres del segle XIX, la seva esplèndida dona i tota una cort de traficants aparentment respectables que s’amaguen en els palauets més luxosos de París. I el cas no se li pot escapar de les mans, ja que la víctima del crim ha estat un dels seus’ bons amics, l’inspector Lognon…

Maigret es diverteix

Aquesta vegada, Maigret rondina més que mai: el seu metge li ha imposat unes vacances que tenen un regust de jubilació anticipada, i el comissari no podrà posar els peus al Quai des Orfèvres durant tot un mes. Però encara que el privin de la seva joguina preferida, Maigret no es resigna a abandonar París: amagat a casa seva, compra els diaris mati i vespre per seguir, com un lector qualsevol, el crim passional del qual s’ocupa l’inspector Janvier. I és clar, no podrà evitar de ficar-hi cullerada…

Mai tornarem a ser les mateixes

La Maica Solís és una advocada a punt de fer cinquanta anys i no ho porta gens bé. La seva filla adolescent ha deixat de ser una nena de cop i la Maica no acaba de pair-ho. Tot al seu voltant és una autèntica bogeria: està començant a partir els símptomes de la menopausa, és una addicta a la Blackberry i una histèrica hipocondríaca, va a teràpia perquè encara no ha superat que el seu marit la deixés per una hostessa fa deu anys… i, per acabar-ho d’adobar, totes les dones que coneix també estan desquiciades (o ho sembla). Quan sembla que res no pot anar a pitjor, la seva secretària li prepara unes vacances «per desconnectar» en una casa rural a la Vall de Lot (França) en companyia de la seva mare i la seva millor amiga. Allà coneixerà en Jean-Claude, un metge rural amb qui tindrà una aventura que ajudarà a destarotar encara més la seva existència. Serà capaç la Maica de sobreviure al tsunami dels cinquanta i a la seva pròpia vida?

Mai tant!

La tragèdia d’una dona venuda pels seus pares a un ric empresari repercuteix com a ressò a les vides de diverses generacions que presencien el pas de la història des de principis fins a finals del segle XX. En les seves cartes, fan referència a un poble perdut a la muntanya: les seves gèlides parets de pedra oculten secrets familiars, intrigues polítiques i perill mortal. Però si preguntes a qualsevol d’ells sobre el que va passar aquí, es limitaran a dir: «Mai tant!».

La magnitud de la tragèdia

Un trompetista aconsegueix finalment el somni que ha acariciat durant setmanes: sortir amb la vedette del teatre on treballa. Per agafar coratge, durant el sopar beu molt més del que ell mateix considera recomanable. Aquest és l’inici de La magnitud de la tragèdia, una novel·la sobre l’amor, l’odi, la solitud, el pas inapel·lable del temps i la inevitabilitat de la mort. Les ambicions i les malalties desmesuradament expressionistes dels personatges són una caricatura grotesca i deshumanitzada dels desitjós, les passions i les contradiccions quotidianes. A partir d’una estructura tan sòbria com densa, Monzó teixeix —en clau de comèdia— una al·legoria vigorosa del desconcert absolut de l’home, no tan sols en aquest tombant de segle sinó al llarg de la història de la humanitat.

Un mag de Terramar

En el món de Terramar hi ha dracs i espectres, talismans i poders, i les lleis de la màgia són tan inevitables i exactes com les lleis naturals. Un principi fonamental regeix en aquest món: el delicat equilibri entre la mort i la vida, que molts pocs homes poden alterar o restaurar, ja que la restauració de l’ordre còsmic correspon a l’individu que es governa a si mateix, l’heroi complet capaç de donar el pas últim, enfrontar-se a la seva pròpia ombra, que és por, odi, inhumanitat. Aquesta és la gran aventura iniciàtica de Ged, aprenent de mag… La sèrie de «Terramar» (en principi una trilogia i més tard ampliada amb dues novel·les i dos llibres de relats) és un referent dins la novel·la fantàstica. Úrsula K. Le Guin va crear una cosmologia, una societat, una cultura i una llengua pròpia, i tot i que el conjunt es basa en las tradicions culturals i els mites de la humanitat, aconsegueix crear un univers literari tan sòlid i inoblidable com el de Tolkien.

Madame Bovary

La novel·la narra els pensaments i vivències de la Emma Bovary, convertida en arquetip literari, infeliçment casada, a la recerca d’una altra vida i la seva influència en la gent que l’envolta. Emma ha estat anomenada «Quixot femení» perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes. La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d’ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L’estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social i es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l’apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d’ella.

Macbeth

Macbeth és una tragèdia de l’etapa de maduresa de William Shakespeare. Va ser escrita després d’El rei Lear i abans de Corolià, entre els anys 1505 i 1506. Tot i que ha estat molt sovint considerada com un estudi sobre l’ambició humana, encarnada en Macbeth i la seva esposa, una lectura que faci atenció a la presència de les bruixes i les interaccions que aquestes tenen amb el protagonista, així com altres trets dels seus caràcters i de les seves accions, ens indica que l’obra és una immersió dintre un dels problemes essencials de la naturalesa humana: el problema del mal. Però Macbeth no és un personatge pervers tallat sobre el mateix patró de Iago, per exemple. El que el diferencia de tots els personatges creats per Shakespeare és el fet que Macbeth no perd mai la consciència moral. La seva perversitat en cap moment no li esborra el coneixement del bé i del mal. Macbeth és un ésser moral. La tensió entre el seu caràcter, els seus actes i la seva consciència dóna a l’obra una intensitat totalment nova a les tragèdies de William Shakespeare. No en va ha estat i continua sent una de les més representades.

La mà esquerra de la foscor

«Benvinguts a Hivern… Un món d’éssers no totalment hermafrodites, ni totalment humans… Un món de fred assassí en l’Edat del Gel i perilloses desferres congelades… Un món on el primer enviat de la Terra és abocat en un miasma de subtil intriga planetària, amb ell mateix com a garantia i el futur en joc.» Aquesta novel·la va merèixer l’any 1969 el Premi Nebula, i el 1970 el Premi Hugo.

La mà de Fàtima

S-XVI. Hernando, un jove morisc atrapat entre dues cultures irreconciliables, sobreviurà a la guerra, l’opressió cristiana i a una apassionada història d’amor en el marc de la majestuosa ciutat de Còrdova. 1568. En l’agrest paisatge de les Alpujarras granadines, els moriscs sobreviuen gràcies al seu dur esforç malgrat els continus obstacles que els imposen els cristians vells. Obligats a venerar uns símbols religiosos en què no creuen, el seu descontentament creix fins a esclatar en una revolta cruel i sanguinària. Entre els revoltats es troba Hernando, un jove de catorze anys que ha sofert el rebuig de la seva gent causa del seu origen: la seva mare, Aisha, va ser violada per un sacerdot i ell, sobrenomenat el natzarè, és el fruit d’aquest ultratge. Forçat pel seu padrastre, Brahim, a treballar com traginer des de molt nen, la guerra esdevé per Hernando en l’oportunitat de demostrar la seva vàlua davant un poble que li menysprea. El seu valor i la seva habilitat amb els animals li fan guanyar-se la confiança d’Ibn Umeyya, el rei d’al-Andalus, i la gratitud de Fàtima, la jove mare d’un petit a la qual salva d’una mort certa. No serà l’única a qui salvarà en aquesta contesa. Debatent-se entre la fe que li va inculcar Hamid el vell alfaquí que es va convertir en el pare que mai havia tingut, i els excessos que preveu comesos en nom d’Al·là, el seu bon cor l’empeny a ajudar a Isabel, una nena cristiana captiva, ia un noble castellà, don Alfonso, que li jura el seu etern agraïment. Però la seva honestedat li reporta també enveges i enemics: sobretot Ubécar, el traginer lladre, i Brahim, el seu cruel padrastre, que no suporta els favors que el rei, i sobretot la bella Fàtima, prodiguen al seu fill bastard, del qual es vingui maltractant impunement Aisha, la seva mare. Aprofitant la mort del rei a mans dels seus propis homes, Brahim aconsegueix condemnar Hernando a l’esclavitud i contreure matrimoni amb Fátima la noia. El seu lloc com a lloctinent del nou monarca sembla fer invulnerable…

M’enterro en els fonaments

Com actua un pare si sospita que el seu fill és un assassí? Com respon el fill al recel familiar? Amb el rerefons d’una universitat agitada per la lluita política durant la Barcelona grisa del franquisme, Manuel de Pedrolo presenta l’abisme entre un pare i un fill sotmesos a la mútua desconfiança i a la incomunicació.

Lord Jim

Publicada originalment a la Blackwood’s Magazine entre octubre de 1899 i novembre de 1900, Lord Jim tracta d’una deserció ètica i moral que inaugura una nova vida turmentada del seu protagonista. Basada en fets històrics, sobre l’abandó d’un vaixell de peregrins per part de la seva tripulació després d’un accident al bell mig del mar. Un personatge que no va participar a aquest succés, Marlow, explica als seus amics la relació amb el jove Lord Jim arrel del judici que va patir, i el resultat de la sentencia. L’última part de la novel·la es narra en una carta que Marlow escriu a un dels oients.

Lògica nova

Lògica nova està estructurada en set parts o distincions, la darrera de les quals proposa preguntes a propòsit de les sis precedents. La primera distinció tracta de la substància i de les qüestions de l’Art des de la seva funció lògica; la segona descriu els cinc predicables; la tercera presenta els deu predicaments; la quarta desplega les cent formes, que són una eina dialèctica lul·liana que ja apareix a l’Arbre de ciència; la cinquena descriu el sil·logisme i les fal·làcies; i finalment la sisena és una aplicació de la lògica a les ciències (teologia, filosofia natural i moral, dret i medicina).

Lo Ferrer de tall: drama en tres actes y en vers

Lo Ferrer de Tall és un drama històric de Frederic Soler estrenat al Teatre Romea el 16 d’abril de 1874. Se l’ha considerat com una mostra de l’adaptació a la dramatúrgia catalana dels característics drames d’honor castellans, però tot i que les similituds amb obres de Pedro Calderón de la Barca i Lope de Vega hi són ben evidents, no es pot desvincular en general de la resta de la producció de Soler d’aquells anys. El tema clàssic de la defensa de l’honor de la noia enfront del noble seductor que abusa de la confiança del súbdit lleial es combina aquí amb la història d’amor entre la protagonista i el patge del baró que es penedeix del pla del seu senyor i s’enamora de la noia, però el baró l’amenaça d’actuar contra la seva família si ell no l’ajuda a raptar Rosa.

Lluny de Pequín

«L’Alícia reconeixia que no feia grans esforços per integrar-se al país. De fet, ella no havia tingut mai cap interès a viure a Pequín, tot i que, d’això, no en parlava amb la Liang. Hauria suposat explicar-li que detestava qualsevol cosa relacionada amb la Xina des que va ser conscient que el seu pare, un estudiant xinès que la seva mare va conèixer quan vivia a Londres, les va abandonar al cap de pocs mesos de néixer ella». Una ferida del passat havia fet que l’Alícia, una executiva catalana de trenta anys, jurés que no trepitjaria mai la Xina. Però una magnífica oferta laboral la condueix fins a Pequín, on quatre anys després duu una vida encara molt allunyada del món xinès. Fins que un dia unes fotos antigues li donen pistes sobre el seu pare desaparegut, i és així com l’Alícia emprendrà una recerca que la conduirà fins a veritats inesperades i a reconciliar-se amb ella mateixa, amb el seu passat i amb un país tan pertorbador com fascinant.

Lluna nova

Per a Bella Swan, hi ha una cosa més important que la seva pròpia vida: Edward Cullen. Però enamorar-se d’un vampir és més perillós del que Bella mai podria haver imaginat. Edward ja ha rescatat Bella de les urpes d’un diabòlic vampir, però ara, a mesura que la seva arriscada relació amenaça tot el que és proper i estimat per a ells, s’adonen que els seus problemes pot ser que només estiguin començant…