28753–28768 di 72034 risultati

El Manifest Comunista

El marxisme o socialisme científic va ser elaborat per Karl Marx i el seu amic i mecenes Friedrich Engels. L’estada d’Engels a Manchester, on es va ocupar de la fàbrica del seu pare, li va permetre adonar-se de la situació dels obrers, conèixer Owen i començar a col·laborar amb Marx. El 1848 van publicar plegats El Manifest Comunista, un resum de la seva doctrina social i política. Traduïda a diverses llengües i revisada en els anys posteriors, es va convertir en un dels textos filosòfics i sociològics més influents que van deixar una profunda petjada en la història del segle XX. «Un fantasma recorre Europa, el comunisme» i «Proletaris de tots els països uniu-vos!» obren i tanquen el manifest respectivament. Ambdues mostren clarament la intencionalitat política d’un manifest destinat a convèncer el moviment obrer de què hi ha una alternativa al capitalisme, que a tots els països industrialitzats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalització de la lluita obrera és el camí per al triomf del comunisme.

El malentès del noucentisme

Probablement, la història de la literatura catalana de la Renaixença ençà serà redescoberta si és llegida des de la crítica al concepte de «llengua literària». Un concepte que ha convocat tota mena de malentesos: la sospita davant la llengua.

El malaguanyat

«Un dia d’abril, no recordo exactament quin, em vaig despertar i em vaig dir: s’ha acabat tocar el piano. I no vaig tornar a posar la mà a l’instrument». Sentir Glenn Gould interpretant les Variacions Goldberg de Bach a la classe de virtuosisme de Vladimir Horowitz, a la cèlebre escola Mozarteum de Viena, empeny el narrador a una decisió radical: abandonar els estudis de virtuosisme, abandonar la música, regalar l’impecable Steinway a una filla de mestre qualsevol. I empeny el seu company Wertheimer a malaguanyar els seus dots per a la interpretació a canvi d’una obsessió estèril per l’art prodigiós de Gould, l’home que odiava les sales plenes de públic. El malaguanyat presenta una introspecció vertiginosa cap a l’essència del geni, a la resplendor i la destrucció que deixa al seu pas, que és alhora, des de l’amargor i la profunda lucidesa de Bernhard, un testimoni d’excepció del nostre temps.

El mal de la guerra

Un cant antibel·licista ambientat durant els anys que van des de la guerra per la conquesta de Mallorca per part de Jaume I fins a la caiguda del càtars a la Provença. Barcelona, inici del segle XIII. Per guanyar-se els favors del rei i evitar ser empresonat per uns crims que no ha comès —en realitat tot és un complot d’un noble per apartar-lo de l’Ada, la noia que estima—, l’hostaler Marc Roses s’allista a l’exèrcit de Jaume I que es disposa a conquerir Mallorca. La dramàtica experiència viscuda a primera línia de foc li provocarà uns misteriosos atacs de follia per als quals, ni a l’illa ni més tard havent tornat a casa, ningú no troba remei. És per això que el duran a un poble de la rodalia de Barcelona, on una comunitat cristiana d’homes bons —els «bons homes», en diuen— l’acolliran i li guariran les ferides de guerra que desgraciadament continuen obertes al cos, al cor i al cap.

El llop estepari

L’obra ens explica la història de Harry Haller, un home desenganyat que no arriba a integrar-se en una societat que no se li assembla gens. L’home es defineix així com un llop de l’estepa, animal solitari, extraviat en un món que li sembla incomprensible. La seva trobada amb diversos personatges li permetrà afrontar la seva desil·lusió, especialment gràcies a un «viatge» iniciàtic que li permetrà descobrir diferents aspectes de la seva personalitat. Hermann Hesse fa, a El llop estepari, una recreació turmentada, poètica, gairebé fàustica, d’una mena de misantrop que topa frontalment amb la societat burgesa. Es tracta d’un individu dolorosament escindit entre l’home lúcid, inclinat al bé, i l’ésser instintiu, salvatge i ferotge, talment un llop. Aquest llibre —va escriure Hesse— parla de greuges i de mancances; però, amb tot, no és pas el llibre d’un home desesperat, sinó el d’un home ple de fe.

El llibreter de Kabul

Quan al novembre del 2001 Åsne Seierstad arriba a Kabul, la primera persona amb qui es troba és el llibreter Sultan Khan. Ell és un venedor hàbil i bon conversador: “Primer els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans mels van tornar a cremar”. Un dia, el llibreter la convida a sopar a casa seva, i li presenta la seva família. Els homes riuen, expliquen anècdotes i fan broma, però les dones parlen poc. Durant la seva convivència amb aquesta família, Åsne Seierstad és testimoni directe d’amors prohibits, de matrimonis de conveniència, de crims i de revoltes callades de les dones que encara se senten condemnades a “menjar pols”. Åsne Seierstad, amb tan sols trenta-dos anys, és una de les corresponsals de guerra més jove i ben considerada d’Europa: pels seus reportatges de Kosovo, Txetxènia i l’Afganistan, ha rebut molts reconeixements nacionals i internacionals, entre els quals el premi al millor periodista de la televisió noruega el 1999, al millor escriptor del 2000 concedit per la revista Elle i el prestigiós Free Speech Award al millor reporter de guerra.

El llibre dels miralls

Princeton, 1987. El reconegut professor de psicologia Joseph Wieder és assassinat brutalment. Nova York, vint-i-cinc anys més tard. L’agent literari Peter Katz rep un manuscrit. O es tracta d’una confessió?

El llibre dels Baltimore

Fins al dia del Drama hi havia dues famílies Goldman: els Goldman de Baltimore i els Goldman de Montclair. Els Goldman de Montclair, on neix en Marcus, són una família de classe mitjana normal i corrent, però els de Baltimore són molt diferents: tot els somriu, són uns triomfadors, viuen en una casa impressionant en un barri ric de la ciutat i irradien magnetisme per tots costats. En Marcus passa sempre el Nadal i l’estiu a casa dels tiets, que per a ell són la viva imatge de la felicitat. Però un dia aquell món es fa miques per sempre més. Vuit anys després del Drama, en Marcus Goldman, que ja és un escriptor famós, decideix explicar la història de la seva família. Mentre desgrana els seus records d’infantesa, en Marcus rememora la vida i el destí dels Goldman de Baltimore i la fascinació que sentia per ells. Des del Drama, des que la brillantor dels Baltimore es va apagar, en Marcus no ha deixat de fer-se aquesta pregunta: «Què els va passar, realment, als Goldman de Baltimore?».

El llibre de les ànimes

El futur de la humanitat és un secret ocult entre les pàgines d’un llibre antic. Un llibre que va ser escrit amb sang l’any 1297 per un orde d’escrivans de cabells vermells i ulls verds que semblaven tocats per la gràcia divina o bé per la mà del diable. El llibre que conté la clau del secret més gran de tots els temps i que va inspirar genis com Shakespeare i visionaris com Nostradamus, ha desaparegut. Will Piper, l’agent de l’FBI que va resoldre el cas del Judici Final, torna a submergir-se en els secrets i els enigmes de la Biblioteca dels Morts per seguir la pista del misteriós volum que s’ha mantingut soterrat per la pols de la història durant molts segles. La recerca de l’agent Piper es convertirà en un infern, una obsessió que comportarà, inevitablement, més dolor, dubtes i sang. Hi ha misteris que cal mantenir ocults i veritats perilloses que és millor no conèixer. El llibre de les ànimes no pot sortir a la llum perquè el secret que oculta és el nostre destí.

El lleopard

Durant el cru hivern d’Oslo, dues dones apareixen ofegades en la seva pròpia sang. Els investigadors de la policia no troben cap pista. Sembla que torna a tractar-se d’un assassí en sèrie, però l’única persona capaç de resoldre un cas d’aquestes característiques és en Harry Hole, que ha desaparegut a Hong Kong i ofega les penes entre fumadors d’opi i alcohol. Kaja Solness, una comissària jove, aconseguirà trobar l’amagatall del Harry i el convencerà perquè torni a Oslo, on ha aparegut un tercer cadàver. Hi havia cap vincle entre les tres dones mortes? Què hi havien anat a fer, en aquell refugi de muntanya?

El Lleó, la Bruixa i l’Armari

Nàrnia…, un món fred…, una terra que espera el seu alliberament. Quatre nens descobreixen un armari que els serveix de porta d’entrada a Nàrnia, un país congelat en un hivern etern, sense Nadal. Llavors, complint amb unes velles profecies, els nens -juntament amb el lleó Àslan- seran els encarregats d’alliberar el regne de la tirania de la Bruixa Blanca i així recuperar l’estiu, la llum i l’alegria. Nàrnia…, un món on tot és possible.

El llenyater

La primera novel·la negra queer de l’actual estrella de la literatura polonesa. Al final de la tardor, el protagonista i narrador, Michal Witkowski, es retira a un resort turístic de platja, totalment solitari fora de temporada, per escriure la novel·la que li proporcionarà diners, fama i tots els premis literaris. S’allotja en una petita casa enmig del bosc però li costa avançar en el llibre, ja que la seva atenció se centra en el seu amfitrió Robert «el llenyater» qui en realitat és un músic depressiu de mitjana edat. Michal, intrigat amb aquest personatge i seguint la pista d’una fotografia, inicia una investigació que el conduirà a un antic centre d’oci de l’època comunista i a l’oblidat cas de la desaparició d’una bellesa local. D’una forma d’allò més excèntrica i amb la col·laboració dels arquetípics i grisos personatges que es va trobant, Michal indaga en el passat d’«el llenyater».

El llenguatge

El llenguatge és una introducció breu i no gens tècnica al fenomen impressionant de la comunicació humana. La transmissió de les informacions, l’estructura del llenguatge, la diversitat lingüística del món, per què canvien les llengües, quina relació hi ha entre llengües i cultures i, finalment, com neix i com evoluciona l’escriptura, són els temes centrals d’aquesta obra que s’articula a l’entorn del fet que ens distingueix i ens constitueix com a éssers humans.

El llegat de la serp

Barcelona: Anna Verco, una jove investigadora americana, descobreix a Mallorca unes cartes antigues amagades durant segles. El seu contingut obliga a reobrir l’antic cas de l’inspector Fabregat: els misteriosos assassinats de quatre dones l’any 2003. Mentre Fabregat tira l’esquer entre els sospitosos, Anna Verco persegueix la seva pròpia presa: el llibre amb el qual va començar tot, una revelació medieval escrita en el llenguatge de les bruixes, de les dones escribes i dels alquimistes: Els Papers de la Serp. L’Anna creu que aquest llibre revelarà el misteri. Però encara no sap que ella n’és la clau.

El llarg viatge

Amb El llarg viatge, Jorge Semprún trencava un llarg silenci: el 1945, després de ser alliberat del camp de concentració de Buchenwald, i obligat a escollir entre contar o viure, entre l’escriptura o la vida, va triar viure. Tanmateix, durant quasi vint anys, fou madurant la seua experiència al camp de concentració: Com contar allò que no es pot contar? A la fi, el 1963, va publicar a França El llarg viatge (mereixedor el 1964 del Premi Formentor i del Prix de la Résistance): havia trobat la manera d’escriure el llarg camí fins l’horror. Rescatem un llibre mític i indispensable en la lluita de l’home contra l’oblit. Corre l’any 1943. En un estret vagó de mercaderies precintat, cent vint deportats creuen les terres franceses camí del camp de concentració. És un viatge claustrofòbic, vexatori: els cossos amuntegats cauen d’esgotament, un perd el compte dels dies que porta allí, i ni tan sols sap on ni quan acabarà. I, no obstant això, de vegades, una simple paraula que pronuncia un company desperta tota classe de records, l’única cosa que queda en aquests moments. Així, mitjançant salts al passat, però també al futur, Semprún traça amb magistral prosa els itineraris d’aquestes vides atrapades (algunes truncades per sempre, unes altres miraculosament preservades) pel remolí fatal de la història.

El llapis del fuster

L’estiu del 1936, a la presó de Santiago de Compostel·la, un pintor dibuixa el Pòrtic de la Glòria amb un llapis de fuster. Els rostres dels profetes i dels ancians de l’Orquestra de l’Apocalipsi són els dels seus companys republicans de presó. Un guardià, el seu futur assassí, l’observa fascinat… La història d’aquest llapis, conductor de memòries, portador d’ànimes, continuarà fins als nostres dies.