28705–28720 di 72034 risultati

El petit salvatge

Durant l’estiu de 1799 tres caçadors de la regió francesa d’Avairon van capturar al bosc un infant d’uns onze anys que estava nu, caminava de quatre grapes, no parlava i, pel que semblava, havia romàs aïllat de qualsevol contacte humà. La seua educació va ser encomanada a Jean Itard, un jove metge de 26 anys que va recollir en els dos textos que componen aquest volum les seues experiències pedagògiques. Tot basant-se en les idees filosòfiques de Locke i Condillac, Itard va haver de dissenyar i assajar unes metodologies d’aprenentatge que van contribuir decisivament a la teoria de l’educació.

El petit roure

Aquesta és la història d’un nen que n’està tip, de ser el petit de la casa. Quan els pares li anuncien que tindrà un germanet, comença a preparar la seva vinguda i es proposa dos objectius: deixar ben clar que ell serà més gran i assumir la responsabilitat de ser un bon germà gran.

El Petit Príncep

El Petit Príncep és, sens dubte, una faula sobre la recerca permanent de lhome, posant de manifest alguns dels trets que ens fan humans com lamistat, la bondat, la imaginació, lentusiasme pel coneixement… Vet aquí uns aviadors que l’any 1935 feien un vol que havia de batre tots els rècords de velocitat entre París i Saigon. Però l’avió en què viatjaven va tenir una avaria i just quan sobrevolava el Sàhara van caure enmig del desert. Van intentar arreglar l’aparell sense èxit. Després de quatre dies, gairebé a punt de morir, un beduí que passava per allà els va recollir i els va salvar la vida. Un dels aviadors era Antoine de Saint-Exupéry i al cap d’un temps va escriure un conte meravellós inspirat en aquell dia: El Petit Príncep, on explica la història d’un jovenet que viu a l’asteroide B612 tot sol, cuida tres volcans i una rosa. Però el nostre personatge es disposa a conèixer altres planetes i asteroides. Entre els descobriments que fa el petit príncep sobre el món dels homes adults hi ha un geògraf que no surt mai del seu planeta, un divertit rei que mana despòticament sobre un asteroide encara més minúscul on amb prou feines cap a la seva capa. També coneixerà un vanitós, un avorrit que només sent les lloances i un bevedor que beu per oblidar que beu, o un home de negocis que compta estels i un fanaler que ha entrat en un curiós i absurd cercle.

El perquè de tot plegat

Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, son una exhibició enèrgica de mestria. Els relats de Monzo no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d’ofici excepcional. Llibre rere llibre, Quim Monzó ha anat bastint una de les trajectòries més sòlides i ambicioses de la narrativa catalana actual, fins a convertir-s’hi en un punt de referència ineludible.

El perfum: història d’un assassí

Aquesta és la història d’un dels homes més genials i abominables del segle XVIII, Jean-Baptiste Grenouille, perfumista i assassí de noies. Des del convent que l’acull lactant fins al cementiri on coneix la seva funesta apoteosi final, la vida de Grenouille està marcada per la seva innata capacitat de captar totes les olors imaginables, i per la seva obsessió de posseir l’essència de les olors més exquisides. El perfum, una de les novel·les europees més importants del nostre temps, proposa un descens als abismes més torbadors de l’esperit humà, i alhora dissecciona transversalment una societat secretament esquerdada. Patrick Süskind, a través d’un sentit tan oblidat com poderós com és el de l’olfacte, ens acompanya per un món on coexisteixen l’esperit de la il·lustració i la pervivència de les pors i els mites atàvics.

El pecat de Belle

L’autor embolcalla l’argument, amb el protagonisme d’un grup musical, gràcies al qual i per amor d’un viatge a l’estranger per participar en un festival, se succeeixen una sèrie de situacions sorprenents i agosarades al voltant de les relacions humanes que fan difícil deixar la lectura. Desacomplexada en la forma, es mou còmodament en el món del sexe, amb situacions que semblen inversemblants però que la realitat del dia a dia les fa creïbles. Unions i desunions, divorcis i complicitats amoroses basteixen una estructura en la que quadren fragàncies de la Xina promovent relacions amb possibles trencaments quan allò que es trenca són les relacions.

El patró Gombau

El segle XIV s’està acabant, i la Mediterrània bull de comerç, cobejances polítiques i pirateria. Piranos, l’illa aquí deserta, recurrent en la narrativa de l’autor, acull uns nàufrags, capitanejats pel patró Gombau. Hauran de sobreviure en aquella terra nova per a ells. Entre els nàufrags, una noia… I un noble, ple d’urc i d’insolència, que farà el contrapunt aspre al seny cooperatiu de la majoria. El tremp del patró Gombau s’haurà de posar a prova.

El palau de la mitjanit

Calcuta, 1932: El cor de les tenebres. Un tren en flames travessa la ciutat. Un espectre de foc sembra el terror en les ombres de la nit. Però això només és el principi. El dia abans de complir els setze anys, Ben, Sheere i els seus amics hauran d’enfrontar-se al més terrible i mortífer enigma de la història de la ciutat dels palaus.

El nom del vent

«Em dic Kvothe. Potser has sentit parlar de mi». En una fonda en terra de ningú, un home es disposa a fer el relat de la seva vida per primera vegada. La veritable història que només ell coneix, una història que els rumors, les conjectures i els contes de taverna han anat deformant al llarg del temps fins a convertir-lo en un personatge llegendari al qual tothom creu ja mort: en Kvothe… músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí. Ara vol revelar tota la veritat sobre ell mateix. I haurà de començar pel principi: la infantesa en una companyia d’artistes itinerants, els anys malvivint com a lladregot als carrers d’una ciutat gran i l’arribada a una universitat on espera trobar les respostes que ha estat buscant. Atípica, profunda i sincera, El nom del vent és una novel·la d’aventures, d’històries dins d’altres històries, de misteri, d’amistat, d’amor, de màgia i de superació, escrita amb mà de poeta i que captiva —per la seva originalitat i la mestria amb què està narrada— a tots els que la llegeixen.

El nom de la rosa

L’any 1327, durant el papat de Joan XXII, el frare franciscà Guillem de Baskerville i el seu aprenent Adso de Melk es desplacen a una abadia del nord d’Itàlia per assistir a un concili entre els delegats del Papa i els representants de l’emperador per discutir sobre la suposada heretgia d’una nova branca de l’orde franciscà. En arribar-hi, l’abat els encarrega d’investigar la misteriosa mort d’un jove monjo. A mesura que la trama avança, el nombre de monjos que moren en estranyes circumstàncies segueix augmentant, i la investigació ha de continuar enmig del temor de la vinguda de l’anticrist, l’actuació de la inquisició i els debats sobre la pobresa apostòlica i la natura subversiva del riure.

El nom

Vincent, un agent immobiliari, és convidat a sopar a casa de la seva germana Elisabeth i del seu marit Pierre, professors l’un de secundària i l’altre d’universitat respectivament. Claude, un amic de la infància, trombonista en una orquestra simfònica, també és present. En aquest context, Vincent explica com ha anat l’examen prenatal que li han efectuat aquell mateix dia a la seva esposa Anna, amb qui esperen un fill, mentre l’esperen per sopar. A més a més, Vincent confia als seus familiars i amics quin és el nom que han escollit per al nen. Aquest nom deixa profundament contrariat a Pierre per raons ideològiques. La disputa que es genera entre els convidats per aquest motiu s’intensifica ben aviat, fet que dóna oportunitat al ressorgiment de vells rancors i secrets enterrats que, de mica en mica, aniran sent revelats.

El noi que va seguir Ripley

El noi que va seguir Ripley és la quarta novel·la de Highsmith sobre Tom Ripley, l’estafador, el falsificador, l’home refinat, l’espòs enamorat d’Heloise i… l’assassí. Tot comença quan un jove americà va a visitar-lo a la seva deliciosa finca de França. La història és ben travada i impecablement construïda, com sempre en l’autora, però és sobretot la manera freda i distant d’escriure que hi ha al darrera, i que amaga una intensitat, una violència i un horror, el que manté fascinat el lector.

El noi del pijama de ratlles

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de lelit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno savorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que salça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a laltra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca. L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora.

El ninot de neu

La primera nevada de l’any sol tenir un efecte màgic: la llum canvia, els sorolls s’atenuen i la brutícia desapareix sota la gran catifa blanca. Al jardí de la família Becker, ha aparegut un ninot de neu, amb els ulls negres clavats fixament a la finestra de la casa. Aquella nit, quan el petit Jonas es lleva, es troba que la mare no hi és: només en queda la bufanda rosa al coll del ninot de neu… Al llarg dels anys, a Noruega, altres dones han desaparegut el dia de la primera nevada. L’inspector Harry Hole relaciona el fet amb una carta anònima que havia rebut uns mesos abans. El policia s’enfrontarà, per primera vegada a la seva carrera, a un criminal en sèrie que el portarà fins al límit de la bogeria.

El nen

El nen no és ben bé una autobiografia, però conta fets reals de la vida de Roald Dahl que desvetllaran tanta sorpresa com les seves novel·les. Qualsevol lector que estimi els llibres d’aquest escriptor quedarà fascinat i admirat en descobrir algunes de les coses que li van passar de nen i de jove. «No me les he pogut treure mai del cap», escriu. «Algunes són divertides. D’altres, tristes. D’altres, desagradables. Suposo que és per això que sempre les he recordades tan nítidament. Totes són veritat».

El negre blanc

«The dream is over», cantava John Lennon el 1970, el somni dels «feliços» seixanta acabava el seu viatge hipster. El 1957, Norman Mailer, que va viure el naixement d’una nova visió de la vida per part dels joves nord-americans i que, de certa manera, la va compartir, aprofundeix ja en el món Hip, en la seva filosofia, la seva llengua i en els seus actes i actituds. Per a ell, el jove que participa d’aquesta incredulitat col·lectiva, d’una banda, en les paraules dels homes que detenen massa diners i poder i, per una altra, en les idees socialment monolítiques de la parella, la família, la vida amorosa, no té una altra sortida que marginar. En aquest «posar-se fora», el jove blanc es troba del braç del negre, vivint com ell de la seva música, la seva cultura i la seva ràbia, fins al punt que «l’hipster absorbeix les sinopsis existencials del negre i en la pràctica pot ser considerat com un negre blanc». Cap text actual, quan ja una certa perspectiva permetria una mirada tranquil cap a aquesta «nova filosofia», supera aquesta anàlisi rigorosa, i alhora apassionat, d’un fenomen que segueix sent per a molts incomprensible, però que ha canviat irreversiblement idees i costums en el món sencer.