28657–28672 di 72034 risultati

El senyor de Zapp

Tres són els objectius de la Ishtar, coronada ja com a reina dels zitis: primer, descobrir què li ha passat a la Nirgal, la seva àvia i anterior reina; segon, esbrinar quin és el malèvol pla secret dUsumgal, el senyor de Zapp; i, finalment, assolir els sis factors que encara li calen per a completar el seu entrenament en els tres eixos dhabilitats kiites. En aquesta ocasió la Ullah i en Zuk encapçalaran la recerca de la Nirgal, mentre que en Galam i en Golik treballaran conjuntament per a descobrir què amaga lUsumgal. I serà en Kuzu, rei dels kuzubis, qui entrenarà la Ishtar per a que assoleixi els vint-i-un nivells dhabilitat. Al llarg daquest entrenament ella descobrirà qui samaga darrera daquest enigmàtic personatge, que en un principi li semblava estricte, sever, i avorrit. Durant tot aquest temps tindrà oportunitat de conèixer més a fons el planeta Ki i les diferents cultures de cada una de les sis races que hi habiten; coneixerà nous companys de viatge que lajudaran, i evidentment, nous enemics que li posaran les coses encara més difícils. Per par seva, lUsumgal, el cruel dictador, haurà de trobar solucions per als seus maldecaps. No tan sols ha perdut la gran oportunitat devitar la successió del tron dels zittis, sinó que també ha estat derrotat a la batalla de la Vall de lOracle, ha desaparegut un dels seus dos grans consellers, i per complicar-li encara més les coses, les rebel·lions populars han anat en augment, i es tem un possible cop destat. Enigmes i secrets, descobriments i confessions, ens endinsaran en més profunditat en aquest complex món paral·lel, i ens faran entendre moltes incògnites fins al moment mai revelades, entre elles, la més important per a la Ishtar: quin ha estat el destí de la Nirgal.

El segle primer després de Béatrice

Als mercats d’Orient hi ha unes «faves» misterioses a les quals antigues supersticions atribueixen el poder d’afavorir el naixement d’infants mascles. Quan el narrador, un entomòleg, n’obté algunes durant un viatge a Egipte, no té cap dubte que el món acaba d’entrar en un moment crític de la seva història. Els naixements femenins aniran escassejant sense cap raó aparent. Són les «faves» l’origen d’aquesta maledicció? El savi i la seva companya inicien una investigació. Brutal i tendra, divertida i greu, aquesta història es presta a diverses lectures. Novel·la de l’amor d’un pare envers la seva filla; novel·la de la divisió entre un Sud agonitzant i un Nord exasperat; novel·la del xoc entre la tradició i la modernitat… Però potser es tracta, abans que res, de la novel·la d’un desconcertant final de segle XX i un esguard inquiet vers el segle XXI, tan present ja ara, que l’autor del popular Lleó el Africà anomena enigmàticament «el segle primer després de Béatrice».

El segle de la llum

Manel Gavarri, un avi de memòria prodigiosa, s’embarca en un avió a l’aeroport de Sydney, disposat a tornar al seu país i a donar un últim cop d’ull a una llarga vida que justament s’inicia amb el segle. Al llarg del viatge, evoca, a través de les històries més sorprenents, tots els oficis que ha hagut de fer (sanador de porcs, cambrer, fotògraf, empleat de la Companyia elèctrica, hoteler), així com també la seva evolució ideològica (anarquista, franquista, catalanista). Tan sols un home de molts oficis com ell i de pocs escrúpols morals ha estat capaç de sobreviure als daltabaixos del segle que ara acaba. Mèrit, aquest, que la societat, per mitjà de les autoritats polítiques, és just que li reconegui a les acaballes de la vida.

El secret del meu turbant

El secret del meu turbant explica la història real de Nadia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys després, el règim talibà s’havia instaurat a l’Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de la llar.

El secret del brigadista

El 1938, un brigadista nord-americà desapareix durant la batalla de l’Ebre, prop de la Fatarella. Setanta anys després, la Barbara Stein, la seva néta, hi viatja per descobrir les circumstàncies de la seva mort. El seu propòsit s’estronca a causa d’un misteriós assassinat en què es veu involucrada, i que activa records traumàtics de la República –com la mort de 34 camperols per milícies anarquistes–, la guerra civil i la repressió franquista. En enfrontar-se a aquesta situació, la Barbara descobrirà la fascinadora història d’amistat, intriga i traïció que va viure el seu avi en companyia d’un nen de la Fatarella.

El secret de la germandat

El secret de la germandat narra dues històries, en una trama que transcorre entre les comarques del Maresme, el Barcelonès i el Vallès, a cavall entre els segles XVIII i XIX. De primer coneixem en Ferran, un nen que viu acollit en un convent des que els monjos el troben abandonat davant la porta, acabat de néixer. Dins el monestir, en Ferran porta una vida molt especial, envoltat de frares, on el principal escull per a la seva formació és el vot de silenci dels monjos. Un cop som immersos en la vida del petit Ferran, ens topem amb l’altra història: durant l’ocupació napoleònica de Barcelona, en Simó, un jove de bona família que pateix un greu trastorn mental, acaba de tenir una crisi. Totes dues històries s’aniran desenvolupant de manera alternativa, desvetllant-se de mica en mica la seva relació, entre secrets, misteris i enigmes, enmig d’una atmosfera impregnada de creixent perill.

El salvatge dels Pirineus

Encara que costi de creure, als Pirineus també s’hi troben illes disposades a acollir robinsons. Són les anomenades feixes o feixancs, unes franges de terra coberta de vegetació enclavades entre els penya-segats i per tant, accessibles tan sols a les aus i als escaladors. L’estiu de l’any 1837, l’estudiant Ventura Mir, després de naufragar estrepitosament a les terres baixes, va a petar en una d’aquestes illes i, solitari vocacional, decideix instal·lar-s’hi definitivament. Però tot i la seva ferma voluntat, no li serà gens fàcil, ja que aviat s’haurà de defensar de tots aquells que «pel seu bé» intenten de rescatar-lo. No només la família, l’amic d’estudis o el gran amor de la seva vida, sinó també totes aquelles ideologies que no toleren l’individu solitari. Amb El salvatge dels Pirineus, Pep Coll recrea una història lúcida que porta fins a les últimes conseqüències temes tan actuals com la relació de l’home amb la natura, la solidaritat amb el tercer món, i el dret de viure on i com a un li doni la gana. Una mirada aguda i alhora crítica que l’han fet mereixedor del Premi Sant Joan 2005.

El salari de la por

Regions petrolíferes: terra de promissió en la qual us podeu fer milionari o, més sovint, morir de fam. Amb mil dòlars per barba, quatre homes, al voltant d’uns camions, porten dos carregaments de nitroglicerina destinada a «bufar» el petroli que flameja, cinc-cents quilòmetres enllà, a la sortida d’un pou. Quatre homes, a través de planes àrides, per carreteres fetes malbé en què cada sotrac pot provocar l’explosió, han pres la mort a càrrega. Quatre homes joves que tenen por però que voler viure i aquests mil dòlars són l’única possibilitat d’evasió de l’infern. L’angoixós enfrontament amb la mort durarà tota la narració, en el decurs de la qual aquests quatre homes juguen a tot o res.

El safareig dels morts

Esteve Ruscalleda, inspector del jutjat de Berga, arriba a la Colònia de Can Bartet per investigar l’assassinat de la majordoma del mossèn. A través dels interrogatoris, les converses i l’observació del seu voltant, en Ruscalleda descobreix un univers endogàmic, ple de xafarderies i dominat per unes relacions molt viciades. L’assassí pot ser pràcticament qualsevol… La víctima, l’Anselma, era una tafanera malintencionada que havia descobert i esbombat secrets inconfessables de molts dels veïns de la Colònia, amb la qual cosa s’havia guanyat molts enemics. Sense cap pista, l’inspector Ruscalleda haurà de trobar l’assassí abans que aquest torni a actuar per protegir el seu secret.

El sacrifici a Moloc

Un grup de caça troba un dit gros d’home a l’estómac d’un ós, i uns mesos més tard, el cadàver d’una dona apareix a casa seva. La Rebecka Martinsson i la policia de Kiruna inicien la investigació del que, en principi, sembla un assassinat mogut per l’odi o la gelosia. Quan la Rebecka és allunyada del cas i substituïda per l’antipàtic fiscal Carl Von Post, en un moment de còlera decideix agafar les vacances que tenia pendents. Però la Rebecka no pot deixar de pensar en l’assassinat de la Sol-Britt, i no vol que en Marcus, el seu nét de set anys, creixi sense una família i sense saber què li va passar realment a la seva àvia.

El romanç de Tristany i Isolda

Tristany i Isolda és una novel·la d’aventures i d’amor. Narra l’agitada vida de l’invencible cavaller Tristany, nebot del rei Marc de Cornualla, que esdevé un heroi després de vèncer un guerrer gegantí i matar un drac monstruós. Isolda, la promesa del rei, i Tristany s’enamoren apassionadament, víctimes d’un filtre màgic. Aquest fet origina un conflicte entre la fidelitat deguda al sobirà i l’amor etern i inevitable dels dos protagonistes, que dóna lloc a nombroses aventures i a un inoblidable final. No coneixem l’autor de la història de Tristany i Isolda. Les primeres versions d’aquesta llegenda que ens ha arribat estan escrites en vers i són obra de dos poetes de la segona meitat del segle XII: Béroul i Thomas d’Angleterre. Pel que sembla, la narració prové de la cultura celta d’Irlanda i conté elements afegits de la llegenda del rei Artús. Aquesta versió és la que va escriure el romanista Joseph Bédier l’any 1900 on va reelaborar i va reconstruir la història a partir de les quatre versions medievals més conegudes, en una elegant prosa moderna francesa, tenint molta cura amb el llenguatge, força culte i literari i amb l’estil, ple de retoricismes. La traducció catalana la va escriure Carles Riba, home noucentista, que, com a tal, respectà el llenguatge literari i retòric redactat per Joseph Bédier. Aquesta llegenda medieval ha inspirat durant segles nombrosos autors i ha estat duta al teatre i al cinema en diverses ocasions, sent l’adaptació a l’òpera que en va fer Richard Wagner el 1865 possiblement la més coneguda de totes.

El riu esborra el meu rastre

La història d’Ishi comença per a l’home blanc el 1911 a Oroville. Uns homes troben un indi mig mort de fam davant l’escorxador i, com que no saben què fer-ne, l’empresonen. La notícia desvetlla l’interès d’uns antropòlegs de San Francisco, en els quals Ishi agafarà confiança i els servirà d’inesgotable font de coneixements. Mentre no venç la por i troba refugi en aquests blancs, l’experiència viscuda és terrible. La tragèdia de la seva tribu, els yahi, té origen en la febre de l’or californiana. Cruelment perseguits pels colons blancs, els yahi s’anaren retraient bosc endins. Qui esquivava la massacre topava amb la fam. I Ishi fou el darrer supervivent de la tribu. Quatre anys visqué tot sol al bosc, sempre a la fuga, sempre afanyat a esborrar el seu propi rastre. Fins que el dia arribà, en què, extenuat, hagué de desistir.

El riu culpable

Mort el seu pare, el jove Gerard Roylake torna a Anglaterra després d’un llarg període de desterrament al continent per fer-se càrrec de la propietat familiar, Trimley Deen. Defugint el tracte cerimoniós de la seva madrastra i la mundanitat del bon veïnat, dels quals ha perdut el costum, emprèn el camí del riu més lleig del país, el Loke, que travessa les seves terres. L’encontre inesperat amb Cristel Toller, la filla del moliner, li retorna feliços records d’infantesa i li desperta sentiments amorosos, però l’existència d’un llogater a casa de la noia —un home enigmàtic follament enamorat de la Cristel, sord, sinistre i captivador alhora—, provocarà una tensió creixent de conseqüències imprevisibles. Wilkie Collins, autor de La dama de blanc i La pedra lunar, ens para a El riu culpable una nova trampa fatal amb altes dosis d’intriga que ens impedeix detenir-ne la lectura i ens obliga a aguantar-nos l’alè fins a l’ansiat final.

El ritual de la sang

Les ombres dels homes en cos de camisa desdibuixen la clapa de sol que taca les lloses; aquest any el desembre serà fred. Es dispara un telèfon. Sota les finestres, la ciutat remoreja. —Esquadra 87. Aquesta habitació obeeix les seves normes. Hi ha quelcom d’incommensurable en els homes que hi fan la feina que hi fan. Tots ells estan profundament compromesos en el clàssic ritual de la sang. —Un ximple ha assaltat una llibreria de l’avinguda Culver… —digué Meyer—. Hi ha tres morts. —Som-hi, doncs!

El retorn dels catalans

La profunda decepció que ha provocat entre la majoria dels catalans el fracàs de la via estatutària, ja que el baquetejat segon Estatut de la democràcia —tot i haver estat referendat pel poble— pot acabar eternament encallat o senzillament escapçat pel Tribunal Constitucional, ha inspirat a Patrícia Gabancho la tesi del retorn dels catalans. Diu l’autora en el llibre: «Tinc la sensació que Catalunya ara s’adona que tot plegat ha estat una estafa. Que la continuen llançant daltabaix del tramvia per parlar català, per plantejar un Estatut, per reivindicar un aeroport, és a dir, per voler un futur. Tinc la certesa que els catalans estan prenent consciència que cedir ja no és el camí […]. Ha arribat l’hora, i crec que no m’equivoco en això, del retorn dels catalans. […] I quan parlo del retorn dels catalans, vull dir que certa gent, una Catalunya ben real, comença a tenir ganes d’agafar les regnes, d’estrènyer els genolls i galopar cap a un futur més alt».

El retorn de Voltaire

Després de més de vint anys exiliat, Voltaire, la personalitat més influent de la Il·lustració, retorna a París en companyia del seu lleial secretari Wagnière. Deixa enrere la seva finca de Ferney, als Alps, i té el pressentiment que ja no hi tornarà. Amb vuitanta-quatre anys d’edat, tem que finalment la mort estronqui la seva mala salut de ferro. En el cas que arribi el moment, haurà de resoldre si ha de confessar-se per tal de reposar en sepultura cristiana, o bé negar-s’hi i comportar-se com «el patriarca dels filòsofs». Però abans té un compte pendent: triomfar a la capital francesa de la manera més clamorosa. El novel·lista Martí Domínguez s’endinsa en el segle de les llums i recrea el final de la vida d’una figura extraordinària del pensament i la literatura universals. Després de la seva personal aproximació a grans personatges històrics a Les confidències del comte de Buffon i El secret de Goethe, en aquesta ocasió planteja el xoc dels ideals humanistes amb les institucions de l’antic règim i la intolerància religiosa mitjançant els conflictes que Voltaire afronta en els últims moments de la seva existència. Des d’una mirada comprensiva, que inclou una lleu ironia desmitificadora, l’autor ofereix un portentós retrat intel·lectual i humà d’un referent crític que manté una plena vigència.