28561–28576 di 72034 risultati

Els papers pòstums del club de Pickwick

Samuel Pickwick, un jubilat acomodat que ha fet alguna incursió en el camp de la investigació científica, emprèn un viatge per observar la societat humana, acompanyat de tres amics i membres del seu club: Nathaniel Winkle, Augustus Snodgrass i Tracy Tupman. El seu objectiu és anar anotant tot el que veuen i fer arribar aquestes notes al club del qual és fundador. La ingenuïtat de tots quatre els fa caure en aventures ridícules i els converteix en presa fàcil d’alguns entabanadors, entre els que destaca el personatge d’Alfred Jingle. Posteriorment Pickwick contracta com a criat Samuel Weller, un noi d’extracció humil, bon coneixedor de les maneres de viure de les classes populars, que de mica en mica va guanyant protagonisme i arraconant els altres tres acompanyants de Pickwick, que no oferien un contrast prou marcat amb el personatge principal. La presència de Samuel Weller també enriqueix enormement la varietat de registres lingüístics, i, gràcies a la seva relació amb el seu pare i la seva madrastra, crea petites trames paral·leles sovint de molta comicitat. Paral·lelament a la coneixença amb Samuel Weller, es produeix un malentès que acaba conduint tota la trama posterior. La dispesera de Pickwick interpreta erròniament que li està proposant matrimoni, i posteriorment l’acabarà denunciant per incompliment de promesa, influïda per dos advocats sense escrúpols. L’honradesa de Pickwick, la seva negativa a actuar contra els seus principis, fan que perdi el plet i acabi en una presó de deutors. Durant tota la trama es van intercalant històries paral·leles, com El retorn del convicte, La història del captaire, etc., que mantenen un vincle feble amb la història principal, presentades com a simples lectures dels protagonistes o narracions que fa un personatge secundari.

Els pagesos

Un polèmic Josep Pla va descriure detalladament la seva visió dels pagesos. Rodava l’any 1952 i la seva prosa no deixava massa bé el món rural català d’entremig segle XX. Aquest volum, el 8è de l’Obra Completa, aplega l’assaig El pagès i el seu món, i les novel·les El campanaret i El carrer Estret.

Els ocells amics

Sagarra, enamorat de la natura i coneixedor del país, es va adonar que els seus contemporanis, tant de la ciutat com del poble, mostraven sovint una actitud poc civilitzada envers uns habitants fonamentals de l’entorn: els ocells. Així que va decidir explicar la bellesa i els beneficis d’aquests animalons per tal de canviar la mentalitat que havia detectat. «Els ocells amics» és tot un clàssic de la prosa descriptiva adreçada als infants, un clàssic a recuperar en les lectures escolars i en les sortides de reconeixement de l’entorn natural.

Els nens de l’Elisa

L’Elisa és una mestra amb indiscutible talent i vocació per a l’ensenyança, capaç de rebutjar pretendents als voltants de la seva trentena, tot i que sent una especial atracció pels adolescents. Ella controla la seva vida. Fins que l’argument comença a capgirar-se-li subtilment. L’Elisa ha trobat un jove de tretze anys amb una situació familiar alarmant, capaç de caminar cinc quilòmetres amb l’excusa de recuperar els seus guants. En un indret on l’hivern s’engoleix la primavera i la societat es torna calculadora i egoista, la veu narradora d’un jove rememora un moment crucial que el marcarà de per vida. Algú que sembla tenir dues úniques coses al cap: la primera, no acabar com els seus pares; i la segona, arribar a conèixer l’Elisa.

Els narradors de la nit

L’acció d’Els narradors de la nit transcorre en els recargolats carrers i carrerons del Damasc antic. Allà viu el vell Salim, cotxer, un extraordinari narrador de contes que fa viatjar passatgers i amics als països més llunyans on succeeixen històries fascinants. Un dia, però, Salim emmudeix. Només set històries úniques, set regals de la imaginació, podran tornar-li la parla. Set històries que els seus amics li explicaran, vespre rere vespre, just abans de fer-se fosc. Com una catifa oriental, cada conte d’Els narradors de la nit és una porta oberta al somni i a la fantasia.

Els mercaders de l’espai

Frederik Pohl i Cyril M. Kornbluth van començar a escriure a l’inici dels anys quaranta a les revistes nord-americanes de ciència-ficció. El 1952 van publicar en col·laboració, a «Galaxy», Gravy Planet, que ja l’any següent era editat en forma de llibre amb el títol de The Space Merchants. A Els mercaders de l’espai acompanyem Mitchell Courtenay en una aventura iniciàtica des de les altures dels grans executius publicitaris classe estrella fins a la misèria dels engrunes, l’últim nivell en l’escala dels consumidors, en una època en què la superpoblació de la Terra fa que a la nit sigui llogat, per a dormir-hi, cada graó de les escales dels gratacels. Una obra d’acció amb un final sorprenent, i també una dura denúncia de la societat competitiva, amb una opció clarament ecologista. A la relació de les cent novel·les de ciència-ficció més famoses —un laboriós treball elaborat per la revista italiana «FamZine» el 1981 a partir de nou obres crítiques de referència—, Els mercaders de l’espai hi compartia el primer lloc amb La Fundació d’Asimov i Les cròniques marcianes de Bradbury. Amb aquesta edició, doncs, oferim al lector català l’única de les tres més famoses novel·les de ciència-ficció de què encara no disposava en format digital.

Els Maia

Els Maia (1888) és una obra mestra de la literatura europea. Novel·la de maduresa, Eça ens hi narra la història de la decadència d’una gran família portuguesa a través de diverses generacions: des del vell Afonso da Maia fins al jove Carlos da Maia, representant del refinament de finals del segle XIX i veritable protagonista del relat. Amb aquesta novel·la l’autor s’alliberà de les consignes realistes del moment per crear un estil molt personal, a la vegada líric i irònic, un estil deutor del segle XIX i presagi del XX. Estructurats magistralment, aquests episodis de la vida romàntica —com se’ns indica al subtítol— no són possibles d’entendre sense Stendhal ni els clàssics anglesos. La intel·ligència de la traça i la virulència de la sàtira, però, són les d’un escriptor progressista que somiava a fer entrar Portugal en la modernitat. Pere Comellas comenta a l’epíleg: «Eça és un gran novel·lista, i Els Maia una gran novel·la perquè posa en dansa un món davant dels nostres ulls, un món que creix, es ramifica i es replega, s’accelera i es ralentitza, un món que parla i parla mentre nosaltres ens el podem mirar còmodament fascinats des de la finestra del llibre. Eça és un gran novel·lista perquè, sense saber com, encara ara, més d’un segle després, ens continua fent feliços.»

Els llops de la lluna roja

Mentre arriben les tropes franquistes al febrer de 1939, els llops volten prop d’un poble del Berguedà i assetgen la Maria i el seu gos. Durant l’encalç la noia descobrirà com són els llops i també com són els homes. I s’adonarà que els llops reals i els homes de debò tenen poc a veure amb tot el que li havien explicat fins aquell moment. Els fets de la guerra, que al llarg de la novel·la se’ns expliquen, són estrictament històrics i narren la tragèdia humana del conflicte a través d’uns personatges anònims que la van viure. Un llibre per a la pau!

Els jugadors de whist

¿Es poden revisitar els últims trenta anys sense nostàlgia ni revengisme? ¿Es pot ambientar una novel·la a Figueres utilitzant referents de la cultura pop? Els jugadors de whist demostra que sí. Als vint anys, la filla del protagonista es casa amb un pelao que condueix una mini-retroexcavadora. A mesura que la boda avança, ressorgeix un passat que inclou un castell, un joc, una mort, un Empordà que no és de postal. La novel·la comença com El pare de la núvia, però després s’empelta de Mystic River i d’American Beauty.

Els jocs de la fam

Podries sobreviure tot sol, en un món salvatge, on tothom farà el possible perquè no tornis a veure la llum del dia? Vint-i-quatre adolescents forçats a jugar. Només un guanyador. Els Jocs de la Fam han començat… “Estava tan obsessionada amb el llibre que me l’havia d’emportar quan sortia a sopar i amagar-lo sota la taula per no parar de llegir. La història em va mantenir desperta unes quantes nits seguides, perquè fins i tot, després d’haver-lo acabat, em quedava estirada al llit donant-li voltes”.

Els homes que no estimaven les dones

En Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país. Abans d’entrar a la presó, però, rep una curiosa trucada: en Henrik Vanger, patriarca d’una altra de les sagues escandinaves més poderoses, li demana que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la seva neboda Harriet. Amb l’inestimable ajut de Lisbeth Salander, una jove pertorbadora i socialment inadaptada, carregada de tatuatges i pírcings, i amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables, formarà un tàndem perfecte i junts es veuran arrossegats dins una espiral de secrets i mentides que no s’haurien imaginat mai. Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit… tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel·la negra de la dècada i que més de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines. Una gran novel·la d’intriga financera i política que descriu amb gran força el que s’amaga darrera de les societats democràtiques.

Els homes de la dalla

Els segadors són l’elit dels assassins, ombres que existeixen solament per posar fi a la vida dels altres. En el passat Louis n’era un. I els pecats comesos llavors el persegueixen ara, com sempre havia temut. Els diferents senyals que rep li anuncien que tant la seva vida com la d’Angel, la seva parella, estan en mans de l’assassí més temut de tots, el botxí dels assassins, assedegat de venjança. Ambdós partiran a la seva recerca, cap al nord, a una població que ja no surt als mapes. I ja ningú no sabrà res més d’ells. L’ex-detectiu Charlie Parker es posa en camí per ajudar-los. Però, l’Angel i en Louis aconseguiran viure prou temps per esperar-lo? La collita dels homes de la dalla està a punt de començar. La traïció clama venjança.

Els herois

«Herois, […] és un llibre fervorós i sincer. Ningú ha de cercar-hi enginy ni fantasia. Us dono una obra viscuda i no pas una oriflama literària. Austerament he recercat entre les meves enyorances d’aventurer humil».

Els hereus de la terra

Barcelona, 1387. Les campanes de l’església de Santa Maria de la Mar continuen repicant per a tots els habitants del barri de la Ribera, però n’hi ha un que les escolta amb una especial atenció… L’Hug Llor, orfe de pare mariner, té dotze anys i treballa a les drassanes gràcies a la generositat d’un dels prohoms més apreciats de la ciutat: l’Arnau Estanyol. Però els somnis de joventut de ser un dia constructor de vaixells toparan de ple contra una realitat dura i despietada quan la família Puig, enemiga acèrrima del seu mentor, aprofiti la posició que obté amb el nou rei per executar una venjança que fa anys que anhela. A partir d’aquest moment, la vida de l’Hug oscil·la entre guardar lleialtat a en Bernat, amic i únic fill de l’Arnau, o mirar de sobreviure en una ciutat injusta amb els pobres. Obligat a abandonar el barri de la Ribera, busca feina al costat d’en Mahir, un jueu que li ensenya els secrets del món del vi. Amb ell, entre vinyes, bótes i alambins, el noi descobreix la passió per la terra i coneix la Dolça, la bonica neboda del jueu que es convertirà el seu primer amor. Però aquest sentiment, prohibit pels costums i la religió, li aportarà els moments més dolços i amargs de la seva joventut.

Els habitants de la lluna

Josep Morató (Girona, 1875 – Barcelona, 1918) fou un periodista i escriptor català que destacà en el camp teatral. No obstant, també féu incursions en el món novel·lístic. La present obra és de les més famoses de l’autor gironí, una obra de caire humorístic que retrata amb sarcasme la societat rural de principis de segle XX.

Els Güell

Un dels cinc primers occidentals que van entrar a la tomba de Tutankamon es deia Güell. Un dels catalans que van llegir davant del Rei d’Espanya el primer memorial de greuges de la Catalunya contemporània es deia Güell. Un dels homes més rics d’Espanya durant la Segona República i la Guerra Civil del 1936 es deia Güell. Güell s’anomenava un dels redactors de les Bases de Manresa, Güell es deia un dels ponents de l’Estatut de Sau i un dels diputats de la comissió que va redactar la Constitució espanyola del 1978. L’amfitrió de dues de les tres úniques trobades polítiques que van mantenir el general Francisco Franco i Joan de Borbó es deia Güell… El més generós mecenes d’Antoni Gaudí s’anomenava Güell. El mateix que va fundar la colònia Güell i que va promoure la ciutat-jardí del parc Güell. Un Güell va oferir el Palau de Pedralbes a la Corona espanyola. I qui va hostatjar mossèn Cinto Verdaguer a la Finca Güell. Güell es deien dos dels principals impulsors de les exposicions universals de Barcelona del 1888 i del 1929. I entre els que van fomentar l’obertura de la Via Laietana per intentar convertir-la en el districte financer de la capital catalana…