28529–28544 di 72802 risultati

Peter Pan

La senyora Darling s’endú una gran sorpresa quan descobreix que la seva filla Wendy coneix en Peter Pan i que n’ha parlat als seus germans. Però la sorpresa de la senyora Darling encara és més grossa quan descobreix que en Peter Pan, el nen que no vol créixer, és de debò. I és de debò, també, que la Wendy, en John i en Michael aprenen a volar, i se’n van a la terra de Mai-més, i s’enfronten als terribles pirates, i en Peter Pan talla el braç al capità James Hook i el dóna a un cocodril…

La pesta

La ciutat d’Orà, encara sota administració francesa, és assotada per una estranya malaltia que de seguida esdevé una veritable d’epidèmia. Als habitants, els costa d’acceptar-ho, perquè un cas com aquest sembla un anacronisme, però no hi ha dubte: es tracta de la pesta. Es decreta el tancament i la incomunicació de la ciutat, que haurà d’afrontar la situació amb les úniques defenses que té: els éssers humans que li plantaran cara.

La pesta escarlata

El vell professor de La pesta escarlata és un dels pocs supervivents d’una plaga ocorreguda el 2013 que va destruir la civilització i va reduir la humanitat a un nou primitivisme. L’any 2072, el pobre home intenta traslladar infructuosament als seus néts els coneixements que la humanitat havia posseït. Jack London ens ofereix en aquesta novel·la breu una visió apocalíptica del final d’una societat incapaç de controlar el seu procés i que és a mans de la naturalesa. Obsedit pel l’avenir d’una societat que no admet, l’autor s’endinsa, en una nova fase de la seva narrativa, a plantejar el futur com la necessitat de tornar a començar de nou, a fer creu i ratlla del que existia fins ara.

Persuasió

A Persuasió, una de les novel·les de Jane Austen més reeixides i radicals i l’última completada abans de morir, fa una descripció minuciosa del sentiment abassegador del deure que asfixia la protagonista, Anne Elliot. Sota l’aparença d’una història d’amor banal, l’autora descriu magistralment el joc entre inutilitat i esperança, amb un estoïcisme i integritat exemplars. Jane Austen s’hi serveix del seu millor estil, ric i ple de complexitats, per narrar-nos la història d’una manera molt vívida i directa i, a l’ensems, plena de suggestives i velades al·lusions.

Persona

La psicoterapeuta Sofia Zetterlund fa el seguiment de dos pacients difícils: Samuel Bai, un nen soldat de Sierra Leone, i Victoria Bergman, una dona greument traumatitzada des de la infantesa. Tots dos presenten símptomes similars de personalitat múltiple. En un tranquil parc al centre d’Estocolm, troben el cadàver desfigurat d’un jove d’origen estranger. La detectiu Jeanette Kihlberg serà l’encarregada de resoldre el cas i haurà de fer front a la mateixa pregunta que la seva col·lega Sofia: ¿quant de sofriment pot infligir un ésser humà a un altre abans de deixar de ser humà i convertir-se en un monstre?

Persecució

«Us penedireu de no comprar-la», escrivia un crític americà arran de la publicació de la novel·la que avui us oferim. Potser sí, potser no. És segur, però, que mai no ha estat narrada una fuga tan espectacular i que rarament s’ha descrit un atracament tan perfecte, tan original. Un atracament, a més, sense sang: ni revòlvers ni pistoles. Rayder i Grosso no volien morir a la cadira elèctrica. Creien en l’enginy, no en la força. Per desgràcia seva, hi havia algú altre tan enginyós com ells. L’únic que calia saber era si tindrien més sort. O si perdrien el cap, perquè, fet i debatut, se’l jugaven. Des del principi.

Perquè no et perdis pel barri

L’escriptor Jean Daragane és sol a casa seva quan sona el telèfon. Una veu tallant li diu que ha trobat la seva agenda, que havia perdut fa un mes en un tren de la Côte d’Azur. Queden l’endemà mateix. L’home que ha trobat l’agenda va acompanyat d’una jove amb actitud distant. Tots dos demanen a Jean Daragane explicacions sobre un home que apareix a l’agenda. L’escriptor no se’n recorda, però quan li ofereixen un dossier sobre aquest personatge, la memòria retorna i il·lumina de nou passatges oblidats i aleshores incomprensibles de la vida de l’escriptor. Es pot llegir com una novel·la policíaca: el protagonista, a poc a poc, va desvetllant el seu passat llargament oblidat, els seus records enterrats surten a la llum i el lector queda atrapat en aquesta atmosfera misteriosa i melancòlica.

Pere Marín

«Em dic Toni Sala i fa molts anys vaig tenir un amic que es deia Pere Marín». Així es presenta el protagonista d’aquesta novel·la, que ens parla del curs que pren la seva vida a partir del moment en què, als divuit anys, el seu amic és víctima d’un accident. Amb un nucli reduït de personatges —l’amic mort i els seus pares, l’amo del bar i la seva filla, el repartidor de refrescos— que es mouen en uns pocs escenaris urbans —la fàbrica abandonada, el bar, el cementiri, els carrers de la ciutat—, Toni Sala construeix una gran història, corprenedora i desolada, i ens l’ofereix amb un estil incisiu com un bisturí. La crítica ha considerat Pere Marín com una de les millors novel·les catalanes de la dècada dels noranta.

Pere el Cerimoniós i els seus fills

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (dit també Pere IV d’Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó), que signava com a Pere Terç, fou sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d’Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), Duc d’Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i finalment comte d’Empúries (1386-1387). En morir, el 1387, el succeïren, primer, l’infant Joan d’Aragó (1350-1395), i, més tard, el germà d’aquest, l’infant Martí d’Aragó (1356-1410).

Perduda

En Nick i l’Amy són a ulls de tothom la parella ideal: intel·ligents, atractius i divertits, mantenen una relació que és l’enveja dels seus amics. Malgrat que tots dos són devots fervents de Nova York, quan amb la crisi perden la seva feina com a escriptors, es traslladen a North Carthage, per tenir cura dels pares d’en Nick, que estan molt malalts. El dia del cinquè aniversari de la parella, l’Amy ha preparat una recerca del tresor per a ell, com cada any. Però a mig matí, en Nick rep la trucada d’un veí al bar que regenta amb la seva germana: l’Amy ha desaparegut i el menjador es ple de senyals de lluita. Comença la investigació de la policia mentre en diversos indrets de la zona segueixen ocultes les capses sorpresa de la recerca del tresor, que esperen per ser obertes.

Perdré la memòria

Perdré la memòria és una llarga, però intensa, introspecció d’una dona que fa balanç de la seva vida, transcorreguda en diverses ciutats europees, sempre al costat, i a l’ombra, de l’home estimat. La protagonista està perdent, lentament, la memòria d’un amor que ha entregat sense condicions, sense límits, sense contracte. Un amor boig. Però no és sempre així el veritable amor? Perdré la memòria és la història d’un amor fou. Quan aquest amor va en una sola direcció, pot acabar en la degradació i la servitud de qui estima? I, aleshores, no és millor perdre’n la memòria? O, resulta preferible intentar desfer-se’n, sense preveure, però, les inesperades juguesques de l’atzar?

Per qui toquen les campanes

Robert Jordan, professor d’espanyol oriünd de Montana, lluita en el bàndol republicà com a especialista en explosius. Quan el general Golz li encarrega la destrucció d’un pont, vital per evitar la contraofensiva del bàndol nacional durant la batalla de Segòvia, coneix a Maria, una jove noia de la qual s’enamora i li retornarà l’amor a la vida.

Per les valls on es pon el sol

Si Richard Wagner no hagués situat el castell-santuari del Graal a les muntanyes dels Pirineus, aquesta història seria impossible d’imaginar. El geni alemany, però, a l’inici de l’òpera Parsifal, va deixar escrit que Montsalvat es troba «a les muntanyes septentrionals d’Espanya», i aquesta localització feia covar il·lusions a bona part dels melòmans barcelonins que, a finals del segle XIX, idolatraven el músic. En aquest context, l’estudiant Ramon Bofill, obligat pel seu protector, emprèn un viatge per les valls pirinenques a la recerca de la mítica muntanya. Al llarg del trajecte, l’heroi s’haurà d’enfrontar a tota mena de perills, entre els quals no hi falten bandolers emboscats, guerrillers carlins, ni pirineistes sonats. Per les valls on es pon el sol és un recorregut iniciàtic i carregat d’intriga a través dels castells, els santuaris i els monestirs en ruïnes dels Pirineus catalans i aragonesos, en el qual el protagonista compta amb companys de viatge tan excepcionals com els escriptors Verdaguer i Maragall. Una visió inèdita, escrita amb ploma magistral, sobre el sentit que amaga el misteri sempre inexhaurible del Graal.

Per a llegir quan es fa fosc

Selecció representativa de set relats de la narrativa breu de Dickens en l’àmbit de la fantasmagoria. Els elements còmics, tan abundants en Dickens, van cedint progressivament terreny, en aquestes narracions, davant del terror en estat pur, fins a culminar, amb «El guardaagulles», en una història de fantasmes que figura entre les més ortodoxament construïdes i més impressionantment aconseguides en aquest àmbit literari.

Per 13 raons

En Clay Jensen troba, quan arriba a casa, una misteriosa capsa dirigida a la seva atenció. La capsa conté set cintes de casset, tot fa pensar que les ha enviat la Hannah, una companya de classe que es va suïcidar un parell de setmanes abans. A poc a poc descobrirà les tretze raons per les quals ella ha decidit posar fi a la seva vida, tretze cares de casset que coincideixen amb les tretze persones que les han d’escoltar. Ell n’és una «és un joc molt senzill: primer les escoltes i després les passes». En Clay confirmarà que res del que fem o deixem de fer és indiferent.

Pepe i jo

La connexió de Pepe Rubianes amb el públic català era tan forta que el seu record no para de créixer. Les seves aparicions a la televisió catalana generaven rècords d’audiència no superats. El gran amic d’aquest showman imprevisible ha estat, des de sempre, Joan Lluís Bozzo. Primer compartint les aventures escèniques, després els èxits amb Dagoll Dagom, els projectes per a la televisió, l’esclat del Pepe en solitari… i també la vida personal, l’amistat, la malaltia, els alts i baixos d’una vida intensa. Sempre, sempre, van ser dos amics de l’ànima que se sabien les llums i les ombres, les fortaleses i les debilitats. Rubianes i Bozzo feien una parella clàssica i molt eficaç: el pallasso esbojarrat i el pallasso seriós, el clown i l’august. Han hagut de passar deu anys perquè en Bozzo s’hagi decidit a escriure aquest relat tan íntim, tan sincer, tan viu, divertit i emocionant del seu amic. Amb la marca «Rubianes».