28353–28368 di 72034 risultati

Un home anomenat Ove

L’Ove no és el típic veí que t’agrada trobar-te pel barri. És un rondinaire, un pesat que insisteix fins a l’exageració a mantenir l’ordre i la disciplina. Gairebé té seixanta anys i és un solitari ressentit a qui el destí ha arrabassat massa coses. Tanmateix, a la vida de l’Ove hi ha una cosa que està a punt de canviar. Un seguit de circumstàncies fortuïtes li tornen de mica en mica la fe en el gènere humà. I alhora les persones que l’envolten comencen a comprendre que el barri no seria el mateix sense el torracollons de l’Ove. Seria un lloc més fred, menys solidari i, encara que sembli mentida, molt menys divertit… Perquè, al final, tothom estima l’Ove.

Ho sento, us heu equivocat de número

El telèfon, el timbre, la nit. Una mà que disca, una veu que parla, una orella que escolta. Una mica més de nit, el silenci, l’espera, l’angoixa. La veu, les veus. La soledat, un món aliè, hostil. Un món a fora, un món a dins. La cambra. Els ulls que sotgen el telèfon, les mans que engrapen les mans i es retorcen. La nit és alta, la nit és llarga. Algú combina, algú maquina, algú. Algú a l’altra banda de ciutat, algú a prop. Les llàgrimes, les idees, el cervell que treballa. I un altre cervell, ignorat i monstruós, destructiu. Fa calor, fa fred, no fa res. Les hores, els minuts, els segons. Alguna cosa que asfixia. Les tenebres interiors i la por, alta com un mur. El telèfon, el timbre, la nit…

Ho sé tot de tu

Imagina’t que un dia veus la teva pròpia foto a la secció de Contactes del diari. Quan arribes a casa, la teva família hi treu importància —diuen que tots tenim un doble—, però en el fons tu saps que ets la dona de la foto i que no podràs respirar tranquil·la fins que no descobreixis per què surts entre els anuncis de Contactes. Sents que t’observen. Que hi ha algú que ho sap tot de tu. Un nou thriller psicològic que et tindrà amb l’ai al cor fins al final.

Ho sap tothom, i és profecia

J. V. Foix és un autor preocupat per la qualitat del seu llenguatge i per les exigències del seu estil. Les paraules que fa servir són curtes, dures, curulles de ressonàncies acolorides, molt sovint intraduïbles. Intraduïbles a la resta de llengües, però, sobretot, intraduïbles al llenguatge estàndard, massificat i periodístic. Heus aquí un petit recull de les proses poètiques i poesies més significatives de l’autor.

Un hivern plàcid

Conjunt de poemes que l’autor de Roda de Ter va escriure entre el març del 1991 i el desembre del 1993, i que va obtenir el premi de la Crítica de poesia catalana de l’any 1995.

Hivern àrtic

Al gener, l’implacable hivern islandès s’ha convertit en l’amo de l’illa. Però no és només la severitat del clima el que gela la sang a les venes: l’Elias, un nen de deu anys, l’han trobat a prop de casa apunyalat i en estat de congelació. És el fill d’una immigrant tailandesa que malda per mantenir la família des que el seu marit islandès els va abandonar. L’inspector Erlendur Sveinssoni els seus inseparables ajudants Sigurdur Oli i Elinborg són els encarregats de resoldre un assassinat per al qual no falten sospitosos. I per trobar les respostes per a les incòmodes preguntes que el cas planteja, l’Erlendur i el seus companys es veuran obligats a aventurar-se en el passat de la família i en les profundes aigües de la societat islandesa.

Hivern

El Costumari Català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari Català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest primer volum, dedicat a l’hivern, recull dades des del 21 de desembre al 20 de març.

Històries naturals de la paraula

«No sabríem com imaginar un món sense paraules: un univers emmudit. El mar sense que ningú digués mar; els núvols privats de les paraules gris, blanc i brillant, o de les expressions amb què desitgem la pluja necessària; les criatures que van creixent cap a un món complex òrfenes dels mots d’ànim; els amants sense paraules d’amor… Cal, doncs, tenir cura de les paraules, salvar-les i conservar-les, perquè no tornin a la foscor i al silenci». Així acaba aquest llibre de Jesús Tuson, que és alhora un homenatge al poder de la llengua i un recorregut apassionat i divertit per la vida quotidiana de les paraules. Històries naturals de la paraula fa una revisió atrevida de vells conceptes com el bilingüisme, la tolerància o la unitat de la llengua, i converteix la lectura en un joc sorprenent i deliciós, on el lector sempre guanya.

Històries del vespre i de la nit

L’erotisme, el fantàstic, el misteri, el terror, tenen el seu espai predilecte en el vespre i la nit, on l’ambigüitat i la irrealitat s’instal·len per dret i prenen cos dins la imaginació del lector. Amb un ritme àgil i compassat, amb un llenguatge ric i variat alhora que directe i clar, tan viu que el lector veu el que passa mentre llegeix, l’autor basteix uns relats plens de força, intel·ligència i originalitat. Aquest recull de relats es mou des de l’hiperrealisme i el dirty realism fins al fantàstic, de l’erotisme al terror, de la comicitat al sinistre i del grotesc a un lirisme que amaga paranys emmetzinats. En aquests relats gràfics i vigorosos, que tenen ritme i rigor de gènere però també elements innovadors, l’amenitat i la tensió fan que l’expectació es mantingui fins el final, on ens esperen desenllaços sorprenents.

Històries de Londres

La imaginació de Doris Lessing explora els foscos racons de la relació entre homes i dones i descobreix una realitat molt més llefiscosa darrere la façana de les relacions convencionals entre els sexes. Els contes i apunts d’aquest recull penetren en el cor de l’experiència humana amb passió i intel·ligència. A «Pardals» una parella discuteix sobre la independència de la seva filla a la taula d’un cafè de Hampstead Heath; «El pou» presenta una dona gran de mentalitat independent que rep la inesperada visita del seu antic marit, cosa que provoca una allau de records i fantasies que obliguen a anar-se’n de vacances a Escandinàvia; a «Entre les roses» una trobada gairebé casual a Regent’s Park dóna pas a una difícil reconciliació entre mare i filla; «La pura realitat» mostra la dura veritat que s’amaga en les relacions entre sexes. Històries captivadores que ens mostren l’excel·lència literària del Premi Nobel de Literatura.

Històries de la mà esquerra

Amb aquest recull de setze relats, Jesús Moncada inicia el que serà l’eix de tota la seva producció narrativa: la recreació del seu poble natal, Mequinensa, abans que fos inundat pel pantà de Riba-roja. Els relats se situen temporalment en diverses etapes del segle XX, bàsicament en els temps de la Segona República i el franquisme. Fugint del costumisme i introduint elements fantàstics que s’insereixen amb naturalitat dins la realitat quotidiana, Moncada fa el retrat i s’erigeix en cronista d’un lloc i d’uns personatges que a hores d’ara, i gràcies a la consolidació de les seves obres posteriors, ja formen part de la literatura catalana.

Històries de fantasmes d’un arqueòleg

Els vuit relats que componen aquestes Històries de fantasmes d’un arqueòleg —entre les quals figuren Número 13 i Mezzotinta, dues de les peces més reeixides de tots els temps— van ser publicats per primer cop el 1904 i des d’aleshores no han parat de reeditar-se amb regularitat. Els contes de terror d’en M. R. James destaquen pel desenvolupament d’efectes subtils emmarcats en una atmosfera d’inquietud i angoixa, sovint en un context de trivialitat i sentit comú que serveixen de contrapunt i contrast. Mai es troba a faltar un cert escepticisme, una pinzellada d’ironia i humor, així com el rerefons d’una gran cultura erudita.

La història immortal. L’anell

En el Canton de final del segle XIX, el senyor Clay, un vell comerciant de te que ha aconseguit aplegar una enorme fortuna, vol fer alguna cosa que li permeti demostrar al món que encara pot aconseguir tot allò que es proposi. L’heroïcitat que vol dur a terme aquesta vegada és convertir en realitat una història que va sentir explicar en un vaixell mercant i que, segons sembla, no ha passat mai de debò. La història és la següent: una nit, un ancià s’apropa a un jove mariner que acaba de desembarcar i li demana si vol guanyar-se unes guinees; en respondre ell que n’estaria encantat, el vell el convida a casa seva, li ofereix un esplèndid sopar i li diu que, per guanyar-se el sou promès, ha de passar la nit amb la seva jove i bonica esposa, de la qual ell no ha pogut aconseguir un hereu. Obsessionat a recrear la història amb tota fidelitat, el senyor Clay no s’adona que ha posat en marxa un mecanisme de conseqüències imprevisibles. Perquè ningú no pot encarrilar el destí dels altres amb l’únic objecte d’obtenir un plaer secret movent-ne els fils invisibles.

Història del setge de Lisboa

Raimundo Silva és un revisor de textos d’una editorial, un personatge anodí que té com a missió a la vida conservar la integritat dels textos que arriben a les seves mans. Un dia, revisant un text històric, pren una decisió: introduir un «No» on hauria d’aparèixer un «Sí». Aquesta determinació altera, sens dubte, la història escrita, però també va a ser fonamental en la seva vida personal. El conservador Raimundo Silva no tornarà a ser subjecte pacient de la història, tant la universal com la personal, perquè el seu acte de rebel·lia li fa assumir el protagonisme que, com a home —i per tant hegemònic— li correspon en la vida.

Història del nou cognom

Aquesta és la Història del nou cognom, la segona novel·la de l’èxit mundial de la saga de L’amiga genial. Hi retrobem de seguida la Lila i l’Elena, i aquesta gran història d’amistat complicada i meticulosament retratada: la seva relació d’amor i odi i l’entramat indestriable de dependència i alhora voluntat d’autoafirmació. La Lila i l’Elena tenen setze anys i se senten en un cul-de-sac. La Lila s’acaba de casar, però de seguida que adopta el cognom del seu marit té la impressió d’haver-se perdut a si mateixa. L’Elena s’ha convertit en una estudiant modèlica, però, justament al casament de la seva amiga, descobreix que no està bé ni al barri ni fora.

Història de l’ull

La novel·la narra la història de Georges i Simone, una jove parella fascinada pel sexe que és guiada per un llibertí noble anglès en un viatge iniciàtic per Espanya, un viatge que és un descens als inferns del sexe dur, l’escatologia i la blasfèmia. Partint d’un procés creatiu molt estimat dels surrealistes, relaciona les imatges que d’una manera inconscient i automàtica evoquen l’ull, l’ou, el sol, els genitals del toro, amb tota la seva càrrega de connotacions atàviques, i ens les «revela» en el seu contingut eròtic més revulsiu. El personatge de la jove Simone, que transgredeix en tots els seus actes qualsevol norma de comportament sexual admès, moralment i conscient, és l’encarnació, d’una banda, del Desig inconscient i, per altra, del Pecat, del Prohibit i per tant del plaer, que al seu torn, per ser fruit del mal, no és més que portador del màxim càstig: la mort. Així doncs, el gaudi en la seva plenitud sap sempre a mort.