28337–28352 di 72034 risultati

L’hora violeta

El món de les dones, amb totes les seves contradiccions, renúncies i esperances, és el que descriu Montserrat Roig a L’hora violeta. La Norma, la Natàlia i l’Agnès, les tres protagonistes, exposen el seu fracàs a través de les relacions que tenen amb els homes. La Norma s’adona que ha perdut la confiança en el seu marit quan ell li explica que hi ha una altra dona, la Natàlia oculta la seva inseguretat darrere una capa de fredor i distanciament, i l’Agnès té un marit que la culpa de tots els problemes relacionats amb la família i els fills. Les vivències de cadascuna d’elles indiquen amb claredat la necessitat de trobar una sortida en un món replet d’angoixes i creat a la mida dels homes, i les tres dones arribaran a entendre que han de mirar el món amb els seus propis ulls, sense el filtre d’una altra mirada.

Homonots

A la manera de Josep Pla, de qui pren el terme «homenot» per jugar-hi i transformar-lo en «homonot», Francesc Soler es planteja «recordar el que alguns homes han fet més enllà dels interessos particulars, immediats i petits» fins a esdevenir «un tipus singular, insòlit, que s’ha significat d’una manera remarcable». Soler entrevista deu homosexuals destacats i famosos (Jordi Llovet, Jaume Santandreu, Miquel Iceta, Jordi Petit, Armand de Fluvià, Llibert Ferri, Ferran Pujol, Ventura Pons, Nazario i Juan P. Julià) amb la voluntat de dibuixar la memòria col·lectiva de l’homosexualitat a Catalunya des dels darrers anys del franquisme fins a l’actualitat. La diversitat vital, social i professional dels entrevistats és una de les riqueses del llibre i, com reconeix Santi Vila en el pròleg, la llibertat i la normalitat actuals es deuen «al compromís de persones amb noms i cognoms; i entre elles, a bona part dels entrevistats en aquest llibre».

Homes i ratolins

Ambientada en la Gran depressió dels Estats Units d’Amèrica, Steinbeck aconsegueix que la història de dos treballadors temporers que somien tenir una granja pròpia tingui una transcendència insospitada. El dramàtic fracàs de les aspiracions de George i de Lennie, units per uns llaços d’amistat molt forts, no evidencia només la fragilitat dels somnis i el miratge de la terra promesa americana, sinó també l’amarga soledat que imposa una societat insolidària. La duresa de la història contrasta, però, amb la tendresa que demostren alguns personatges i amb la profunda humanitat amb què els tracta Steinbeck.

Homes i no

Homes i No (1958) és una obra teatral de Manuel de Pedrolo que va tenir una acollida notable quan va ser portada a escena. Tot i que van patir l’assetjament de la censura franquista i les dificultats que condicionaven la representació del teatre català d’aquell moment, va ser rebuda com a una obra innovadora, que trencava una dinàmica conservadora i fomentava la creació d’un públic nou i exigent. Deixant de banda la consideració com a teatre de l’absurd —seguint la petja de Samuel Beckett o d’Eugène Ionesco— o existencialista, l’obra escènica de Manuel de Pedrolo és una exploració de la condició humana, en què són ben presents la idea de llibertat i una actitud de revolta.

Homes d’honor

Se sabrà mai tot del Dani Santana? L’exdirector del diari Crònica condueix ara un programa d’investigació i d’entrevistes a la televisió. Fugint d’uns problemes, se’n troba uns de nous. Tuzza Talese, una siciliana temperamental que ha destapat els secrets de la Cosa Nostra, acudeix al seu programa i li capgira la vida. Un testimoni de l’incendi del Liceu s’adreça al periodista amb una revelació incòmoda, lluny de la versió oficial. Per si no en tingués prou, el programa descobreix que l’heroi indiscutible del país, el pare de l’alcalde de Barcelona, no ho va explicar tot sobre el seu exili. Periodisme d’investigació, poder, intriga, corrupció, sexe clandestí i acció en una nova novel·la del periodista Dani Santana.

Homes artificials

Homes artificials (1912) es pot considerar tècnicament la primera novel·la de ciència-ficció catalana. Pujulà ens hi refereix l’experiment del Dr. Pericard, un savi enderiat a aconseguir una societat nova, dessocialitzada i perfecte, sense codis morals, el qual emprèn l’aventura científica de crear un grup d’androides individualitzats i exempts de tot atavisme. Superhomes destinats a capgirar completament no tan sols els valors de la societat establerta, sinó la societat mateixa tot creant-ne una altra de nova i lliure. Quant al resultat de tot plegat…

Homes

Conjunt de relats sobre l’univers masculí en què l’autora desgrana diverses tipologies d’homes en 22 contes breus, tots tractats amb humor, ironia, «i un punt de mala llet». L’història del retrobament de dos antics amics que fingeixen ser feliços amb les seves dones, la redacció d’un xiquet que delata els maltractaments del seu pare envers la família, el desig d’un professor per una alumne, un home que es vesteix de la seva difunta dona, una parella d’homes que ha d’explicar als pares d’un d’ells la seva relació… Hi ha lloc també per a un gos i un extraterrestre. Relat a relat, l’autora capgira els estereotips més arrelats i ens mostra un retaule de mascles contemporanis per a tots els gustos.

Homenatge a Catalunya

El britànic George Orwell és un clar exemple d’escriptor compromès amb la llibertat i ho deixà ben palès lluitant contra el feixisme com a milicià del POUM. Homenatge a Catalunya, on expressa la seva admiració per la lluita popular a les zones revolucionàries de Catalunya i Aragó, recull aquesta experiència en primera persona, i testimonia el seu compromís amb els oprimits i la seva aversió envers el feixisme i l’estalinisme. Orwell es també autor de dues grans paràboles contra el totalitarisme: La rebel·lió dels animals i 1984.

L’home-llop i altres relats

L’amor és cec, ja ho sabem, i per això l’únic possible és amb una desconeguda amb qui heu ensopegat enmig d’una boira on no es clissa res. Veure el rostre d’una cantant —si l’haguéssiu vist!— us durà a la cadira elèctrica, i veure les meravelles de la dona somiada entre les urpes del Major de maligne ull de vidre us farà ser un sant Jordi de diumenge a la tarda. Què feu tocant la trompeta tota la nit amb dos bordegassos amb qui no teniu res a dir-vos i per a una colla d’enzes d’uniforme que només volen fer el fatxenda? No diuen res de les tres esquiadores que ni us passen el pa a taula i xerra que xerra la noia suïcida que heu salvat. París és ple de paranys per a paraules i màquines d’or. A muntanya, un vailet esdevé pensador d’un cop d’esclop i ve a París. A Ville D’Avray, al bosc dels Falsos Reposos, un jove llop és mossegat per un violent Mag, i també fa cap a París. El Major emprèn el seu viatge al Sud… Tretze relats patafísics de Boris Vian, on la imaginació i la transgressió narrativa hi juguen un paper destacat.

Un home que se’n va

Vicenç Villatoro indaga en les causes que van fer que el seu avi abandonés Castro del Río, un poble «blanc i immòbil» de Còrdova, a l’edat de 60 anys, després d’una vida agitada, com a regidor de l’esquerra burgesa, comerciant de teixits sense sentit del negoci, condemnat a mort pels franquistes i finalment emigrant a 60 anys, gairebé l’edat que té el seu nét escriptor quan s’encara a la figura enigmàtica de l’avi Vicente. Un home que se’n va és una novel·la testimonial i de reconstrucció del passat. Un cop mort l’avi, l’escriptor Vicenç Villatoro fa un viatge a Castro amb el pare, per reconstruir entre tots dos la gran història d’un de tants immigrants que un dia van deixar el poble sense saber si hi tornarien mai més. De Vicenç a Vicente i de Vicente a Vicenç, un viatge als orígens i una projecció de futur.

L’home que perseguia la seva ombra

Lisbeth Salander està complint condemna a la presó de Flodberga, on intenta evitar qualsevol tipus de conflicte amb la resta de recluses. Però en el moment en què es converteix en la protectora de la jove de Bangladesh que ocupa la cel·la veïna, la perillosa líder de les internes la col·loca en el seu punt de mira. Mentrestant, en Holger Palmgren visita la Lisbeth i li explica que ha rebut uns documents que contenen informació relativa als abusos que va patir de nena. Salander recorre a Mikael Blomkvist i tots dos emprenen una investigació que pot treure a la llum un dels experiments més atroços afavorit pel Govern suec als 80.

L’home que mirava passar els trens

Georges Simenon, un dels grans autors del gènere policíac, deu la seva reputació a incomptables històries protagonitzades pel celebèrrim inspector Maigret i, sobretot, a unes quantes novel·les d’un realisme descarnat, entre les quals es compta L’home que mirava passar els trens. En aquesta obra magistral, Simenon retrata l’espiral vertiginosa de fets que, en poc temps, converteixen Kees Popinga, ciutadà gris i honrat de Groningen, treballador i pare de família modèlic, en una de les principals preocupacions de la policia de París.

L’home del llac

El nivell de l’aigua d’un llac baixa tot de sobte després d’un terratrèmol. L’absència d’aigua descobreix un esquelet mig enterrat en el llit de sorra del llac. La calavera té un orifici. Encara més estranya és la presència d’un gros aparell de ràdio amb inscripcions en rus. Erlendur, Elinborg i Sigurdur Oli inicien una investigació que els porta fins a l’època de la guerra freda, quan els estudiants d’esquerres més brillants eren enviatsa estudiar a l’Alemanya Oriental. La trama mescla un cas d’assassinat amb les esperances de la joventut i l’espionatge internacional. Caldrà força temps, no obstant, abans que aquest episodi mostri tots els seus caires, els seus secrets, i que les diverses traïcions que es van cometre siguin venjades. L’home del llac descriu passions i somnis, el destí de gent desapareguda i el dolor dels que es queden enrere.

L’Home de Sorra

Fa tretze anys, en Mikael i la Felicia, els fills del conegut escriptor Reidar Frost, van desaparèixer sense deixar cap rastre. Mentre la versió oficial de la policia afirmava que devien morir ofegats al riu, l’inspector Joona Linna tenia la certesa que havien estat segrestats per en Jurek Walter —un psicòpata en sèrie que poc després van atrapar— i un col·laborador que mai van poder identificar. Abans d’entrar a la presó, en Walter va amenaçar l’inspector de matar la seva família, cosa que va obligar a simular un accident de trànsit en què morien la dona i la filla del policia. Però ara la inesperada aparició d’en Mikael —mig moribund i amb signes evidents d’haver patit un captiveri horrorós— obliga en Linna a reprendre la cacera d’aquell assassí invisible i silenciós que va segar tantes vides innocents i que va condemnar l’inspector a la soledat més absoluta. L’Home de Sorra és un personatge de la literatura fantàstica que visita els dorments, els omple de sorra els ulls i guia els seus somnis. Però l’Home de Sorra també és el nom d’un assassí en sèrie despietat. Algú que captura les víctimes i les manté en la més absoluta foscor durant anys per, després, enterrar-los amb vida i allargar la tortura fins a la mort.

L’home de capçalera

Aquesta és la història de la resurrecció a la vida de dues persones castigades per l’existència. La noia, víctima d’un accident, no es pot moure del llit. I un dia, qui respon a l’anunci que demana algú que s’ocupi d’ella, no és una noia, com havia passat sempre, sinó un home. Un home misteriós, poc parlador, eficaç, que ha estat boxejador. I alguna cosa canvia en ells amb el pas dels dies. Ell deixa de beure, ella retroba, gràcies a ell, l’interès per sortir al món exterior, el gust de rebre la carícia del sol. Éric Holder ens fa viure el naixement, entre el boxejador i la paralítica (o entre el vetllador i la malalta, o més exactament: entre l’home i la dona), d’un tendre sentiment al qual no gosa donar-li mai el nom d’amor.

Un home cau

Una nit de primavera, el detectiu privat Albert Martínez, mentre està sopant a la Barceloneta amb un antic amic de la universitat, és testimoni d’una escena inquietant: dos homes s’acosten a l’espigó de la Mar Bella, a la zona més perillosa, gesticulant com si discutissin i, al cap d’una estona, només en torna un. Així arrenca una apassionant investigació que el portarà a descobrir els secrets més foscos d’una família adinerada i influent de la ciutat. Amb el singular detectiu Albert Martínez ens endinsem en una història tan original com ho és també la Barcelona gastronòmica, nocturna i oculta, en la qual es desenvolupa l’acció. Una novel·la intel·ligent que atrapa el lector amb una pregunta: què va passar aquella nit a l’espigó?