28257–28272 di 72034 risultati

L’amiga genial

Elena Ferrante és l’escriptora sense cara. La seva figura està envoltada del secret més absolut. L’únic que se’n sap és que va néixer a Nàpols, però hi ha qui fins i tot afirma que qui s’amaga sota aquest pseudònim és un home. L’amiga genial és el primer volum d’un quartet exquisidament escrit i que dibuixa un retrat sentimental de l’experiència femenina, la rivalitat i l’amistat com no s’havia vist mai abans en la literatura. Un fenomen mundial.

L’amic Fritz

Fritz Cobus és un solter jove i ric que dedica la seva vida a evitar preocupacions i a menjar i a beure bé, a passejar per les terres alsacianes i a freqüentar les posades en companyia dels seus amics. El millor amic de qui va ser el seu pare, el rabí David, li proposa alguna jove, bella i honrada esposa per casar-se però sempre acaba refusant la proposta i rient-se’n perquè prefereix mantenir solter. Però l’aparició de la jove i dolça Suziel farà que la seva vida canviï de forma impensada. Aquesta novel·la romàntica escrita a quatre mans pels autors francesos Emile Erckmann i Alexandre Chatrian és una obra clàssica de mitjans del segle XIX que retrata l’estil de vida idealitzat per la classe burgesa i que va ser adaptat com a òpera posteriorment pel compositor italià Pietro Mascagni.

L’amic andalús

La Sophie Brinkmann és una infermera vídua i mare soltera que du una vida grisa i avorrida quan coneix l’Héctor Guzmán, un individu discret i seductor, que l’acull amb naturalitat dins la seva família. Però aviat la Sophie descobrirà que, darrere les bones maneres, l’Héctor amaga un personatge sinistre. És el cap d’una xarxa criminal d’abast internacional que té vincles amb el tràfic d’armes i de drogues. Tot d’una, els interessos de l’Héctor es veuen amenaçats per un grup organitzat que no s’atura davant de res ni de ningú. Comença aleshores una guerra per protegir el que cadascú considera que és seu. Sense voler, la Sophie es troba al bell mig del conflicte i, quan el seu fill esdevé un peça d’aquest joc violent, haurà de concentrar tots els esforços a protegir la família. Però a qui pots recórrer quan els bons són els dolents i els dolents són els bons? En qui confies quan tothom vol ser amic teu? Com tries un bàndol quan no saps qui participa en el joc?

L’amant

Quaranta-i-un anys després de publicar la primera novel·la, Marguerite Duras es converteix, de la nit al dia, amb L’amant, en una autora sol·licitada per tots els públics. I, a més, rep poc després —el novembre de 1984— el prestigiós Prix Goncourt. A tothom emociona sens dubte aquesta narració autobiogràfica, en la qual l’autora expressa, amb la intensitat del desig, la història d’amor entre una adolescent de quinze anys i un ric comerciant xinès de vint-i-sis. Aquesta jove bellíssima, però pobra, que viu a Indoxina, no és altra que la pròpia escriptora qui, ara, recorda les relacions apassionades, d’intensos amor i odi, que laceraren la seva família i, de cop, gravaren prematurament al seu rostre els implacables solcs de la maduresa. Poques persones —en particular les dones— seran indiferents a l’encomanadora passió que traspua aquest llibre.

L’altre cara de la veritat

Quan el commissario Brunetti coneix durant un sopar Franca Marinello, la dona d’un pròsper empresari venecià, queda completament fascinat per la seva passió per Virgili i Ciceró, i una mica sorprès per la seva aparença: una dona rossa i superficial que vesteix roba cara i exhibeix un vistós lífting facial. Pocs dies després, el responsable local dels carabinieri fa una visita a Brunetti. Vol obtenir informació sobre la mort del propietari d’una companyia de camions que, pel que sembla, pot estar relacionada amb el transport il·legal de residus i amb l’ecomàfia. Les descobertes del commissario demostren que l’enlluernadora Franca Marinello ha mantingut contactes amb el principal sospitós, un home sinistre amb un passat. Però la veritat sempre té un costat obscur. La nova novel·la de Donna Leon és un treball subtil, apassionant i d’una absoluta actualitat. I com sempre, ens transporta als carrers, els sons i les olors d’una Venècia inundada de vida.

L’Aleman

En Raymond Bauer, l’Aleman, és un desertor de l’exèrcit nazi que, acabada la Segona Guerra Mundial, arriba a una pròspera explotació minera catalana. Aquí és rebut amb honors per les autoritats franquistes i els directius de Unión Española de Explosivos, que no dubten en oferir-li un lloc entre els seus. En Vicenç Santacreu és un noi de quinze anys, malaltís i instal·lat en la misèria de la seva família, que el 1948 aconsegueix la primera feina a La Companyia, la fàbrica de la mina de Cardona. Basat en una cas real, L’Aleman narra la història de dos mons propers i llunyans alhora: el de les classes benestants i el dels treballadors. Uns preocupats pel poder i les aparences; els altres, senzillament, per aconseguir menjar cada dia. Uns vivint amb el luxe dels seus xalets; i els altres, en la foscor dels carrers de La Coromina dels anys quaranta. Dues realitats que col·lideixen violentament, i amaguen un inconfessable i obscur rerefons.

L’alegria que passa

Un poble qualsevol, vulgar i ensopit, rep la visita d’un petit grup ambulant de comediants. L’estil de vida monòton i materialista del poble contrasta amb el dels comediants, bohemi i rodamón. Només el fill de l’alcalde, en Joanet, que ha rebut certa formació, és capaç d’entendre la poesia que s’amaga en la vida errant dels artistes i, d’alguna manera, els enveja. L’espectacle que el grup ambulant ofereix al poble no acaba d’anar bé, la majoria no l’ha entès i els comediants han d’abandonar el lloc de forma precipitada, condemnant-lo, simbòlicament, a una vida de prosa, sense poesia.

L’agulla daurada

L’any 1980 Montserrat Roig va viatjar a Leningrad, convidada per Edicions Progrés de Moscou, per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad durant l’ocupació nazi. Durant l’estada a Leningrad —actualment Sant Petersburg—, va iniciar unes punyents entrevistes amb els supervivents del terrible bloqueig; també va conèixer la ciutat i els seus habitants, i en va quedar fascinada. Fruit d’aquesta experiència va escriure L’agulla daurada, llibre de viatges i crònica personal alhora.

L’agonia de Severià Vargas

Severià Vargas és un vell mariner que fa vida d’eremita en una cova de la platja tarragonina d’Orient. Sigfrid Winnberg, un jove antropòleg i periodista de 27 anys, decideix fer-li una entrevista ja que considera que la manera de viure de Severià és un fet ben curiós des del punt de vista antropològic. A la pràctica, l’entrevista esdevé un monòleg intensíssim i de gran luxe narratiu, que es va reproduint al llarg dels dies, on Severià explica que ha voltat per mig món i aprofundeix en els detalls més inconfessables de la seva vida, sempre amb un posat cínic, desmenjat i, alhora, dolgut. La vida de Severià Vargas, però, anirà molt més enllà d’aquell fet curiós que pressuposava el jove antropòleg i l’entrevista anirà entreteixint uns lligams emocionals dels quals Sigfrid Winnberg no es podrà alliberar. L’agonia de Severià Vargas és un viatge fascinador pels set mars de la Terra de la mà d’un home potser excessivament gran per a un món tan petit.

L’afer N’Gustro

Un veritable cara de bufa, aquest Butron. Malvat, pretensiós, ingenu, paranoic i sàdic fins a les orelles, ho volia tot i ara mateix i es creia un pur. Es barregà amb la política i els complots per fer gresca, el diner, la glòria, i N’Gustro, un líder del Tercer Món, pagà els plats trencats. Butron, ninot dels poderosos, dels agents secrets, dels politicastres, no tenia cap oportunitat de sortir-se’n. I no se’n sortí pas.

L’afer marsellès

La flamant guanyadora del Premi Llibreter 2012 torna a les llibreries amb una narració absorbent sobre les relacions familiars, l’amor i l’amistat. Quan la Mei descobreix que el seu marit l’ha deixat, es veu obligada a tornar a conviure amb els seus amics de joventut, a trobar feina, a enfrontar-se als objectes que l’envolten i a buscar el suport de la Sònia, la seva germana, una dona que es guia per un codi moral propi. Una espiral sorprenent d’esdeveniments es desferma, on es barregen venjances, relacions sexuals de resultats impensables, armenis de mitjana edat, un misteriós viatge a Marsella i tractes fora de la llei.

L’adoració perpètua

L’adoració perpètua és un retrat apassionat i irònic a la vegada d’un sentiment tan potent com l’amor —capaç de fer distorsionar la percepció de la realitat fins a límits insospitats— i els contraproduents efectes que pot tenir damunt qui el pateix. El protagonista d’aquesta novel·la és víctima de la confusió entre els seus desitjos i la realitat quan s’enamora d’un noi més jove que ell, el Ramon, que presenta una personalitat escindida i un comportament imprevisible. La cursa d’obstacles per descobrir la veritable identitat del Ramon revelarà la fràgil frontera que hi ha entre la normalitat i la bogeria, l’amor i l’odi, l’autoengany i la sospita, en definitiva, entre allò que imaginem i allò que és. Lluís Maria Todó ha construït, amb L’adoració perpètua, una magnífica història que captiva des del primer moment per la sinceritat i lucidesa del protagonista. Una novel·la amb múltiples lectures i un elaborat estil que la converteixen en un referent imprescindible de la millor literatura catalana contemporània.

L’acusador

No sempre els detectius es dediquen a buscar culpables, de vegades s’avenen a donar un cop de mà a un amic. Quan Lou Harger va demanar a Philip Marlowe que l’acompanyés al casino, Philip Marlowe sabia on es ficava, però tot i així s’hi va ficar. L’amic del detectiu volia jugar molt fort: tot just feia un mes que la policia li havia tancat el seu casino i, ara, una de les ruletes del seu local —una d’aquelles ruletes falsejades que ell tan bé coneixia— era en un dels casinos de la competència. Amb l’ajut d’una amiga pèl-roja i de Philip Marlowe planejava guanyar fàcilment una fortuna en una nit…

L’abrandament

En Josep Carner, en el pròleg ple de vívides suggestions que ocupa el llindar de la novel·la d’en Carles Soldevila, insinua si aquesta «no és sinó un conte que ha anat dilatant-se per graciosa voluptuositat analítica i literària de l’autor». I afegeix: «Quant a la viventíssima qualitat d’aquesta novel·la, no cal dir sinó que el lector tractarà amb veritables coneguts. I que apendrà, davant els seus amics, veïns o parents d’aquell tarannà, a somriure imperceptiblement. I potser somriurà davant de si mateix, amb un poc de resignació crepuscular».

L’abominable crim de l’Alsina Graells

Un crim horrible trasbalsa la vida d’una petita i tranquil·la ciutat de comarques. Feliciano Morán, diputat conservador del Parlament de Catalunya, ha aparegut escanyat a l’últim seient del cotxe de línia que venia de Barcelona. L’autocar no ha fet cap parada i tots els ocupants són sospitosos d’haver comès l’assassinat. L’abominable crim de l’Alsina Graells és una novel·la intrigant i divertida, plena de personatges memorables.

L’abadia de Northanger

L’abadia de Northanger, malgrat haver estat publicada pòstumament, és la primera gran novel·la de Jane Austen, amb una crítica explícita i divertida contra les absurditats de les novel·les del seu temps, plenes d’esdeveniments espaordidors i d’heroïnes excepcionals. La protagonista, Catherine Morland, ha de fer l’aprenentatge del món real a través dels desenganys de l’amor, de l’amistat i de la confiança. Però l’autora no sols no oblida la complicitat del lector per aconduir l’argument a un final perfecte, sinó que constantment l’il·lustra i el diverteix sobre els costums d’una societat sovint buida i benestant que sembla no haver canviat gaire.