28177–28192 di 72034 risultati

L’Illa de les Tres Taronges

A finals de l’Època Fosca, les Terres de Ponent es preparen per a una nova guerra, a causa de la Gran Sequera. Un dia de primavera, al mercat d’Adià, ciutat riberenca de la Mar Gran, es coneixen el criat Poncet i el poeta Guiamon. L’amo de Poncet, Roger, soldat de fortuna, aquell mateix dia rep notícia de l’Illa de les Tres Taronges per boca del Misteriós Viatger, que el vol convèncer que es posi al servei del rei Flocart, per tal de vèncer els pagesos agermanats de l’Illa i recuperar l’Estendard Màgic del reialme, perdut misteriosament. Així comença una aventura mítica que ens endinsarà pels viaranys de la protohistòria. Coneixerem la profecia de la dona-peix, la força de Garidaina, anomenada Estel d’Or, les experiències guerreres del poeta Guiamon, l’urc dels corsaris d’Orient, la saviesa del monjo del Monestir del Puig del Gegant, el poder d’Eina de Pau, el catau de la Bèstia i el reialme dels Grans de l’Abisme. Cavalcarem amb Roger, Poncet i Guiamon pels camins de l’Illa, lluitarem amb els agermanats i els monjos contra corsaris i soldats i assistirem al naixement d’una Nova Època. I, alhora, ens endinsarem en una experiència literària nova de trinca en la novel·lística catalana, en la qual Jaume Fuster ens proposa el retorn a l’aventura, a la imaginació, a l’èpica, sense abandonar mai un punt d’ironia inquietant. L’illa de les Tres Taronges ha aconseguit ser finalista del III Premi de Novel·la Ramon Llull.

L’illa de les mil fonts

Després de la mort del seu primer amor, Nora, la filla d’un comerciant de Londres, s’uneix mitjançant un matrimoni de conveniència a Elias, un vidu propietari d’una plantació de sucre. La vida en el Carib, però, no és com Nora havia imaginat. A partir d’un assalt nocturn a la plantació, Nora es veurà implicada en els aldarulls originats pels esclaus rebels relacionats amb l’Àvia Nanny, qui també fou esclava. Nora ho perd tot, menys la vida i l’esperança de trobar novament l’amor i decidir lliurement sobre el seu futur.

L’illa de l’última veritat

Quan sap que està greument malalt, el doctor Prendel sent la necessitat de confessar un secret amb què ha pogut viure però amb què no pot morir. Explica la seva història a l’amant dels últims anys i li fa prometre que, un cop ell sigui mort, la farà pública. Víctima d’un atac pirata, Prendel havia naufragat al mig de l’Atlàntic i havia desaparegut durant cinc anys del seu cercle a Nova York. Al seu retorn, no havia volgut dir ni una sola paraula sobre aquella experiència. Circulaven tota mena d’especulacions i llegendes: on havia estat durant aquells cinc anys? Per què no en volia parlar? Després d’escoltar la història, l’amant l’explica en una narració impossible d’abandonar.

L’illa de l’holandès

Lluís Dalmau, novel·lista en crisi creativa, és confinat a una illa per les seues idees contràries a un règim dictatorial. La desolació inicial aviat canviarà pel contacte amb una gent disposada a preservar la petita parcel·la de llibertat que s’han construït. Dalmau s’integrarà en una història on un deute del passat està a punt de remoure uns foscos fets que semblaven enterrats. El misteriós personatge, propietari de la major part de l’illa, mantingut en l’anonimat i conegut com l’«holandès», té la clau per a salvar un territori i unes vides, però ningú sap qui és.

L’hotel encantat

En l’escenari misteriós i torbador de Venècia té lloc una de les històries de fantasmes més llegides i famoses de tots els temps: L’hotel encantat. Novel·la típica de la literatura fantàstica victoriana, a L’hotel encantat els elements sobrenaturals irrompen en el transcurs dels esdeveniments i en canvien l’evolució, però les normes socials es mantenen inalterables després del parèntesi fantasmal. Només Wilkie Collins, autor de La Dama de Blanc i La Pedra Lunar, podia crear uns personatges i un clímax com els que es troben a aquesta novel·la, de manera que el lector s’hi veurà absorbit fins al final de l’obra.

L’hora del diable i altres ficcions

Aquest volum recull tot el que ha aparegut fins ara de prosa «narrativa» de Pessoa menys «Os rapazes de Barrowby», una narració d’adolescència d’ambient escolar, i «El banquer anarquista», ja traduïda al català. Vet aquí què passaria si el diable es decidís a donar la seva versió de l’univers; o si un gurmet extravagant es proposés fer el sopar més original del món; o si un filòsof s’esvaís a força d’especular amb el temps i l’espai; o si un detectiu portés la lògica de Sherlock Holmes fins a fer-ne l’única aventura possible. Vet aquí una faula sense moral o la millor pintura per al cotxe.

L’home sol

En un hotel situat als afores de Barcelona, un home —a qui tots anomenen Carlos— s’enfronta al seu passat i recorda l’època en què, amb uns companys, va entrar a formar part d’una organització armada, les pràctiques de tir a la muntanya, les classes on preparaven un atracament… Uns temps en què la convicció que eren diferents donava ales als seus peus i als seus cors.

L’home que volava en el trapezi

Cap persona no és igual a una altra, ni cap història d’amor no és com una altra. Raül, un misantrop gelós del seu aïllament i amb fama de cínic que treballa en una editorial, s’ha fet un món on no hi caben sentimentalismes ni hipocresies que afavoreixin les relacions socials. Fins que els seus esquemes trontollen quan casualment coneix l’Iris, una noia que restaura mobles gairebé vint anys més jove que ell i d’una bellesa aclaparadora. Però l’Iris és una noia solitària encara més radical que Raül en la preservació de la seva intimitat, ferida per un trauma del passat, i tots dos hauran d’enfrontar-se als propis fantasmes per donar sortida a l’atracció mútua que senten. L’home que volava en el trapezi planteja amb contundència i sense censures morals els límits de l’amor, la seva autenticitat i l’ús interessat que se’n pot fer. Isabel-Clara Simó ha creat dos personatges reacis a tota comunicació que, tanmateix, perseguiran des de la seva singularitat l’establiment d’una relació en què l’amor no sigui la coartada per dominar o manipular l’altre.

L’home que va vendre la lluna

Aquell home, el que un dia va vendre la lluna, era un veritable exemplar-mostra de l’establishment. Un dels poderosíssims magnats que es va atrevir a: 1) eliminar un descobriment científic capaç de fer avançar molts anys llum el futur del món; 2) construir les il·limitades autopistes que rodaven mòbils al voltant de la terra destruint inexorablement la vida amb el seu rodolar laberíntic; 3) proposar a les grans patums de la terra la colonització de la lluna. I així va començar tot. Ells esdevingueren els senyors feudals de la lluna, els primers imperialistes i terratinents galàctics sense cap altre dogma que la seva fe inexhaurible en el poder dels diners. Tots ells, però, foren traïts per L’home que va vendre la lluna.

L’home que plantava arbres

Un relat ple de sensibilitat que és un cant al desinterès i a la generositat i que exalta l’enorme valor que hi ha en un acte tan senzill com és plantar un arbre. En una erma comarca de Provença, un home solitari planta centenars de milers d’arbres i transforma en un paradís ple de vida el que abans era una regió inhòspita i gairebé deshabitada. És la història de Elzéard Bouffier, un personatge inoblidable pel seu desinterès, per la seva enorme generositat i per deixar petjada a la terra sense anhelar recompensa alguna. Jean Giono, un dels escriptors francesos més importants d’el segle XX, va crear el personatge de Bouffier per a «fer que la gent estimés els arbres, per a ser més exacte, fer que estimin el plantar arbres». En la seva obra encoratja una comunió amb el silenciós món de les plantes, que purifica i renova la terra que ens envolta, ens reconforta i ens reconcilia. Escrit per encàrrec de la revista americana Reader’s Digest, el relat L’home que plantava arbres va tenir una ressonància mundial. Actualment, és considerat un manifest complet de la causa ecologista. Molta gent va creure que el personatge d’Elzéard Bouffier havia existit realment, creença amb la qual Giono sempre va jugar. El relat transmet nombrosos missatges: ecològics, humanistes i també polítics. La història d’Elzéard Bouffier està considerada, en la literatura ecologista, com una paràbola de l’acció positiva de l’home sobre el seu medi i de l’harmonia que s’en pot deduir.

L’home que estimava els gossos

Cap als anys 20, i justament mitjançant revistes especialitzades en narracions curtes de contingut preferentment detectivesc o policíac, com la «Black Mask», començava a estendre’s pels Estats Units el gust per allò que ara coneixem com a novel·la negra. Des de les pàgines d’aquella publicació llegendària havien de donar-se a conèixer molts dels «grans» del gènere: Dashiel Hammett, Erle Stanley Gardner o el mateix Raymond Chandler. Un bon exemple del que aquest moviment va significar, en són les tres històries que es recullen en aquest llibre, escrites per Chandler entre 1935 i 1936 on podem trobar ja tot el suspens, el realisme i l’acció de les seves grans novel·les. La prova n’és que bona part d’aquest material seria emprat uns anys més tard per a una de les obres que havia de fer famós el nom d’aquest escriptor, The Big Sleep («La gran dormida»).

L’home que es va perdre

Lluís Frederic Picàbia perd la promesa. Una mica més tard, perd la cigarrera. Més tard, encara, deu paraigües, un rellotge de polsera, una pinta de la seva mare al Cel sia, tres màquines fotogràfiques, divuit bastons, dos monocles, una maleta, quatre impermeables, tretze pipes, tres carteres, una secretària… —la senyoreta Virgili— Perdre es converteix en un ofici, una professió amb la qual Picàbia fa meravelles: un edifici de vint-i-quatre pisos de la Cinquena Avinguda de Nova York, tres elefants a la ribera d’un riu, mil vuit-cents Fords a Honduras, al mig d’un autòdrom, cinc mil criatures xineses a Tampico (Mèxic), les joies de la Corona sueca…

L’home que es va esfumar

L’inspector Beck està a punt de començar les vacances quan, tot d’una, rep una trucada del seu cap. Alf Matsson, un periodista de renom, ha desaparegut de manera misteriosa. L’últim cop que va ser vist, Matsson era a Hongria, així que l’inspector Beck fa cap a Budapest per començar les investigacions. Un cop allà descobreix que està seguint una pista falsa. Beck sospita que es tracta d’un cas d’espionatge comunista, però, per què el segueix la policia i intenta persuadir-lo que no hi ha res d’estrany en la desaparició de Matsson? L’home que es va esfumar (1966) és el segon cas de l’inspector Martin Beck, una excepcional novel·la de suspens on cada peça encaixa a la perfecció.

L’home femella

L’home femella fou aclamada unànimement per la crítica especialitzada com a una important aportació al gènere de la ciència-ficció. Aprofita al màxim la capacitat potencial d’aquest gènere per presentar-nos el contrast entre el món real (el tipus de vida actual de moltes dones) i un món imaginari (la vida que podrien dur en altres condicions). Tot això narrat en un to poètic i intimista que constitueix un atractiu més d’aquesta extraordinària novel·la.

L’home és un gran faisà en el món

Una successió de flaixos literaris breus, de prosa commovedora, precisa i, de vegades, descarnada, configuren el retrat del procés de desintegració d’una comunitat germànica assentada a la Romania rural. Sotmesa a l’atmosfera opressiva, quasi asfixiant, del règim totalitari de Ceauşescu, aquesta minoria ha d’escollir entre l’exili o l’espera captiva en un temps paralitzat en la desesperança quotidiana, els conflictes, les supersticions i els somnis. L’home esdevé, així, un ésser perdut i oblidat en la seva misèria, un fracassat —representat pel faisà segons la cultura romanesa— incapaç de fugir de la seva condició i presa fàcil dels depredadors.

L’home dins el laberint

Durant el frustrat intent de contacte amb els habitants de Beta Hydri IV, el diplomàtic Muller va quedar marcat amb un estigma que provoca que cap dels seus congèneres humans toleri la seva presència. Aïllat, mort en vida, decideix exiliar-se a Lemnos, un planeta conegut pels horrors, reals i imaginaris, que alberga el seu laberint, construït temps enrere per una antiga raça intel·ligent. Ara la Terra tremola sota l’amenaça d’un nou perill extraterrestre, i només Muller pot salvar els humans. S’envia una expedició a buscar-lo al mortal laberint de Lemnos, però acceptarà Muller arriscar la seva vida per una raça que ja el va repudiar un cop? Aquesta novel·la commovedora és una mostra del valors de la ciència-ficció de l’època més brillant: l’instint de l’aventura, la seducció per la meravella, la imaginació i l’especulació científica, alhora que una greu reflexió sobre la condició humana. Una obra de les que creen addició.