28113–28128 di 72034 risultati

Les germanes Grimes

La Sarah i l’Emily Grimes són dues germanes ben diferents, però comparteixen una educació sentimental. Richard Yates descriu amb una precisió de cirurgià les desventures amoroses de l’Emily, soltera, intel·lectual i cosmopolita, que va passant d’un home a un altre sense acabar de trobar la plenitud. I també la infelicitat de la Sarah, la germana gran, més guapa però també més convencional, que en casar-se es condemna a una vida plena d’ingratituds. Yates també explora de manera magistral les relacions entre mares i filles. La Sarah i l’Emily no acaben d’alliberar-se mai de la Pookie, la seva mare, una dona patètica i dependent, un llast que les marcarà per sempre. Les germanes Grimes és un catàleg interessantíssim de fracassos sentimentals, una autèntica revelació per a tots aquells que vulguin entendre el desamor entre homes i dones. Com ha observat Julian Barnes, «si Cheever va saber captar la poesia i el surrealisme dels suburbis americans, Yates en va extreure tota la desesperació».

Les flors del mal

Les flors del mal recull pràcticament tota la poesia en vers que va escriure Charles Baudelaire, el poeta que va revolucionar la poesia europea moderna. Part del contingut d’aquest poemari va ser considerat una ofensa a la moral pública, fins al punt que Baudelaire va ser processat. De tota manera, ni l’ordre de suprimir-ne sis poemes ni la multa que va caure sobre l’autor van poder-ne evitar una segona edició, l’any 1861, en la que van aparèixer 35 textos inèdits.

Les filles del fred

Fjällbacka és un poblet de pescadors aparentment tranquil de la costa oest de Suècia. Tot sembla indicar que l’aparició d’una nena ofegada a les aigües del mar és fruit d’un tràgic accident, però l’autòpsia revela que hi ha restes d’aigua dolça i de sabó als pulmons de la criatura. Algú, doncs, li ha causat la mort en terra ferma i tot seguit l’ha llançat despietadament al mar. Però, per què? Qui pot haver comès un acte semblant? Patrik Hedström i Erica Falck han d’afrontar una investigació tèrbola i complicada en un cas de conflictes entre veïns i cercles de pornografia infantil. «Només quan el cos pàl·lid, xop i sense vida va caure amb un soroll sord al pallol de la barca, va veure clarament què era allò.»

Les edats d’or

S’ha dit que un bon conte és com un poema, on cap element no hi sobra i tot funciona amb un equilibri tan ajustat, que el moviment més lleu (una línia més, una frase menys) el fa trontollar fins al desmanegament i l’ensulsiada. Els contes que conformen Les edats d’or participen d’aquesta filosofia, i així ho demostren els cops d’efecte dels dos relats que obren el conjunt: «Torna aviat» i «La cuca del Congo». Després, la força d’una narrativitat original i fresca s’endú el lector cap a una experiència plaent i torbadora, singular i divertida. Albert Sánchez es mostra com un narrador ple de maduresa, un escriptor amb un món propi, i un autor amb un discurs coherent i amb coses a dir en el panorama de la narrativa catalana d’ara mateix.

Les dotze direccions del vent

Les dotze direccions del vent recull dotze narracions escollides i prologades per l’autora: Le Guin, una de les veus més sòlides en el gènere de la ciència-ficció, digna successora de C. S. Lewis i J. R. R. Tolkien. A cavall de la ciència-ficció i la fantasia, els contes sorprenen per la seva força extraordinària el lector, que difícilment no se sentirà un habitant més dels seus espais imaginaris.

Les dones del 1714

La història de la humanitat ha invisibilitzat i silenciat les dones o, com a molt, els ha reservat un paper secundari, sovint, com a companyes d’herois. Les dones del 1714 és un reconeixement al paper de moltes dones que des de l’anonimat van existir, viure, patir i participar en un dels capítols més cruents de la nostra història. La periodista i escriptora Patrícia Gabancho ens presenta, a través de capítols que es poden llegir de manera independent, set dones que passen a ser les protagonistes d’una història de la qual només recordem noms masculins (Villarroel, Moragues, Casanova), i alhora ens situa, a través de converses amb historiadors, historiadores o persones expertes que aporten rigor històric a la narració, en el context polític, social i cultural d’una Catalunya enmig d’una guerra que es dirigia des de diferents capitals europees: la Guerra de Successió o la Guerra dels Catalans, com també se la va acabar coneixent.

Les dones de la Principal

Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa són les tres dones que, al llarg de quasi un segle, han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l’Abadia. Elles tres, àvia, mare i filla, han fet prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·loxera, a través d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi. Però en la història de la Principal hi ha un punt fosc: l’assassinat d’un home que n’havia estat el capatàs, el 18 de juliol del 1936. Passada la guerra, un inspector de policia decidit a resoldre el cas emprèn una investigació que el portarà a descobrir els secrets de la família i una xarxa feta amb els nusos del temperament, la passió i el poder. L’Úrsula, la vella majordoma de la casa, i en Llorenç, el jove capatàs, seran molt més que simples testimonis d’aquell fet; amb ells es lliguen el passat i el futur de la història narrada en aquesta novel·la lluminosa i trepidant.

Les delícies de l’oci

Perucho ens ofereix a Les delícies de l’oci, amb la mena de barreja d’erudició sorneguera i de vertigen expressiu que caracteritza la seva escriptura, més d’una quarantena d’articles que s’apleguen en tres seccions: «Símbols i paisatges», «Les figures» i «Eros».

Les daurades pomes del sol

Les daurades pomes del sol és un recull de narracions curtes basades en la descripció de sensibilitats humanes i amb una proposta ètica al darrere. Bradbury, que treballa en totes elles a partir de l’emotivitat i del lirisme, esdevé una mena d’il·lusionista literari: se’ns endú cap a mons fantàstics que al capdavall no són sinó part del que tots duem a dins. És en aquest procés d’identificació que ens sentim solitaris i necessitem fer-nos solidaris dels seus personatges. Prestidigitació que, tot i ratllant la manipulació, queda prou disculpada per la bellesa de les metàfores i la sensació de pau que deixarà en els nostres esperits la lectura del llibre.

Les Dames del foc

Les Dames del Foc és un testimoni d’excepció de la tragèdia occitana i de l’extermini càtar. L’autor de les memòries que conformen el llibre és Pere Roger de Mirapeis, cap militar de Montsegur i supervivent de la batalla de Muret. El vell guerrer dóna corda als record i redacta aquest text testimonial, amb l’ajut de la crònica inacabada d’Esclarmonda de Foix. A partir de la visió dels vençuts, Xavier Escura repassa tota l’epopeia dels càtars, en un hàbil encreuament d’història i ficció, d’amor i gelosia, de cobdícia i revenja, amb el rerefons de les foguers «purificadores» i el terror de la Inquisició. Tot plegat es resol en el dramàtic setge de Montsegur, on abans de cloure’s amb l’holocaust càtar, es propicia la revelació de l’enigma del Sant Grial, l’autèntic tresor secret dels càtars.

Les cròniques marcianes

Clàssic de la ciència ficció que té per protagonista el planeta Mart. Però com molts altres llibres de Bradbury, la ciència ficció és només una excusa, una metàfora dels problemes de la humanitat, des de la incomprensió, el racisme, les pors i la violència, la solitud i el desamor. l’ecologisme, etc. I la colonització de Mart queda com el rerefons que uneix els vint-i-sis contes que avancen en les diferents etapes de reconeixement entre els humans i els marcians, o simplement, els altres. Alguns contes són d’una poesia incontestable, d’altres plàstics, i no falten els tenebrors i, al cap i a la fi, tots apassionants.

Les cosmicòmiques

Les cosmicòmiques és un recull de contes fantàstics escrits en clau d’humor, protagonitzats per Qfwfq, un personatge difícil de definir perquè és tan vell com l’univers i ningú no sap ben bé qui és, ni tan sols si és un home. Si la ciència-ficció normalment ens situa en un temps futur, les narracions de Les cosmicòmiques es remunten a un passat remot. Com molt encertadament va escriure Jordi Mestres a El temps:«El genial escriptor italià ens ha acostumat a meravellar-nos sempre amb narracions on l’originalitat i la imaginació creadora són elements característics i definidors. I, evidentment, no havia de ser una excepció en conrear aquest gènere anomenat ciència-ficció».

Les correccions

Després de gairebé cinquanta anys exercint com a esposa i mare, l’Enid Lambert està preparada per tenir una mica d’alegria a la vida. Malauradament, l’Alfred, el seu marit, està perdent la salut a causa del Parkinson i els seus fills fa temps que van volar del niu familiar per fer cap als desastres que regnen a les seves vides. Desesperada per esgarrapar un bri de felicitat, l’Enid espera amb tota la il·lusió satisfer un desig difícil d’aconseguir: reunir la família per passar un darrer Nadal tots junts a casa. A Les correccions, que abracen des de l’Oest Mitjà americà de mitjan segle XX fins a Wall Street i l’Europa de l’Est, Jonathan Franzen fa entrar en conflicte d’una manera descarnada el món passat de moda de les virtuts cíviques i les cohibicions sexuals amb l’època de la despreocupació en l’educació dels fills, de la poca atenció del sistema sanitari en l’àmbit de la salut mental i de la cobdícia globalitzada.

Les claus de vidre

Rere d’una de les obres cabdals de la novel·la negra, La clau de vidre de Dashiell Hammet, Jaume Fuster ret un particular homenatge a un dels pares del gènere. És aquest un llibre interactiu, on el lector pot participar en la trama intentant resoldre disset enigmes plantejats per l’autor, amb l’ajuda del detectiu Lluís Arquer, un detectiu peculiar, un perdiguer que fuma en pipa i un amant de la música clàssica. Atreviu-vos a descobrir al culpable o el mòbil de cadascuna de les històries mitjançant la deducció.

Les cent millors llegendes populars

La tradició popular catalana amaga centenars de llegendes que expliquen i donen sentit a la seva història i les seves terres. Són moltes les llegendes que ha fornit la saviesa popular i gràcies a folkloristes com Joan Amades han arribat als nostres dies. Personatges com Amades han posat en evidència no ja la saviesa popular pròpiament dita, sinó tots els aspectes dels significats de les coses, de la manera de dir i de la manera de judicar, de les atribucions als més subtils accidents, de les representacions de les coses més banals i de vegades més absurdes. En aquest volum Amades fa un repàs de la història de Catalunya i les seves llegendes a partir de breus textos on ens apropa als orígens de la senyera catalana; el motiu del nom del salt de la reina mora de Siurana; la fundació del Monestir de Poblet; el somni del rei Jaume sota el Pi de les Tres Branques que el vaticinava com el futur rei dels tres regnes catalans; la història del rei Jaume i el descobriment de la sopa d’all; la història del Comte Arnau i la llegenda sobre la construcció del Pont del Diable.

Les Carnestoltes. La Quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual

El Costumari Català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari Català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest segon volum recull dades de les Carnestoltes, la Quaresma, la Setmana Santa i el Cicle Pasqual.