28081–28096 di 72034 risultati

Les tribulacions del jove Törless

Les tribulacions del jove Törless és una novel·la de formació, la més popular i punyent de Robert Musil. L’escriptor hi retrata les inquietuds i els conflictes interiors d’un jove intel·ligent i amb una sensibilitat exacerbada que ingressa en una acadèmia militar destinada als fills de l’alta societat austríaca. Musil hi fa un retrat subtil i clar de l’adolescència contrariada, del moment vital en què l’individu ha d’afirmar la seva pròpia personalitat contra la hipocresia i la crueltat psicològica dels adults. L’ambigüitat dels personatges, sotmesos a les trampes de la disciplina i a la temptació de la violència, és un dels atractius innegables d’aquesta novel·la que prefigura els totalitarismes del segle XX.

Les tres maries del senyor notari

Les tres maries del senyor notari narra la història d’un notari que es veurà envoltat de tres dones que duen el mateix nom: Maria, però que tenen caràcters ben diferents. El senyor notari busca la felicitat amb cadascuna d’elles i el lector podrà saber, juntament amb el personatge, si erra o encerta el seu camí. Aquesta obra, a més de relatar una curiosa intriga, és una novella de costums amb la gràcia d’una bonhomia irònica. La trama i el misteri encisaran el lector que acabarà la novel·la amb un somriure.

Les torres del cel

Una visió dels inicis del monestir de Santa Maria de Montserrat, dels primers temps de l’Scriptorium, amb el cant del ventre de la terra que donarà lloc a l’Escolania, a través d’uns personatges que conformen el fresc extraordinari d’una terra de frontera, la Catalunya que s’expandia cap al sud per assolir la seva plena identitat com a poble. A començament del segle XI, l’abat Oliba pren una decisió que trastoca l’ordre establert. Un petit grup de monjos s’instal·la en una de les ermites amb la missió de posar les bases del monestir. Entre ells, l’exsoldat del comte Berenguer Ramon I, Dalmau Savarés, que es debat entre dos futurs excloents: l’espiritualitat transformadora d’en Basili, l’eremita, contra el poder mundà de l’Església.

Les torres de l’oblit

L’efecte hivernacle aboca la humanitat al col·lapse l’any 2041. Amb una calor i un nivell del mar que creixen de manera implacable, el món està sumit en una irremeiable crisi de producció d’aliments. L’escalafó més baix de la societat l’ocupen multituds de desposseïts —els «infra», menyspreats i temuts pels de la classe acomodada, els «supra»— confinats en guetos establerts en edificis enormes, torres gegantines a primera línia de la costa. La família del jove Francis Conway cau en desgràcia i tot i pertànyer als supra passa a formar part d’aquesta classe social gairebé indigent. A més dels seus esforços diaris de supervivència en el seu nou entorn, hauran d’afrontar la sort que els poderosos reserven als habitants d’aquestes grans torres destinades a l’oblit. Un fascinador i inquietant retrat d’un món futur, guardonat amb el premi Arthur C. Clarke i comparable als clàssics 1984 i Un món feliç.

Les tombes d’Atuan

El mag Ged segueix aquí la seva educació vital, el seu recorregut iniciàtic, en circumstàncies que posen a prova els seus poders i, quan fracassen, el seu seny enraonat i persuasiu. En la solitària illa d’Atuan, les fosques i silents sacerdotesses han de guardar unes tradicions, uns secrets i uns tresors que l’aparició d’en Ged farà trontollar. Només la lluita espiritual i intel·lectual amb Arha, la jove elegida per al més alt càrrec, possibilitarà, quan el fracàs d’en Ged sembla gairebé consumat, el capgirament total de la situació. La sèrie de «Terramar» (en principi una trilogia i més tard ampliada amb dues novel·les i dos llibres de relats) és un referent dins la novel·la fantàstica. Úrsula K. Le Guin va crear una cosmologia, una societat, una cultura i una llengua pròpia, i tot i que el conjunt es basa en las tradicions culturals i els mites de la humanitat, aconsegueix crear un univers literari tan sòlid i inoblidable com el de Tolkien.

Les sorres llunyanes

Dues germanes bessones, idèntiques, amb la diferència que, a la fi, l’una és morta i l’altra és viva. Un diabètic que no s’oblida mai de la insulina —i tot i això morí d’una síncope. Un membre del Foreign Office —amb prou lleures per a emprendre una investigació policíaca. Una núvia que s’ofegà —i això en plena lluna de mel! Un xantatgista sense rostre —però que, naturalment, en tenia. Amb aquests elements, Andrew Garve, del qual un crític anglès ha dit que s’havia especialitzat a col·locar els seus personatges en situacions tan negres que, facin el que facin, només poden empitjorar-les, ha combinat una novel·la on les sorres poden ésser llunyanes, però en la qual la mort és ben propera. Pregunteu-ho, si no, a James Ranison, que hi esperava un assassí…

Les set aromes del món

Un tal Fèlix Dufoy viatja a set racons del món, a la recerca del millor cafè. En realitat, el protagonista busca la seva pròpia identitat. Uns fets misteriosos han sacsejat la seva infantesa, i partir d’aleshores prova de reconciliar-se amb la seva personalitat. El viatge el porta al Londres purità, l’Istambul dels harems, l’Aràbia feliç, l’Abissínia en convulsió, la Negreria profunda, el París de Voltaire i el Pernambuco colonial. Són set paisatges, però també set històries, set aromes literaris i set indrets llegendaris de la història del cafè. Tenim alhora un viatge iniciàtic, un culte temàtic i un passeig per les civilitzacions del món. L’obra no reivindica el mestissatge cultural, sinó tot el contrari: reclama la singularitat, les belleses estranyes que converteixen el món en un lloc plural i divers, o sigui ple d’aromes. Les set fragàncies principals serien les que, segons els autors d’època, es condensaven en el cafè, i que a Les set aromes del món són aprofitades per evocar cada un dels escenaris principals: el vinagre a Londres, la menta a Istambul, la flor a Aràbia, el mesc a Abissínia, l’èter a Negreria, la fetor a París i la càmfora a Pernambuco. Al final, els set teatres de la novel·la porten a un desenllaç inesperat, que relliga l’acció i els set escenaris, tot resolent els misteris de Fèlix Dufoy.

Les senyoretes de Lourdes

Les senyoretes de Lourdes és una novel·la sobre la vida de Bernadette Soubirous, la nena que el dijous de Carnestoltes de 1858 va assegurar que havia vist una senyoreta amb un vestit blanc en una cova propera al poble. De bon principi els veïns de Lourdes van interpretar l’aparició de manera diferent: que era una fada de les que habitaven la cova, o que es tractava de l’esperit d’una beata morta feia uns mesos, o que s’havien despertat els dimonis ancestrals de la muntanaya. Fins i tot s’ironitzava assegurant que el suposat fantasma era la dona del farmacèutic que s’havia citat amb el seu amant… Qui no teoritzava era l’única vident, una adolescent asmàtica, filla d’un moliner arruïnat, que es referia a l’aparició com a “Allò”. Fins a les últimes visions, quan els milers de pelegrins que acudien a la cova no tenien aturador, la nena no va acceptar, a suggeriment d’un sacerdot de Lourdes, que potser era la Mare de Déu. En realitat, aquella primavera, allò que van despertar les visions de Bernadette va ser les il·lusions i els desenganys, les enveges i els odis, l’ambició de diners i de poder. Pep Coll reconstrueix els orígens del santuari més important del catolicisme. Retrata amb vigor cadascun dels personatges històrics implicats en les aparicions i ens acosta al drama terrible d’una nena malalta que es volia amagar de les multituds i que no se’n va sortir. Ni en vida, ni morta. Pep Coll va néixer a Pessonada (Pallars Jussà), el 1949, però viu a Lleida, on treballa de professor. Com a escriptor, ha conreat tota mena de gèneres, des de reculls de llegendes a novel·les juvenils; d’obres de teatre a guions per a la televisió; de columnes de diari a articles de fons. La novel·la és, per damunt de tots, el seu gènere preferit. És autor, entre altres títols, de La mula vella (1989), El segle de la llum (1997), L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999) i El salvatge dels Pirineus (2005).

Les revelacions de Battersea Park Road

«Saben aquelles persones que sempre desprenen optimisme, passi el que passi a les seves vides? Oi que són nauseabundes? Doncs jo vull convertir-me en una d’elles. Vull aprendre a viure la vida de manera plena, exuberant, estúpida, alegre, estúpida. Això és el que busco. El camí cap a la Llum. Però de moment no em va massa bé.» Així s’expressa, a l’inici del seu particular camí cap a la Llum, Isabel Losada, addicta a la cafeïna, al·lèrgica als esports i escèptica confessa. La seva aventura comença en un seminari de Mirada Interior en què un centenar de participants aprèn a compartir, i continua al llarg de més d’una dotzena d’episodis, en els quals l’autora londinenca, entre altres coses, passa un cap de setmana de recés en un convent, acudeix a una trobada de deesses despullades, rep un massatge de rolfing, descobreix la irrigació colònica, o participa en un taller de sexe tàntric. Irreverent però lliure de prejudicis, tant entretingut com honest, «Les revelacions de Battersea Park Road» és un llibre ple d’humor i saviesa. Aquells que algun cop hagin sentit curiositat per la creixent oferta d’exploració espiritual de la Nova Era, gaudiran de la sinceritat desacomplexada d’Isabel Losada.

Les relacions perilloses

Les relacions perilloses és la història d’una venjança, de la malignitat contra la castedat, de la dona contra l’home i d’una dona sola contra la seva societat. El traç del caràcter dels personatges, per mitjà de les successives epístoles que es van desgranant tot al llarg de la novel·la, amb un ritme pausat i elegant però no per això carregós, ens ofereix un retrat irònic i despietat d’alguns dels costums de la vida social aristocràtica a la França prerevolucionària. Així, trobarem la perversa i libidinosa marquesa de Merteuil, una dona intel·ligent i egoista, que es diferencia conscientment de la resta d’individus del seu sexe i que menysprea profundament els del sexe oposat. Una dona que dissenya plans d’acció amorosa com si jugués a escacs, que sap que l’amor proporciona fidelitat i feblesa alhora i que el considera com un sentiment inferior. Al seu costat, el vescomte de Valmont, llest però poc intel·ligent, fatu i vanitós, amb un comportament donjoanesc que l’acabarà perdent. La resta de personatges no seran sinó titelles a les mans dels altres dos, víctimes de les seves intrigues o espectadors impotents. Com deia André Malraux en parlar d’aquesta obra, «pels seus dos personatges significatius, les Relacions són una mitologia de la voluntat; i la seva barreja permanent de voluntat i de sexualitat és el seu més poderós mitjà d’acció».

Les rates malaltes

Tori rep una misteriosa trucada del laboratori de la Facultat de Medicina. «Se’ns han escapat centenars de rates que voluntàriament havíem contaminat», li diu la veu per telèfon. «Et necessitem.»

Les proves

Resoldre el Laberint havia de posar punt i final a tot. Prou enigmes. Prou variables. Prou córrer. En Thomas estava convençut que, desprès de sortir-ne, els clarians recuperarien la seva vida anterior. Però cap d’ells no sabia quina era la mena de vida que els esperava. Ara, el món exterior, devastat per les erupcions solars i socarrimat per un clima nou i brutal, s’ha convertit en un desert de terra erma on regna el caos. Als clarians no se’ls ha acabat córrer, ni de bon tros. En comptes de la llibertat, es troben davant d’una altra prova: travessar les Brases, a la part més castigada del món. Mentrestant, en Thomas no pot deixar de preguntar-se si guarda el secret de la llibertat en algun racó del cervell, o si continuarà vivint per sempre més a la mercè de CRUEL.

Les proeses d’un jove Don Joan

Les proeses d’un jove Don Joan narra l’aprenentatge sexual d’un adolescent i té una brillant primera part —morosa, inquietant i prometedora—, però va perdent força literària a mesura que accelera —i reitera— les proeses amb una precisió denotativa infatigable i fatigant.

Les primaveres i les tardors

Al voltant d’una taula, vora el foc primigeni, la família s’aplega per celebrar la Nit. L’espai tancat de l’antiga casa s’eixampla a mesura que els mons diversos de cada branca i personatge hi penetren i s’entrellacen en una narració comuna. Per una sola nit, la memòria dels Taltavull els encercla com el fum de la foganya i crea una atmosfera màgica on passat i present, mite i realitat, tenen la mateixa consistència.

Les postres de casa meva

Tot i que, històricament, Catalunya va ser la pionera peninsular, i fins i tot europea, en molts aspectes de la difusió dels dolços —l’esplèndid manual Llibre de totes maneres de confits data del segle XV—, el panorama modern de llibres d’aquesta mena és més migrat. És a dir, no hi ha l’equivalent del que en cuina va ser, per exemple, La cuynera catalana, al segle XIX, o el Llibre de la cuina catalana, de Ferran Agulló, a la dècada dels 30. Per això, l’aparició de Les postres de casa meva, de Lolita Avellana, és un fet important dins l’art casolà de la pastisseria.justifica això que diem l’important recull de receptes: unes 150. N’hi ha de tradició popular catalana —coques, etc.—, clàssics pastissos i dolços europeus i, també, creacions pròpies. Totes les fórmules, però, porten el segell personal —i fins i tot amorós— de la seva autora, Lolita Avellana, i, per tant, n’està garantit un resultat final sempre reeixit.

Les planes misterioses

Després de les peripècies viscudes amb el clan de l’os de les cavernes, a la vall dels cavalls i entre els caçadors de mamuts, Ayla i Jondalar emprenen el viatge de retorn a la recerca dels seus llocs d’origen. Enrere queda un món en què aprengueren a lluitar i a estimar i el record dels vells amics que ja mai no retrobaran. Per davant, un llarg camí i un destí incert a través de paratges misteriosos poblats per tribus desconegudes que els acolliran amb hostilitat o temor. Ayla i Jondalar, muntats a cavall i acompanyats pel llop domesticat, apareixen com éssers enigmàtics i terribles, missatgers de l’altre món, als ulls de les tribus caçadores i recol·lectores. En el curs de l’aventura trobaran els amics més generosos, però també els enemics més ferotges; el dolor i el plaer aniran apropant-los al punt de retorn definitiu, aquell en el qual l’òrfena Ayla i l’errant Jondalar trobin un lloc a la terra per establir la seva llar.