28033–28048 di 72034 risultati

La lluna de paper

Ha arribat un punt que el comissari Montalbano ja conversa de tu a tu amb la vellesa incipient, i mentre comença a conviure amb el rellotge biològic de la mort, vet aquí que el destí li planta dues dones davant. Una, extravertida i descaradament sensual; l’altra, secreta i d’ardors morbosos, capaç d’enfrontar-se a tot i d’amagar-ho tot. Naturalment les esques i paranys que es posen l’una a l’altra no el deixen respirar. «Quan era minyó, una vegada son pare li va explicar, de per riure, que la lluna que veia allà dalt al cel era feta de paper. I ell, que es creia cada paraula que sortia de la boca de son pare, se l’havia cregut. I resulta que ara, madur, experimentat, home dotat de cervell i d’intuïció, s’havia cregut com una criatura dues dones que li havien explicat que la lluna era de paper».

Llums del nord

La Lyra Belacqua és una òrfena que s’ha criat envoltada d’erudits en un college d’Oxford. Però l’Oxford de la Lyra no és el mateix que nosaltres coneixem. Per algun motiu, la Lyra viu en un món en què tothom té el seu daimoni particular, que és la manifestació de l’ànima en forma d’animal. Corren temps difícils sota el domini absolut de l’Església, però la Lyra viu al marge de tot i es deleix per enfilar-se a les teulades del college amb en Roger, el seu millor amic, i llençar pedres al cap dels alumnes, córrer pels carrers estrets o robar pomes al mercat. Un dia la seva vida fa un gir inesperat quan ella i en Pantalàimon, el seu daimoni, impedeixen l’assassinat del seu oncle, el poderós Lord Asriel, i a més senten per casualitat una conversa privada sobre un misteriós fenomen conegut com la Pols. Ben aviat la Lyra i en Pantalàimon es veuen involucrats en un joc perillós que els descobrirà una dona molt bonica amb un mico daurat, un viatge al nord llunyà i una colla d’aliats entre els quals hi ha gipcis, bruixes, un aeronauta texà i un ós cuirassat.

La llum del dia

George Webb és un detectiu especialitzat en casos matrimonials. Expolicia, divorciat i amb una filla, cada quinze dics té una cita amb una presidiària, Sarah, una clienta seva que ell havia assistit en un espinós afer matrimonial i que ara compleix una condemna a la presó. George ens explica les vicissituds dels dos últims anys, des del dia que Sarah el va contractar perquè seguís els passos del seu marit, un ginecòleg prestigiós, que està enamorat de Kristina, una refugiada croata. George descobrirà que no es tracta d’una relació clandestina, sinó d’un triangle consentit per Sarah, que en un principi havia convidat Kristina a la desesperada a viure a casa seva… «La llum del dia té una estructura pausada, precisa, perfecta, però, dins d’aquest mapa tan ben dibuixat, la història que ens explica és salvatge, exagerada, sensacional, romàntica». (The Guardian) «La història atrapa el lector com la millor novel·la policíaca, però és una novel·la refinadament literària, profunda, humana, lacònica i complexa alhora».(The Daily Telegraph)

Del llum de gas al llum elèctric

Del llum de gas al llum elèctric, publicat per primera vegada l’any 1951, es va reeditar amb el seu apèndix fotogràfic i un capítol inèdit que havia estat suprimit pel mateix autor en la primera edició per motius extraliteraris i que havia quedat als arxius familiars durant més de mig segle. Al llarg d’aquestes memòries, Carles Soldevilla ressegueix els seus orígens familiars, parla de la seva educació al Liceo Políglota i evoca les seves primeres lectures. Descriu des d’una òptica personal moments històrics com el canvi de segle o la Setmana Tràgica. Com Pla, Sagarra o Gaziel, fa un retrat impagable de la universitat que li va tocar viure com a estudiant. Sempre evitant la temptació de novel·lar els records, equilibrant en tot moment l’efusió lírica amb el rigor documental, i fa una crònica dels inicis de la Mancomunitat i de les coneixences que hi va fer, des de Prat de la Riba fins a Eugeni d’Ors. Les memòries de Carles Soldevilla mereixen un lloc d’honor al costat dels grans textos memorialístics de Pla, Sagarra o Gaziel, i conformen una vegada més que la prosa autobiogràfica ha donat les millors obres de la literatura catalana del segle XX. Soldevilla cedeix, tal com diu ell mateix, a «la fallera de recollir records d’infància i de joventut», conscient del perill d’aquesta mena d’exercicis però convençut també que l’art és «l’únic recipient capaç de retenir les fluïdes essències de la vida».

Un lloro per al vicari i altres històries

I és que només Gerald Durrell es pot atrevir a anar de pícnic al Périgord amb una truja tofonaire obsessionada pel formatge rocafort; a visitar en una mansió colonial de Memphis l’anciana i estrafolària senyora Magnòlia Dwite-Henderson, aficionada a la Coca-cola d’alta graduació, o a ocupar-se de la reeducació del lloro Moisès, un ocellot que no para de dir paraulotes i que ha d’acabar a casa d’un vicari retirat… Tot això, és clar, amb una parada obligada al Corfú de la seva infantesa per retrobar-se amb els seus germans Leslie, Larry i Margo lliurats a una missió impossible: trobar un nòvio per a la mare… Amb la seva extraordinària passió de naturalista i, sobretot, amb un afinadíssim humor anglès, Durrell ens ofereix a Un lloro per al vicari i altres històries vuit esplèndids relats sobre alguns dels espècimens més curiosos que va conèixer en els seus viatges pel món, ja fossin bèsties del tot inclassificables o exemplars únics (per sort!) de l’espècie humana. Gerald Durrell en estat pur.

Un lloc on no he estat mai

Amb la seva darrera obra, Un lloc on no he estat mai, David Leavitt fa un nou pas en la configuració del seu riquíssim món narratiu, alhora que demostra el seu talent innat per al relat. Valent-se d’un llenguatge directe i matisat d’una gran eficàcia, Leavitt torna a disseccionar de forma magistral l’apassionant món dels sentiments i les relacions humanes en el marc de la societat contemporània. Cada conte esdevé així la tessel·la d’un palpitant mosaic dels nostres dies. Després de l’èxit aconseguit amb Ball de família, La llengua perduda de les grues i Amors iguals, Leavitt prossegueix la seva carrera ascendent i es converteix en un dels autors contemporanis més llegits arreu del món.

Un lloc incert

Què poden tenir a veure una trama de caçadors de vampirs serbis, uns misteriosos peus que apareixen a la porta del cementiri de Highgate, a Londres, i un assassinat esgarrifós en un xalet als afores de París? El comissari Adamsberg s’endinsarà en la ment pertorbada d’un criminal que ha descadenat l’horror als afores de París i, per aconseguir-ho, s’haurà d’enfrontar als vampirs que habiten els malsons dels habitants d’un llogaret serbi. Els límits del mal s’expandeixen. Qualsevol lloc pot amagar la tomba d’un vampir, qualsevol lloc pot ser un lloc incert.

Un lloc entre els morts

«De totes les meves vivències, hi havia una experiència dolorosa: el rictus de menyspreu de l’intel·lectual revolucionari enfront del desgavell del carrer… Estimava i detestava el poeta pur de les mans netes. I així va néixer en Jeroni Campdepadrós i Jansana (1789-1821). El vaig col·locar entre dos segles, entre dos bàndols, entre dues ètiques, entre dues classes socials, entre dos amors. No per atzar el vaig col·locar entre dos corrents del pensament: l’imperi de la raó del XVIII, i l’orgia de la passió del XIX, és a dir, un preromàntic».

Llivre de cavalleries

«Llibre de cavalleries», un viatge per la ruta de les espècies, des de la Gran Tartària fins a l’extrem oriental de la Grècia catalana i Armènia, és un dels llibres més bells de l’autor i un dels més imaginatius i divertits, una mescla desconcertant de somni i realitat, servida per una tècnica narrativa plena d’originalitat i de qualitat literària. Aquesta èpica novel·la és un savi exercici de recuperació de la nostra memòria històrica medieval i un intel·ligent divertimento. En resum, una petita joia evocadora de l’apogeu catalano-aragonès al mediterrani del segle XIV.

Lliures o morts

«L’única família que teniu ara es diu Catalunya, i té quatre-cents mil fills que són els vostres germans, els vostres fills, pares i mares, avis, oncles i cosins. Ells ara necessiten que gent com vós els protegeixi de les males ànimes que vénen de totes bandes contra la nostra llibertat». Ermengol Amill (1665-1732) abandona el seu Pallars natal i es converteix involuntàriament en fuseller de muntanya durant la guerra de Successió. Europa és un gran tauler d’un immens joc d’interessos per definir el futur del Vell Continent i Catalunya n’esdevé la peça clau. Aquest heroi oblidat lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La tria entre la llibertat i la mort protagonitza una de les aventures més formidables i desconegudes de la història de la nostra nació.

La llista

La novel·la proposa dues històries paral·leles, que en moments molt concrets es creuen. En un avió camí a Holanda, una noia veu com un home gran es mor just al seient del seu costat. Pocs minuts abans, ell intentava explicar-li detalls de la seva vida. A partir d’aquest fet, es relata, per una banda, la vida d’ell, entre Holanda i Espanya; i, per l’altra, la recerca que està fent ella, sempre buscant a les persones d’una llista per tal de trobar certes respostes.

La llista dels meus desitjos

Jocelyne, més coneguda com a Jo, és la propietària d’una merceria a la ciutat d’Arràs. Tot i que és més aviat grassoneta, somia convertir-se en estilista de moda a París. Li agrada llegir, escriu un bloc sobre costura molt visitat, té un marit a qui s’estima i dos fills que ja són grans. Malgrat que el seu pare està malalt i que hi ha alguna ombra en el seu passat, la Jo es diu que és prou feliç en la seva vida… Fins que un bon dia, gràcies a les seves simpàtiques veïnes perruqueres, la Jo té la gran sort i la gran desgràcia de guanyar divuit milions d’euros a la loteria. Ara bé, aquell dia, ella guanya molt més que diners. O no? Per primera vegada té l’oportunitat de decidir la seva vida. Abans, però, ha d’esbrinar què és el que importa de veritat.

Lligada a tu

Després de No t’amago res i Reflectida en tu, l’Eva i en Gideon han de fer front als fantasmes del passat i acceptar les conseqüències dels seus desitjos més íntims… En Gideon Cross. Només de pensar en el seu nom m’envaïa una flamarada de desig per tot el cos. Des del primer cop que el vaig veure —quan vaig intuir el seu impressionant i imponent aspecte exterior i alhora l’home fosc i perillós que hi havia a l’interior—, vaig estar segura que havia trobat la meva altra meitat. El necessitava tant com necessitava els batecs del meu cor per viure, i s’havia posat en un gran perill, arriscant-ho tot per mi.

La llibreta groga

La llibreta groga és una novel·la plena de petites històries que conflueixen en Alexis Casas, un pilot de línies aèries que, presumiblement, ha assolit els seus objectius vitals: una bona dona amb la que comparteix interessos, unes filles ja independitzades, un bon nivell econòmic… però arran de començar a escriure les seves reflexions en una llibreta descobreix que, per tal de mitigar una buidor que l’acompanya de manera sempiterna, ha de superar una difícil empresa: escriure una història única. Amb aquesta intenció, decideix fer un canvi dràstic amb la seva vida, la qual cosa farà trontollar el seu cosmos d’afectes i relacions.

La llibreria sobre rodes

Durant la segona dècada del segle XX, a la Nord-Amèrica rural conviuen encara carretes amb antiquíssims automòbils. Roger Mifflin, llibreter ambulant, decideix vendre la seva llibreria (acompanyat de la seva egua i el seu gos) i tornar a Brooklyn per escriure les seves memòries. La nova propietària, la ja madura senyora Helen McGill, decideix llançar-se a l’aventura i recórrer el món. A partir d’aquí se succeeixen una sèrie de divertides peripècies, on tant personatges com a lectors, ens veiem embolicats en una espiral de coneixement i admiració pel món dels llibres, els autors i com no, els llibreters.

La llibreria de les noves oportunitats

En aquest indret tan especial, on els llibres tenen vida pròpia, un dia hi arriba Jasmine, disposada a fer-se càrrec del negoci mentre la propietària, la seva tieta Ruma, viatja a l’Índia per guarir el seu cor cansat. Tota sola, entre la pols i el desordre, la jove prova de donar un toc de modernitat al local, exposant títols nous i atractius a l’aparador, però ben aviat els clàssics de sempre imposen la seva presència i els autors vius i morts es passegen per les prestatgeries fent sentir la seva veu. La Jasmine torna a descobrir Shakespeare i Edgar Allan Poe, i no només això; aprèn a escoltar els seus clients, a comprendre el que realment busquen en una novel·la o en un manual de cuina, i acabarà trobant l’home amb qui compartir tots els llibres de la seva vida. La llibreria de les noves oportunitats és alhora una faula romàntica i un homenatge a la bona literatura, perquè, molt sovint, és a les pàgines que ja groguegen d’un llibre oblidat on trobarem les paraules que poden canviar la nostra vida.