27921–27936 di 72034 risultati

La mort a Venècia

La decadent bellesa de Venècia, amb la seva aparença fantasmagòrica, les gòndoles negres i el clapoteig nocturn de l’aigua pot ser un símbol de la mort. Sense saber gaire per què, un cèlebre escriptor alemany, Gustav Von Aschenbach, hi arriba tot just passada la plenitud de la vida. Se sent cansat i sense inspiració. Aviat el seu esperit vigilant i equilibrat perdrà força i caurà en un abisme del qual no es recuperarà: s’enamorarà de la bellesa angelical d’un adolescent polonès, que l’arrossegarà, amb un terrible poder d’atracció, fins a ignorar la mort.

Mort a La Fenice

El famós director d’orquestra Helmut Wellauer és brutalment assassinat durant l’entreacte de La Traviata. El seu cadàver, al camerino del teatre de l’òpera venecià La Fenice, fa una pudor de cianur terrible: li han enverinat el cafè. En aquest moment apareix Guido Brunetti, que inicia les investigacions policials per treure l’entrellat de tot aquest misteri. Quan comença a esbrinar quin tipus de persona era el director més enllà de l’òpera, s’adona que s’havia fet prou enemics per sospitar de mig Venècia. Mort a La Fenice és el debut de Donna Leon com a novel·lista i és on neix Guido Brunetti, l’elegant i obstinat commissario que lluita per acabar amb la corrupció de la ciutat dels canals.

Morituri

El comissari de policia Llob i el seu segon investiguen la desaparició de la filla d’un peix gros. Es tracta d’una fugida voluntària o d’un segrest? Totes les possibilitats són obertes. Quan Llob hi fiqui el nas, no tardaran a encadenar-se “accidents” al seu entorn. Mohamed Moulessehoul, exoficial de l’exèrcit algerià, ha publicat una trilogia policíaca impactant, amb el pseudònim femení de Yasmina Khadra per esquivar la censura militar. Un atemptat terrorista al cementiri de Sidi Ali, amb infants entre les víctimes, el va empènyer a escriure la seva primera novel·la de gènere negre, Morituri, pràcticament d’una tirada. Tot i les retallades que hi va fer després, davant el temor que el lector europeu trobés inversemblant la realitat algeriana, Morituri és un autèntic cop de puny a l’estómac.

Montsemar i les estrelles

Montsemar i les estrelles és una novel·la extraordinària que —si és que hem de classificar o encasellar els llibres— podria ser classificada o encasellada com a novel·la psicològica, és a dir una novel·la en la qual es prima el coneixement profund d’un determinat personatge o personatges per damunt d’aspectes purament argumentals. El viatge en qüestió que ens proposa l’Arian és un viatge cronològic pel cervell d’una noia diguem-ne autista que creix a l’ombra de la postguerra, a finals dels anys cinquanta. Dic ‘diguem-ne autista’ perquè la noia —anomenada Montsemar— pateix d’una síndrome molt específica, dita ‘de savant’, que confesso que desconeixia del tot però que es veu que afecta un 10% dels autistes i els símptomes de la qual combinen una vida imaginativa interioritzada molt viva i brillant amb una gran falta de comunicació amb el món exterior. Vet aquí, de fet, el primer encert del llibre: la tensió existent entre els esdeveniments exteriors —incloent-hi fragments de programes de ràdio i altres indicis que ens recorden que som als anys cinquanta— escrit en lletra normal, i el punt de vista de la Montsemar —poètic, imaginatiu, de vegades delirant— escrit en lletra cursiva.

Un món sense fi

A Un món sense fi, Ken Follett recupera el fascinant escenari de Kingsbridge dos segles després de la construcció del seu majestuós temple gòtic. La catedral i el priorat tornen a ocupar el centre d’una història en la qual s’entrecreuen l’amor i l’odi, l’orgull i la cobdícia. Follett ens endinsa en un món en què els defensors a ultrança dels vells costums lluiten amb totes les seves forces contra les ments més progressistes. En aquest ambient, la intriga i la tensió arriben a límits extrems amb l’afegit, com a teló de fons, de l’epidèmia de pesta que va assolar Europa i en va delmar la població. Intriga, assassinats, fam, plagues i guerres. Un retrat admirable del món medieval i una novel·la extraordinària que aporta una nova dimensió a la ficció històrica.

Un món feliç

Som al futur, un grup d’estudiants entra en una fàbrica, on el director els explica com es produeixen —de manera perfecta i científica— els nens. Distribuïts en classes socials des de petits, se’ls condiciona a no patir i ser feliços amb la seva vida. Tot està ordenat i decidit. Huxley ens mostra en aquesta novel·la futurista un món aparentment feliç però que amaga una societat dictatorial, deshumanitzada, on ningú no pot pensar a canviar res perquè tothom està condicionat des de la infància a creure que viu en el millor dels mons possibles.

Moments estel·lars de la ciència

Els vint-i-sis descobriments transcendentals i els vint-i-nou científics que els van fer possibles aquests són els Moments estel·lars de la ciència. Des d’Arquimedes, que es jactava que podia moure el món, fins a Goddard, que envià a l’espai el primer coet propulsat per combustible líquid, passant pels científics més coneguts com Newton o Einstein, però també per altres amb contribucions molt importants a la ciència, però que són més desconeguts pel gran públic, com són els casos de Leeuwenhoek, Bessemer, Ehrlich o Carver. Aquests homes genials i clarividents, tot fixant-se uns objectius que anaven més enllà del que era conegut, provocaren grans avenços en el pensament científic i eixamplaren el coneixement de l’home i el seu medi. Una avenços que encara són totalment vigents des de la perspectiva de més de cinquanta anys des que es va escriure el llibre. Amb claredat, l’autor exposa dades biogràfiques i el context històric on es van produir alguns dels descobriments més importants en la història de la ciència.

Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen

Primer recull de narracions de Montserrat Roig que inaugurava un cicle que va continuar amb tres novel·les més: Ramona, adéu, El temps de les cireres i L’hora violeta. Les quatre obres, relacionades intertextualment per les protagonistes (les membres de tres generacions de les famílies Ventura-Claret i Miralpeix), literaturitzen la història de la petita burgesia de l’Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX. Els textos es construeixen des de l’òptica de les dones que viuen aquesta història i, per tant, en donen una versió marcada per la condició sexual dels personatges principals. Són importants temes com les relacions entre les dones, els rols socials que se’ls adjudiquen, la sexualitat femenina, la problemàtica de l’articulació de la seva subjectivitat, el paper de l’escriptura en aquesta articulació i les relacions de poder entre els sexes.

Molloy

Molloy sobresurt com un dels grans monuments narratius sustentats en la força de la veu, on dos narradors singulars mantenen un flux discursiu esplèndid creant dos dels grans monòlegs interiors del segle XX literari. La crítica reconeix en aquesta novel·la una de les aportacions més originals de la narrativa contemporània. L’originalitat dels personatges es trasllada al seu discurs. En la primera part —en un monòleg sense punt i apart de més de 80 pàgines— se’ns presenta un curiós narrador que engloba en ell mateix el més anihilat que pot tenir un humà (vell, malalt, esguerrat, idiota, extenuat), el Molloy del títol, un home estrafolari com pocs que tendeix a l’estupefacció; en la segona part, el protagonista és Moran, home rígid, metòdic i sever, que exerceix d’investigador privat i surt de casa seva a trobar Molloy per encàrrec de l’autoritat.

Moby Dick

«L’aigua i la meditació resten unides per sempre». Així justifica l’Ismael l’atracció irresistible que sent d’embarcar-se en un balener vers les misterioses mars del Sud. I de mica en mica, aquesta incertesa es va fent més clara: ens trobem davant la lluita personal d’un home, el capità Ahab, contra un animal, la llegendària i ferotge balena blanca Moby Dick. Però per la seva riquesa èpica i pel complex fresc del destí humà que hi retrata Moby Dick (1851) és més que això. Per les seves pàgines, tenyides tothora d’una atmosfera apocalíptica i fantàstica, hi circula l’etern combat i l’exaltació de la lluita de l’home contra la natura; la contemplació fascinada, a estones altament lírica, de la força cega del mar. «El símbol de la balena és menys apte per suggerir que el cosmos és malvat que per suggerir la seva vastitud, la seva inhumanitat, la seva bestial i enigmàtica estupidesa (…) l’univers de Moby Dick és un cosmos (un caos) no només perceptiblement maligne sinó també irracional.», Jorge Luis Borges.

Mitja guerra

La princesa Skara ha vist com tot el que estimava es convertia en sang i cendra. La seva dinastia ha estat aniquilada i en ser ella l’única supervivent haurà de vèncer l’aflicció i el terror, agusar la ment i lluitar com a reina de Throvenland. El pare Iarvi ha recorregut un llarg camí i ha passat d’esclau esguerrat a clergue poderós. Ha aconseguit que els seus antics enemics esdevinguin els seus aliats, i ha assolit la pau, per bé que inestable. Però ara l’àvia Wexen organitza un exèrcit mai vist d’ençà que els elfs es van enfrontar a Déu. Tothom es prepara per a la batalla que s’està gestant i en Raith, el portador de l’espasa de Grom-gil-Gorm, també. Per a ell, la presència de l’Skara és un bàlsam per a qualsevol ferida. I l’Skara, al seu torn, detecta, sorpresa, que el somriure d’en Raith és com una flama capaç de caldejar la nit més gèlida. N’hi ha que han nascut per lluitar, potser per morir. D’altres s’estimen més viure en la llum. Però quan la mare Guerra estén les seves ales, amenaça de sumir tot el mar Trencat en la foscor més profunda.

Misteri a Perpinyà

Novel·la històrica en què es barreja l’amor i les aventures, dintre d’un bell marc cultural.

Mirror, Mirror

La vida no és perfecte per a en Red, en Leo, la Naomi i la Rose, però la música els uneix, i el futur de la seva banda, Mirror, Mirror, és prometedor. Fins que troben la Naomi inconscient en un riu. Què ha passat? S’ha intentat suïcidar? Mirror, Mirror és una complicada història sobre el que significa fer-se gran. Un grup d’amics de setze anys que intenten esbrinar qui són i com superar el camp de mines que és l’institut i les relacions personals.

La Mirora mata els dimarts

A La Mirora mata els dimarts, el títol ja delata l’assassina: aquí l’emoció rau en un altre lloc. D’aquesta forma, el lector anirà descobrint pàgina a pàgina els motius que porten una acomodada empresària andorrana a matar i per què ho fa en dimarts. La Mirora és intel·ligent i meticulosa, gaudeix fent anar de corcoll un inspector dels Mossos d’Esquadra que només viu per la feina. Una intriga rural de passions, odis i venjança ambientada en la Cerdanya actual que ha obtingut el Premi Ferran Canyameres de Novel·la, 2008.

Mirall trencat

«Una família, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això. M’agradava pensar que la família seria rica, amb una senyora fora de casta. Desnivellada, d’origen modest… Sentia que la novel·la seria difícil, que exigiria molts personatges». Així ha estat. Començada abans que La plaça del Diamant, n’acabarà tres abans d’enllestir-la, i serà la més vasta, de més personatges i més complexa de les seves novel·les realistes, o sia les que també es podrien definir con «un mirall que es va passejant al llarg del camí». ¿Què han reflectit del camí alguns trossos d’aquest mirall trencat?…

La mirada dels àngels

El misteri s’ha instal·lat de manera permanent a l’illa de Fjällbacka, i Camilla Läckberg, la reina de la novel·la negra escandinava, ens hi torna a arrossegar amb una nova intriga esfereïdora. Aquesta vegada, ni els nens no podran dormir tranquils. L’any 1974, la família que regentava la colònia infantil de la idíl·lica illa de Valö, al costat de Fjällbacka, va desaparèixer. Com si s’haguessin fos, sense endur-se res, ni tan sols la seva filla petita, l’Ebba, que mai no ha entès què va passar. Avui, anys més tard, l’Ebba ha tornat a la illa amb el seu marit. Volen intentar salvar el matrimoni després d’haver perdut un fill. Però Fjällbacka no és un bon lloc per salvar res, és un lloc on a les ferides del present sempre s’afegeixen les cicatrius del passat i, quan es descobreixen noves proves que podrien reobrir el cas de la família desapareguda, les cicatrius comencen a sagnar.