27825–27840 di 72034 risultati

L’olor de la nit

El conegudíssim comissari Salvo Montalbano té un nou enigma per resoldre: la mort d’un mag de les finances sicilià que enganyava els qui es deixaven enganyar robant-los tots els estalvis. La veritat és que es tracta d’un cas poc freqüent, ja que el cadàver no apareix fins més tard. Tot comença quan el comptable Emanuele Gargano, de quaranta anys i tan ben plantat que sembla un dandy sortit d’una pel·lícula americana, i el seu empleat s’esfumen de cop i volta; s’han endut els diners de mig Vigata i rodalia. Dos anys abans, Gargano s’havia presentat a Vigata per promoure el que ell anomenava «el ressorgir econòmic d’aquesta estimada i malaurada terra nostra». En realitat és una bona estafa, però hi ha un munt d’elements més aviat obscurs. Montalbano buscarà la resposta als grans dubtes que li ronden pel cap en la memòria de qui coneixia i freqüentava el desaparegut. Però, de fet, la solució del misteri és en una altra banda: al fons del mar, just a sota d’un precipici.

Olor de colònia

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú? Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions. Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.

Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury

Publicat l’any 1980, aquest llibre de relats de Quim Monzó conté setze contes. L’any següent, el 1981, va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig i posteriorment se n’han fet traduccions a diverses llengües.

Oi que maten els cavalls?

Guanyar una marató de ball sembla una forma fàcil d’obtenir diners ràpids a la Gran Depressió dels anys trenta. Persones sense recursos econòmics, joves desocupats o actors que esperen una oportunitat a Hollywood, proven fortuna amb la mateixa meta: vèncer o morir extenuats.

Ofrena a la tempesta

Ha passat un mes des que l’Amaia Salazar va recuperar el seu fill i va detenir en Berasategui. Però malgrat que la Guàrdia Civil i el jutge Markina donen per morta la Rosario, la inspectora de la Policia Foral sent que no està lliure de perill. La mort d’una nena a Elizondo, que la besàvia de la criatura atribueix a l’Inguma, el dimoni que immobilitza els dorments, es beu el seu alè i els treu la vida mentre dormen, aixeca les sospites de l’Amaia. Arran de les anàlisis del doctor San Martín, la inspectora comença a investigar altres morts de nadons i aviat descobreix un rastre d’horror que culmina amb la mort inexplicable d’en Berasategui a la seva cel·la i la trepidant investigació que portarà l’Amaia a l’autèntic origen dels successos que han colpit la vall de Baztan. I mentrestant, des del bosc, arriba una tempesta impressionant per enterrar la veritat més demolidora…

Odissea

Homer, l’autor de la Ilíada i de l’Odissea, és el pare de la literatura occidental: el principal llegat literari de l’antiga Grècia. Els 12.000 versos de l’Odissea, repartits en 24 cants, narren les aventures d’Ulisses durant l’accidentat i llarguíssim retorn des de Troia fins a Ítaca, l’illa on viuen la dona i el fill, esperant-lo, a més d’un bon nombre d’aspirants a rellevar-lo en el tron i en el llit nupcial. Episodis tan cèlebres com la seducció de les sirenes, la lluita amb el gegant Polifem, la visita al món dels morts, la venjança dels pretendents o el retrobament amb Penèlope fan que l’Odissea sigui considerada, amb tota la raó, la mare de les novel·les d’aventures. Una obra mestra de tots els temps, perfectament travada, plena de bellesa i amena en extrem.

Ocells a punt de volar

Per primera vegada surt a la llum pública un recull d’històries que Patricia Highsmith va escriure entre 1938 i 1949. Es tracta de catorze narracions de caire psicològic que una joveníssima i encara desconeguda Highsmith va construir a la recerca d’un estil propi i forjant una nova relació amb el món en cada relat. Personatges com la gent sense casa de les grans ciutats, nenes espavilades, amants atrapats en els seus somnis, i homes i dones madurs maltractats per la vida protagonitzen uns contes que parlen de normes i la possibilitat de transgredir-les, d’actituds conformistes i d’actituds rebels. «Ocells a punt de volar» explica amb molt de tacte i fent gala d’una sorprenent sensibilitat per als detalls incisius com l’odi pot ser una forma d’atracció, una variant amorosa; o com la soledat pot adquirir unes proporcions tan gegantines que acaba sent la gran aventura de moltes vides. Com va dir Graham Greene, Patricia Highsmith és “una escriptora que ha creat un món propi, un món opressivament tancat, irracional, en el qual hi entrem cada vegada gairebé a la força, amb la sensació d’estar corrent personalment un perill, conscients d’apropar-nos a plaers cruels”. Uns plaers que fan que la publicació d’aquests relats fins ara inèdits constitueixi un esdeveniment literari de primer ordre.

L’ocell de la revolta. Els jocs de la fam 3

La Katniss ha tornat a desafiar i a vèncer el Capitoli. Ha sortit victoriosa del camp de batalla, però al poder no li agrada perdre. El president Snow vol revenja i ha deixat molt clar que tothom corre perill: la família de la Katniss, els seus amics i qualsevol habitant del Districte 12. Ella, que es convertirà en símbol de rebel·lió, serà clau en la batalla final. Desenllaç de la trilogia «Els jocs de la fam», L’ocell de la revolta supera l’alt nivell de les dues entregues que el precedeixen, i tanca així una saga que s’ha convertit, tant per l’originalitat del seu argument com per l’administració de la intriga, en un referent de la millor literatura juvenil.

Observada

Gairebé tothom guarda secrets que no haurien de sortir mai a la llum, i que, si algun dia ho fan, podrien causar danys irreparables. La nit que la Catherine Ravenscroft troba a la seva habitació un volum titulat Un perfecte desconegut comença per a ella una odissea que sacsejarà tota la seva existència. La lectura del llibre l’arrossega sense pietat cap a aquell inoblidable dia de fa vint anys, en una platja del sud d’Espanya. Pàgina rere pàgina, el relat revela un fragment de la seva vida que ha mantingut ocult durant tot aquest temps. Qui l’ha escrit i com ha pogut assabentar-se’n és un misteri. I el pitjor és que la versió del que va passar ha estat tergiversada per algú obstinat a destruir-la a ella i a la seva família. Per preservar la confiança i l’amor del seu fill i del seu marit, la Catherine haurà de confessar-los el que va succeir realment en aquells calorosos dies d’estiu, tot i que fer-ho signifiqui exposar-se a la vergonya i l’oprobi. Amb aquesta vertiginosa història de suspens, la realitzadora i guionista Renée Knight ens convida a recórrer el fil que separa la veritat de la mentida, quan la necessitat de creure —o de no creure— sovint fa que les persones arribin a judicis injustos i prenguin decisions equivocades. L’ajustat perfil psicològic dels personatges, sumat a una trama impecable plena de girs i de sorpreses que manté el lector en suspens fins al punt final, han seduït el públic anglès i han situat aquesta novel·la electritzant entre els llibres més venuts del Regne Unit en els darrers mesos.

Obres púbiques

En una petita comunitat nord-americana, de casetes unifamiliars, bessones les unes a les altres, de gent d’aspecte juvenil i seriat hi arriba un vespre amb el tren un home jove. La seva muller l’espera a l’estació. Tot està en ordre, només que l’esposa resulta més atractiva sexualment que d’habitud. Glàndules mamàries més desenvolupades, vestits més reduïts… Hi ha alguns veïns que l’home no recorda que hi fossin, i la sogra… molt ben disposada a expansions eròtiques. El cas és que, estimulat per les novetats, el nostre protagonista es lliura a una activitat sexual desacostumada; totes les dones de la comunitat hi tindran tracte, totes menys una… El desenllaç sorpresa, que hi és, farà molt bé de revelar-lo el lector. El més segur és que hi arribi d’una sola tirada. Obres púbiques és una novel·la eròtica escrita per Manuel de Pedrolo el 1971, que, per raons òbvies, aleshores no va ser possible de publicar. És també una novel·la divertida que ironitza sobre la despersonalització de la societat moderna.

Obres completes

Amb motiu de l’Any Espriu 2013 -en commemoració del centenari del seu naixement-, ePUBCat us presenta una edició integral de l’obra d’un dels escriptors més importants de la literatura catalana i figura clau del segle XX. Una bona excusa per apropar-se a l’obra d’aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent. Salvador Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un món personal, líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots i per salvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada. Aquest volum recull totes les seves obres en els àmbits de la Narrativa: El Doctor Rip (1931), Laia (1932), Aspectes (1934), Ariadna al Laberint Grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935), Letizia (1937), Petites Proses Blanques (1938), Les Ombres (1946), Proses de “La Rosa Vera” (1951) i La Pluja (1952); Teatre: Fedra (1936), Antígona (1939), Primera Història d’Esther (1948), Ronda de Mort a Sinera (1966), Una altra Fedra, si us Plau (1978) i Les Veus del Carrer (1980). ; Poesia: Cementiri de Sinera (1946), Les Cançons d’Ariadna (1949), Les Hores (1952), Mrs. Death (1952), El Caminant i el Mur (1954), Final del Laberint (1955), La Pell de Brau (1960), Llibre de Sinera (1963), Per al Llibre de Salms d’Aquests Vells Cecs (1967), Fragments, Versots. Intencions (1968), Setmana Santa (1971), Formes i Paraules, Poemes Inspirats en les Escultures d´Apel.les Fenosa (1975), D’una Vella i Encerclada Terra (1979) i Per a la Bona Gent (1984); i Assaig: Israel (1929), Fedra, una Llegenda Vella Presentada de Nou (1937), Evocació de Rosselló-Pòrcel i Altres Notes (1957), Aproximació, tal Vegada El·líptica, a l’Art de Pla Narbona (1968), Les Roques i el Mar, el Blau (1981), D’un Sol Diagnóstic que en la Meva Vida he Fet (1982), D’uns Vells Estius de Joves Fills de Casa Bona (1982), Sobre Xavier Nogués i la Seva Circumstància (1982) i Aproximació a Santa Coloma de Farners i a Algun dels Seus Entorns (1983).

Obaga

A Llobarca, un petit poble del Pirineu molt pròxim a la frontera, hi ha poques cases obertes i encara mal avingudes. No sembla que hi hagi gaire vida més enllà del bestiar, el turisme rural o les partides de botifarra al cafè. El Tomàs de cal Mostatxo viu immers en un anar tirant; no sap què fer amb la seva vida, que oscil·la entre rutines i temptacions. Fins la nit que se senten cotxes que circulen per la pista de la Tuta. Gairebé sense voler-ho i forçat per les circumstàncies, el Tomàs acaba deixant de banda durant uns dies les seves vaques i enceta una nova faceta vital tractant amb traficants del rang més alt, policies corruptes i periodistes massa xafarders per tal d’alliberar la noia que s’estima i que, malauradament, no és la seva noia i aclarir, de passada, un cas que ha portat massa mala maror al poble. Obaga és una novel·la fresca, àgil, trepidant i plena d’humor que mostra la banda fosca del Pirineu i que es llegeix d’una tirada.

Oasi

En determinades ocasions l’estimació amorosa es pot perdre. Els motius solen ser diversos i no sempre els components de la parella ho viuen de forma idèntica. El desencís que provoca el trencament de la parella és un dels fils conductors de tres històries interrelacionades del llibre.

Nunquam

La Corporació Merlin, un ens abstracte i poderós, maquina una dona artificial, una nina experimental, inconscient de la seva pròpia realitat, que és creada sobre un motlle real i desaparegut en què s’encarna la memòria recuperada. Quin és el límit per als actes de l’home? Per ventura no és elàstica la moral i l’ètica, que es van reconstruint, adaptant i reformulant segons els avenços tecnològics? La “vida” que se li dóna al clon, si és totalment idèntica a la pròpia vida que tenia, al punt que la còpia en tot, no és també una vida pròpia, al marge de la manipulació humana? Nunquam, segon pis de la novel·la Tunc, ens porta al Durrell més gòtic i còmic, més obscenament horripilant, més extensament al·lusiu.

Número zero

«Els perdedors i els autodidactes sempre tenen coneixements més vastos que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cosa i no perdre temps amb les altres: el plaer de l’erudició està reservat als perdedors». Amb aquestes credencials se’ns presenta en Colonna, el protagonista de Número Zero, que a l’abril del 1992, als cinquanta anys, rep una estranya proposta d’un tal Simei: es convertirà en el cap de redacció de Demà, un diari que s’avança als esdeveniments a còpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compte el límit que separa la veritat de la mentida i de passada fent xantatge a les altes esferes del poder. L’home, que fins en aquest moment ha malviscut fent de documentalista i que, en paraules de la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d’una quantitat considerable de diners, i comença l’aventura. Reunits en un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·legues preparen el que serà el número zero, l’edició anticipada del nou diari, i per això indaguen en arxius que parlen dels secrets ocults de la CIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discret canvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors, mirarem la realitat, o el que en quedi.

Novotsky

Sorprenent i addictiva, l’òpera prima d’Helder Farrés és una d’aquelles novel·les difícils d’oblidar. El protagonista, que pateix la síndrome de Novotsky, és empès per la seva mare a investigar la misteriosa figura del seu avi matern, mort d’accident en circumstàncies estranyes. Viatja a França seguint la pista d’una adreça que troba al dors d’un sobre i, un cop allà, intentarà completar el trencaclosques vital del seu avi. Obsessiu, fràgil, metòdic i persistent, el protagonista haurà de lluitar contra els seus fantasmes per esdevenir un home lliure. «Tinc la síndrome de Novotsky. Un filòsof em va dir que em passa això des de que de petit, la mare, perquè em fos més divertit menjar, em treia les crostes del pa Bimbo».