27521–27536 di 72034 risultati

Tirant lo Blanch

Tirant lo Blanc és una de les grans novel·les de la literatura medieval i un dels títols que obri el camí de la modernitat literària a Europa. En ella es relata com Tirant, després de romandre un temps a Anglaterra, on s’ensinistra com a cavaller, torna a Bretanya.

Tirant lo Blanc

S’obre amb una lletra de Joanot Martorell adreçada al rei expectant Ferrando de Portugal, en què afirma que el llibre és la traducció d’una novel·la anglesa que ell va fer al portuguès i després al valencià, a petició de l’Infant. Aquesta afirmació sorprenent no pot ser entesa sinó com una ficció literària la raó de la qual desconeixem: ningú ni aquí ni fora d’aquí no dubta que és una novel·la original de Joanot Martorell. Tirant lo Blanc narra les aventures d’armes i d’amor de Tirant des del moment que és fet cavaller a Anglaterra fins a la seva mort en terres bizantines, sent hereu de la corona imperial, després d’haver alliberat l’Imperi Grec del setge dels turcs. Narrada en tercera persona per un narrador discret que poques vegades intervé i mai no busca la complicitat del lector amb 1a presència, però, d’alguns narradors interposats en alguns episodis—, Tirant lo Blanc és una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg, de vegades retòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós, es fonen amb encert en el marc d’una trama de gran varietat temàtica. És justament aquesta varietat el seu màxim atractiu: amb escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot plegat, procedent de l’observació de la realitat, la imaginació, la història i la literatura, conforma un món viu i complex, habitat per uns personatges que ens semblen de carn i ossos pel tractament psicològic individual que sovint reben els més importants. D’altra banda, el seu estil s’ajusta clarament al to dels episodis narrats; des del greu i seriós de les escenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu i intencionat dels episodis més humorístics o eròtics, des de la descripció del detall fins a la generalitat del conjunt i des de l’estil de les lletres de batalla fins a les metàfores militars de caràcter sexual. Per tot el que ha estat dit fins ara, Tirant lo Blanc és un llibre que obre molts camins novel·lístics i se’ns apareix amb una innegable modernitat. Per comoditat, la novel·la pot ser dividida en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenvolupen, i totes tenen una doble línia argumental (armes/amor), unida, per, en una trama única que segueix la vida del protagonista.

Tinta russa

Quan encara era un nen, Nicolas Duhamel va perdre el seu pare, desaparegut en circumstàncies estranyes. Aquest fet, que li marcarà la vida, és també el fil conductor de la seva novel·la El sobre, un èxit de vendes mundial que el converteix en un escriptor de renom amb només vint anys. Però tot farà un tomb quan descobreixi el verdader nom del seu pare. Perquè, qui era Lionel Duhamel? Com va desaparèixer realment? Davant aquestes pertorbadores incerteses, Nicolas iniciarà la recerca de la pròpia identitat en una emocionant exploració del més profund dels sentiments humans.

Tigre blanc

Una comèdia negríssima, intel·ligent i provocadora situada a l’Índia actual. Narrada en primera persona, Tigre blanc és la confessió epistolar d’un crim, el que ha comès Balram, un xofer de Bangalore que assassina el seu cap, empès per la força de l’emprenedor social que el domina. En una sèrie de cartes divertidíssimes dirigides al primer ministre xinès, anticipant la seva visita oficial al país, Balram li relata la història de la seva vida: de com un noi honest i treballador, però extremament pobre, es converteix en un jove empresari sense escrúpols.

Tifó

Tifó descriu la tempesta salvatge que pateix el Nan-Shan, un vapor que transporta dos-cents coolies (treballadors indígenes) de tornada a la Xina amb els seus estalvis gelosament guardats. Això dóna peu a Conrad per a un penetrant anàlisi de comportaments humans variats, que van des de la generositat fins l’enviliment. Al capità MacWhirr, equànime i amb una confiança gairebé mística en la capacitat de l’home per imposar-se a les forces de la naturalesa, condensa l’autor les virtuts d’ordre, disciplina i sentit del deure que sempre va admirar.

The Leftovers

Milions de persones han desaparegut de la Terra de cop i volta. Sense avís. Sense motiu. Alguns dels que queden hi busquen explicacions científiques, però els més fanàtics creuen que es tracta d’un esdeveniment religiós i proliferen tota mena de sectes. En Kevin Garvey, l’home concret davant l’abstracció, procura mantenir una aparença de normalitat malgrat que la seva pròpia família s’està desintegrant: la seva dona s’ha unit al Residu Culpable, una secta local que traspua problemes, i el seu fill Tom segueix un profeta anomenat Sant Wayne. Només queda la seva filla, la Jill; però ja no és la noia dolça que ell coneixia. The Leftovers és una novel·la pertorbadora i emotiva que ens parla de la facilitat amb què la fe pot conduir al fanatisme, i de com persones normals reaccionen davant de fenòmens extraordinaris.

Testimoni de Narom

Va ser l’última vegada que la vaig veure. Encara en recordo la discussió. Llavors Narom era un planeta amb prou feines habitat, lluny dels afers importants de l’administració central i oblidat de tothom menys per aquells que tenien interès en el seu potencial miner, els seus sorprenents enigmes científics o el dubtós encant de la seva esbojarrada religió local llavors tan desprestigiada. No era, ni de bon tros, el lloc de peregrinació que és avui. Ara tota la humanitat ens mira com si fóssim el centre de l’esperança humana”

Tess dels Urbervilles

L’acció es desencadena quan, de forma innocent, el clergue d’una aldea, Parson Tringham, li revela a en John Durbeyfield, un honrat pagès, que els «Durbeyfields» són realment descendents dels d’Ubervilles, una noble família gairebé extinta el llinatge de la qual s’estén fins l’època de Guillem el Conqueridor. Aquesta informació sembla inútil ja que la família va perdre les seves terres i el seu prestigi quan moriren els hereus masculins. El clergue simplement pensa que a Durbeyfield li agradaria conèixer els seus orígens com una mera curiositat històrica. Desgraciadament, en Durbyfield s’obsessiona immediatament amb la idea de recuperar la seva noblesa perduda, i utilitzar-la per, d’alguna manera, augmentar la fortuna familiar. La pobra situació de la família fa que John enviï la seva filla, Tess, a la mansió on hi vivien els d’Urbervilles, perquè li donessin feina com a favor per la relació de parentesc. Però a la mansió qui remena les cireres és el sinistre Alec d’Urberville, qui per la seva banda està encantat de conèixer la seva preciosa cosina a qui intenta seduir.

Teseu

Publicat el 1946, Teseu és una petita obra mestra en la qual André Gide compendia el pensament més característic de la segona part de la seva trajectòria intel·lectual. Amb mà mestra, hi recrea el mite grec, com ja havia fet amb el de Prometeu, o amb el bíblic de Saül, per tal de proclamar que la seva ètica s’ha establert definitivament en una trinxera de la qual ha estat exclosa la inquietud metafísica. En efecte: l’autor de L’immoralista, identificant-se amb Teseu, es refugia en el laberint. Això que podria semblar un estratagema literari, o una de les seves entremaliadures o burles, li serveix a Gide per a extreure’n una nova saviesa, que s’expressa, per exemple, en el diàleg entre Èdip i Teseu, en el qual es debaten les dues posicions que es poden adoptar davant el destí: la partidària de la salvació i la partidària de la felicitat.

Terres de lloguer

Terres de lloguer entrellaça els drames personals de dos masovers que han de deixar a contracor el mas i els camps que han treballat amb dedicació. El seu arrelament a la terra és tan profund que se senten arrencats violentament del món del qual formen part, i no saben adaptar-se a la nova situació. Situada entre el drama i l’elegia, aquesta novel·la mostra la desaparició imparable dels llogaters de la terra i, per tant, la liquidació d’una manera de viure que havia perdurat durant moltes generacions, alhora que alerta sobre el futur incert del món rural, sotmès a un procés d’industrialització i terciarització brutals que en desfiguren espectacularment la fesomia. Terres de lloguer retrata l’univers humà, el paisatge, la parla i les formes de vida pròpies de la nostra pagesia en el decurs dels últims cinquanta anys.

Terra erma

El poema, dividit en cinc parts, emmarca els antics ritus de fertilitat en el context del món contemporani caracteritzat per l’esterilitat espiritual, un món on ni tan sols la primavera dóna vida. Eliot utilitza reiteradament els mites clàssics de la literatura antiga, com Perceval, el rei Artur, Tirèsias o el Rei Pescador, per tal de mostrar que la veritat (fins i tot ètico-religiosa) segueix sent difícil d’assolir. La part final es fixa en un desert com a lloc d’espera de la regenerativa pluja que no ve.

Terra de mai

Terra de Mai és un recull de quinze poemes escrits l’any 1982 i publicats en el poemari La germana, l’estrangera de 1985. Representa una evolució important en la poesia de Maria Mercè Marçal, ja que, d’una banda mostra la seva transició al lesbianisme —i, per tant, a la poesia lèsbica— i, d’altra banda, comporta una espectacular experimentació lingüística i poètica. Marçal utilitza la sextina, una de les formes més complicades en poesia i que va ser inventada pel trobador Arnaut Daniel. La sextina es una poesia que té sis estrofes de sis versos, normalment decasíl·labs, més una tornada opcional de tres versos. La particularitat està que cada vers té una paraula rima, sovint un mot que només rima amb ell mateix o amb un nombre molt limitat d’altres rimes, que va apareixent en cada una de les posicions dels versos en les estrofes. És a dir, que si el primer vers de la primera estrofa té una rima, aquesta s’haurà de repetir en el segon vers, en el tercer i així successivament però en cada una de les estrofes. El títol és un joc de paraules, ja que Mai és també el nom de l’amant de Maria-Mercè Marçal. En paraules de Josep-Anton Fernández: Terra de Mai és l’exploració d’una geografia ignota, la del cos de la dona estimada, però també la d’un espai utòpic en què el jo femení es reflecteix en l’altra dona. […] Els poemes són una font de gran plaer, una jouissance lingüística que coincideix amb una explosió de plaer sexual lèsbic.

La terra de les coves pintades

Ja fa molts anys que l’Ayla, la nena cromanyó i protagonista de la sèrie ELS FILLS DE LA TERRA, va ser expulsada del Clan de l’Ós de les Cavernes i que va iniciar un llarg viatge per tot el continent europeu. Finalment, en aquest llibre, La terra de les coves pintades, l’Ayla s’ha establert a la Novena Cova dels Zelandoniis, d’on és el seu company, en Jondalar, amb qui ha tingut una filla molt desitjada, la Jonayla. La jove fa tot el possible per trobar un equilibri entre les seves noves obligacions com a mare i la preparació per esdevenir cap espiritual i guaridora, però no sempre se’n surt. Està tan implicada en el seu aprenentatge i en les seves noves tasques, que té poc temps per dedicar a la família, i en Jondalar comença a notar la soledat, cosa que provoca els primers conflictes en la jove parella. D’altra banda, durant el seu període de formació, l’Ayla viatja, observa la natura i adquireix nous coneixements. També té ocasió de visitar llocs desconeguts i algunes coves, on veu per primera vegada les meravelloses pintures que s’hi troben i que li provoquen un gran impacte. Contemplar l’art dels seus avantpassats l’ajuda a sentir-se especialment propera a la Mare Terra. Jean M. Auel reconstrueix la que va poder ser la forma de viure a la prehistòria amb el rigor científic que caracteritza tota la seva obra. Per escriure aquest sisè volum, ha visitat i s’ha inspirat sobretot en els principals jaciments arqueològics de la península Ibèrica i del sud d’Europa.

Terra d’oblit

Llenguadoc, primera meitat del segle XIII. Una croada militar promoguda pel papa de Roma assola el país a sang i a foc, i és que un moviment religiós considerat herètic per l’Església catòlica s’ha escampat de manera terriblement perillosa. Cal, doncs, salvar per a la fe les terres cristianes infestades per la pesta. Una noia de Tolosa, Vierna, filla d’un escuder del comte, comparteix fins a les últimes conseqüències la vida agitada i la fe incommovible dels càtars. Amb ells, doncs, coneixerà l’incert camí d’una persecució sense treva, però també la força irresistible de l’amor i la llum d’una esperança. Terra d’oblit és, per fi, la gran novel·la sobre la tragèdia dels càtars que un públic impacient reclamava. Amb la grandesa i el vigor d’un temps singular de la història, forjat amb un barreig torbador de llums i d’ombres que, tants segles després, encara avui ens fascina.

La terra calla

Eva torna al paradís, però ara ho fa carregada de paraules, fruits de l’arbre del coneixement. L’arcàngel tremola i podem suposar que Déu també. La poesia d’Anise Koltz és cruel. Com ella mateixa diu, els seus versos no són productes estètics per cantar la bellesa del món, sinó que denuncien la insensatesa de la mort, l’absència de Déu, la despossessió del passat, la hipocresia dels sentiments i dels valors més admesos. Els seus poemes, breus, abruptes, «armats amb becs i urpes», s’envolen sota la llum apassionada del coneixement.

Terra baixa

«Terra baixa» (1897) és la peça més coneguda de Guimerà, encarna les virtuts de l’home que ha viscut enmig de la natura i que s’enfronta a una societat hostil. L’obra dramàtica de Guimerà té un final relacionat amb la mort, generalment sota la forma d’un assassinat, l’única arma que els febles tenen a l’abast de la mà per rebel·larse, cosa que assoleix una grandiositat corprenedora a «Terra baixa».