27489–27504 di 72034 risultati

Trampa sota les aigües

La novel·la, en tretze capítols, és un relat d’aventures, amb tocs de misteri —com suggereix el títol— i el punt d’exotisme per al lector, sobretot d’aleshores, que dóna una acció situada al Pireu. Vallverdú mateix, a les últimes pàgines del volum de memòries Garbinada i ponent, pàgines on apunta els inicis de la seva història editorial, en parla així: «A l’estiu de 1962, a Sant Martí, vaig escriure la primera redacció de L’abisme de Pyranos, que vaig deixar reposar mesos i mesos. Un any després la vaig revisar, de fet reescriure, per presentar-la al recentment creat premi Joaquim Ruyra. Se’n diria, finalment, Trampa sota les aigües. Jo ignorava que l’obtindria, i que uns quants anys més tard, amb Rovelló, m’emportaria el Josep Maria Folch i Torres, i que encara, dins la dècada, havia d’escriure una altra novel·la juvenil… Fites i més fites, creació d’un nom literari, modest però presentat a la nòmina». Potser modest, sí, però exemplar, si més no, per la quantitat de lectors que les seves intrigues han contribuït a formar.

La trampa de xocolata

El Gat Misteri —el GM per als qui ja el coneixen—, amb el seu olfacte especialíssim per detectar embolics i delictes, torna a casa de les seves mestresses fent olor de xocolata. D’altra banda, uns quants gats de raça, molt valuosos, desapareixen misteriosament. I tot comença a quedar clar quan «algú» demana als propietaris dels gats una forta suma de rescat. Qui us havia de dir, Hillary i Kelly Ann, que a la vostra ciutat actuava un segrestador de gats? Qui us havia de dir que al vostre GM també li aniria d’un tris que no en fos víctima, bé que d’una altra manera? Com us en sortireu, aquesta vegada, per conduir la policia fins al cau del segrestador?

Trajecte final

Aquest recull aplega set contes de ciència-ficció que presenten mons nous i fantàstics a partir de personatges d’aparença normal que s’involucren en conflictes insòlits. En aquestes narracions trobareu històries diverses: estranyes relacions entre éssers humans i extraterrestres, empreses que fan desaparèixer persones poc adaptades, robots amb forma humana programats per satisfer el desig sexual, societats utòpiques d’altres planetes que busquen el contacte amb el humans, relacions amoroses entre dues persones de temps diferents però paral·lels,…

Un traïdor com els nostres

Una jove i idealista parella emprèn les vacances de la seva vida a l’illa caribenya d’Antigua mentre la seva Gran Bretanya natal es debat entre els deutes i la recessió. Ell és professor a la Universitat d’Oxford. Ella, una advocada londinenca a l’inici d’una prometedora carrera professional. El segon dia de les vacances coneixen un ric i carismàtic milionari rus d’uns cinquanta anys, en Dima, que llueix un esplèndid rellotge d’or amb incrustacions de diamants i un curiós tatuatge al polze dret. De manera espontània, almenys aparentment, els proposa jugar un partit de tennis. Alguna cosa més vol, en Dima, però, a més de guanyar el partit. Sigui el que sigui, aviat els joves enamorats es troben immersos en una tortuosa carrera mortal que els condueix per mitja Europa i que a poc a poc els endinsa en les llòbregues profunditats de la cobdícia i la corrupció. Amb aquesta història absorbent i actual, John le Carré fa un retrat penetrant de les noves xarxes del crim internacional i una crua denúncia a les fosques aliances en el si del poder. Una obra magistral.

La traïció dels líders

Un dels primers llibres que tengué un cert impacte editorial i començà a arribar a sectors cada vegada més amplis de l’avantguarda nacionalista i d’esquerres dels Països Catalans va ser el primer volum de La traïció dels líders (Llibres del Segle, Girona, 1993) del gran patriota i amic Lluís M. Xirinacs. Com explicava en el seu moment Llibres del Segle: «el llibre La traïció dels líders és concebut com una ajuda a la recuperació de la memòria col·lectiva i té dues parts, la primera de les quals forma els volums La sembra laboriosa i Una pedregada seca». Descriu d’un mode inèdit les lluites clandestines d’aquells anys. S’hi afegeix una tercera part, La collita perduda, on es posa a la llum l’autoperpetuació d’una classe política girada d’esquena a la veritable participació de la societat en la cosa pública.

Tradicions religiosas de Catalunya

Las tradicions religiosas aquí á Catalunya son abundantas; pero las propias y exclusivas nostras ó sia aquellas que ’s refereixen á cosas ó casos de la terra ja no ’u son tant y solen pecar de monótonas; aixís es que al fer la present colecciò á fi de donarli un xich mes de varietat, las havem interpoladas, posant al costat de las de SANT JORDI, SANTA MARIA DEL SOCORS, SANT RAMON DE PENYAFORT, LO SANT CRIST DE LEPANT, y SANTA EULARIA catalanas pel assumpto de que tractan, las de LO NIU DE VESPAS, MALCUS, SAN VICENS FERRER, LO PELEGRÍ y alguna altra, catalanas solament per tradiciò. En general no las havem volgudas disfressar afeginthi de la nostra cullita, donchs sabem millor que ningú que lo que la nostra fantasia hi haguera pogut afegir, no mes hauria estat bo que per ferlashi perdre sa propia fasomía. Lo poble deu retratarse ab sos defectes si ’s vol traure profit del estudi que d’ ell se fassa; d’ altre manera no ’s retrata al poble, sino que ’s crea una cosa ficticia que participant de lo académich y de lo popular no es ni una cosa ni altra. Sentat aixó no sorpendrá tant als que las llegescan, la curtedat de moltas d’ ellas, que, sí mes extenciò no tenen, es perque tal las ha fetas lo poble que fins ara las ha conservadas oral y fielment.

Tractat d’astronomia

El tractat es divideix en dos grans blocs i aquests al seu torn, se subdivideixen en seccions. El primer estudia els signes i els planetes, així com els moviments i influències d’aquests en aquells, corroborant, per les seves definicions, les postures tradicionals sobre aquest tema. En el segon és on aplica els principis i el mètode del seu Arts, qualificant a l’Astronomia de «veritable ciència» i als astròlegs de «veritables homes de ciència» sempre que, i abans de res, no ignorin a Déu com a principi sobirà.

Tots som Wonder

Sé que jo no puc canviar la meva cara. Però potser la gent podria canviar la seva manera de mirar. L’Auggie sap que no és un nen normal i corrent. Fa tot de coses normals i corrents. Ell se sent normal. El que passa és que el seu aspecte no ho és. No és fàcil, créixer sent un nen normal i corrent quan tens una cara que no ho és gens. Però l’Auggie és una meravella. Amb la seva companya inseparable, la gosseta Daisy, juguen a pilota, mengen gelat i s’empesquen un munt de maneres de passar plegats l’estona. Ells saben que l’Auggie no és l’únic nen diferent. Tots som diferents, i tots som una meravella. El que passa és que no ho sabem veure.

Tots som iguals

Jo no sé quin efecte produirà al lector TOTS SOM IGUALS. Jo no sé si veurà que l’he escrit amb un apassionat amor, a vegades burlesc, sovint adolorit, sempre piadós amor. Però hi ha una cosa segura: jo he robat, perfer aquesta novel·la, una mica de la sang dels homes que viuen avui al meu país. M’agradaria haver sabut conservar-la viva damunt cada pàgina, i que us hi poguéssiu reconèixer. Tots els meus llibres s’ocupen de coses i de tipus d’avui dia. El nostre país, el nostre temps són tan apassionants, tan vius que jo no podria parlar, segurament, d’altra cosa que de tot allò que està dins de nosaltres i al voltant de nosaltres. El resultat que a la llarga, a còpia —si hi ha sort— d’anys i de llibres, pot donar aquesta informació novel·lística, no el sé. El que ara em preocupa és que el treball de cada dia sigui fet amb passió, amb paciència i amb honestedat. TOTS SOM IGUALS intenta plantejar un problema que a tots ens afecta, que a tots ens acusa, que a tots ens justifica o condemna.

Tots els homes de Duran

Tots els homes de Duran és l’apassionant relat en primera persona dels esforços de l’autor per denunciar la corrupció que assola el seu partit, Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Primer es va adreçar a llurs dirigents, després al president de la Generalitat i, finalment, a la Unió Europea i al fiscal. L’afer ha esclatat així davant l’opinió pública en tota la seva dimensió. I amb totes les conseqüències: les dimissions i cessaments al partit i al govern català ja han començat; el fulgurant estel de Josep A. Duran Lleida està en declivi, potser definitiu. El llibre, documentat amb tota la correspondència creuada entre els principals implicats i l’autor, descriu detalladament la xarxa de clientelisme dels líders i beneficiaris d’UDC. Posa en evidència també la inquisició que pateix qui gosa treure a la llum la corrupció pública. Al mateix temps l’obra és un clam en contra de la corrupció dels polítics, que no és sinó el frau a tota una societat, en aquest cas l’oasi català.

Tots els contes

L’any 1955, l’extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l’obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d’Invasió subtil i altres contes el mateix any van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de l’insòlit o inexplicable posa en qüestió la frontera entre el real i l’absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d’un humor desencantat singularíssim i amable, amb el deixant particular d’ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.

Tots els contes

Per primera vegada apareixen publicats en un sol volum tots els contes que Terenci Moix va escriure en català al llarg de la seva prolífica carrera literària. Com diu Pere Gimferrer al pròleg, «La torre dels vicis capitals és una explosió, de l’ona expansiva de la qual participa “Assassinar amb l’amor”; La caiguda de l’imperi sodomita és un brillant i bellíssim castell d’alta pirotècnia. El primer llibre és fonamentalment tràgic; el segon és irònic principalment. No crec casual que el primer llibre hagi estat redactat a la segona meitat dels anys 60 (que són els de la gauche divine, certament, però també els de l’estat d’excepció a Espanya i els de la guerra del Vietnam) i el segon llibre sigui del període terminal de l’autocràcia (fins i tot amb un conte datat el 20 de novembre del 1975) i de la transició: el pas de la tragèdia a la tragicomèdia. Hi ha, altrament, tres coses que avui ens sobten de manera immediata: que fos possible, encara que n’hi hagués de bandejats, publicar els contes sobrevivents de La torre… a la Barcelona del 1968; que tots els temes i totes les maneres de l’obra narrativa coetània i futura de Terenci Moix es trobin en aquestes narracions, i, finalment, que el català literari de Terenci Moix, a diferència de la seva temàtica, resulti avui encara atípic i sorprenent, insular i reptador».

Tots els contes

Comparada sovint amb William Faulkner o Carson McCullers, Flannery O’Connor és una de les grans narradores nord-americanes, i el seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la narrativa més sòlida i pertorbadora del segle XX. Els trenta-un relats d’aquest llibre, traduïts i publicats per primera vegada en català, tenen com a escenari els pobles i les terres del sud dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un indret decrèpit i decadent marcat per la violència i l’odi racial. Però més enllà de la sordidesa, els conflictes socials i racials, l’asfixiant presència de la religió i la frustrada lluita per la llibertat, als contes de Flannery O’Connor sempre hi brilla una estranya bellesa, una íntima exposició moral de la condició humana, que va més enllà de la història mateixa.

Tots els camins porten a Romania

El detectiu Rafel Rovira sobreviu, des del seu despatx al carrer Cavallers de Lleida, investigant marits infidels i petits estafadors mentre somia en emular les gestes dels grans detectius. L’arribada de la Ioana Lupescu, una dona de fer feines romanesa sense papers, li revelarà la troballa del cadàver d’un jubilat també originari del país dels Carpats. És el cos de Florian Grigore, un immigrant atípic, d’aparença senyorial i de devocions marxistes-leninistes. La descoberta del cadàver brindarà al detectiu Rovira l’oportunitat d’investigar, per fi, un veritable cas d’assassinat. Per resoldre’l, comptarà amb la complicitat del sergent Palau, un mosso d’esquadra a qui l’uneix una relació de profunda amistat. Els camins de la investigació duran el detectiu fins a Bucarest, on s’endinsarà en l’univers de la Romania de Nicolae Ceaucescu, el tirà que governà el país amb mà de ferro fins que fou afusellat una freda nit de Nadal de 1989, en plena revolta pels barris i ciutats del país.

Totes les famílies són psicòtiques

Els Drummond de Canadà constitueixen la família més disfuncional que hagi pogut registrar la psiquiatria mundial. La història comença en un viatge que fa tota la família a Cap Canveral per presenciar el llançament del transbordador espacial. L’única filla aparentment normal és una de les astronautes que viatjarà a l’espai. La resta de familiars són candidats seriosos a una mort prematura. Les peripècies, el ritme trepidant i les situacions cada vegada més hilarants converteixen aquesta novel·la en un passeig delirant pel drama de la convivència típica del nostre segle, amb la rivalitat entre germans, la gelosia, els conflictes d’autoritat entre pares i fills, la ruïna econòmica, el sexe mal entès, però Coupland ha sabut destil·lar en el límit d’aquestes situacions la misèria i la grandesa dels seus personatges, la dignitat que els fa humans. Heus aquí la quinta essència del nostre segle en una història divertidíssima, dura, violenta i tendra com poques.

Totes les bèsties de càrrega

Totes les bèsties de càrrega és la història de l’opressió d’un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda, però amb una clara voluntat de supervivència. Els fets, que passen en un país imaginari, s’esdevenen durant un període molt breu que evoca una de les èpoques més dures de la història de Catalunya: la postguerra. Són uns anys de persecució i de resistència, de dubtes i de febleses, de cansament i de recuperació, de sorpreses i de treball pacient. Totes les bèsties de càrrega és una de les novel·les més destacades de Manuel de Pedrolo i una síntesi brillant d’un dels moments més difícils de la història d’aquest poble.