26833–26848 di 70064 risultati

El foc

Colorado, 2003: Alexandra Solarin rep una inesperada invitació a la festa d’aniversari de la seva mare, Catherine Velis, tot i que a aquesta no li agrada celebrar-los, els aniversaris. Anys enrere, la mateixa Cat, acompanyada del seu marit, havia repartit per diferents països de tot el món fabuloses peces d’escacs de Montglane a fi que mai ningú no pogués reunir-les i fer-se amb el poder secret que amaguen. Quan Alexandra arriba a la casa de la seva família a les Rocalloses, no troba la seva mare, en canvi hi ha una sèrie de convidats inesperats. Alguna cosa important està succeint i Alexandra accepta el repte de seguir les pistes misterioses que ha deixat la seva mare. Vol esbrinar què ha passat. La recerca la portarà de Colorado a les llunyanes terres de Rússia o al mateix centre de Washington, ciutat on viu ella, i es trobarà enmig d’un joc ancestral l’existència del qual desconeixia. Els convidats a la festa seran els seus companys de viatge; però no tots jugaran a la seva banda. Perquè, malgrat que tots busquen les peces d’escacs, no tots ho fan amb les mateixes intencions.

El fet nacional català a través de la història

«A nosaltres, els catalans; ens han amagat i deformat la història; però, si bé és innegable que el gran obstacle ha estat posat des de fora i que, per tant, és obvi que des de fora ha estat condicionat tot el que fèiem els dedins, no podem ignorar que les conveniències i les incapacitats d’una part dels de dins, alguns cops d’una manera inconscient, de vegades d’una manera volguda, han marcat formes de complicitat amb els qui, des de fora, ens han volgut mantenir, col·lectivament, sota el seu jou. I en l’entrelligat de passat-present-futur, que, vulguem o no vulguem, ens toca de viure, com a poble difícilment som capaços de valorar amb prou esperit crític cada una de les actituds que ens disposem a prendre. Cal que vencem la dificultat d’aprendre la nostra història per tal de no caminar, mai més, amb una bena als ulls».

El ferrer de Wootton Major. La fulla d’en Niggle

Els dos relats de Tolkien aplegats en aquest llibre —«El ferrer de Wootton Major» i «La fulla d’en Niggle»— mostren la seva fabulació més cordial al servei d’unes idees molt concretes: els mons màgics, els països de la fantasia viuen en nosaltres amb igual o més força que el món real. Credulitat, renúncia, desinterès… son els mots claus d’aquestes històries amb pastissos, fades i un tren que només s’atura en una estació que és el nostre destí final.

El fals somriure

L’inspector Anders Knutas retorna amb força en la sisena entrega de la sèrie negra ambientada a l’illa de Gotland, un volum que sintetitza el millor dels anteriors: una atmosfera inquietant, trames intel·ligents i sorprenents, i personatges de carn i ossos. Quan el popular i glamurós organitzador d’esdeveniments Viktor Algård és assassinat en una de les seves ostentoses festes, a l’inspector Knutas se li obren diversos camins d’investigació per seguir. Les pistes li revelen aviat una sòrdida i terrible història d’abusos que l’obligaran a enfrontar-se amb els seus propis dimonis, i el conduiran cap a una hipòtesi amb terribles conseqüències per al periodista Johan Berg i la seva nova dona, l’Emma.

El factor humà

En una petita i grisa sotsdirecció del servei secret anglès, el descobriment que s’estan produint filtracions d’informació desencadena una tibant recerca en la qual només hi ha dos sospitosos: un solter amb problemes amb el joc i la beguda, i un veterà a punt de jubilar-se. Un clàssic que conjumina la intriga, la tensió narrativa i una profunda comprensió de l’ésser humà.

El drac de Bagastrà

El drac de Bagastrà explica l’aventura d’un drac en un món que li és estrany. Busca un amic que va conèixer fa temps en el seu país, quan les aigües dels gorgs eren netes i clares i els boscos estaven plens de personatges riallers. Els protagonistes del llibre, una colla de nens de set a dotze anys, descobreixen la història d’aquest drac solitari i no paren fins a trobar-lo.

El domador de lleons

Una noia mig despullada, esmaperduda i xopa de sang, camina sense rumb a través dels boscos glaçats de Fjällbacka. Es tracta de la Victoria, la noia que va desaparèixer fa quatre mesos. Li han arrancat els ulls i la llengua i la seva vida és com una gota d’aigua a punt de gelar-se. Quan la notícia arriba a Patrick Hedström i la resta de l’equip policial, saben que no poden perdre temps. De la seva agilitat i destresa en depèn també la vida de la resta de noies desaparegudes a la regió, perquè ningú no dubta que tots els casos estan relacionats i les marques al cos de la Victoria palesen les terribles atrocitats i vexacions que ha hagut de patir. Per la seva banda, l’Erica Falck investiga un antic cas sense aclarir: la mort d’un corpulent domador de lleons a mans de la seva dona en circumstàncies estranyes. Podria tenir res a veure aquest cas amb el de les noies desaparegudes?

El doctor Givago

Les circumstàncies de la seva aparició feren d’El doctor Givago una de les novel·les més discutides del seu temps. El pas dels anys no ha fet altra cosa que demostrar que l’obra és un document important de la vida del Moscou pre-revolucionari i de la Rússia de la Revolució d’Octubre i que està dotada d’un alè narratiu considerable. El doctor Givago, intel·lectual burgès mig positivista mig tolstoià, pateix les dures proves que la revolució —una revolució que ell creia, en abstracte, necessària— va imposar a tota la societat russa. Però la seva actitud és absolutament passiva: es refugia en la família, en un deler de pau individual i, sobretot, en un gran amor «impossible», que esdevé segurament el tema literari més important i reeixit de la novel·la. El gran poeta que és Pasternak ens hi ofereix, a més, un conjunt de descripcions inoblidables, tant de sentiments com de paisatges, que constitueixen alguns dels grans moments d’aquesta obra monumental.

El do

«Si hi penses, un geni matemàtic, un home que des de petit ha tingut contacte amb la interpretació dels somnis, que ha estudiat tant el pensament xinès com l’occidental, que s’ha dedicat a explorar les complexitats de la ment humana… bé, un home així ha nascut per ser criptògraf». El jove xinès Rong Jinzhen és un geni de les matemàtiques que en poc temps ha passat de viure reclòs a l’antiga casa familiar sota la tutela d’un vell mestre a convertir-se en un dels desxifradors de missatges en clau més importants del món. Un jove amb una personalitat inestable, gens convencional: solitari, cerebral, introvertit…, però sens dubte un geni. Provinent d’una antiga i il·lustre família xinesa, que compta amb una llarga estirp d’acadèmics famosos, el jove Rong finalment és enviat a la Universitat N, on destaca pel seu talent. Aviat és reclutat per la Unitat 701, una agència d’intel·ligència dels serveis secrets xinesos, que s’oculta en unes instal·lacions militars a la muntanya. En aquest nou espai aïllat i a l’ombra, paral·lel a l’oficial, Jinzhen assumeix el repte de desxifrar un codi classificat que l’aboca a posar a prova tots els seus coneixements i a exposar el seu món interior fins a límits mai provats. El do és un thriller literari diferent que ha merescut els premis més importants de la Xina i que, com diu Mai Jia, no pretén res més que «parlar de la gent».

El diner

La lectura del text de Joan Amades posa en evidència el paper central que tenia el diner en la societat catalana. Dubto que hi hagi un altre concepte que permeti recollir un refranyer tan abundant com el que Amades trobà. El diner és central en la història de les societats i, per tant, és lògic que també ho sigui en la vida popular a casa nostra. No obstant, m’agradaria creure que, des d’un punt de vista històric, el paper central del diner a la societat catalana és propi de les transformacions socials i econòmiques del moment en el qual neixen o es consoliden una bona part dels refranys i tradicions populars que surten en el llibre de Joan Amades.

El dimoni de la tarda

L’escriptor Claudio Muns desapareix un mal dia d’hivern, deixant escrita una frase incomprensible: «Haig d’explicar el conte més fantàstic que se m’ha acudit mai». És l’única clau de què disposa en Julio, el seu fill, convençut que tot plegat és una mena de joc enigmàtic. Com s’entén, si no, que la seva guia s’anomeni Abril, i que totes les pistes apuntin a l’ombra esmunyedissa del dimoni de la tarda? Envoltats d’àngels i dimonis, d’ulls omnipresents i de muses bufadores, l’Abril i en Julio miraran de tancar un cercle tràgic obert anys enrere, que els durà fins als misteriosos pòlders. Arribar-hi serà una qüestió vital, un duel a vida o mort contra la neu traïdora que de mica en mica et roba la veu.

El diable arquitecte

«El poble, en la seva ingènua senzillesa, sovint no sap explicar-se l’atreviment d’algunes construccions arquitectòniques, i no troba altre mitjà per a explicar-se la llei de gravetat posada a grans proves per l’home en les seves construccions, que atribuir aquestes a la mà del diable, donant a aquest una gran importància i declarant-lo el mestre de les obres de gran enginy». Llegenda popular publicada a la Revista del Centre de Lectura nº 130 el febrer de 1929.

El dia dels trífids

Els trífids són unes grotesques i perilloses de més de dos metres d’alçada que hom cultiva per extreure’n oli. Però un desastre mundial de grans dimensions els transforma en una terrible amenaça. Un dels pocs supervivents d’aquest desastre ens narra l’horror d’un món dominat per aquestes plantes.

El dia abans de la felicitat

Situada en plena postguerra a la ciutat de Nàpols, que esdevé escenari i referent continu del relat, aquesta és la història d’un jove orfe que en la seva particular recerca de la felicitat haurà d’aprendre a madurar a força de coratge i també de l’alegria i el plaer que li proporcionen els llibres. El seu tutor i protector és Don Gaetano, un porter amb un do molt especial: és capaç d’escoltar els pensaments dels altres. Sota una aparença humil, Don Gaetano amaga un munt d’històries del passat, de la guerra i dels sofriments humans, i transmet una sèrie de conviccions que marcaran el destí d’aquest jove àgil i despert. El retorn d’un amor del passat, però, despertarà les passions més íntimes i silenciades i abocarà els protagonistes a un final sobtat.

El desertor en el camp de batalla

En aquesta novel·la exuberant i plena d’humor coneixerem un home gras, molt gras, que observa el món des de dalt d’un colomar. El visita sovint un escriptor que pretén escriure un «best-seller de qualitat». Mentre l’un evoca el fill desaparegut, l’altre arrossega un secret mig transparent, i cada un acaba semblant la projecció de l’altre. Entremig, com un mitjancer, l’Home Prim. També el vell Montoya i la seva néta Alícia, enamorada del carnisser Karim. De fons, el Raval de Barcelona, viu i bategant, poblat de personatges insondables, sortits d’aquí mateix, avui mateix. Hiperrealista i fantàstica alhora, la novel·la de Julià de Jòdar proposa al lector de jugar a obrir capses i anar-les traient l’una de dins l’altra, encuriosit per les històries que s’estalonen i que retraten lúcidament la nostra era dislocada. Un llibre visionari d’un escriptor en estat de gràcia que fa un ús desacomplexat de tots els gèneres.

El desert en flames

L’Amani viu en un poble oprimit pel sultà de Miraji, on la misèria i la màgia conviuen. Somia escapar-se’n. Disfressada de noi, aconsegueix fugir gràcies a la seva extraordinària habilitat com a pistolera i a l’ajut d’en Jin, un fascinant estranger a qui l’exèrcit persegueix. Junts lluitaran per sobreviure travessant el desert i sumant-se a la rebel·lió que s’està gestant contra el sultà. Quan l’Amani descobreixi la veritat sobre en Jin i sobre ella mateixa, comprendrà que no pot fugir del seu destí.