26721–26736 di 69633 risultati

La caiguda dels gegants

La caiguda dels gegants narra la història de cinc famílies durant els turbulents anys de la Primera Guerra Mundial, la Revolució russa i la lluita d’homes i dones pels seus drets. És la primera novel·la de la trilogia The Century, que continua amb L’hivern del món.

Cafè Barcelona

El Cafè Barcelona és al centre d’Amsterdam i al cor d’aquesta història. La Greetje, la mestressa del bar, ha refet la seva vida al costat de la Roos després de la mort del marit. L’Arjen, el fill de la Greetje, torna de Srebrenica amb els cascos blaus holandesos, i al cap de poc l’Annabel, la filla de la Roos, se sent empesa a voltar món. De prop o de lluny, tots quatre són presents en el dia a dia del cafè, amb els cuiners que s’hi relleven sovint i la clientela fidel que hi va a dinar o a beure cervesa. Però els vincles, a la vida, sempre amaguen secrets. Amb aquesta novel·la esplèndida, Joan Carreras ens proposa una lectura apassionant, plena d’alegries i tragèdies compartides, de presències i absències familiars, de misteris que potser no ho semblen i d’autèntica humanitat.

Un cadàver a la biblioteca

La vida del coronel Bantry i de la seva muller, transcorria plàcidament quan, un matí, els desperten bruscament amb l’anunci d’haver trobat un cadàver a la seva biblioteca. El cadàver d’una noia joveneta, estrangulada, totalment desconeguda de la família, jeu davant l’escalfapanxes. Els rumors i les murmuracions, inevitablement, comencen a escampar-se. Sort que Mrs. Bantry és amiga de Miss Jane Marple i la pot «convèncer» que hi intervingui, ja que l’estratagema havia estat molt ben ordit.

Cada castell i totes les ombres

A la vida, al paisatge, a la societat, hi ha alterosos castells que dominen arreu. Mentre, al seu voltant hi subsisteixen gernacions d’ombres, miserables o entranyables. Novel·la alhora coral i centrada en dos poderosos protagonistes, Cada castell i totes les ombres mostra el pols de Barcelona, essències i contradiccions d’ara mateix alhora que del seu passat, la tragèdia i les il·lusions. Una història i un panorama dinàmics, tan vastos com introspectius, multitudinaris, emotius i irònics. L’acció transcorre en tres dies i recrea les peripècies vitals de Pelai Puig Alosa i Ginés Jordi Martigalà, els dos extrems de la humanitat que pugna en la gran ciutat, on pul·lulen poetes, executius, el president de la Generalitat, l’alè pudent de la guerra civil. Per, a la fi, les pressions i passions, la lluita política, la tensió econòmica i ideològica, acabar fulminats per l’ensorrament d’un suburbi. Esdevé llavors la novel·la, igualment, un quadre al·legòric de l’urbs del segle XX, agent clau de civilització.

Cabaret Pompeya

Barcelona 1920, la ciutat de les pistoles. Al so dels tangos de la deliciosa cantant Aurora, els joves Miquel i Víctor coneixen el Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall que hi havia al Paral·lel que va volar en esclatar una bomba. Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se al món. Mentre el Ferran es dedica a la música, els altres dos treballen al port. Però aviat en Miquel decideix portar pistola i inevitablement enmig dels tiroteigs inicia un perillós doble joc. Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra, en què la infiltració d’aquest jove agent en els ambients anarquistes resulta útil tant en el fosc rerefons de la policia republicana com en la dura repressió franquista. Amb aquesta magnífica novel·la, que constitueix tot un passeig per la història de la Barcelona de la primera meitat del segle XX, Andreu Martín fa un cant a favor de les víctimes de moviments polítics que, com les dels protagonistes, marquen dramàticament les vides de les persones.

La butlla

Amb La butlla, Vicenç Mengual i Casellas ens introdueix, de bell nou, dins el món sectari i clos de l’Opus Dei, com ja feu a la seva primera novel·la La santa culpa. L’inspector Maristany, membre estat de l’organització integrista, passa a formar part de l’imaginari de la literatura catalana. Bastida al voltant d’una mort encara no esclarida, l’assassí trobarà una «butlla», un sistema per matar i no haver-ne de pagar les conseqüències. Però en aquesta ocasió el «gran» Maristany no se n’hauria pogut sortir sense l’ajuda d’una dona. L’acció és trepidant i l’acabament inesperat. Som davant d’una novel·la negra que burxa en les profunditats de la institució catòlica i, alhora, en les de l’ànima humana al servei del mal.

Bulevard dels Francesos

A la València dels seixanta, tres joves comunistes manifesten el seu desacord amb la línia oficial del Partit. Alhora, la investigació de la mort d’una rica hereva provoca un xoc frontal entre Sebastián Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente Rodrigo, l’expeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats personatges com «el Messié», un lladre de coll blanc que enyora molt la seua estada a França, o Carol, la vedet d’un nightclub. De fet, les circumstàncies d’una família destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat amb un altre que discorre de manera paral•lela en el present

Brúixola

Hipnòtica, erudita, poètica i defensora d’un Orient valuós i ple d’encants, Brúixola és la història d’una nit d’insomni. Franz Ritter, cèlebre musicòleg vienès que pateix una malaltia degenerativa, rememora durant una llarga nit l’amor de la seva vida, la Sarah, i acompanyat per l’opi recorda els països per on va viatjar, les aventures viscudes, el descobriment de l’altra i els mil personatges que junts van trobar durant la seva cerca de l’Orient.

La bruixa de pedra

Pere Freixenet aconsegueix accedir als arxius més reservats de la catedral de Girona, on troba la història de Guisla Recasens, la llegendària Bruixa de la Catedral, immortalitzada en una de les gàrgoles. Així demostrarà que la popular llegenda té una protagonista i coneixerem la seva història en una Girona on els enfrontaments entre cristians i jueus i la persecució de la Inquisició a les bruixes estava a l’ordre del dia.

Bruixa de dol

Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Es tracta d’una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l’amor i la llibertat, temes que l’autora tracta amb formes poètiques populars i clàssiques alhora, i amb imatges que reclamen una lectura alternativa i agosarada perquè expressen la seva vivència de dona i de feminista. La fecunditat de l’entramat de forma i fons en la poesia de Maria-Mercè Marçal es podria comparar a l’arrapament de l’heura que tan significativa i important va ser en la seva vida i en la seva obra. Bruixa de dol és una obra amb una dinàmica progressiva que va d’un jo més íntim a un nosaltres col·lectiu, les dones (fades i bruixes), més èpic.

Brisingr

Juraments que són qüestionats… lleialtats que es posen a prova… Després de la colossal i temible batalla de les Planes Ardents que va enfrontar per primera vegada les forces rebels dels vardens i les de Galbatorix, Eragon i Saphira s’adonen que encara no són prou forts: les seves vides han estat a les mans d’un nou i inesperat enemic que els ha perdonat a l’últim moment. Eragon vol prosseguir el seu entrenament, però la seva intenció es veu frustrada per una teranyina de promeses i juraments antics. La primera promesa la va fer al seu cosí Roran: rescatar la seva estimada, Katrina, de les mans de Galbatorix. Però el Genet de Drac té altres compromisos: els vardens el necessiten més que mai, ara que s’han mostrat a la vista de l’enemic. I els nans i els elfs també esperen l’ajuda del Botxí de l’Ombra. La tria d’Eragon i Saphira no és fàcil. Les seves decisions es veuen enterbolides pel remolí de violència que s’apropa; però finalment trien endinsar-se dins l’Imperi per mirar de rescatar Katrina, tot i que no és l’opció més assenyada. Eragon és l’esperança per deslliurar-se de la tirania. Podrà un simple granger comandar les forces rebels i derrotar el rei?

Brevíssima relació de la destrucció de les Índies

Brevíssima relació de la destrucció de les Índies és un informe que el monjo de l’orde dels Predicadors Bartolomé de las Casas va començar a redactar mig segle després de l’arribada dels espanyols a Amèrica. L’obra fou dedicada al príncep Felip qui va ser posteriorment el rei Felip II d’Espanya, encarregat pel rei Carles V, el seu pare. Les Cases va voler que el futur rei d’Espanya conegués les injustícies que feien els espanyols a Amèrica. Als vols de l’any 1539, les Cases començar a Mèxic la redacció de la Destrucció de les Índies. A 1542, estant a Espanya, va acabar una primera redacció. Un resum de l’obra sembla que li va ser llegit al rei Carles I i després públicament a la Comissió de Valladolid que van donar lloc a les Lleis d’Índies. L’any 1546, després del fracàs d’aquestes lleis, va afegir algun comentari més. Després, a 1547 la va augmentar amb alguns paràgrafs i va intentar imprimir una versió molt retocada usant el pseudònim: Istoria sumària i relació brevíssima i veritable del que va veure i va escriure el reverend pare fra Bartolomé de la Penya. A 1552,[1] va imprimir a Sevilla, a la impremta de Sebastián Trugillo i sense passar per censura prèvia la versió primera, de nou ampliada amb informació recent:Brevíssima relació de la destrucció de les Índies. De la primera Brevíssima es conserva un manuscrit hològraf en l’Arxiu Històric de la Província dels Dominics d’Aragó, en València. L’obra comença amb una dedicatòria al príncep Felip, futur rei Felip II, i acaba amb aquest paràgraf: «I amb color que serveixen al rei els espanyols a Amèrica, deshonren a Déu i roben i destrueixen al Rei»

Breu història del nacionalisme espanyol

Quan es parla de nacionalisme, els focus mediàtics es dirigeixen només cap al País Basc o Catalunya. Però, què hi ha del nacionalisme espanyol? Arreu de l’Estat no costa gaire trobar qui defensa que ni existeix, ni ha existit. I és que l’espanyol és un nacionalisme sense mirall, que no és capaç de mirar-se a la cara i de reconèixer-se com a tal. De manera que, per a bona part dels espanyols, els nacionalistes sempre són «els altres». Per desmuntar aquestes construccions ideològiques, Francesc Puigpelat desplega un relat assagístic sobre com s’ha creat i desenvolupat el nacionalisme espanyol. N’estableix els primers antecedents en el mític Don Pelayo i repassa exhaustivament les manifestacions nacionalistes espanyoles dels dos darrers segles, que arrenquen en la Constitució de 1812, passen pel desastre del 98, la República i el franquisme, i arriben a l’actualitat. Per a Puigpelat el nacionalisme espanyol és una ideologia essencialment acrítica, fossilitzada i idèntica a ella mateixa des dels seus orígens, fonamentada en el caràcter monolític i no plural de la nació espanyola.

Breu història de la llengua catalana

Aquest llibre és una aproximació al procés de formació de la llengua catalana que té molt en compte la relació dels parlants amb el seu món i amb la seva llengua. Perquè, si bé hi ha condicionants interns en l’evolució de tota llengua, són els parlants els qui fan que una llengua es configuri al llarg dels segles.

Breu història de Catalunya

Breu història de Catalunya és un intent de l’autor d’aproximar la nostra història a tots els catalans: una llarga mirada sobre els esdeveniments que configuren el nostre passat, des de la civilització ibèrica fins als nostres dies. Catalunya ha tingut i té grans historiadors que ens han fet conèixer, en llibres i en monografies, la singularitat de la pròpia història, i a partir d’aquests textos admirables s’ha confegit el teixit de la Breu història de Catalunya, que els editors creuen que n’és una acurada síntesi. L’estil planer i narratiu de Jesús Mestre i Godes és l’apropiat per fer arribar a tothom les claus decisives de la nostra història.

Botxan

Botxan, que en japonès equival a «senyoret», és una de les novel·les més populars del Japó. Lúcida, còmica i singular, Sôseki hi descriu la trobada —o topada— entre un jove mestre de Tòquio i una escola de l’illa de Shikoku, al sud del Japó, a la qual és destinat. Alumnes i companys no gaire recomanables posen a prova la franca ingenuïtat del nouvingut, el «senyoret» de la capital, un personatge inoblidable. La novel·la és una autèntica festa per als que els agrada divertir-se llegint i alhora una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la natura humana. I Botxan és un dels grans herois còmics del segle XX, al costat de figures tan memorables com el bon soldat Svejk, Josef K., Ferdinand Bardamu o Jeeves.