26225–26240 di 69633 risultati

El tron de plata

Nàrnia…, un món on els gegants fan estralls…, on la maldat pot escampar-se com una espessa teranyina…, on els encanteris ho dominem tot…A través de perills inaudits i cavernes profundes, un noble grup d’amics van a la recerca d’un príncep captiu. Però la seva missió a Ultraterra faraà que se les hagin de veure, cara a cara, amb la maldat més bonica però també més letal que mai s’haurien imaginat.Nàrnia…., un món on tot és possible.

El tresor del vell cavaller. Huc el Llop

Dos relats fantàstics de l’època del romanticisme francès, ambientats en les boscúries misterioses dels Vosges, amb detallades descripcions dels paisatges i acurades introspeccions en els personatges, que ens revelen misteris inquietants. La traducció va ser feta l’any 1919 per Josep Carner, amb el pseudònim de Joan Sitjar, i publicada a l’Editorial Catalana, que ell mateix dirigia.

El tremolor de l’engany

Howard Ingham és un escriptor americà que es trasllada a Tunísia per escriure-hi el seu primer guió cinematogràfic. S’hi ha de trobar amb el director de la pel·lícula. Però aquest no hi arribarà mai: s’acaba de suïcidar en circumstàncies molt estranyes, que impliquen la promesa d’Ingham, Ina. Quan li arriba la notícia, Ingham ja està aposentat a Hammamet, al costat del mar; hi ha conegut una gent curiosa, escriu i hi duu una vida vagarosa. Té un estrany incident amb un àrab, que mai no aclarirà, i el seu festeig farà crisi. Tunísia és l’autèntica protagonista d’aquesta novel·la, història d’un parèntesi en la vida d’un home, i potser la clau per entendre’n alguns interrogants. Per què Ingham no acaba de marxar-ne? I, realment, què hi fan uns solitaris com Adams i Jensen? Però la resposta no és en l’acció sinó en el fons de cadascú.

El trastorn de Portnoy

Durant les llargues sessions de psicoanàlisi, Alexander Portnoy, jueu americà de trenta-tres anys, confessa a l’analista la seva obsessió pel sexe. En un divertit i alhora amarg exercici d’autocrítica, Portnoy fa un repàs de la seva existència, dominada i condicionada pel sexe des de la infància, quan convivia amb els seus pares en un entorn tradicional d’una família jueva, passant per la seva incapacitat de relacionar-se amb les dones d’una manera que no sigui sexual, fins als más recents esdeveniments que l’han dut fins al divan. Una visió irònica dels costums i la psicologia jueves, i del declivi del somni americà. Publicada originalment l’any 1969, El trastorn de Portnoy ha estat una de les obres més destacades de l’escriptor nord-americà. El retrat que fa d’Alexander Portnoy, un heroi solitari i obsessionat per si mateix a la recerca de la virilitat, el sexe i l’autoacceptació, el confirma com un dels escriptors més brillants de tota la literatura internacional actual.

El tirà

Sicília, segle V a. C. Dionís, un dels guerrers més audaços de Siracusa, té una sola passió: alliberar l’illa dels cartaginesos per posar-la sota el domini grec. I pensa que els polítics demòcrates són febles, que cal un home enèrgic que imposi la unitat per vèncer els enemics de sempre. D’aquesta manera va començar la prodigiosa aventura de Dionís, que fou conegut com el Tirà de Siracusa. Va convertir aquesta ciutat en la més pròspera del món grec, però eliminà sense contemplacions els qui s’oposaren a la seva política, per la qual cosa fou odiat i temut. Durant tota la vida va lluitar contra els cartaginesos, tot i que no va aconseguir derrotar-los definitivament. El tirà és el retrat d’una personalitat fascinadora, pels seus odis i els seus amors, pels seus èxits i els seus fracassos. També és un retrat de la història de Grècia, amb les seves glòries, l’esplendor de les seves ciutats, les batalles i els setges, narrats amb tanta vivesa que arrosseguen el lector i el transporten a aquells temps de déus i herois.

El Teu Príncep Blau

Què, impossible trobar parella? Doncs dibuixa-te’n una! Quina dona no es dibuixaria l’home perfecte? La Nellie és una dibuixant de còmics somiadora, amb alguns petits problemes amorosos. Un dia, l’atzar fa que li caigui a les mans un antic quadern de cuir tibetà. Allà, la Nellie hi dibuixa el que seria l’home dels seus somnis, el seu príncep blau: un noi fort, amb barbeta de tres dies, un posat noble i sincer… I quan l’endemà es desperta, el príncep ha deixat la pàgina on l’havien dibuixat, i es posa dret al seu costat. És un home de debò, de carn i ossos. Això sí: amb espasa i cota de malla.

El tercer home

L’escriptor de novel·les de l’oest Rollo Martins arriba a la Viena assolada i en ruïnes de després de la Segona Guerra Mundial, on les quatre potències aliades es reparteixen el control de la ciutat. En Rollo, que hi va amb la promesa d’una feina que li ha ofert el seu amic d’infància Harry Lime, un cop allà s’assabenta que en Harry ha mort atropellat, i té el temps just d’assistir a l’enterrament. Però la vida a Viena val molt poc. Les activitats que en Harry havia dut a terme en vida de seguida es revelen dubtoses, i les circumstàncies de la seva mort accidental, també. Escrita com a pas previ abans d’abordar el guió de la pel·lícula del mateix títol, El tercer home és un prodigi de concisió narrativa i perspicàcia en la construcció dels personatges i una de les novel·les més celebrades del seu autor.

El teorema del lloro

Un bon dia Monsieur Pierre Ruche, un llibreter de vell de París, rep una carta d’un amic matemàtic del Brasil que no ha vist des de la Segona Guerra Mundial. Quasi simultàniament s’assabenta que el seu amic ha mort cremat en circumstàncies misterioses. Rellegint la carta que li havia enviat, plena de referències matemàtiques, Monsieur Ruche creu detectar-hi un missatge xifrat que li revela l’enigma del seu antic company. El teorema del lloro és una novel·la molt original, didàctica i entretinguda alhora, que ha estat saludada per la crítica francesa com El món de Sofia de les matemàtiques.

El temps retrobat

El temps retrobat és la darrera de les novel·les seriades que componen la magna obra proustiana «A la recerca del temps perdut». Publicada el 1927, cinc anys després de la mort de l’autor, suposa la culminació d’una novel·la riu considerada per molts, juntament amb l’«Ulisses» de James Joyce, l’obra cabdal de la narrativa del segle XX. El narrador abandona la vida mundana i decideix consagrar-se a escriure una novel·la —la que, paradoxalment, el lector ja ha llegit en els sis relats anteriors—, que aconsegueix tancar en una agosarada estructura circular.

El temps envelleix de pressa

Un exagent de l’antiga RDA que vagareja sense rumb per Berlín, un oficial italià afectat per radiacions d’urani empobrit a Kosovo i un home que esdevé protagonista d’un fet que s’ha inventat durant una nit d’insomni. Aquests són alguns apunts de les històries que Antonio Tabucchi ha plasmat en aquest recull de contes elaborat amb una tècnica que ell mateix exemplifica amb la pintura d’Arcimboldo, en què les figures individuals formen en perspectiva una figura més gran que les inclou. Amb una acurada precisió i la sensibilitat literària que el caracteritza, Antonio Tabucchi basteix uns relats centrats en les vivències i els records d’uns personatges que han viscut la seva maduresa en les diverses Europes, però sobretot en la de l’Est, entre la Segona Guerra Mundial i el final de la Guerra Freda. Nou històries que presenten una rica i complexa reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les restes de passat que. poden arribar a donar sentit a l’existència. Una obra que mostra el compromís de l’autor amb la seva generació i amb la història europea de la segona meitat del segle XX.

El temps de les cireres

En el marc de la Barcelona dels anys setanta assistim a la decadència d’una família, d’uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides. El temps de les cireres és una crònica de l’època franquista, d’una època sense esperança i sense futur i reflecteix la crisi de valors provocada per la repressió i la manca d’un pensament polític i ideològic. Un magnífic fresc de personatges, un llenguatge viu i ric i la creació de tot un microcosmos són les millors qualitats de la novel·la, que conté un magnífic cant a l’esperança: “… sabia que després del combat hi hauria una terrible repressió i desitjava que arribés el temps de les cireres, la primavera de la felicitat.”

El temps de l’oblit

Carlos, un noi de 18 anys, s’instal·la en un poblet del País Basc. La música és el lligam per conèixer Tetxu, personatge marcat per un drama peculiar: és fill d’un militant etarra i ara viu amb la seva mare, una dona que ha intentat que el seu fill portés una vida com la resta dels joves. I també hi ha Ainoha, la noia que ha aconseguit amb la seva dolçor tornar a fer somriure Tetxu.

El temor d’un home savi

Trenc d’alba a la fonda Pedra Fita. És el segon dia i un home es disposa a continuar el relat de la seva vida. La veritable història, la que només ell coneix, força allunyada de la llegenda que li han forjat amb rumors, conjectures i contes de taverna, convertint-lo en un personatge mític: en Kvothe… músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí. El nom del vent, el primer dia de la història d’en Kvothe, ha esdevingut un fenomen impulsat pels lectors, els llibreters i la crítica, que recomanen vivament aquesta novel·la excepcional. Ara el relat prossegueix a El temor d’un home savi, i podem dir a tots aquells que desitjaven llegir la continuació d’El nom del vent que l’espera ha valgut la pena.

El talent de Ripley

En Tom Ripley encara és un bon noi. Per això el milionari senyor Greenleaf l’envia a Europa, perquè intenti fer tornar el seu fill Dickie, lliurat a la vida bohèmia en el sud de Nàpols. Quan en Tom arriba, però, més que provar de satisfer l’encàrrec, es fa molt amic d’en Dickie, i de la seva xicota, la Marge, i es deixa seduir per la vida regalada i feliç de la parella. Comença una relació complexa entre ells i quan en Dickie, potser frívolament, el vol apartar del seu costat, en Tom reacciona amb molta, molta violència. Highsmith crea un dels personatges més memorables de la literatura de suspens, un ésser humà sensible i intel·ligent, capaç dels actes més vils, però que en cap moment ens deixa de seduir amb la seva capacitat d’improvisació. El talent de Ripley, novament traduïda al català per Ricard Biel, és la primera d’una sèrie de cinc novel·les sobre aquest personatge inquietant i amoral.

El somriure de Mandela

Combatent per la llibertat i estadista a parts iguals, Nelson Mandela ha dominat l’escena mundial durant les últimes tres dècades, i ha deixat un llegat que el situa en el panteó dels dirigents més exemplars de la història. Com a corresponsal estranger a Sud-àfrica, el periodista John Carlin va tenir un accés privilegiat a Mandela durant els anys posteriors a l’apartheid, en què Mandela es va enfrontar als reptes més formidables de la seva vida i va atènyer els seus triomfs més grans. Carlin va ser-ne testimoni directe, des de la seva excarceració després de vint-i-set anys de presó fins al seu accés a la presidència d’un país convuls. A partir de les seves converses en exclusiva amb Mandela i d’incomptables entrevistes amb persones que van estar a prop seu, Carlin ha construït el retrat d’un home que no ha sigut ni un sant ni un superhome. Les transcendentals victòries polítiques de Mandela van tenir el preu d’una gran infelicitat i decepció personals. El somriure de Mandela ofereix una visió íntima d’una de les figures més prominents i més notables de la nostra època.

El somriure de l’Angèlica

L’edat no impedeix a en Montalbano reviure els goigs de l’adolescència: la inadaptació emotiva, els trasbalsos del cor, la lascívia; i per descomptat els enamoraments sobtats amb esclats d’ira i gelosia. Se sap de memòria aquells versos que diuen «… el savi no és sinó un jove / a qui reca haver-se fet gran». Afortunadament en una matèria tan relliscosa, el comissari té ben a prop l’inspector Fazio. En canvi, qui no les té totes és la promesa Lívia, que sospita que en Montalbano ha estat enlluernat per la bellesa de la jove Angèlica. Entretant, un personatge misteriós confon el comissari amb un reguitzell de furts organitzats geomètricament i de manera astuta. No falten estocades variades i passos en fals, amb morts i ferits. La situació és embolicada i té moments aspres. I per acabar-ho d’adobar, en el furor de la investigació irromp la bella Angèlica. Tots els ulls se la miren…