25217–25232 di 68366 risultati

Una educació siberiana

La primera navalla, la primera baralla i la primera estada a la presó. Aquests són alguns dels ritus de pas descrits en aquest estremidor relat autobiogràfic d’un dels últims supervivents dels urques. Integrants d’una antiga comunitat confinada a Sibèria, els urques van ser aïllats per Stalin i deportats al Transnièdster, una regió de Moldàvia que es va declarar independent l’any 1990, al marge de la comunitat internacional. Els urques són considerats un grup criminal, amb una concepció anàrquica de la societat i un odi visceral envers els oficials de l’exèrcit rus. Veneren els ancians, protegeixen els malalts mentals, estan absolutament fascinats pels tatuatges i tenen una visió peculiar i intransigent de la justícia. Tot i la mirada crítica del narrador, el relat sovint està tenyit de la nostàlgia que inspiren els mites. Una educació siberiana, saludada amb grans elogis per Roberto Saviano, és un llibre de gran valor literari i antropològic, que interessarà als lectors tant pel ritme absorbent com per la profunditat de l’experiència humana que s’hi descriu.

Educació secreta

Què hi ha de més natural quan es tenen disset anys, la talla i l’aspecte ben bonics i una figura complaent que tastar els plaers de la carn? Som a Anglaterra, a l’època victoriana, i a Arabella li caldrà molta habilitat i perseverança per a ésser admesa, amb la seva cosina Elaine, a certes vetllades molt particulars, veritables festes del cos on es retroba la flor i nata de l’aristocràcia anglesa. De cites secretes a sopars galants i festes llicencioses, la sensual Arabella es revelarà com a una alumna ben dotada per a l’aprenentatge dels plaers prohibits, sota la protecció del seu oncle, l’ardent sir Harold i sota l’ull pervers de la bella lady Pearl.

Èdip Rei

Èdip ha esdevingut rei de Tebes, després de vèncer l’Esfinx i de casar-se amb Iocasta, vídua del rei Laios. Una terrible pesta s’ha ensenyorit de Tebes i Èdip cerca les causes de l’infortuni fent una consulta a l’oracle d’Apol·lo a Delfos i també a Tirèsias, el sacerdot endeví de Tebes. La resposta és clara: la pesta s’acabarà quan hagi estat venjada la mort de Laios.

L’edat del dubte

En aquest nou cas —el més marí fins ara de tots els de Montalbano—, el lector se sorprendrà pel canvi que s’ha produït en el comissari sicilià, com si l’autor s’hagués proposat remoure-li intensament els sentiments. Un matí es troba al port de Vigata un bot pneumàtic amb el cadàver desfigurat d’un home. L’ha apropat fins al port un vaixell de luxe, el quadern de bitàcola del qual parla de moviments constants per mig món. La propietària i la tripulació han de romandre a terra fins que Montalbano conclogui la investigació. En la lectura de les cartes nàutiques col·labora la tinent Laura Belladonna. Simpàtica, alegre i bella, molt més del que es desprèn del seu cognom, el comissari intueix que aquesta dona li pot canviar la vida: un darrer dubte existencial atroç que el porta a jutjar-se a si mateix com no ho ha fet mai, amb honestedat i una mena de crueltat despietada. A L’edat del dubte, Andrea Camilleri exhibeix totes les medalles que han fet de les aventures de Salvo Montalbano les més llegides de la narrativa negra contemporània: un mort anònim, uns sospitosos sorprenents i una dona trasbalsadora. I, per damunt de tot, un humor fi d’esmolada ironia.

L’edat de la innocència

«L’edat de la innocència» és un retaule de costums en què la hipocresia social de la vella Nova York de 1870 sobresurt amb tota la seva cruesa. L’alta societat novaiorquesa es veu trasbalsada pel retorn de la comtessa Ellen Olenska, nord-americana que s’havia casat amb un noble polonès, de qui finalment se separa. Ellen és independent i impulsiva i això atreu l’atenció de Newland Archer, quan està a punt de casar-se amb Mary Welland, un terrible producte del sistema social al qual ell pertanyia i en el qual creia. Quan esclata el drama, l’agut talent irònic d’Edith Wharton fa una acurada i trasbalsadora descripció dels homes i les dones atrapats en una societat que nega els sentiments humans, mentre defensa desesperadament la seva “civilització”.

Economia sense corbata

El flamant ministre de Finances grec, Ianis Varoufakis, ens convida a conèixer d’una manera amena, educativa i crítica una sèrie de qüestions fonamentals sobre economia: què és la riquesa, què és la pobresa, quan i per què es van generar aquestes desigualtats, quina és la relació entre el poder i els diners o què són els mercats financers, entre d’altres. Un llibre que, amb un llenguatge desenfadat i amb l’ús d’exemples relacionats amb el cinema i la literatura, s’apropa no solament als joves, sinó també a tota mena de lectors no familiaritzats amb la terminologia acadèmica però amb interès per entendre el funcionament d’alguns dels misteriosos mecanismes que regeixen l’economia mundial.

Economia en colors

De la manera més desenfrenada, divertida i fresca, Sala i Martin ens ofereix una explicació magistral d’economia, per posar-la a l’abast de tothom, aplicar-la a les situacions quotidianes i, en definitiva, per mostrar-la com mai s’havia vist abans: en colors. Divertida, pròxima, entenedora, diferent… Així és l’economia quan en parla un comunicador carismàtic, algú que fa que l’economia deixi de ser gris plom i s’ompli de colors. Xavier Sala i Martin demostra que l’economia enganxa, que no és llunyana i abstracta i que és present en la nostra vida quotidiana.

Eclipsi

La Bella es troba de nou en perill: una sèrie de misteriosos assassinats està sembrant el pànic a la localitat i hi ha un ésser maligne després d’ella, assedegat de venjança. A més, haurà de triar entre el seu amor per Edward i la seva amistat amb Jacob, conscient que la seva decisió podrà desencadenar definitivament la guerra entre vampirs i homes-llop. Mentrestant, es va acostant la seva graduació i tindrà una decisió més a prendre: vida o mort.

Duna

En un futur llunyà, els planetes de l’univers conegut són governats per clans familiars que reten obediència a l’emperador. D’altra banda, la Guilda, una poderosa confraria, ostenta el monopoli dels viatges espacials; els seus navegants necessiten l’espècia melange per conduir naus immenses a través de l’espai-temps. Finalment, la germandat de dones Bene Gesserit, sota una pantalla de misticisme religiós, controla els camins de la fe als diferents mons amb un objectiu ocult. En mig d’aquest escenari, destaca Arrakis, un planeta desèrtic i inhòspit, única font d’espècie de tot l’univers, on s’esdevindrà una autèntica guerra de la casa governant, els Atreides, contra la casa Harkonnen, els seus enemics ancestrals, el resultat de la qual decidirà un nou equilibri de poder a tot l’imperi. Però, Atreides i Harkonnen no són els únics peons d’aquest joc; la Guilda, l’emperador, el Bene Gesserit, la resta de grans cases i els frémens —legítims habitants d’Arrakis— també hi tenen el seu paper.

Dublinesos

Els quinze relats que conformen Dublinesos pretenen ser una franca i satírica descripció de les classes mitjana i baixa irlandesa, en el Dublín de les primeries del segle XX. Joyce, que després seria el pioner en l’ús del monòleg interior como a recurs narratiu, utilitza en aquesta obra un estil més realista, per oferir una austera i naturalista descripció dels personatges. Les històries van ser escrites en un moment en què el nacionalisme irlandès estava en el seu apogeu, i dominava a Irlanda la recerca fervent d’una identitat nacional. Atrapat en una cruïlla de la història i de la cultura, el país es trobava sacsejat per diferents idees i influències convergents. Aquests relats ofereixen una visió, poc o gens agradable, dels conflictes que aquestes tensions van generar en la vida de la gent senzilla de Dublín. Molts dels personatges de Dublinesos apareixeran posteriorment en la novel·la Ulisses. Les històries inicials de la col·lecció se centren en els nens com a protagonistes i a mesura que el llibre avança els protagonistes creixen en edat. El relat final del llibre, Els morts, és una de les evocacions més potents de la pèrdua i de l’anhel humans que ens ha donat la literatura.

Druda, el vigilant de l’obra

Quan la relació afectiva amb altri ha estat possible, quan fins i tot s’ha pogut realitzar, però ha estat abandonada en benefici d’un amor exclusiu de si mateix, es pot generar una angoixa: la de la solitud i el buit afectiu. La recerca d’un substitut afectiu vàlid condueix sovint el narcisista a donar-se interiorment a un doble fictici, situació de tensió i conflicte interiors que viu el personatge i el seu doble que va fer desaparèixer en el passat i que ara torna.

Drecera al paradís

Marina Dolç, una coneguda escriptora de best-sellers és assassinada a l’hotel Ritz de Barcelona en les mateixes circumstàncies que la protagonista de la novel·la amb la qual acaba de guanyar un important premi. Aquella mateixa nit els Mossos s’afanyen a detenir el qui sembla el principal sospitós, l’Amadeu Cabestany, un escriptor torturat i frustrat que ha quedat finalista, però que només compta amb un curiós testimoni de càrrec: un traductor absent amb greus problemes de consciència. L’agent de l’Amadeu, però, està resolta a demostrar la innocència del seu representat i per això demanarà ajut al Borja i l’Eduard, dos germans bessons que han fet de la picaresca el seu ofici i que de tant en tant fan de detectius improvisats al servei de les classes altes. Peixos fora de l’aigua, les delicades situacions que viuran en el si de la societat literària barcelonina els obligaran a desplegar tot el seu enginy per resoldre un cas que gradualment es va complicant. Despietada i divertida, Drecera al paradís és un sàtira sobre el món literari. Com ja va fer a un Un crim imperfecte (premi Brigada 21), Teresa Solana combina l’humor i la novel·la negra per dibuixar un retrat crític de la societat contemporània, en aquest cas amb els escriptors com a protagonistes.

Drames rurals

Drames rurals aplega dotze contes que articulen un mostrari representatiu de la sensibilitat de Víctor Català, propensa a mostrar, amb intensitat dramàtica, la cara fosca de la vida rural. Són contes plàsticament potents amb moltes dualitats presents. També s’hi fan moltes comparacions i són presents anticipacions al final del conte. És també una mostra de la seva creativitat, de la seva habilitat descriptiva i del seu domini de la llengua.

Dràcula

El jove Jonathan Harker, emprèn un viatge de negocis per visitar un compte en el seu castell de la poc coneguda regió de Transilvània. Poc a poc, comprèn que no és el convidat del noble, sinó el seu presoner. Aquests fets però, només són el desencadenant de l’atapeïda trama d’aquesta emocionant novel·la, que només ha fet que començar. En un altre ordre de coses, val a dir que, el coneixement a bastament de l’obra, rau en que ha estat portada a la gran pantalla infinites vegades. Però abans de ser elevada pel cinema a un dels llocs privilegiats de l’imaginari del Segle XX, la llegenda del vampir, que prolonga la seva existència a costa de la sang de les seves víctimes, va prendre aquesta forma literària, que aglutina el cúmul d’elements dispersos de la llegenda popular. Servint-se de recursos narratius que semblen preservar l’obra -com la sang del seu protagonista- del pas del temps, l’irlandès Bram Stoker (1847-1912) va saber sintetitzar en Dràcula de forma inigualable les diverses pulsions més profundes de l’ésser humà. La vida, la mort, la sexualitat en les seves diverses i ambigües manifestacions, el bé i el mal, la llum i les tenebres, el lliurament no desitjat però irresistible, etc., per il·luminar aquest relat fascinant que és un clàssic indiscutible de la literatura de terror.

Dotze homenots

Entre els moltíssims textos escrits per Josep Pla, la sèrie dels Homenots ocupa un lloc destacadíssim. És en els seixanta Homenots de la versió final (recollits entre 1969 i 1975 en quatre volums de l’«Obra Completa» de Destino) on Pla compendia la seva visió del país i dels homes que n’han forjat la cultura, la política i l’economia modernes. Pla evoca cada personatge recorrent a la pròpia memòria i a les converses amb els testimonis més propers, i en dóna un retrat que sol ser, alhora, exemplar i eficaç. Però, a més d’il·lustrar la història recent de Catalunya a través d’algun dels seus protagonistes, amb els Homenots, Pla també fa, inevitablement, literatura. I és molt sovint una literatura d’altíssima qualitat. Tenint en compte aquest últim factor, Toni Sala ha escollit els dotze homenots que aplega aquest volum: els dedicats a Joaquim Ruyra, Josep Miró i Folguera, Amadeu Vives, Josep Carner, Andreu Nin, Josep M. de Sagarra, Joan Crexells, Joan Estelrich, Josep Trueta, Josep M. Cruzet, Salvador Dalí i Salvador Espriu. El resultat és un tast imprescindible de la millor prosa de Josep Pla.

Dos taüts negres i dos de blancs

La matança d’una família de masovers a Carreu l’any 1943 va commocionar les masies i els pobles veïns d’aquest racó del Pallars Jussà. La notícia de l’assassinat múltiple no va arribar gaire més lluny. En una època en què calia donar la imatge que la nueva España era un paradís de pau, la censura va fer callar la premsa. Setanta anys després, Pep Coll investiga els secrets d’aquest fet esfereïdor que va marcar la seva infantesa a Pessonada. D’entrada, és una història molt semblant a la famosa matança de Kansas, novel·lada per Truman Capote, però les conseqüències del crim del Pallars van ser diametralment oposades: la premsa va oblidar el cas, i la justícia franquista no va saber, o no va voler, resoldre’l.