24849–24864 di 68366 risultati

Enric IV

El nostre ENRIC IV és un aristòcrata que, després de sofrir un accident, queda afectat en el seu seny i creu viure en l’època de la disfressa que portava en aquell moment; pensa que és l’emperador del Sacre Imperi Romano Germànic. Però està boig o de manera conscient ha ocupat el paper d’un emperador per donar l’esquena a la realitat que li envolta?

Enrenou al guaiaber

El jove Sampath Chawla, nascut en el si d’una família bastant particular, no sembla destinat a aconseguir grans coses en la vida. Després de fracassar tant en els estudis com en la feina, Sampath només mostra una alegre disposició a deixar passar els dies bevent te i cantant als parcs públics. Però, com diu la seva àvia, el món gira en rodó, i tot el que avui és a baix, demà pot ser a dalt de tot. Un dia, Sampath apareix enfilat a la branca d’un guaiaber gegant convertit en una mena de sant i la gent del poble hi acut en massa per escoltar els seus consells. La notícia corre com el vent i ben aviat el guaiaber es converteix en la meca d’una quantitat inacabable de pelegrins àvids d’orientació espiritual. Enrenou al guaiaber, una novel·la plena d’humor, escrita amb una imaginació desbordant, ha estat saludada per la crítica com una de les grans revelacions dels últims anys.

Enquesta

Parla l’autor (i després d’haver-lo llegit no ens queda més remei que donar-li la raó): “Alguns poden pensar que aquesta és una història cruel i escandalosa. Només és cruel, però, en la mesura que ho són els homes, car ells determinen els esdeveniments que descric. I és escandalosa perquè són pocs els ciutadans que s’aturen a pensar en aquest petit drama conegut amb el nom d’Enquesta, o en l’envellit i inepte sistema del ‘coroner’ que encara pateixen tants indrets d’Amèrica. Aquesta història és verídica en el sentit que els esdeveniments que s’hi narren podrien tenir lloc, i jo he mirat de fer-ne un cas tan gràfic i tan exacte com és possible.”

Encontre amb Rama

Després de deu anys d’escassa producció literària, Clarke sorprengué tothom amb la publicació d’Encontre amb Rama que immediatament obtingué els premis Hugo, Nebula, Jupiter, J.W. Campbell Memorial, British Sciencie Fiction, etc. Es tracta d’una de les obres més madures de l’autor. En ella assoleixen la plenitud algunes de les qualitats que han fet de Clarke un dels escriptors més admirats i llegits de la ciència-ficció mundial: l’esperançat missatge filosòfic, la sòlida base científica, l’amenitat, claredat i coherència argumental. La mà mestra de Clarke basteix una obra prodigiosa on el sentit de la meravella esdevé el protagonista principal. «Però hem trobat resposta a una pregunta molt vella. No estem sols. Els estels no tornaran a ser mai més el mateix per a nosaltres».

Encara les paraules

«Una connexió explícita (amb “tot és ara i res” acaba el primer poema) ajunta Encara les paraules (1973) amb el llibre anterior. Hi veurem el mateix món, idèntics temes; la traducció expressiva de tot això, però, és ben distinta: el pessimisme existencial, que ara osca també l’antic valor màgic i místic de les paraules, fa davallar els versos fins a una descurança prosaica. […] però de tant en tant encara cueja el peix de fondàries, l’orb lúcid que farcia de clarors la ceguesa i la nit, el poeta simbolista i místic. En el rerefons, el seu realisme és l’efecte d’un desencís, d’una pèrdua i d’una trista victòria de la realitat sobre el desig, car els ciments i les bigues de tota l’arquitectura poètica bastida per Vinyoli estan fets amb materials romàntics». Josep Maria Sala-Valldaura, Joan Vinyoli

Ena menys una

Un ésser superior no determinat, crea una ciutat uniforme de carrers i edificis, infinita. Hi deixa caure unes nines i els dóna una vida i unes normes socials: el joc dels quatre cantons. Les crea amb aptituds, però, també, amb debilitats: la incapacitat de comunicar-se. Finalment, i com a premi de consolació, els regala la mort. Després, el creador s’adorm i oblida l’experiment.

En una sola persona

«Ens forma allò que desitgem», diu en Billy Abbott, l’escriptor i narrador protagonista, a l’inici de la novel·la. I és ell qui ens explica la història tragicòmica de la seva llarga vida com a «sospitós sexual»: els seus primers anys de formació a mitjan segle passat en un poblet de Vermont, amb l’enamorament, imprevist i sobtat, d’una dona més gran que ell, la senyoreta Frost, bibliotecària, i la descoberta incipient de la seva homosexualitat, que li provoquen un torrent d’emocions contradictòries. Al llarg de mig segle, mentre en Bill creix com a escriptor, assistim a diferents moments estel·lars de la seva vida, per la qual desfilen un ampli càsting d’acolorits personatges que desafien totes les convencions i als quals John Irving, valent i ambiciós, obliga a afrontar els dubtes sobre la seva sexualitat i a qüestionar els prejudicis i les creences.

En un lloc anomenat guerra

Una guerra llunyana, un país desconegut, un jove periodista que debuta com a corresponsal i un adolescent disposat a fer-li d’intèrpret a l’infern. Més enllà de la guerra, de les necessitats de l’un i de l’altre, de la supervivència del nen i l’afany d’aventura del periodista, el cor i l’amistat s’imposaran a la bogeria. Aquesta és la història d’unes vides al límit en la turbulència del nostre món.

En Tit-hola

«Les pistonades en l’inflamat i xop cilindre s’esdevenien amb una fúria de Déu n’hi do. La música de fons era ensordidora: crits, esbufecs, panteixos, roncs». Enfeinat a sortir-se’n d’una positura que no domina, mig ofegat per les cames de la dona i farcit de cervesa barata, en Tit-hola recorda el grafit anònim que hi ha en un carrer de València: «Aigua fresca / vi pur / figa oberta / i pardal dur». Aquest serà el seu lema per a iniciar una aventura diària que el durà des de l’activitat més frenètica fins a la jugada més rodona, la més catastròfica o el moment més contemplatiu: el moment exquisit en què, amagat sota un banc del parc, tenint per sostre els baixos d’una parella d’enamorats, gaudeix del dolç espectacle… «Tot està per fer», dirà parodiant el poeta, i tot, de ben segur, «tot és possible».

En Ranquet i els seus amics

Per ajudar tots els seus amics de l’asil de San Rem, en Ranquet, l’Ada Orella Ratada i en Capdetrons s’embranquen en una aventura fantàstica, en la qual apareixen des de gats i coloms missatgers fins a carrosses d’Or i cavalls blancs i tot un món fabulós, i es troben ben aviat embolicats en un misteri difícil d’aclarir, fins i tot per la mateixa policia.

En Ranquet i el tresor

Quan en Ranquet arriba a Montitjol, tot sol i de manera estranya, amb la seva maleta plena de secrets, lligada amb quatre cordills, poc s’imagina l’enrenou que provocarà entre les persones importants del poble —des del batlle a l’enterramorts, passant pel metge i els gats de la senyora Magina— ni els misteris i aventures que l’esperen. En Ranquet, amb el seu caminar especial, es toparà amb el record d’una guerra i les seves conseqüències, i amb personatges misteriosos que van a la recerca d’un tresor amagat.

En Pere i altres contes

«Cada vegada que hi passava per aquell camp de fajol, tenia de parar-s’hi… Que n’era de blanc…! I com ressaltava en la blavor intensa d’aquelles tardes d’octubre, tèbies i humides, en que tot semblava rentat per una mà cuidadosa! Sota aquell cel d’un blau plomós, en el concert uniforme de colors que les voltava, les flors del fajol, petites, diminutes, semblaven una munió d’escarbatons blancs, que planessin a flor de terra, sobre la verdor envellutada de ses pròpies fulles. I ella s’hi encantava…! Un xic més enllà, ja no es distingien fulles ni flors, ja es confonia tot en una tofa molsuda i blanquinosa… I aquella tofa s’estenia lluny… lluny… i tot hi era blanc». Extracte del conte «La flor de fajol».

En la pell de l’altre

Dues nenes, la Ramona i la Mireia, de famílies ben diferents, coincideixen als anys seixanta a la mateixa escola al barri del Poblenou de Barcelona; quan se separen per continuar estudiant, l’una a la Universitat, l’altra en una acadèmia del barri, no esperen que els seus camins tornin a trobar-se. Els altres personatges —el Rossend, l’Anna, el Tomàs, el Manuel, el Joan, la Lolín, la Isolda— dibuixen amb elles un entramat de relacions, vinculades al context social i polític dels anys vuitanta i noranta fins a l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia a Moscou el 2006.

En la pell d’un mort

Víctor Campoblanco acaba d’obtenir la llibertat després de complir vuit anys de condemna i ara es guanya la vida apallissant els immigrants morosos que no paguen el lloguer. Parla millor amb els punys que amb les paraules, i comparteix un pis envellit de la plaça del Barco de Girona amb el seu fill, un noi retardat a qui durant tot aquest temps gairebé no ha vist. Junts provaran de refer les seves vides, però tot es complicarà quan l’home que durant la seva absència s’ha fet passar per Campoblanco apareix mort, surant al riu. Pare i fill hauran de reconstruir les passes de l’impostor per intentar aclarir qui l’ha matat i per què i evitar que també acabi amb ells. Una novel·la negra allunyada dels tòpics, densa i poc convencional, que intenta aprofundir en els racons més amagats de l’ànima humana.

En l’escena del crim

Què passa pel cap d’una persona, aparentment normal, quan decideix cometre un crim? Com funciona la part més detectivesca de l’ofici del forense? A CSI a la catalana, l’autora explica amb tota mena de detalls com es van resoldre 10 casos reals que van esgarrifar la societat catalana de les últimes dècades: des de l’aparició del cadàver d’una dona nua flotant en un riu, amb un valuós anell de brillants al dit, fins als misteris de l’autòpsia que va realitzar Narcís Bardolet a Lluís-Maria Xirinacs o Salvador Dalí.

En flames. Els jocs de la fam 2

En sortir vencedors dels Jocs de la Fam anuals, els tributs Katniss Everdeen i Peeta Mellark del Districte 12 s’haurien assegurat una vida segura i sense complicacions per a ells i les seves famílies si no fos perquè van guanyar bo i desafiant les normes imposades pel Capitoli, i es van convertir sense voler-ho en les cares visibles de la revolta imminent.