24593–24608 di 68366 risultati

L’altre cara de la veritat

Quan el commissario Brunetti coneix durant un sopar Franca Marinello, la dona d’un pròsper empresari venecià, queda completament fascinat per la seva passió per Virgili i Ciceró, i una mica sorprès per la seva aparença: una dona rossa i superficial que vesteix roba cara i exhibeix un vistós lífting facial. Pocs dies després, el responsable local dels carabinieri fa una visita a Brunetti. Vol obtenir informació sobre la mort del propietari d’una companyia de camions que, pel que sembla, pot estar relacionada amb el transport il·legal de residus i amb l’ecomàfia. Les descobertes del commissario demostren que l’enlluernadora Franca Marinello ha mantingut contactes amb el principal sospitós, un home sinistre amb un passat. Però la veritat sempre té un costat obscur. La nova novel·la de Donna Leon és un treball subtil, apassionant i d’una absoluta actualitat. I com sempre, ens transporta als carrers, els sons i les olors d’una Venècia inundada de vida.

L’Aleman

En Raymond Bauer, l’Aleman, és un desertor de l’exèrcit nazi que, acabada la Segona Guerra Mundial, arriba a una pròspera explotació minera catalana. Aquí és rebut amb honors per les autoritats franquistes i els directius de Unión Española de Explosivos, que no dubten en oferir-li un lloc entre els seus. En Vicenç Santacreu és un noi de quinze anys, malaltís i instal·lat en la misèria de la seva família, que el 1948 aconsegueix la primera feina a La Companyia, la fàbrica de la mina de Cardona. Basat en una cas real, L’Aleman narra la història de dos mons propers i llunyans alhora: el de les classes benestants i el dels treballadors. Uns preocupats pel poder i les aparences; els altres, senzillament, per aconseguir menjar cada dia. Uns vivint amb el luxe dels seus xalets; i els altres, en la foscor dels carrers de La Coromina dels anys quaranta. Dues realitats que col·lideixen violentament, i amaguen un inconfessable i obscur rerefons.

L’alegria que passa

Un poble qualsevol, vulgar i ensopit, rep la visita d’un petit grup ambulant de comediants. L’estil de vida monòton i materialista del poble contrasta amb el dels comediants, bohemi i rodamón. Només el fill de l’alcalde, en Joanet, que ha rebut certa formació, és capaç d’entendre la poesia que s’amaga en la vida errant dels artistes i, d’alguna manera, els enveja. L’espectacle que el grup ambulant ofereix al poble no acaba d’anar bé, la majoria no l’ha entès i els comediants han d’abandonar el lloc de forma precipitada, condemnant-lo, simbòlicament, a una vida de prosa, sense poesia.

L’agulla daurada

L’any 1980 Montserrat Roig va viatjar a Leningrad, convidada per Edicions Progrés de Moscou, per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad durant l’ocupació nazi. Durant l’estada a Leningrad —actualment Sant Petersburg—, va iniciar unes punyents entrevistes amb els supervivents del terrible bloqueig; també va conèixer la ciutat i els seus habitants, i en va quedar fascinada. Fruit d’aquesta experiència va escriure L’agulla daurada, llibre de viatges i crònica personal alhora.

L’agonia de Severià Vargas

Severià Vargas és un vell mariner que fa vida d’eremita en una cova de la platja tarragonina d’Orient. Sigfrid Winnberg, un jove antropòleg i periodista de 27 anys, decideix fer-li una entrevista ja que considera que la manera de viure de Severià és un fet ben curiós des del punt de vista antropològic. A la pràctica, l’entrevista esdevé un monòleg intensíssim i de gran luxe narratiu, que es va reproduint al llarg dels dies, on Severià explica que ha voltat per mig món i aprofundeix en els detalls més inconfessables de la seva vida, sempre amb un posat cínic, desmenjat i, alhora, dolgut. La vida de Severià Vargas, però, anirà molt més enllà d’aquell fet curiós que pressuposava el jove antropòleg i l’entrevista anirà entreteixint uns lligams emocionals dels quals Sigfrid Winnberg no es podrà alliberar. L’agonia de Severià Vargas és un viatge fascinador pels set mars de la Terra de la mà d’un home potser excessivament gran per a un món tan petit.

L’afer N’Gustro

Un veritable cara de bufa, aquest Butron. Malvat, pretensiós, ingenu, paranoic i sàdic fins a les orelles, ho volia tot i ara mateix i es creia un pur. Es barregà amb la política i els complots per fer gresca, el diner, la glòria, i N’Gustro, un líder del Tercer Món, pagà els plats trencats. Butron, ninot dels poderosos, dels agents secrets, dels politicastres, no tenia cap oportunitat de sortir-se’n. I no se’n sortí pas.

L’afer marsellès

La flamant guanyadora del Premi Llibreter 2012 torna a les llibreries amb una narració absorbent sobre les relacions familiars, l’amor i l’amistat. Quan la Mei descobreix que el seu marit l’ha deixat, es veu obligada a tornar a conviure amb els seus amics de joventut, a trobar feina, a enfrontar-se als objectes que l’envolten i a buscar el suport de la Sònia, la seva germana, una dona que es guia per un codi moral propi. Una espiral sorprenent d’esdeveniments es desferma, on es barregen venjances, relacions sexuals de resultats impensables, armenis de mitjana edat, un misteriós viatge a Marsella i tractes fora de la llei.

L’adoració perpètua

L’adoració perpètua és un retrat apassionat i irònic a la vegada d’un sentiment tan potent com l’amor —capaç de fer distorsionar la percepció de la realitat fins a límits insospitats— i els contraproduents efectes que pot tenir damunt qui el pateix. El protagonista d’aquesta novel·la és víctima de la confusió entre els seus desitjos i la realitat quan s’enamora d’un noi més jove que ell, el Ramon, que presenta una personalitat escindida i un comportament imprevisible. La cursa d’obstacles per descobrir la veritable identitat del Ramon revelarà la fràgil frontera que hi ha entre la normalitat i la bogeria, l’amor i l’odi, l’autoengany i la sospita, en definitiva, entre allò que imaginem i allò que és. Lluís Maria Todó ha construït, amb L’adoració perpètua, una magnífica història que captiva des del primer moment per la sinceritat i lucidesa del protagonista. Una novel·la amb múltiples lectures i un elaborat estil que la converteixen en un referent imprescindible de la millor literatura catalana contemporània.

L’acusador

No sempre els detectius es dediquen a buscar culpables, de vegades s’avenen a donar un cop de mà a un amic. Quan Lou Harger va demanar a Philip Marlowe que l’acompanyés al casino, Philip Marlowe sabia on es ficava, però tot i així s’hi va ficar. L’amic del detectiu volia jugar molt fort: tot just feia un mes que la policia li havia tancat el seu casino i, ara, una de les ruletes del seu local —una d’aquelles ruletes falsejades que ell tan bé coneixia— era en un dels casinos de la competència. Amb l’ajut d’una amiga pèl-roja i de Philip Marlowe planejava guanyar fàcilment una fortuna en una nit…

L’abrandament

En Josep Carner, en el pròleg ple de vívides suggestions que ocupa el llindar de la novel·la d’en Carles Soldevila, insinua si aquesta «no és sinó un conte que ha anat dilatant-se per graciosa voluptuositat analítica i literària de l’autor». I afegeix: «Quant a la viventíssima qualitat d’aquesta novel·la, no cal dir sinó que el lector tractarà amb veritables coneguts. I que apendrà, davant els seus amics, veïns o parents d’aquell tarannà, a somriure imperceptiblement. I potser somriurà davant de si mateix, amb un poc de resignació crepuscular».

L’abominable crim de l’Alsina Graells

Un crim horrible trasbalsa la vida d’una petita i tranquil·la ciutat de comarques. Feliciano Morán, diputat conservador del Parlament de Catalunya, ha aparegut escanyat a l’últim seient del cotxe de línia que venia de Barcelona. L’autocar no ha fet cap parada i tots els ocupants són sospitosos d’haver comès l’assassinat. L’abominable crim de l’Alsina Graells és una novel·la intrigant i divertida, plena de personatges memorables.

L’abadia de Northanger

L’abadia de Northanger, malgrat haver estat publicada pòstumament, és la primera gran novel·la de Jane Austen, amb una crítica explícita i divertida contra les absurditats de les novel·les del seu temps, plenes d’esdeveniments espaordidors i d’heroïnes excepcionals. La protagonista, Catherine Morland, ha de fer l’aprenentatge del món real a través dels desenganys de l’amor, de l’amistat i de la confiança. Però l’autora no sols no oblida la complicitat del lector per aconduir l’argument a un final perfecte, sinó que constantment l’il·lustra i el diverteix sobre els costums d’una societat sovint buida i benestant que sembla no haver canviat gaire.

L’4ss4ss1n4t d3l prof3ssor d3 m4t3m4t1qu3s

En Flip no sap què fer perquè tres dels seus alumnes s’adonin que les matemàtiques són com un joc. Per això, i perquè no vol suspendre’ls, els proposa que resolguin en grup tot un seguit de problemes. Un bon dia en Flip és assassinat i mor davant mateix dels nois! Per poder descobrir i capturar l’assassí del seu professor, els tres amics han de resoldre un seguit d’enigmes, jocs d’enginy, problemes i pistes que els conduiran de dret al culpable.

L’última carta de Companys

L’última carta de Companys by Toni Soler
Què hi fa Lluís Companys prenent un mojito rere l’altre en un bar del Raval, a la Barcelona mestissa de l’any 2015? El president màrtir ha estat rescatat del passat, i encara no se’n sap avenir que a la Generalitat hi mani una dona. Tot i el seu èxit mediàtic, està desconcertat i té por, perquè sap perfectament quin és el motiu ocult pel qual els seus successors l’han fet tornar…

L’Home De La Maleta

Un antic músic d’orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L’home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L’home de la maleta n’ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s’ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

L’estiu que comença

Júlia Reig y Andreu Balart, unidos desde antes de nacer por la intensa amistad entre sus madres, llevan más de tres décadas celebrando juntos la noche de San Juan. A pesar de algunos desencuentros, sus vidas, avanzando siempre en paralelo, han conocido el amor y el desamor, la alegría y la decepción. Pero nunca han fallado a la cita de San Juan. El verano que empieza es una emotiva y luminosa novela que aborda el delicado equilibrio entre la felicidad y el desconsuelo. Una historia hermosa, mediterránea y reconfortante que nos adentra en las almas de unos personajes inolvidables marcados para siempre por un destino caprichoso.