24529–24544 di 68366 risultati

L’home d’origami

Deliciosament provocadora. Cinc històries creuades sobre la passió, el joc, la creació i els sentiments; sobre les relacions humanes. Narcís Roca, a prop dels seixanta anys, s’ha retirat a un casalot enmig del bosc amb la intenció de matar Amanieu de Palol, el protagonista de la sèrie de novel·la històrica que l’ha convertit en un escriptor d’èxit. Abans que ho aconsegueixi, es presenta a la casa una amant de vint anys enrere amb una oferta sorprenent: serà la seva esclava, per sempre. Una novel·la plena de girs inesperats i de situacions insòlites, magistralment construïda.

L’hivern del món

La fascinant història que va començar en La caiguda dels gegants continua en aquest volum, ara amb els fills de les famílies britànica, anglesa, alemanya, americana, gal·lesa i russa com a protagonistes. Narra les seves lluites personals, polítiques i militars durant l’època de Hitler, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i els anys de desenvolupament de la bomba atòmica.

L’hereva de dona Obdúlia o Les temptacions

L’hereva de dona Obdúlia, de Llorenç Villalonga, és un retrat irònic de l’alta societat mallorquina de meitat segle XX, que l’autor dibuixa o caricaturitza amb una ploma brillant, àcida, corrosiva, intel·ligent i divertida. Al llibre tornen a ser protagonistes els membres de la família dels Bearn, les seves hipocresies, vicis i decadències, enmig d’una societat on conviu la manca de cultura dels uns i els aires de grandesa dels altres, l’esnobisme, les façanes de cara a la galeria i els peus de fang. Llegir aquesta novel·la és tot un plaer per als sentits, que no es pot perdre cap amant de la literatura, ni cap estudiós de l’ànima humana.

L’herència de Wilt

Atrapat en un lloc de treball que no li agrada, en Wilt segueix subjecte als capricis de les autoritats que l’envolten, tant dins de la feina com fora. Les exigències de l’Eva, la seva despòtica esposa, i les desorbitades matrícules de l’escola de les seves filles quadrigèmines li provoquen els pitjors mals de cap… deixant de banda les ressaques, és clar. Quan una família de l’aristocràcia vol contractar en Wilt com a professor particular del seu fill, un inútil que pretén entrar a la Universitat de Cambridge, ell treu foc pels queixals. Però a mesura que la situació s’embolica i l’estiu avança, en Wilt s’adona que podrà treure algun benefici econòmic d’aquella situació i aprofitar l’avinentesa per donar una lliçó a l’Eva.

L’herba de les nits

La Dannie desapareix sense deixar rastre. Cinquanta anys més tard, un escriptor que la va estimar d’una manera estranya i breu intenta reconstruir l’afer tèrbol en què ella va estar implicada. A partir dels apunts presos a l’època en una vella llibreta negra, l’escriptor practica una exploració que és obsessivament topogràfica (per Modiano, la ciutat de París és un personatge), però també moral i sentimental. A partir de les claus de la novel·la negra (un peculiar inspector, bars dubtosos, un hotel on es reuneixen uns personatges sinistres), L’herba de les nits busca, més que respostes, indaga proustianament en el passat. Tant se val si Dannie era un nom fals, «al capdavall, les veritables trobades són les que es donen entre dues persones que no saben res l’una de l’altra».

L’exorcista

La Regan, una nena d’onze anys, sofreix una inquietant transformació que deixa confosos a metges i científics. Cap la possibilitat que actuï sobre ella una força demoníaca, que Regan sigui una possessa? Ja que la psiquiatria s’ha mostrat impotent, caldrà recórrer a l’exorcisme? La mare acudeix llavors a un jesuïta, que posseeix profunds coneixements sobre el satanisme i la possessió…

L’exèrcit furiós

Ordebec, Normandia. En ple segle XXI, una antiga llegenda té atemorit el poble: una horda d’homes i animals, morts i mig descompostos i comandats per Hellequin, passa de nit pel camí de Bonneval. La seva aparició sempre és preludi de fets horripilants, morts que responen a un peculiar sentit de la justícia. I això ha estat així des de l’Edat mitjana. Ara, la jove Lina assegura haver vist passar l’Exèrcit Furiós, i profetitza que quatre habitants d’Ordebec han estat posseïts i moriran properament. Però només pot revelar el nom de tres dels condemnats, que efectivament van morint l’un rere l’altre… Qui serà el quart? Lluny de París, el comissari Adamsberg s’enfronta a un misteri infranquejable. La peça que faria que tot encaixés s’amaga a l’escletxa que separa els vius dels morts…

L’ètica

El meticulós i desenganyat Hèctor Beltrán i els seus homes s’enfronten al rastre de crims que un assassí anomenat Kakurenbo està deixant al seu pas: el cos esquarterat d’un noi de tretze anys i la desesperació d’una altra noia de la mateixa edat. Enmig d’un llot de falsos moviments, violència soterrada i creixent desesperació, irromp el personatge de Gabriel Espinosa, un fred i metòdic investigador privat amb una experiència tan solvent com implacable, que es fa càrrec del cas de Valentina, la noia segrestada per Kakurenbo. La seva particular exposició de l’assumpte contrasta amb la manca d’avenços de l’equip de Beltrán. Però el decurs del que semblen dues investigacions paral·leles aviat es transforma en un polièdric trencadís d’identitats, en un tapís de mirades i malsons especulars; res ni ningú no sembla estar al marge de la pertorbadora insània que, com una boira, comença a propagar-se per tots i cada un dels porus i racons de la trama.

L’estupor que us espera

No es tracta només d’una novel·la sinó de la sensual i agitada presentació d’un actor jove que ens parla en primera persona i ens ofereix un suggestiu relat de les seves experiències; un irònic homenatge que ratlla la paròdia dels llibres de memòries dels vells actors consagrats. Després de la mort de la seva mare, amb l’arribada de la seva tia, que no coneix, i la decisió d’abandonar l’illa per la gran Barcelona, la vida del protagonista va agafant cada vegada un caire més precipitat i apocalíptic. Amb una ploma intel·ligent i exuberant, Melcior Comes ens brinda una novel·la molt ben construïda, en la qual els personatges es mouen amb autonomia pròpia i busquen sentit a la vida enamorant-se, parlant, discutint, en definitiva, vivint. Escrita amb una prosa festiva i seductora, i amb un llenguatge treballat i molt líric, L’estupor que us espera beu de la tradició del segle XIX per obrir-nos les portes a una nova narrativa jove que caldrà seguir de molt a prop.

L’estudiant de Cervera

L’estudiant de Cervera és una novel·la ambientada a la capital de la Segarra en els temps de la primera Guerra Carlina. Narra les peripècies de tres estudiants que són amics: en Nicolau Cros, partidari de l’absolutisme de l’infant Carles, en Felip Montmany i en Roger Fonollar, d’idees més aviat liberals. En Roger s’enamora de la Florentina Pomés, filla d’un advocat molt prestigiat al corregiment, que té dinou anys, és òrfena de mare i està malalta de tisi. Però també pretén l’Isabel de Bellcaire, baronessa de Castellfollit, nada al Perú, casada i més gran que no pas ell. La Florentina es mor i en Roger la plora amb el sentiment de culpa d’haver-la abandonat per l’Isabel. El baró de Castellfollit torna de Barcelona i és el repressor dels liberals. Entre aquests fa agafar en Roger i en Felip. En Felip malpensa que han estat denunciats per la baronessa. La intervenció del doctor Dou, rector de la Universitat, els permet marxar de Cervera.

L’estrella del diable

Una noia apareix assassinada en un pis d’Oslo. El cadàver presenta un dit amputat i un diamant clavat sota la parpella. És un diamant vermell de cinc puntes: la firma que l’assassí anirà estampant en els cossos de totes les altres seves víctimes. És estiu i mig cos de policia fa vacances, de manera que el cap de la Unitat d’Homicidis d’Oslo es veu obligat a cridar l’inspector Harry Hole perquè es faci càrrec del cas. Harry pràcticament s’ha separat de Rakel i ha recaigut en l’alcoholisme. Viu un dels moments més negres de la seva carrera i sap que, si no es remunta, té els dies comptats com a inspector. Harry es compromet molt amb la investigació, però es veu obligat a treballar al costat de Tom Waaler, un superior que no li acaba d’inspirar confiança. I mentre treu l’entrellat dels assassinats en sèrie, descobreix amb horror que el diable també s’ha infiltrat dins el cos de policia mateix.

L’estiu de les joguines mortes

Tres morts inexplicables. Dues promeses de venjança. Un estiu sufocant. Fa setmanes que l’inspector Héctor Salgado està apartat del servei que, extraoficialment, li assigna un cas delicat. L’aparent suïcidi d’un jove es va complicant a mesura que en Salgado s’endinsa en un món de privilegis i abusos de poder. L’Héctor s’hi enfrontarà però també haurà d’encarar-se amb el seu passat més fosc, que en el pitjor moment i de la manera més inesperada torna per passar-li comptes. Els somnis, la feina, la família, la justícia o els ideals tenen un preu molt alt… però sempre hi ha gent disposada a pagar-lo…

L’estiu

Tant si segueix el fil d’Ariadna rere les traces del Minotaure per a evocar Orà i les seves rodalies, com si revisa el mite de Prometeu a la llum de la violència del món modern, o si somnia en la bellesa d’Elena i de Grècia, Albert Camus ens arrossega al voltant de tota la Mediterrània i de les seves llegendes. Un curt recull de textos lírics i apassionats per a viatjar de Algèria a la Grècia passant par la Provença.

L’estigma de la bèstia

Petita selecció d’algunes de les obres mestres de caire sobrenatural que Kipling va escriure. Hi trobareu en primer lloc el conte que dona títol al volum «L’estigma de la bèstia», potser el millor dels contes fantàstics escrits per Kipling. El segueix «El retorn de l’Imray», una peça en la qual l’autor es mostra més violent que de costum. Tot seguit, ens allunyarem una mica de l’Índia (concretament anirem a Sussex, una comarca anglesa arrelada al cor de l’autor ja que allà va morir-se-li un fill) perquè comproveu el sentiment que es troba a «Ells», i hi tornarem després amb «El meu verídic conte de fantasmes», el conte més autobiogràfic de tots els inclosos aquí. Tanca el volum el conte «Al final de la travessia» que constitueix el segon millor relat fantàstic de Kipling.

L’estepa

El viatge d’un nen de nou anys a través de l’estepa ucraïnesa, rumb a l’institut en què haurà de cursar els seus primers estudis, dibuixa la línia argumental de «L’estepa», la novel·la curta que va proporcionar a Txékhov reconeixement i que el va convertir en un escriptor d’èxit. Companyies, incidències i paisatge formen en ella un tot indivisible, compacte però subtil, que sembla assolir sense esforç el major objectiu de la tradició realista: captar una realitat que es dibuixa a si mateixa, sense trames òbvies ni imposicions formals. L’estepa és, en paraules de Gorki, «una narració perfumada, lleugera, d’una melancolia ben russa, un d’aquells relats que un home escriu per a si mateix».

L’Estat i la Revolució

Aquest és un llibre escrit per Lenin entre agost i setembre de 1917, mentre es trobava en la clandestinitat a Finlàndia. És un text fonamental, en la mesura en què va ser redactat entre la primera etapa (febrer) i la segona etapa (octubre) de la Revolució Russa de 1917 Per això s’ha considerat que aquesta obra, juntament amb altres del mateix període, proporciona claus per comprendre la idea que tenia Lenin del que anava a ser i del que havia de ser aquesta revolució. Es tracta d’un text ple de cites textuals, de lectures i comentaris als clàssics del marxisme en relació amb la qüestió de l’Estat, respecte de la qual considerava que teòrics posteriors (com Plekhanov o Kautsky) no havien fet més que tergiversar el marxisme.