24465–24480 di 68366 risultati

Les aventures del bon soldat Švejk

Durant la Gran Guerra moltes nacions es van mobilitzar per servir l’exèrcit austrohongarès. Però només d’entre els txecs va poder sorgir un soldat exemplar com Švejk; tan precís a l’hora de complir les ordres, tan obedient, que esdevé un instrument inútil en mans dels seus superiors. Però no cal saber gaire res de Hašek, dels txecs, dels Habsburg, de l’any 14 ni d’Europa per compartir les aventures del bon soldat Švejk i apropiar-se aquest llibre immens, intens. Un llibre que ha estat considerat la culminació del propòsit corrosiu del seu autor —humorista, bohemi, anarquista, alcohòlic—, però que és també el document únic d’una època, reflectida a través d’una inacabable galeria de personatges pintorescos. Švejk és el soldat sense honor, l’antiheroi, l’home vulgar, que va fent via només amb una arma: la paraula. Un devessall d’històries que ajuden a fer la vida passadora, a entendre-la i a explicar-la amb la coherència que mai no ha tingut. Considerada l’obra mestra de la literatura txeca contemporània, Les aventures del bon soldat Švejk és també una gran fita de la literatura còmica. Ho diuen els seus lectors, entre rialla i rialla.

Les aventures de Tom Sawyer

«Les aventures de Tom Sawyer» és el relat d’uns mesos en la vida d’aquest nen que viu en una ciutat petita del sud-oest dels Estats Units a la vora del riu Mississipí. Criat per la seva tia Polly, que se l’estima de tot cor però que el sotmet a una disciplina que se li fa absurda i desagradable. Tom contempla el món d’una manera molt diferent a com ho fan els adults amb els quals ha de conviure. Precisament perquè existeix aquest distanciament ens entreté amb les seves reaccions divertides i nobles. Més agrest i rebel contra aquest univers de les persones majors és el seu amic Huckleberry Finn, el company ideal de Tom que és envejat pels altres nens que contemplen en la seva vida una forma d’existència que a ells els agradaria portar. Junts viuran aventures humorístiques i dramàtiques de les quals podran sortir-ne més airosos del que hagués pogut fer-ho qualsevol adult.

Les aventures de Sherlock Holmes

En aquesta sèrie d’aventures —que varen començar a publicar-se el juliol de 1891 al “The Strand Magazine” de Londres i que després Doyle aplegaria a «The adventures of Sherlock Holmes»— se’ns presenta un doctor Watson ja casat i que ha reprès la pràctica de la medicina civil. Això l’ha allunyat durant un temps del seu mestre inseparable en l’art d’esbrinar misteris que la Policia ha deixat de banda perquè els considera irresolubles. Alternant les setmanes entre l’abatiment provocat per la cocaïna i l’eufòria que li proporcionen els casos que se li presenten, Sherlock Holmes continua posant a prova les seves extraordinàries dots d’observació i aplicant el mètode deductiu amb el rigor habitual en ell. Al 221B de Baker Street no paren d’acudir personatges importats d’ambdós costats de l’Atlàntic a sol·licitar els seus serveis.

Les ànimes mortes

Es diu que Gógol va treure del seu amic Puixkin l’argument de Les ànimes mortes, que no és altre que el d’una estafa d’allò més curiosa en els primers dies del capitalisme a Rússia. Sota la disfressa de la ironia, Gógol pretenia oferir un retrat sense concessions del país i fins de la natura humana en general, per després projectar-ne la reforma i la salvació a la manera de Dant. De manera simptomàtica, però, només la primera part (o l’Infern gogolià) va arribar a veure la llum; de l’esborrany de la segona (o el Purgatori) únicament n’han arribat alguns fragments, car Gógol va llençar-lo al foc de la seva estufa poc abans de morir.

Les ales de la nit

En una torre aparentment abandonada, coneguda com El Paradís, hi passen fets sorprenents, hi arriben cartes misterioses amb remitents enigmàtics, hi apareixen i desapareixen aus exòtiques, i uns ocells molts estranys hi organitzen cerimònies i festes meravelloses. ¿Qui mou els fils d’aquesta trama? En Dac i els seus amics, amb d’altres aliats, miren de treure’n l’entrellat.

Les ales de l’esfinx

No és un bon moment per al comissari Montalbano: la guerra amb la Lívia continua i els molts anys d’ofici comencen a pesar… Com sempre, però, la tragèdia real és més urgent que la moral: en un abocador han trobat el cadàver d’una noia nua i amb el rostre devastat per un projectil. L’única pista per identificar-la és un petit tatuatge en forma de papallona a l’espatlla esquerra, que esdevindrà el punt de partida de la investigació. I aviat de noies tatuades n’hi haurà moltes més, i totes han arribat de l’Europa de l’Est gràcies a l’associació catòlica La buona volontà, que aparentment les ha rescatades de la prostitució. Mentre la recerca segueix el seu curs, el comissari és veurà apressat per tothom: el bisbe, decidit a protegir La buona volontà peti qui peti; el senyor en comandant, per dir-ho en catarellès, que no vol fer enfadar els que manen de debò; i, naturalment, la Lívia, que l’espera neguitosa per fer un últim intent de salvació de la parella. Tantes pressions alhora no podien sinó conduir a un final accelerat, tan angoixant per a en Montalbano com per als lectors mateixos.

Les aigües de l’eterna joventut

La comtessa Demetriana Lando-Continui confia que Brunetti aclareixi les fosques circumstàncies que, ara fa quinze anys, van marcar tràgicament la vida de la seva néta, en provocar-li una lesió cerebral irreversible. Segons la policia aquella nit la noia es va tirar a l’aigua dels canals víctima de la depressió i de les drogues. Un home begut, Pietro Cavanis, va arribar a temps i va evitar que la noia s’ofegués. Les lesions, però, ja eren massa greus. La comtessa mai ha cregut la versió policial i vol que Brunnetti reobri el cas. Ni la noia ni Cavanis recorden res del que va passar. Així que Brunetti haurà de posar el nas als arxius i racons d’una Venècia envaïda de turistes, recelosa dels immigrants i amb una joventut desencantada i sense expectatives.

Laura a la ciutat dels sants

Miquel Llor (1894-1966) és un novel·lista de gran interès, que va iniciar la seva carrera literària en uns anys de gran importància per a la novel·la catalana, el gènere més negligit des de la Renaixença, i que llavors lluitava per assolir un nivell europeu. Llor fou un dels novel·listes més personals i profunds d’aquests anys i esmenta com a autors que el van influir Joyce, Proust, Give i Svevo, als quals caldria afegir els russos, principalment Dostoievski. I efectivament, amb ell i seguint els models europeus, la novel·la se centra en Barcelona i els seus homes, tema fins aleshores força oblidat. La seva novel·la Tàntal (1928) produí un gran escàndol i fou titllada d’immoral pel seu freudisme, que va xocar amb el puritanisme dominant a la literatura catalana d’aquells anys. Laura a la ciutat dels sants (1931), és el llibre més famós de l’autor i se n’han fet nombroses edicions. Fou també un llibre escandalós, car l’autor presenta, amagada amb un nom inventat, una ciutat prou coneguda, sota els seus caires més negatius. La novel·la analitza l’enfrontament de Laura, barcelonina, refinada i sensible, i el món hipòcrita, maldient i hostil, de la «ciutat dels sants», Comarquinal en la ficció, Vic en la realitat. Prosseguint així els plantejaments novel·lístics del Vuit-cents, Llor continua aprofundint en l’estudi d’un marginat de la societat.

Lais

Els «Lais» de Maria de França són dotze bellíssimes històries d’amor. En aquests relats —els primers contes de la literatura europea— hi conviuen la societat cortesana del segle XII, el món llegendari de la matèria de Bretanya i les aventures meravelloses característiques dels contes de fades: la cérvola blanca, l’home-llop, el vaixell fantàstic, l’astor que es transforma en cavaller… Encara avui, al cap de vuit segles, admirem el delicadíssim art que l’autora va esmerçar en una obra que ha vençut per sempre el pas del temps. Perquè —tal com diu Jaume Vallcorba a la presentació—, els «Lais» de Maria de França són unes narracions «que no tenen solament el mèrit de ser les primeres escrites en romanç: són també, com comprovarà el lector de la present traducció, una mostra de la més alta literatura».

La propina

La propina és la rotunda confirmació de l’originalitat de Larreula, que té aquest doble i excepcional mèrit: d’una banda, ser un escriptor d’alta qualitat literària, i de l’altra, no renunciant mai a aquest rigor, arribar a fer riure el lector d’una manera franca. Un lector que se sent identificat amb La propina, perquè són sis històries a través de les quals Enric Larreula recrea una sèrie de tics i d’obsessions que formen part de l’experiència quotidiana de molta gent.

La pluja del sud

A La pluja del sud, un anhel configura la vida d’un home i la seva fortuna. Un indiano apassionat i contradictori enamorat d’una dona impossible. Amb aquest i cinc relats més, l’autora construeix un món sòlid, variat i lúcid, ple de personatges i de situacions. Cada conte, com un petit retaule, aconsegueix, mitjançant les paraules, crear la il·lusió d’una realitat permanent i complexa. Al llarg de tot el llibre ens acompanya sempre el mateix narrador loquaç. Aquesta veu acaba convertint-se en un personatge més de la trama i, a poc a poc, mentre va vertebrant cada una de les sis històries, unifica el recull i li dóna coherència.

La perla

Esta pequeña obra maestra está contada como una bella historia en la que se ejemplifica, a la manera de los mitos o tragedias clásicas, la imposibilidad de vencer el fatum, el destino adverso que es más poderoso que cualquier intento titánico del hombre por vencerlo. El relato de la desventura del humilde pescador Kino, su mujer Juana, el hijo Coyotito y la perla más hermosa del mundo contiene una amarga crítica de la codicia y rapacidad, sentimientos que llevan a la destrucción.
Hay también una historia de dominadores y dominados. Kino, como los de su raza indígena, pertenece a estos últimos y el contacto con la perla le hace desear la libertad. La belleza de esta perla será más mortífera que el veneno de un escorpión. Aquí están todos los ecos míticos del engaño y fatalismo que encierra lo seductoramente bello. Asimismo la venganza de la naturaleza ante el expolio del que es objeto. En medio de una vigorosa descripción en la que el mal está expresado a través de una música letal que se percibe con el corazón y del luctuoso color negro, aparece lo que es típico de la narrativa de John Steinbeck: la crítica de las injusticias sociales.
Hay momentos fugaces en los que se interrumpe la poesía de la fatalidad. En esa especie de vertiginoso río de emociones que arrastra al lector, irrumpe la voz del narrador en la que asoma el inconformismo del autor. Lirismo y violencia, ternura y crueldad se mezclan en un libro que conviene releer en estos tiempos donde la canción del mal se escucha en todos los rincones del planeta.

La febre

Sol en una habitació d’hotel en un país submergit en la misèria, un home està insomne i malalt. L’endemà al matí hi haurà una execució política a la plaça de davant de la seva finestra. Durant aquesta nit agonitzant, rumia sobre la seva pròpia responsabilitat en la desesperada situació dels pobres i dels oprimits, i al final decidirà que fins i tot els ben intencionats són culpables si no emprenen cap acció. Amb tot, aquesta determinació ve acompanyada per la dolorosa comprensió que ell no pot, de fet, tenir el coratge de fer aquest pas endavant.

La dutxa

«A mi m’agradava més una altra noia, però em vaig decantar per aquesta perquè quan em va dir on vivia em va semblar que, en el seu barri, encara s’hi pot aparcar amb certa facilitat, i per poc que hagués de durar la cosa, valia la pena d’aprofitar-ho». Així comença la narració que dóna títol a l’últim llibre d’Enric Larreula. A La dutxa hi ha també la divertida narració d’una conferència, la sàtira de la paperassa i l’ordre, els misteris del contestador automàtic, una hilarant descripció del fet de dur ulleres, la història de qui té dificultats per recordar la gent, o per comprar un ordinador… Enric Larreula és un mestre de la narrativa irònica que es basa en l’observació dels tics personals i dels costums socials.

La connexió Bellarosa

A La connexió Bellarosa, Harry Fonstein és un immigrant rescatat de l’Europa nazi per una organització clandestina que dirigeix el llegendari productor de Broadway Billy Rose. Un cop a Amèrica, no hi ha res que Harry desitgi tant com poder mostrar a Billy Rose la seva gratitud, donar-li la mà i parlar amb ell uns instants. Però Rose es nega a veure’l, cosa que impedeix d’alguna manera que Harry pugui acabar de sentir-se acceptat pel seu país adoptiu, fins que la seva dona, Sorella —una dona llesta i lluitadora—, decideix fer seu l’objectiu del seu marit. Quan finalment s’enfronta amb Billy, té a les seves mans alguna cosa que pot destruir la reputació del famós productor. La connexió Bellarosa és una exploració destrament reduïda del significat de la memòria i una nova mostra de la coneguda habilitat literària de Saul Bellow.

La cinquena onada

A l’inici de la cinquena onada, la Cassie fuig per un tram d’autovia desolat. Fuig d’ells. D’aquells éssers que, malgrat el seu aspecte humà, deambulen pel camp eliminant a tothom, dispersant i aïllant els escassos supervivents. La Cassie sap que l’única manera que té de continuar viva és seguir estant sola. Sense confiar en ningú. Fins que troba l’Evan Walker, un jove enigmàtic que sembla capaç d’ajudar-la a trobar el seu germà. Ha arribat el moment deprendre una decisió definitiva: confiar-hi o perdre l’esperança, desafiar o rendir-se…, abandonar o lluitar.