24449–24464 di 68366 risultati

Les dotze direccions del vent

Les dotze direccions del vent recull dotze narracions escollides i prologades per l’autora: Le Guin, una de les veus més sòlides en el gènere de la ciència-ficció, digna successora de C. S. Lewis i J. R. R. Tolkien. A cavall de la ciència-ficció i la fantasia, els contes sorprenen per la seva força extraordinària el lector, que difícilment no se sentirà un habitant més dels seus espais imaginaris.

Les dones del 1714

La història de la humanitat ha invisibilitzat i silenciat les dones o, com a molt, els ha reservat un paper secundari, sovint, com a companyes d’herois. Les dones del 1714 és un reconeixement al paper de moltes dones que des de l’anonimat van existir, viure, patir i participar en un dels capítols més cruents de la nostra història. La periodista i escriptora Patrícia Gabancho ens presenta, a través de capítols que es poden llegir de manera independent, set dones que passen a ser les protagonistes d’una història de la qual només recordem noms masculins (Villarroel, Moragues, Casanova), i alhora ens situa, a través de converses amb historiadors, historiadores o persones expertes que aporten rigor històric a la narració, en el context polític, social i cultural d’una Catalunya enmig d’una guerra que es dirigia des de diferents capitals europees: la Guerra de Successió o la Guerra dels Catalans, com també se la va acabar coneixent.

Les dones de la Principal

Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa són les tres dones que, al llarg de quasi un segle, han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l’Abadia. Elles tres, àvia, mare i filla, han fet prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·loxera, a través d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi. Però en la història de la Principal hi ha un punt fosc: l’assassinat d’un home que n’havia estat el capatàs, el 18 de juliol del 1936. Passada la guerra, un inspector de policia decidit a resoldre el cas emprèn una investigació que el portarà a descobrir els secrets de la família i una xarxa feta amb els nusos del temperament, la passió i el poder. L’Úrsula, la vella majordoma de la casa, i en Llorenç, el jove capatàs, seran molt més que simples testimonis d’aquell fet; amb ells es lliguen el passat i el futur de la història narrada en aquesta novel·la lluminosa i trepidant.

Les delícies de l’oci

Perucho ens ofereix a Les delícies de l’oci, amb la mena de barreja d’erudició sorneguera i de vertigen expressiu que caracteritza la seva escriptura, més d’una quarantena d’articles que s’apleguen en tres seccions: «Símbols i paisatges», «Les figures» i «Eros».

Les daurades pomes del sol

Les daurades pomes del sol és un recull de narracions curtes basades en la descripció de sensibilitats humanes i amb una proposta ètica al darrere. Bradbury, que treballa en totes elles a partir de l’emotivitat i del lirisme, esdevé una mena d’il·lusionista literari: se’ns endú cap a mons fantàstics que al capdavall no són sinó part del que tots duem a dins. És en aquest procés d’identificació que ens sentim solitaris i necessitem fer-nos solidaris dels seus personatges. Prestidigitació que, tot i ratllant la manipulació, queda prou disculpada per la bellesa de les metàfores i la sensació de pau que deixarà en els nostres esperits la lectura del llibre.

Les Dames del foc

Les Dames del Foc és un testimoni d’excepció de la tragèdia occitana i de l’extermini càtar. L’autor de les memòries que conformen el llibre és Pere Roger de Mirapeis, cap militar de Montsegur i supervivent de la batalla de Muret. El vell guerrer dóna corda als record i redacta aquest text testimonial, amb l’ajut de la crònica inacabada d’Esclarmonda de Foix. A partir de la visió dels vençuts, Xavier Escura repassa tota l’epopeia dels càtars, en un hàbil encreuament d’història i ficció, d’amor i gelosia, de cobdícia i revenja, amb el rerefons de les foguers «purificadores» i el terror de la Inquisició. Tot plegat es resol en el dramàtic setge de Montsegur, on abans de cloure’s amb l’holocaust càtar, es propicia la revelació de l’enigma del Sant Grial, l’autèntic tresor secret dels càtars.

Les cròniques marcianes

Clàssic de la ciència ficció que té per protagonista el planeta Mart. Però com molts altres llibres de Bradbury, la ciència ficció és només una excusa, una metàfora dels problemes de la humanitat, des de la incomprensió, el racisme, les pors i la violència, la solitud i el desamor. l’ecologisme, etc. I la colonització de Mart queda com el rerefons que uneix els vint-i-sis contes que avancen en les diferents etapes de reconeixement entre els humans i els marcians, o simplement, els altres. Alguns contes són d’una poesia incontestable, d’altres plàstics, i no falten els tenebrors i, al cap i a la fi, tots apassionants.

Les cosmicòmiques

Les cosmicòmiques és un recull de contes fantàstics escrits en clau d’humor, protagonitzats per Qfwfq, un personatge difícil de definir perquè és tan vell com l’univers i ningú no sap ben bé qui és, ni tan sols si és un home. Si la ciència-ficció normalment ens situa en un temps futur, les narracions de Les cosmicòmiques es remunten a un passat remot. Com molt encertadament va escriure Jordi Mestres a El temps:«El genial escriptor italià ens ha acostumat a meravellar-nos sempre amb narracions on l’originalitat i la imaginació creadora són elements característics i definidors. I, evidentment, no havia de ser una excepció en conrear aquest gènere anomenat ciència-ficció».

Les correccions

Després de gairebé cinquanta anys exercint com a esposa i mare, l’Enid Lambert està preparada per tenir una mica d’alegria a la vida. Malauradament, l’Alfred, el seu marit, està perdent la salut a causa del Parkinson i els seus fills fa temps que van volar del niu familiar per fer cap als desastres que regnen a les seves vides. Desesperada per esgarrapar un bri de felicitat, l’Enid espera amb tota la il·lusió satisfer un desig difícil d’aconseguir: reunir la família per passar un darrer Nadal tots junts a casa. A Les correccions, que abracen des de l’Oest Mitjà americà de mitjan segle XX fins a Wall Street i l’Europa de l’Est, Jonathan Franzen fa entrar en conflicte d’una manera descarnada el món passat de moda de les virtuts cíviques i les cohibicions sexuals amb l’època de la despreocupació en l’educació dels fills, de la poca atenció del sistema sanitari en l’àmbit de la salut mental i de la cobdícia globalitzada.

Les claus de vidre

Rere d’una de les obres cabdals de la novel·la negra, La clau de vidre de Dashiell Hammet, Jaume Fuster ret un particular homenatge a un dels pares del gènere. És aquest un llibre interactiu, on el lector pot participar en la trama intentant resoldre disset enigmes plantejats per l’autor, amb l’ajuda del detectiu Lluís Arquer, un detectiu peculiar, un perdiguer que fuma en pipa i un amant de la música clàssica. Atreviu-vos a descobrir al culpable o el mòbil de cadascuna de les històries mitjançant la deducció.

Les cent millors llegendes populars

La tradició popular catalana amaga centenars de llegendes que expliquen i donen sentit a la seva història i les seves terres. Són moltes les llegendes que ha fornit la saviesa popular i gràcies a folkloristes com Joan Amades han arribat als nostres dies. Personatges com Amades han posat en evidència no ja la saviesa popular pròpiament dita, sinó tots els aspectes dels significats de les coses, de la manera de dir i de la manera de judicar, de les atribucions als més subtils accidents, de les representacions de les coses més banals i de vegades més absurdes. En aquest volum Amades fa un repàs de la història de Catalunya i les seves llegendes a partir de breus textos on ens apropa als orígens de la senyera catalana; el motiu del nom del salt de la reina mora de Siurana; la fundació del Monestir de Poblet; el somni del rei Jaume sota el Pi de les Tres Branques que el vaticinava com el futur rei dels tres regnes catalans; la història del rei Jaume i el descobriment de la sopa d’all; la història del Comte Arnau i la llegenda sobre la construcció del Pont del Diable.

Les Carnestoltes. La Quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual

El Costumari Català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari Català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest segon volum recull dades de les Carnestoltes, la Quaresma, la Setmana Santa i el Cicle Pasqual.

Les bruixes d’Arnes

Any 1533. Al petit poble d’Arnes, enmig de la bellesa imponent dels boscos i les muntanyes de Tortosa i Beseit, amb el riu Ebre al fons, la Maria, una jove forta i valenta, dóna a llum a la seva primera filla, la Lluna. Immensament feliç, l’àvia Magdalena, experta llevadora i ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva néta amb una antiga pregària plena de força i saviesa. Però ha tingut un fatídic descuit: el vell mossèn ha escoltat les paraules i està disposat a arribar on sigui per acabar amb aquesta heretgia. En créixer, la Lluna és iniciada en la força dels elements de la natura per la Maria i per un text misteriós, el Llibre de les Essències, un compendi de tots els coneixements màgics i naturals que al llarg dels segles ha passat de generació en generació. Ara, però, mare i filla i tota la seva antiga saviesa corren perill. El fanatisme i la incomprensió s’ha estès per la contrada i les acusacions de bruixeria s’acosten al poble. Com a dignes hereves del seu llinatge, a la Lluna i a la Maria els pertoca protegir aquest llibre secret i continuar la cadena, per més que en la seva fugida a Barcelona corrin el risc d’acabar cremades a la foguera.

Les bruixes

Les bruixes és, potser, l’obra mestra de Roald Dahl. Però no és un conte de fades, sinó que tracta de bruixes de debò. Les bruixes de debò es vesteixen amb roba corrent i s’assemblen molt a les dones corrents. Viuen en cases corrents i fan feines corrents. És per això que són tan difícils d’enxampar. Aquesta és la sorprenent història d’una víctima de les males arts de la Reina de les Bruixes: un nen de set anys que s’enfronta amb totes les bruixes d’Anglaterra, amb la sola ajuda de l’àvia més adorable de què mai hagueu tingut notícia.

Les bostonianes

Pocs anys després de la Guerra de Secessió, Basil Ransom decideix provar fortuna al Nord fent d’advocat. Accepta una invitació a casa de la seva cosina Olive Chancellor i després de sopar assisteixen a una reunió feminista on coneixen Verena Tarrant. Tots dos queden fascinats per la noia i intenten, cadascú a la seva manera, atreure-la cap a ells. Olive Chancellor la convenç d’anar-se’n de casa dels seus pares i venir a viure amb ella. Passa un període de temps millorant la seva formació per fer-ne una gran oradora i finalment decideix presentar-la davant del gran públic. Però Basil Ransom ha anat mantenint el contacte amb la noia. Les seves idees són radicalment diferents i vol evitar com sigui que Verena enceti una carrera pública com a conferenciant.

Les aventures del cavaller Kosmas

El protagonista és un cavaller bizantí, recaptador d’impostos, que és ajudat en la seva tasca per uns excel·lents i complicats autòmats. Kosmas és també un erudit i, pietós com és, un gran coneixedor de la literatura eclesiàstica. Es carteja amb sant Isidor i amb sant Brauli, bisbe de Saragossa, i és també un gran viatger. Als seus viatges és sotjat pel dimoni Arnulf, mediocre i truculent personatge que el persegueix incansablement i li posa un munt de trampes perquè abjuri de la seva fe. En un periple memorable, Kosmas anirà al concili de Toledo i coneixerà l’amor de la seva vida.