24113–24128 di 68366 risultati

La pell de xagrí

Aquesta és la història d’un jove que rep un tros de cuir màgic que satisfà cadascun dels seus desitjos. No obstant això, per cada desig concedit la pell s’encongeix i consumeix una porció de la seva energia vital. El tema central del llibre, doncs, és el conflicte entre el desig i la longevitat, entre triar una vida intensa però breu o una llarga existència continguda. Tot i que la novel·la utilitza elements fantàstics, el seu enfocament principal és una representació realista dels excessos del materialisme burgès. La pell de xagrí pertany al grup d’«Études philosophiques» de la sèrie de novel·les de Balzac La Comèdia humana.

La pell de la revolta

El 23 de febrer de 1905 un nen d’11 anys pateix un greu accident a la fàbrica de la Colònia Güell. Entre la vida i la mort, el capellà de la colònia, els dos fills de l’amo i un grapat d’obrers ofereixen la seva pell per salvar el nen, en un fet històric que el temps ha anat esborrant fins quasi a l’oblit. Per primera vegada, obrers, amos i Església unien forces per a un acte singular que va ser conegut a l’època com «el fet de la pell» i va tenir una àmplia repercussió als mitjans de comunicació. Aquesta és la història d’una família obrera a la Catalunya de començaments del segle XX, els Vidal: pare, mare i quatre fills vius. La història de l’Esteve, que dóna la seva pell, i la d’en Ventura, l’heroi irreductible i rebel que es nega a ser com els altres. Arrenca el 1905 i enllaça amb la Setmana Tràgica de Barcelona.

Pell d’armadillo

Quan els missioners van descriure per primera vegada un armadillo, semblava que parlessin d’una bèstia impossible. La inharmonia dels seus membres i la raresa del seu aspecte, una cuirassa agressiva per a un ésser inofensiu, insinuaven una burla de la naturalesa. Sota aquesta Pell d’armadillo, Jordi Puntí presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l’autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deu contes sorprenents que posen, sense estridències, la fel a tocar del somriure.

Pel cantó de Swann

El primer volum de A la recerca del temps perdut (Pel cantó de Swann) comença amb l’evocació del flux de records que assetgen el narrador durant l’endormiscament, moment en el qual la consciència d’un mateix és prou desactivada perquè hi interfereixi la raó. El narrador va reconstruint una imatge fragmentada de la seva infància a la vila de Combray a còpia d’evocació d’aquells records involuntaris que ressorgeixen de bell nou quan determinats actes del present evoquen sensacions aparentment oblidades. Aquesta tècnica és descoberta pel protagonista en un dels passatges més coneguts de l’obra: aquell moment en què les sensacions que li provoca el gust d’una magdalena sucada en una tassa de te, li provoquen un allau de records que havien romasos «perduts» i que, un cop recuperats, resten com a «temps recobrat». «Un amor de Swann», la segona part de Pel cantó de Swann, es publica sovint separadament. Aquesta obra narra les peripècies sentimentals de Charles Swann amb Odette de Crécy, i com que es tractar d’una història independent i relativament curta, es considera que pot ser una bona introducció a l’obra i s’estudia sovint als centres educatius francesos. El lector, ja sigui d’edat mitjana o jove, troba forçosament un poc de si mateix en un Swann enamorat i amb el seu amor enfortit per les contrarietats que va trobant.

La pedra lunar

El misteriós diamant groc d’una gran deïtat a l’Índia robat per un oficial anglès, una maledicció que pot afectar qui es queda aquesta joia singular, tres misteriosos indis que volen recuperar-lo, un gran casalot anglès on s’esdevé el robatori de la pedra preciosa a mitjan segle XIX i uns personatges construïts amb mestria. Amb aquests elements Wilkie Collins va escriure «La pedra lunar», considerada per T. S. Eliot «la primera, la més llarga i la millor de les modernes novel·les detectivesques d’Anglaterra».

Pedra de tartera

Ambientada fonamentalment al Pallars nadiu de l’autora, Pedra de tartera narra la vida de Conxa, que va des de començament del segle XX fins a la dècada de 1960; una vida marcada per la supervivència i el desarrelament. Víctima passiva del seu temps, Conxa representa totes aquelles dones que, mentre la vida les obliga a callar, han vist com el temps els passa per davant sense poder fer-hi res. A través de les seves paraules i, especialment, dels seus silencis, Barbal retrata la duresa de l’existència d’una dona pagesa, mentre els ecos dels esdeveniments històrics que sacsegen el país, des de l’adveniment de la República fins a la dictadura, van arribant, a poc a poc, a les comarques del Pallars.

Lo peccat de n’Adam

Lo peccat de n’Adam és una petita joia de la literatura de Llull. El tema religiós és present, una vegada més, en aquesta delicada obra de forma poètica. Així, tenim un text breu, compost per dos-cents versos, on l’autor ens justifica i exposa els motius pels quals Déu va prohibir a Adam de menjar la fruita de l’arbre vedat, tot i sabent quin seria el pecat de la seva creació.

Paulina Buxareu

A Paulina Buxareu (1919), primera de les tres novel·les de Josep Maria de Sagarra, l’autor destil·la el seu sarcasme vestit de tendresa sobre aquest personatge. Una dona de més de quaranta anys, soltera i pertanyent a la burgesia barcelonina de recent passat menestral, sublima la seva frustració amb la dèria d’aparellar personatges que l’envolten. La reacció de les víctimes dóna lloc a tota mena de situacions grotesques fins a arribar a un final inesperat i sorprenent: el fracàs pot convertir-se en èxit.

Patologies diversament obscures

L’autor ho reconeix explícitament i amb una culpa­ble espontaneïtat: Patologies diversament obscures és un llibre ple d’històries «incorrectes». Qualques monstres literaris que ja no poden protestar, com Shakespeare, Kleist, Larbaud, Flaubert, la Virgínia Wolf, es deixen sorprendre entre les esquerdes d’episodis historiats pels biògrafs competents; tot de mon­ges prou atractives que, per un motiu o altre, s’esca­pen de la norma i es mouen cap a curioses singularitats que les fan poc recomanables; d’altres éssers capficats per aventures de l’esperit i de taran­nà poc ortodox destorben les rutines del pensament, de la societat, i ara, aquí, els escorcollem el bagatge… Si entreu a buscar-los, no us queixeu dels resultats.

Pastoràlia

A «Pastoràlia» tot allò que passa en la vida real està capgirat i exagerat per oferir-nos una asimètrica versió de la societat moderna nord-americana. Aquests relats de George Saunders estan ambientats en escenaris molt peculiars com ara un parc temàtic d’on els treballadors no poden sortir ni opinar, un seminari d’autoajuda per fer fora de la teva vida personatges no desitjats, o bé un negoci per oferir noves vides humanes. Amb una gran habilitat per combinar humor i realisme, l’autor crea un univers que és alhora increïblement original i molt familiar. George Saunders ens ofereix un món d’un futur molt proper on allò que més li interessa és retratar les persones que viuen alienades de la modernitat i descriu la manera com utilitzen les seves fantasies per viure, ser feliços i emmascarar la seva debilitat. Ens retrata una societat americana que pot arribar a ser patètica i ridícula, i parodia d’una manera divertida, i de vegades cruel, els seus defectes, la seva grandiositat i el seu tarannà optimista i triomfador.

La passió

Imagineu-vos Europa a l’època de Napoleó, tot un continent en guerra, convuls, reflectit als ulls d’Henri —el cuiner de l’Emperador—, que l’única cosa que va matar durant vuit anys de campanyes van ser pollastres. Perquè Napoleó tenia una passió pels pollastres, una passió tan gran com la que Henri tenia per ell. Imagineu-vos una fascinant història d’amor entre aquest home senzill i Villanelle, veneciana amb peus de peix, una història que comença a les estepes russes i que els farà creuar a peu el continent, a la recerca d’un cor robat. La passió és el viatge a través de totes les passions que envolten Henri, una fascinant novel·la d’acció i sentiments, de guerra i de destins marcats, un text ple de fantasia i, alhora, de realisme, ple d’una màgia estranya que el fa inoblidable.

La passió segons Renée Vivien

Un erudit francès al llarg dels anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels anys vuitanta, moguts per interessos ben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d’origen anglès i expressió francesa que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l’aparició de tot un seguit de personatges que la van conèixer i que rememoren la vida breu i intensa de la protagonista. Així, per les pàgines de La passió segons Renée Vivien i en el marc bigarrat i apassionant de la belle époque, hi desfilen des d’un burgès lletraferit amb qui la poeta manté un idil·li epistolar en l’adolescència fins a la cambrera que la va servir tota la vida, passant, entre d’altres, per una baronessa emparentada amb la més alta banca jueva, una princesa turca, una coneguda transvestida descendent de Napoleó, cortesanes de luxe doblades d’escriptores i, sobretot, la famosa Amazona, inspiradora de Renée Vivien, però també de Colette, Rémy de Gourmont, Radcliffe Hall i Djuna Barnes. A La passió segons Renée Vivien, novel·la que va guanyar el Premi Carlemany 1994, Maria-Mercè Marçal recrea amb destresa i ofici la societat i l’atmosfera d’una època encisadora i cruel alhora, seductora i ambigua com cap altra.

La passió segons G. H.

Una dona s’està en un apartament amb vistes sobre uns turons de granit, sola. De sobte, descobreix un enorme escarabat: ha de derrotar-lo o fugir, expulsar-lo o renunciar. I, davant l’escarabat, fa un repàs de la seva vida, s’identifica amb l’animal i pren la determinació de vèncer totes les seves pors. Profunda i angoixant reflexió sobre la condició humana i el seu no ser en el món, La passió segons G. H. obre la porta de l’univers pertorbador i lúcid d’una de les grans escriptores del segle XX. «Aquest llibre és com qualsevol altre llibre. Però estaria contenta si el llegissin persones amb l’ànima ja formada. Aquelles que saben que l’apropament, a sigui el que sigui, s’ha de fer de manera gradual i penosa, travessant fins i tot el contrari de tot allò a què un s’apropa». Clarice Lispector

Passió índia

El 1908 una noia malaguenya de disset anys, asseguda dalt d’un elefant luxosament adornat, entra en una ciutat del nord de l’Índia; el poble sencer és al carrer per retre homenatge a la nova princesa de pell blanca com la neu. Així comença la gran història d’amor i passió —i traïció— entre el ric maharajà de Kapurthala i Anita Delgado, una dona de personalitat irresistible que va ser fidel als seus sentiments fins que va aconseguir la llibertat. Després de minucioses recerques, Javier Moro ens revela els secrets d’un dels escàndols més grans de l’Índia sota la dominació anglesa i ens trasllada al fabulós món dels maharajàs, dels harems, de les bacanals, de la passió per les joies, els palaus i el flamenc, els cavalls, els Rolls Royce i les caceres de tigres. Una història que ens obre les portes a un món perdut i a les olors i els colors d’un país exòtic i fascinant.

Passi-ho bé, senyor Chips

Tots els mestres experimenten la por d’enfrontar-se als seus primers alumnes: una classe plena d’infants cridaners disposats a posar a prova el professor més tranquil i assenyat, i en Chipping, molt jove i, per tant, molt inexpert, no en va ser cap excepció. Els nois no van trigar gaire a abreujar-!i el nom: era en Chips al pati de l’escola i quan parlaven entre ells. El nou professor havia arribat a Brookfield —llavors tota una institució entre les escoles angleses— just acabats els estudis i, sens dubte, la disciplina no era el seu fort… Aquesta és la seva història, el relat d’una experiència de quasi seixanta anys formant centenars de nois que van passar per la seva aula… Una vida que, fins i tot enmig del naufragi personal, va acabar trobant en l’ensenyament una oportunitat extraordinària. Un homenatge a la memòria del pare de l’autor, mestre i director d’escola, i un tribut a aquesta professió. Un clàssic anglès sobre la vida escolar que ha emocionat milers de lectors durant dècades.

Passatge de les ombres

Avisats per una inquilina preocupada perquè un dels seus veïns fa temps que no dóna senyals de vida, dos policies troben el cadàver d’un ancià al llit. L’anàlisi forense dictamina que l’han asfixiat i l’escorcoll de l’habitatge fa descobrir retalls de diari sobre una noia que al 1944 va ser escanyada i el cos de la qual va ser dipositat al darrere del Teatre de Reykjavík. Pot ser que les dues morts estiguin relacionades, malgrat les sis dècades que les separen? Enllaçant present i passat i recorrent a dues parelles de detectius atípiques, Indriðason traça la línia inquietant i complexa que uneix els dos casos, marcats per la violència contra les dones i l’aparició d’estranys elements sobrenaturals.