23889–23904 di 68366 risultati

Tardor

El Costumari Català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari Català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest cinquè volum, dedicat a la tardor, recull dades des de l’1 de setembre fins al 18 de desembre.

Tarda, sessió contínua, 3,45

Una pel·lícula dirigida per John Huston o Howard Hawks, aneu a saber. Humprey Bogart i Lauren Bacall a la capçalera del repartiment. Un infant barceloní, Jaume, que veu el film —i el viu— en un cinema de barriada. El mític comtat de Yonknapatawpha, a l’estat de Jackson, capital Jefferson —William Faulkner— i les ciutats-homenatge d’Hammettville i Chandlertown són el marc americà i postís de la història. La Barcelona de la postguerra i la Cerdanya de la infantesa són el marc mític de la realitat viscuda. I la violència. La cinematogràfica i la social, el motor d’una història, si més no poc habitual en la literatura catalana contemporània. L’aventura literària, fílmica de Jaume Fuster ens arrossega com una bona pel·lícula de lladres i serenos i ens retorna a un passat recent, com una bona crònica sentimental del franquisme. Aquesta novel·la va guanyar el Premi Ciutat de Palma de 1976.

Taràntula

Richard Lafargue és un respectable cirurgià plàstic que domina a la perfecció l’art del bisturí. Dues dones ocupen la seva vida, Viviane i Ève. La primera és la seva filla, que pateix en silenci en un manicomi del qual no sortirà mai. L’Ève, en canvi, és una jove atractiva i sensual que viu a casa del doctor Lafargue. Ningú no es pot imaginar, però, les tortures i els càstigs amb què el respectable doctor Lafargue maltracta l’Ève amb la intenció de venjar un episodi del passat. Un triangle d’amor i odi al qual s’afegeix Alex, un delinqüent que pretén que en Lafargue li canviï radicalment l’aspecte. Amb la figura principal d’un metge dedicat a transformar cossos aliens, Thierry Jonquet teixeix una obra sinistra i absorbent que captura el lector fins a convertir-lo en un espectador més de totes les relacions turmentoses i malaltisses que aboquen els protagonistes a un destí fatal.

Tao Te King

El Tao Te King —道德經 en xinès— és un dels llibres fonamentals de la civilització xinesa i un dels tresors de la cultura universal. L’esperit del Tao Te King està a la base del Taoisme i la seva influència ha impregnat tots els aspectes de la cultura xinesa i, per extensió, de tot l’Extrem Orient. Religió, filosofia, art, política i comportaments socials s’han vist en diferents èpoques modelats per la visió del món que transmet el llibre de Lao Tse. En aquest llibre misteriós i profund, fosc i diàfan alhora, tothom pot trobar una idea o una paraula que estimuli la seva intuïció sobre les realitats essencials de l’home i del món.

Tanit

Tanit, un nom trobat a Mallorca, i que porta una nena decidida, i amb ganes de fer amics, que s’ha d’espavilar perquè els seus pares treballen fora de casa. I un dia troba al fons del bosc la vella Perona, mig bruixa, que coneix tots els secrets, i neix entre les dues una estranya amistat a la vegada sorprenent i tendríssima…

Tallats de lluna

«Havíem estat junts prop de tres anys i havíem tingut temporades realment bones. Ens vàrem estimar amb un amor de vegades tranquil, de vegades foll, amb moments de gelosia i moments d’indiferència, amb tendresa i amistat i orgull, i sense fidelitat. Suposo que el nostre amor va ser com el de tantes altres parelles, heterosexuals o homosexuals, però per a nosaltres era un amor únic, superior, magnífic, diferent; i per a mi va ser una troballa, un desbatanament del cos i del cervell, tot alhora, que em va fer sentir lliure per primer cop a la vida. I feliç».

T’hauria de caure la cara de vergonya

«Els contes de Pàmies són com petits vasos d’alcohol molt fort, molt sec, que ens empassem d’un glop les nits de spleen per donar una mica de color i de calor a l’existència». Pierre Lepape, Le Monde «Sergi Pàmies ha publicat aquest llibre de contes perquè el lector amb ganes de ficar-se a les entranyes de l’urbà ho faci a través del llenguatge ràpid i precís, la ironia feliç i la imaginació juganera i tendra d’un autor que immediatament vénen ganes d’incorporar-lo al llibre dels amics i dels entranyables». Pablo di Masso, Playboy

T’han enganyat, Immaculada

T’han enganyat, Immaculada és, per damunt de tot, un llibre d’humor, humor aplicat a una temàtica en la qual l’humor és ben poc freqüent. Un gosset impertinent, instal·lat en un llit, que no para de bordar és capaç d’esguerrar la situació més engrescadora. Enric Larreula es diverteix i ens diverteix amb unes històries que ofereixen una gran riquesa d’observació humana i que es llegeixen amb un somriure continu. I també amb complicitat, perquè qui més qui menys sap que l’èxit eròtic no és tan fàcil com ens volen vendre.

T’estimo si he begut

Un grup feminista que organitza una xerrada contra la discriminació, un home que s’enfada amb el seu nòvio després de somiar que l’enxampa al llit amb un altre o una parella que assisteix al curset obligatori per pares adoptius. Els tretze contes de T’estimo si he begut són retrats, entre còmics i amargs, de la vida moderna, escrits amb un estil tan rigorós com desvergonyit que la crítica ha qualificat de «turbulent, descarat i ple d’enginy».

Sunset Park

Miles Heller, un jove enigmàtic de vint-i-pocs anys, s’ha enamorat d’una jove cubana menor d’edat. Enfonsat pel sentiment de culpa a causa de la mort del seu germanastre, fa set anys que en Miles viu com un fugitiu a Florida i no es comunica ni amb el seu pare —un editor independent que tracta desesperadament de salvar el seu negoci i el seu matrimoni i recuperar el seu fill—, ni amb la seva mare, una reconeguda actriu. Després d’haver viscut sol durant anys a Florida, ara torna a Nova York. Mentre espera que la seva estimada sigui major d’edat, conviu amb un grup de joves en una casa abandonada de Sunset Park, al barri de Brooklyn: en Bing toca el tambor i treballa a l’hospital de les Coses Trencades, on repara objectes del passat; l’Ellen és una artista que viu obsedida per visions eròtiques, i l’Alice, una estudiant que fa una recerca universitària. Aquests són alguns dels personatges que Paul Auster entrellaça màgicament en aquesta emotiva novel·la en què cada element està saturat de significacions sobre les marques de la vida. En un temps de crisi i canvis, Auster ens recorda les coses que realment són essencials i l’estranyesa i la plenitud d’aquest miracle que suposa el fet d’estar, i sentir-se, vius.

Summerhill

L’educador escocès Alexander S. Neill és un punt de referència de la pedagogia contemporània, i la seva tesi sobre una educació lliure i antiautoritària, que ha suscitat tant entusiasmes com crítiques severes, té en els nostres temps plena vigència. Per l’autor, l’educació ha de preparar els infants per a una vida feliç. Neill posa l’èmfasi en la idea de llibertat de l’individu i del grup, en la importància del món emocional i en l’autogestió assembleària. En un clima de llibertat i amor, l’escola té valor terapèutic.

Sumari d’homicida

Sumari d’homicida (Premi Víctor Català 1977) és un recull de narracions que té per protagonista la Mort, en majúscula. Com assenyala Robert Saladrigas: «Rendé ablaneix l’atmosfera aclaparadora i tràgica d’aquests contes amb pinzellades d’humor endimoniadament negre».

Suite de Parlavà

Suite de Parlavà és un conjunt de poemes que l’autor va escriure a aquest poble empordanès l’any 1991, a casa del seu amic Lluís Llach. El poemari va merèixer el premi de la Crítica de poesia catalana de l’any següent.

Substituts

Charley havia mort temps enrera, engolit per un volcà. És la seva veu, però, que telefona d’un més enllà i ofereix al seu amic aquesta oportunitat exquisida i única de realitzar els seus somnis de jovenesa, de començar de nou, de viure una altra vida. I el mecanisme es posa en moviment, una mà anònima li lliura una adreça, una sèrie de mitjancers el menen al carreró on s’obre la porta de darrera d’un edifici on deixarà la seva identitat mentre en un hotel descobreixen el seu cadàver… que no serà el darrer. «Substituts» és una obra que surt del corrent, una d’aquestes històries que ens fan viure una sensació nova —ara sense trampa— i ens obliguen a tancar la porta i a despenjar el telèfon perquè ningú no ens destorbi la lectura. Si truquessin, tampoc no obriríem.

La substància del mal

L’any 1985, durant una terrible tempesta, en Kurt Schaltzmann, en Markus Baumgartner i la seva germana Evi són brutalment assassinats al Bletterbach, un enorme congost tirolès els fòssils del qual expliquen la història del món. Al cap de trenta anys, en Jeremiah Salinger, un documentalista nord-americà que fa poc s’ha instal·lat a la zona amb la seva dona Annelise i la seva filla petita, s’obsessiona amb aquest cas sense resoldre. Tota la gent que l’envolta, començant pel seu sogre, en Werner, exdirector d’Ajuda Alpina i un dels homes que va descobrir els cossos mutilats, i acabant per la mateixa Annelise, són sospitosos del crim d’alguna manera i cap d’ells no vol remoure el passat. Tanmateix, és com si aquell esdeveniment tan sagnant arrossegués una maledicció que hagués despertat alguna cosa espantosa al Bletterbach, tan antiga com la mateixa Terra, que la gent donava per desapareguda. Podrà en Salinger descobrir la veritat i sobreviure-hi?

Submissió

França, 2022. Els partits tradicionals s’han enfonsat i Mohammed Ben Abbes, líder d’una nova formació islamista, derrota la candidata del Front Nacional a les eleccions presidencials. En François, un professor universitari fastiguejat de la docència i de la seva vida sexual, veu com la transformació que segueix l’arribada del nou president altera la vida dels francesos i li depara un futur inesperat. Els jueus emigren, les dones canvien les faldilles per les bruses llargues i els pantalons i alguns comerços tanquen o reorienten el negoci. La Sorbona és una universitat islàmica on els professors conversos gaudeixen de salaris excel·lents i tenen dret a la poligàmia. I, com Huysmans, l’escriptor del segle XIX convertit al catolicisme, en François sospesarà pronunciar les paraules que li obriran les portes d’una nova vida: «No hi ha més déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta». Submissió va arribar a les llibreries franceses el dia de l’atemptat contra Charlie Hebdo i Houellebecq, acusat d’islamofòbia, va afirmar: «No prenc partit, no defenso cap règim. He accelerat la història, però no puc dir que sigui una provocació, perquè no dic coses que consideri falses només per posar nerviosos els altres». Més enllà de la polèmica, Submissió és una novel·la de política-ficció, una faula pertorbadora en què coexisteixen intuïcions poètiques, efectes còmics i una melancolia fatalista.