23713–23728 di 66978 risultati

El lladre de pastissets

Un assassinat dins d’un ascensor, una tunisiana molt bonica que és més que una senyora de fer feines, un conflicte costaner i, sobretot, un lladre de pastissets molt espavilat són els elements que, al llarg de la novel·la, donaran forma a aquesta història —detectivesca fins al moll de l’os— sortida de la veu genuïnament siciliana d’Andrea Camilleri. Qui s’encarregarà de treure l’entrellat de tot aquest embolic? Doncs, evidentment, Salvo Montalbano, el cèlebre comissari de la Vigata fictícia que tant ha captat l’atenció dels lectors. Amb El lladre de pastissets, una vegada més tenim l’oportunitat de conèixer i viure el món corrupte de la Sicília més profunda.

El límit exacte dels nostres cossos

Després de l’aclamat debut de Iolanda Batallé amb La memòria de les formigues, arriba el seu esperat nou llibre: històries breus i intenses, com un orgasme, o com la vida. «Avui he vist la terra de les flors. No és aquí ni allà, és per tot arreu. Només cal mirar». Uns relats deliciosos poblats de personatges inusuals, que ens diuen molt de nosaltres mateixos, de la vida que vivim i, sobretot, de la que ens agradaria viure.

El Legislador

El doctor Florestan arriba a Nova York convocat a una reunió d’alt nivell i contingut secret. L’endemà, en un saló de les Nacions Unides, Florestan en descobreix el motiu: hi ha un noranta-vuit per cent de probabilitats que el cometa Frazella-Gröss topi contra la Terra, i és molt possible que esborri qualsevol traça de vida superior al planeta. Per això, una comissió ha de treballar en el projecte Àguila de Troia, que consisteix a posar en òrbita una estació-refugi en què podrà sobreviure la civilització humana fins que pugui tornar a habitar la Terra. Aquest és l’argument essencial de El Legislador, l’última novel·la de Miquel de Palol. El lector, però, s’enganyaria si es pensés que es troba davant d’una obra de ciència-ficció. Es un relat sobre els problemes ètics que provoca una presumpta tria dels trets essencials de la humanitat. Una història de fons filosòfic sobre qüestions biològiques, antropològiques, culturals i sociopolítiques. Una narració gairebé romàntica sobre l’amor de Florestan per Maria Steinway, sobre el viatge que arrossegarà Florestan per mig món rere la idea de recuperar-la i retrobar el seu passat, retrobar-se ell mateix al cap i a la fi.

El lector

Michael Berg, un noi de quinze anys amb problemes de salut, un dia coneix a la Hanna, una dona madura de més de trenta anys, amb qui inicia una relació amorosa, una història que hauran de viure en secret. Després d’anys de no veure’s, es retroben en un tribunal: en Michael ara és advocat, i ella està acusada d’un crim del passat. Per a en Michael aquest passat obscur és una sorpresa, però, amb tot, ell continuarà fent-li de lector, com feia quan tenia quinze anys i eren amants secrets. Ara les històries que li llegeix les ha d’enregistrar en cintes magnetofòniques.

El Laberint dels Esperits

A la Barcelona de finals dels anys cinquanta, Daniel Sempere ja no és aquell nen que va descobrir un llibre que li canviaria la vida als passadissos del Cementiri dels Llibres Oblidats. El misteri de la mort de la seva mare, Isabella, li ha obert un abisme a l’ànima del qual la seva esposa Bea i el seu fidel amic Fermín intenten salvar-lo. Just quan Daniel creu que és a un pas de resoldre l’enigma, una conjura molt més profunda i obscura del que mai no s’hauria pogut imaginar desplega la seva xarxa des de les entranyes del Règim. És aleshores quan apareix Alícia Gris, una ànima nascuda de les ombres de la guerra, que els conduirà al cor de les tenebres i desvelarà la veritat sobre la història secreta de la família… encara que a un terrible preu. El Laberint dels Esperits és un relat electritzant de passions, intrigues i aventures. A través d’aquestes pàgines arribarem al final de la saga iniciada amb L’Ombra del Vent, que assoleix aquí tota la intensitat i fondària, alhora que dibuixa un gran homenatge al món dels llibres, l’art de narrar històries i el vincle màgic entre la literatura i la vida.

El Laberint dels Esperits

A la Barcelona de finals dels anys cinquanta, Daniel Sempere ja no és aquell nen que va descobrir un llibre que li canviaria la vida als passadissos del Cementiri dels Llibres Oblidats. El misteri de la mort de la seva mare, Isabella, li ha obert un abisme a l’ànima del qual la seva esposa Bea i el seu fidel amic Fermín intenten salvar-lo.

Just quan Daniel creu que és a un pas de resoldre l’enigma, una conjura molt més profunda i obscura del que mai no s’hauria pogut imaginar desplega la seva xarxa des de les entranyes del Règim. És aleshores quan apareix Alícia Gris, una ànima nascuda de les ombres de la guerra, que els conduirà al cor de les tenebres i desvelarà la veritat sobre la història secreta de la família… encara que a un terrible preu.

El Laberint dels Esperits és un relat electritzant de passions, intrigues i aventures. A través d’aquestes pàgines arribarem al final de la saga iniciada amb L’Ombra del Vent, que assoleix aquí tota la intensitat i fondària, alhora que dibuixa un gran homenatge al mon dels llibres, l’art de narrar històries i el vincle màgic entre la literatura i la vida.

(source: Bol.com)

El Laberint del Dimoni

«Això era i no era…, un Laberint construït per un déu malvat per confondre i perdre als valents, i per ocultar al món un monstre que mai no hauria d’haver nascut…». Novament ens presenta Joana Pol una història tenyida de romanticisme, però en aquesta ocasió és un romanticisme gòtic i obscur, molt becquerià, com reconeix l’autora mallorquina. El llibre conté una guia de Balearia Prodigiosa i l’univers creat per Joana Pol, comú a aquesta novel·la curta, a l’extensa novel·la de temàtica èpica i romàntica Dimonis de Formentera, i a la «saga Bellver», amb una bíblia dels principals personatges que l’habiten, i il·lustracions de la pròpia autora.

El Kamasutra català

Speculum al foder («Mirall del fotre») és un breu manuscrit redactat a final del segle XIV per un autor desconegut. Patrick Gifreu l’ha adaptat al català modern i ha recuperat així un exemple únic d’art eròtica en el món occidental de l’Edat Mitjana.

El jutge i el seu botxí

El jutge i el seu botxí ens descriu una història farcida d’assassinats i de suspens que transcorre en un poble perdut de Suïssa. El policia Bärlach i el seu col·lega Tschanz investiguen l’assassinat de Schmied, un company també policia. Bärlach, és un home vell que malgrat la seva fragilitat física, no ha perdut la seva facultat professional en el camp de la investigació. Una pista fa que coneguin al fred i calculador Gastmann, home misteriós, implicat en relacions internacionals clandestines. Tot això fa que s’accentuï l’intriga de la novel·la… Encara que Dürrenmatt, en la seva prosa no literària va arraconar el seu estil Brechtià, no rebutja utilitzar l’art com a trampolí de la crítica política. El jutge i el seu botxí ens endinsa en el treball detectivesc i critica els mètodes policials emprats.

El joc dels miralls

Qui vol confondre en Montalbano? Per què li donen pistes falses i li engeguen un tret al cotxe? El joc dels miralls és un veritable laberint en què fins i tot el comissari es perd. Posen una bomba en un dipòsit abandonat, i el rastre porta cap als nous veïns d’en Montalbano, una colla d’okupes carregats d’antecedents penals. Però a la casa del costat també són nous: una simpàtica parella, els Lombardo. Ell viatja molt, i ella, ves per on, acabarà en braços d’en Montalbano. És casual que se li espatlli el cotxe just quan passa ell? La bellesa de la noia li dificulta la investigació del cas, fins que entre banys de mar i arancini gustosíssims, en Montalbano aconsegueix desembullar aquest joc de miralls en què tot es reflecteix. La màfia i el tràfic de droga hi tenen ben poc a veure; és la lluita entre el bé i el mal, el costat fosc i més impenetrable de cada un de nosaltres, allò que el portarà a descobrir el culpable.

El joc de Ripley

El crim perfecte no existeix. I voler ordir-lo és només un joc de saló. Així comença la magistral novel·la El joc de Ripley, duta al cinema amb gran encert pel director alemany Wim Wenders amb el títol de L’amic americà. L’intrigant personatge creat per Patricia Highsmith, Tom Ripley, encarrega l’assassinat de dos mafiosos a un pobre home, Jonathan Trevanny, casat i amb un fill, que duu una vida grisa alterada només per una malaltia incurable que el portarà aviat a les portes de la mort. Potser l’assassinat de dos mafiosos no és ben bé un crim, i a més a més hi ha els diners de la recompensa que un cop mort asseguraran el benestar econòmic de la família… Tot això és el que li volta pel cap a un ésser marcat pel destí que acabarà convertint-se en un ninot al servei de l’inquietant Ripley.

El joc de pistes

Els ancians Gregorio i Caterina Palmisano, dos germans molt missaires, s’han reclòs a casa i reben la policia a trets de pistola. Quan per fi les forces de l’ordre aconsegueixen entrar-hi es troben amb la sorpresa inquietant que el pis, ple de crucifixos, és un cau de rates i que el vell Gregorio té una nina inflable plena d’esgarrinxades. Al cap de pocs dies n’apareix una altra en un contenidor de Vigata. En Montalbano, perplex, s’endú totes dues nines a casa per rumiar sobre el misteri. I aleshores, de sobte comença a rebre cartes anònimes que contenen instruccions per a un joc de pistes: endevinalles, proves a superar, indrets a localitzar. El comissari, però, no està gaire tranquil. Quan una de les pistes li arriba acompanyada d’un cap de be ensangonat, s’adona que allò és el senyal que el joc ha passat a ser una cosa més seriosa.

El joc de l’Ender

L’any 2070 la humanitat està en guerra amb una raça extraterrestre coneguda com els insectors (el seu nom prové de la semblança que tenen als insectes). Després de fracassar en la seva Primera Invasió (d’exploració) del sistema solar la qual està prop d’acabar amb la humanitat, s’estableix una aliança mundial per fer front a l’amenaça, amb la creació d’una unitat militar internacional, la Flota Internacional (FI), atorgant-se el govern del planeta a la «Hegemonia» dividint el govern del planeta entre tres cossos: el Hegemon, el Polemarch, i el Strategos, els quals lluiten per el domini durant la guerra. En aquest futur la humanitat ha desenvolupat el viatge interestel·lar, la comunicació més ràpida que la llum (anomenada ansible), el control sobre la gravetat i altres mecanisme i armes (molts descoberts a partir de les restes de la Primera Invasió Insectora). La segona invasió (que, a diferència de la primera, era per colonitzar) va ser detinguda en l’últim moment pel talent de l’estrateg, Mazer Rackham. Però han passat dècades, i la humanitat s’enfronta a un futur incert esperant l’extermini d’una possible tercera invasió pels extraterrestres. Andrew Ender Wiggin és un nen prodigi nord-americà, reclutat per la Flota Internacional per al seu entrenament i futur lideratge en la guerra contra els insectors. Ender és el tercer de tres germans en una societat amb restriccions de natalitat per l’excés de població en què les famílies no poden tenir més de dos fills. Ender va ser engendrat amb permís del govern, ja que els seus germans van ser uns genis, i amb la condició que als sis anys tornarien a per ell per instruir i convertir-lo en el millor comandant de la història.

El jardiner. Ocells perduts

La poesia de Tagore, visionaria i extàtica, amb un estil que oscil·la entre el formalisme clàssic i la comicitat, té les seves arrels en la tradició dels poetes vixnuistes i està influïda pel misticisme dels autors dels Upanixad, així com pel del filòsof Kabir i el del poeta Ramprasad Sen. Els 85 poemes que formen el text d’El jardiner toquen temes utilitzats en la poesia sànscrita més antiga: la joventut i la vellesa, la riquesa i la despulla, l’amor, la mort i el sexe. El suggeriment és una de les majors qualitats d’aquesta poesia. Lleugera i fugaç, travessa les pàgines convidant a la calma. Els 325 pensaments d’Ocells perduts sobrevolen l’aforisme a través d’un aire amb aroma a gregueria, sense oblidar mai niuar en la veritat poètica.

El jardí oblidat

Poc abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, una nena és abandonada en un vaixell amb destinació a Austràlia. Una misteriosa dona, anomenada l’Autora, ha promès cuidar d’ella, però l’Autora desapareix sense deixar cap rastre. La nit que compleix vint-i-un anys, la Nell O’Connor descobreix que és adoptada, fet que canviarà la seva vida per sempre. Dècades més tard, s’embarca en la recerca de la veritat dels seus avantpassats, i arriba a la ventosa costa de Cornualla.Quan la Nell mor, la seva néta Cassandra rep una inesperada herència: una cabanya en les terres de Cornualla i el seu oblidat jardí, conegut per la gent pels secrets que amaga. Aquí és on la Cassandra descobrirà finalment la veritat sobre la família i resoldrà el misteri, que es remunta un segle, d’una nena desapareguda.

El Jardí de les Palmeres

El poeta Guiamon d’Adià que ja ens va contar l’aventura de L’Illa de les Tres Taronges i la de L’Anell de Ferro, culmina el seu viatge pel Món Conegut al Jardí de les Palmeres, amb Arís de Montcarrà, fill de Roger, Portador d’Eina de Pau i de la princesa Garidaina, anomenada Estel d’Or, en cerca del Secret de l’Aigua que retornarà la pau al Consell de Batllies, delmat per la pesta. A les terres de Migjorn, Arís coneix Blanca del Palmerar i ambdós s’enfronten a la destrucció, a la guerra i a la mort amb l’única arma del seu amor. Tercera part de la trilogia sobre la protohistòria que Jaume Fuster va encetar fa deu anys, El Jardí de les Palmeres té aquells elements d’èpica, d’aventures, d’amor, d’imaginació, d’ironia i de riquesa de llenguatge que han convertit els volums anteriors en «un nou registre de la literatura catalana actual», amb paraules d’Alex Broch.