23601–23616 di 66541 risultati

Caos a les aules

Una crida al sentit comú feta per un professor entusiasta i atípic que creu en l’ensenyament. Si el futur d’un país es garanteix per l’educació que reben els seus ciutadans, el nostre futur està ben fotut. Des de l’experiència i amb dosis abundants d’ironia, Antoni Dalmases fa un repàs a l’ensenyament en l’actualitat, i el diagnòstic és clar: el model d’ensenyament públic, desmantellat dia a dia, està abocat al fracàs. Caos a les aules és «el resultat de reflexions, converses, observacions, lectures més o menys encertades, moltes hores de relació, reunions, discussions i, sobretot, bàsicament, fonamentalment, més de trenta-cinc anys ininterromputs fent classe a diversos nivells de l’ensenyament, des de l’antiga EGB fins a l’actual Secundària i Batxillerat, passant pel BUP i el COU». Antoni Dalmases representa l’entrega del professor vocacional que intenta fer bé la seva feina, i que té arguments i idees molt clares sobre qui mereix ser anomenat estudiant i qui és que no vol aprendre res, quins tipus de pares i de professors hi ha i, sobretot, què fan els que manen per desmantellar amb decisions absurdes el sistema educatiu. Que el lector no busqui xifres, estadístiques o informes perquè el que trobarà són històries viscudes, noms propis i situacions reals.

Canvis

A Canvis, Mo Yan, el novel·lista xinès premi Nobel de literatura 2012, personalitza els canvis socials i polítics de les darreres dècades a la Xina en una narració disfressada d’autobiografia. Mo Yan es centra en la «història de la gent», en el dia a dia de les persones, i ens ofereix una visió del flux d’un país de baix a dalt. El resultat és un relat commovedor de la infantesa i de l’amor, una petita joia literària que parla de les conseqüències dels grans fets en les vides dels ciutadans anònims.

Canvi d’agulles

Els relats que conformen Canvi d’agulles circulen al ritme del pas dels trens i mostren fragments fugissers de les vides de diferents personatges que, aparentment, no tenen res en comú. Aquests contes, escrits amb una extraordinària força imaginativa i amb una perícia narrativa poc corrent, revelen que la felicitat i la destrucció, la delicadesa i la violència, la tragèdia i la comicitat poden ser una mateixa cosa, i que no hi ha gaire distància entre el somriure i el plor.

Cant espiritual

Aquest cant, adreçat a Déu, és una llarga oració (224 versos), escrit en segona persona i és considerat com un dels poemes més importants de la literatura en valencià. El poeta s’hi mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por de ser condemnat per haver caigut en el «foll amor» de la qual cosa es penedeix, fins i tot demana a Déu que li escurci la vida per no incórrer en més pecats. Aquí observem el poeta més preocupat per expressar el seu pensament i les seves reflexions més íntimes que per seguir els preceptes de la poètica tradicional. Per això hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seva expressió esdevé molt més natural que la resta de composicions, feta a base de versos prou durs i aspres, cosa que dificultava la lectura.

Canigó

Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Aquest poema, que és un llibre, conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric Bernat Tallaferro. Aquesta història, en la qual apareixen també elements mitològics, se situa al segle XI de l’edat mitjana, a l’època que els catalans rebien invasions musulmanes.

Cançons populars humorístiques

Recull d’unes quantes cançons populars pròpies per a ser cantades quan l’esperit se sent aclaparat i desitja enlairar-se i també quan, sadollada l’ànima de joia i alegria, vol esclatar en emotiva expansió. De cada cançó se n’inclou la lletra, el principi de la partitura i un bell gravat de l’època, en forma d’encapçalament.

Cançons populars amoroses i cavalleresques

Les cançons contingudes en el present llibre foren recollides entre els anys 1918 i 1922 amb la col·laboració del bon amic, el mestre de música Joan Tomàs, professor de l’Orfeó Català. Amb aquest recull ens iniciàrem en les recerques folklòriques i elles foren els primers documents copsats del saber popular, que van figurar en el nostre vast arxiu.

La cançó dels maoris

Després de l’èxit d’Al país del núvol blanc, un fenomen de boca en boca, sense precedents en llengua catalana, que ha convertit a Sarah Lark en una autèntica sorpresa editorial, arriba ara l’esperada continuació d’aquesta inoblidable saga familiar, ambientada a l’exòtic marc de Nova Zelanda. A La cançó dels maoris, les cosines Elaine i Kura es debatran entre les arrels angleses i la crida del poble maori per a forjar el seu propi destí. En temps convulsos, viuran els vaivens d’una terra comparada amb el paradís, on arriben misteriosos desconeguts decidits a quedar-se. Els lectors es rendeixen a Sarah Lark: «Una gran història; addictiva; apassionant de principi a fi; fantàstica; una saga com les d’abans; impressionant; un viatge inoblidable i emocionant; atrapa des de la primera pàgina; un llibre preciós; excel·lent visió de la diferència de cultures: cent per cent recomanable».

La cançó de Roland

La cançó de Roland (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Roland, un cavaller a les ordres de l’emperador Carlemany. S’han trobat manuscrits medievals en llengua d’Oïl i en occità. En occità se’n conserven manuscrits de textos parcials, com per exemple Rotland a Saragossa i Ronçasvals, i se’n conserven testimoniatges en altres documents medievals, tot i això el manuscrit complet està parcialment desaparegut.

Una cançó de Nadal

En aquesta història nadalenca de fantasmes, Charles Dickens va crear un dels seus personatges més populars, el vell Scrooge. Ganyó, roí, gasiu, espremedor, avar, escanyapobres i, sobretot, remugaire, Scrooge és del tot insensible a l’amabilitat i a l’esperit del Nadal. Fins que se li apareixen els tres esperits que li fan veure que va per mal camí. Amb ells repassa la tristor del seu passat, l’amargor del present i la condemna que l’amenaça en el futur si no canvia la seva actitud davant la vida. Scrooge aprèn la lliçó, una lliçó que l’acostarà a la felicitat. La ironia, el retrat social i la narració exemplificativa es barregen en una de les obres més recordades de Dickens.

Cançó de bressol

Un periodista que investiga les morts inexplicables d’uns nadons descobreix el patró comú: un llibre de poemes d’arreu del món, sempre obert per la pàgina 27, on apareix la terrible cançó que algunes cultures ancestrals cantaven per posar fi al dolor i al sofriment: però que ara és l’inici d’una espiral de maldat. El protagonista comença aleshores la recerca de tots els exemplars del llibre per destruir-los. Chuck Palahniuk presenta amb severitat la fascinació que desperta la possibilitat de jugar amb la vida i la mort, reflexiona sense embuts sobre les diferents concepcions del bé i el mal, diagnostica una societat saturada i consumida per si mateixa, planteja una realitat alterable i esfereïdora i critica un món que s’adorm mentre algú llegeix una cançó de bressol.

Canadà

Dell Parsons té quinze anys quan els seus pares roben un banc a Dakota del Nord i la seva vida, i la de la seva germana bessona Berner, queda alterada per sempre. Plena de ressentiment, la Berner fuig a Califòrnia, però en Dell no es queda sol del tot: una coneguda de la família se l’emporta a través de la frontera canadenca per evitar que caigui sota la tutela de l’Estat. Allà, envoltat pels camps de Saskatchewan, en Dell troba refugi a casa de l’Arthur Remlinger, un fugitiu americà, enigmàtic i distant, amb un passat fosc i violent. Canadà és una obra mestra d’una profunditat inusual i inquietant que tracta amb delicadesa les transgressions, la pèrdua de la innocència i la possibilitat de redempció, i els misteris que mouen els complexos llaços familiars. Narrada amb la prosa espartana i elegant pròpia de l’autor, tan impressionant com lluminosa, Canadà està destinada a convertir-se en un clàssic contemporani.

Camins cap al Nirvana

Tot interpretant l’antiga saviesa de Buda per a la generació actual, sa Santedat el Dalai Lama parla dels camins de l’autorealització i la necessitat de superar les emocions negatives per tal de desenvolupar la pròpia consciència. Savi, compassiu i sempre pragmàtic, ofereix consell en els diferents camps que confronten l’ésser humà: com alliberar-se de les afliccions emocionals i desitjós insignificants, com transformar l’ansietat i la depressió en felicitat i com iniciar-se i mantenir viu el diàleg de la fe en els temps abruptes en què vivim.

Camille

Anna Forestier es troba al lloc i el moment equivocats quan es veu enmig d’un atracament a un banc. Després d’haver rebut uns trets, té la sort de poder sobreviure-hi, però també la desgràcia de recordar la cara de l’agressor. Està en perill, però té una cosa al seu favor: el detectiu Camille Verhœven, un company molt perillós que carrega amb les cicatrius d’una devastadora pèrdua i que trencarà totes les regles amb l’objectiu de protegir la dona que estima. Després de tres lliuraments emocionants —amb les potents i aclamades Irène, Àlex i Rosy & John—, arriba el capítol final de la tetralogia protagonitzada per l’inspector Verhœven. Avançant una vegada més dins d’una xarxa laberíntica amb respostes fora del seu abast, el detectiu s’enfronta ara al cas més terrible de la seva carrera, si això és possible. Amb Camille es tanca el cicle d’aquest petit i tenaç protagonista, capaç de deixar-nos sense alè.

Camí de sirga

Camí de sirga evoca la tràgica desaparició de Mequinensa, l’antiga vila de la vora de l’Ebre enfonsada sota les aigües, que un temps va ser centre d’una important conca minera i d’un intens tràfic fluvial i que es troba abocada a la destrucció. A través de les vivències d’un allau de personatges, l’autor rememora els darrers cent anys de la vila condemnada. Aquesta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual i ha estat traduïda a dotze llengües.