23201–23216 di 66541 risultati

El presoner del cel

Barcelona, 1957. Daniel Sempere i el seu amic Fermí, els herois de L’Ombra del Vent, tornen de nou a l’aventura per afrontar el major desafiament de les seves vides. Just quan tot començava a somriure’ls, un inquietant personatge visita la llibreria de Sempere i amenaça amb revelar un terrible secret que porta enterrat dues dècades en la fosca memòria de la ciutat. En conèixer la veritat, Daniel comprendrà que el seu destí li arrossega inexorablement a enfrontar-se amb la major de les ombres: la que està creixent al seu interior. Ple d’intriga i emoció, El Presoner del Cel és una novel·la magistral on els fils de L’Ombra del Vent i El Joc de l’Àngel convergeixen a través de l’embruix de la literatura i ens condueix cap a l’enigma que s’amaga en el cor del Cementiri dels Llibres Oblidats.

El port del nou món

Durant la segona meitat del segle XV, Barcelona era una ciutat en ebullició i un dels centres comercials més destacats de la Mediterrània. Però la manca de port a la ciutat obligava els vaixells a fondejar directament a la platja, i les tempestes, freqüents, arrossegaven els vaixells a la sorra o a les roques i els destrossava. Per continuar prosperant calia emprendre unes obres monumentals i construir un port segur: el Port de la Santa Creu, un port de 103 metres de llarg, que és el germen de l’actual. En aquest context real, conflueixen les aventures dels protagonistes d’aquesta novel·la: la de l’enginyer Stassi d’Alessandria que ha rebut l’encàrrec del Consell de Cent de dur a terme les obres; la del jove Marcel, que tot i la seva delicada salut aconsegueix fer realitat el seu somni; la de la Teresa, una noia decidida i valenta disposada a tot per salvar el seu germà.

El pont dels jueus

Provinent de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d’obres, Ítram, es veu abocat als perills d’aquesta lluita pel poder. Però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jezabel. El mestre d’obres Prim Llombard rep l’encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d’una intriga per afavorir que un altre senyor s’apoderi del comtat. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l’abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l’intent d’aturar aquest atac.

El policia que riu

A la ciutat d’Estocolm, una nit plujosa del mes de novembre, quan ja falta poc per a les esplendoroses festes de Nadal, algú dispara al conductor d’un autobús públic i a vuit passatgers que hi viatgen dins. Una de les víctimes és un jove policia de l’equip de l’inspector Beck. Ben aviat, la policia sospita que es tracta d’un assassí en massa. Però… és només una mera coincidència el fet que un dels morts sigui un policia fora de servei? És que era al lloc equivocat, en el moment equivocat? La investigació quedarà tancada fins que la matança es relaciona amb un antic cas sense resoldre: l’assassinat d’una prostituta portuguesa que el subinspector mort estava revisant pel seu compte.

El poema de la rosa als llavis

L’autor aplica procediments experimentals d’avantguarda —ruptura d’hemistiquis, esglaonament del vers, alternança de majúscules i minúscules, utilització de tipografies de mides i colors diferents— en una època en que es tendeix a la recuperació dels motius clàssics i dels tòpics tradicionals. L’itinerari del procés amorós —invitació, festeig, consecució del goig, comiat—, es descriu en un ventall de formes i gèneres a cavall de la lírica popular i la tradició culta de la fin’amors. Com en els cançoners dels antics trobadors la identitat de l’estimada s’oculta sota el terme amiga. L’escriptura de Papasseit és un homenatge a la noia —Tan fina és Ella que em dicta el vers— on la simbologia floral i la delicadesa expressiva no amaguen el desig, la possessió amorosa i el triomf: Visca l’amor que m’ha donat l’amiga […] visca l’amor: / la volia i l’he pres.

El pobre músic

A partir d’un impuls autobiogràfic, Grillparzer expressa en aquesta obra el seu univers psíquic i reflecteix una gran incongruència entre intenció i realitat, voluntat i capacitat. El pobre músic és l’al·legoria d’un fracàs i de la insistència melancòlica —l’elecció del violí no és casual— en l’amor per l’art i, sobretot, en la dignitat més enllà del pragmatisme social. Grillparzer uneix en aquestes pàgines l’autobiografia i l’expressió social de tota una època. El pobre músic va ser llibre de capçalera de Kafka, que el llegia a la seva germana en veu alta perquè pogués apreciar-ne el ritme i el sentiment vital.

El poble del costat

El poble del costat són faules de filosofia-ficció, poesia-assaig i narrativa-espectacle; són més de deu anys de pensar per escrit sobre el llenguatge i la vida, sobre l’amor i la mala sort, sobre la presó de Barcelona, l’home de les tavernes, l’ase d’or, l’enxaneta i la filla de l’Esperança. L’escriptura d’Enric Casasses aconsegueix passar la prova del foc i, des del caos originari, arriba a la forma més clàssica («el swing», «la truita»). Com diu ell mateix: «si voleu ballar, conèixer la bellesa i furgar en el misteri, acosteu-vos a la festa major del poble del costat». Vint anys després de la primera edició, El poble del costat és un exemple de la vigència que mantenen les reflexions amb què Casasses encara ens enlluerna.

El planeta dels simis

Hi ha éssers humans en un altre lloc, diferent de la nostra galàxia? És la pregunta que es fan els passatgers d’una nau espacial que sobrevola un planeta proper a Betelgeuse: s’hi albiren ciutats, carreteres curiosament semblants a les de la nostra Terra. Després d’haver-s’hi posat, els tres homes descobreixen que el planeta està habitat per simis. Aquests els capturaran i es dedicaran a experimentar amb ells. Davant els simis, els caldrà donar proves de la seua humanitat. Amb milions d’exemplars venuts en tot el món, reeditat ininterrompudament des de la seua primera aparició i adaptat al cinema, El planeta dels simis, l’obra mundialment coneguda de Pierre Boulle, és un dels grans clàssics de la ciència-ficció i de la novel·la d’aventures. Aquesta versió, traduïda per Juli Avinent, inclou un text introductori d’Alberto Giráldez sobre l’experimentació amb animals.

El pit-roig

El detectiu Harry Hole, acabat d’ascendir a inspector i relegat a feines d’oficina, es troba cara a cara amb la història més fosca del seu país, seguint la pista d’un rifle Märklin i d’una sèrie d’assassinats en què, tot i no estar relacionats entre si, s’hi va trobant sempre la mateixa gent. Ell no creu en les casualitats i tot plegat el porta, en una persecució contra rellotge, a dos punts clau: la Segona Guerra Mundial i el subconscient humà. A «El pit-roig», Jo Nesbø aborda sense embuts un dels punts més foscos de la història de Noruega: la implicació del seu país amb el règim nazi durant la Segona Guerra Mundial i l’ombra que encara avui plana sobre la seva consciència col·lectiva. Harry Hole investiga els homes que van anar al front a lluitar al costat de les tropes nazis al setge de Leningrad i que en tornar a Noruega, un cop acabada la guerra, van ser rebuts com a criminals. Un d’ells, Daniel Gudeson, conegut pels seus companys amb el sobrenom de Pit-roig per la facilitat amb què tallava el coll als enemics i els tacava el pit de sang, sembla haver ressuscitat d’entre els morts. L’acció de la novel·la ens situa a l’Oslo d’avui, al tombant de segle, en un moment en què, després de tants anys, aquells vells veterans, autèntics supervivents de la història, encara no han vist reconegut el seu patriotisme i alguns, si no vigilen, el veuran reconegut de manera molt violenta.

El Pirineu

Tradicions i llegendes emmarcades dins del context geogràfic dels Pirineus catalans.

El peu o la vida!

Una història un punt esbojarrada on es mostra com la vida d’una persona qualsevol pot esdevenir del tot canviant sense cap mena de motiu especial. Un ritme ràpid, gairebé vertiginós, serveix de marc i escenari per on desfilen situacions tan inversemblants com quotidianes i que donen a la narració un caràcter provocador, sovint irreverent, enigmàtic i, sobretot, entretingut.

El petit salvatge

Durant l’estiu de 1799 tres caçadors de la regió francesa d’Avairon van capturar al bosc un infant d’uns onze anys que estava nu, caminava de quatre grapes, no parlava i, pel que semblava, havia romàs aïllat de qualsevol contacte humà. La seua educació va ser encomanada a Jean Itard, un jove metge de 26 anys que va recollir en els dos textos que componen aquest volum les seues experiències pedagògiques. Tot basant-se en les idees filosòfiques de Locke i Condillac, Itard va haver de dissenyar i assajar unes metodologies d’aprenentatge que van contribuir decisivament a la teoria de l’educació.

El petit roure

Aquesta és la història d’un nen que n’està tip, de ser el petit de la casa. Quan els pares li anuncien que tindrà un germanet, comença a preparar la seva vinguda i es proposa dos objectius: deixar ben clar que ell serà més gran i assumir la responsabilitat de ser un bon germà gran.

El Petit Príncep

El Petit Príncep és, sens dubte, una faula sobre la recerca permanent de lhome, posant de manifest alguns dels trets que ens fan humans com lamistat, la bondat, la imaginació, lentusiasme pel coneixement… Vet aquí uns aviadors que l’any 1935 feien un vol que havia de batre tots els rècords de velocitat entre París i Saigon. Però l’avió en què viatjaven va tenir una avaria i just quan sobrevolava el Sàhara van caure enmig del desert. Van intentar arreglar l’aparell sense èxit. Després de quatre dies, gairebé a punt de morir, un beduí que passava per allà els va recollir i els va salvar la vida. Un dels aviadors era Antoine de Saint-Exupéry i al cap d’un temps va escriure un conte meravellós inspirat en aquell dia: El Petit Príncep, on explica la història d’un jovenet que viu a l’asteroide B612 tot sol, cuida tres volcans i una rosa. Però el nostre personatge es disposa a conèixer altres planetes i asteroides. Entre els descobriments que fa el petit príncep sobre el món dels homes adults hi ha un geògraf que no surt mai del seu planeta, un divertit rei que mana despòticament sobre un asteroide encara més minúscul on amb prou feines cap a la seva capa. També coneixerà un vanitós, un avorrit que només sent les lloances i un bevedor que beu per oblidar que beu, o un home de negocis que compta estels i un fanaler que ha entrat en un curiós i absurd cercle.

El perquè de tot plegat

Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, son una exhibició enèrgica de mestria. Els relats de Monzo no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d’ofici excepcional. Llibre rere llibre, Quim Monzó ha anat bastint una de les trajectòries més sòlides i ambicioses de la narrativa catalana actual, fins a convertir-s’hi en un punt de referència ineludible.

El perfum: història d’un assassí

Aquesta és la història d’un dels homes més genials i abominables del segle XVIII, Jean-Baptiste Grenouille, perfumista i assassí de noies. Des del convent que l’acull lactant fins al cementiri on coneix la seva funesta apoteosi final, la vida de Grenouille està marcada per la seva innata capacitat de captar totes les olors imaginables, i per la seva obsessió de posseir l’essència de les olors més exquisides. El perfum, una de les novel·les europees més importants del nostre temps, proposa un descens als abismes més torbadors de l’esperit humà, i alhora dissecciona transversalment una societat secretament esquerdada. Patrick Süskind, a través d’un sentit tan oblidat com poderós com és el de l’olfacte, ens acompanya per un món on coexisteixen l’esperit de la il·lustració i la pervivència de les pors i els mites atàvics.