22993–23008 di 66541 risultati

Estranys en un tren

“Ei! Quina idea que he tingut! Podríem assassinar-los tots dos i beneficiar-nos-en. Jo mataré la teva esposa i tu mataràs el meu pare! Ens hem trobat en aquest tren i ningú no sap que ens coneixem! La coartada de cada un de nosaltres és perfecta. Te n’adones?”. Des d’aquest moment i sense ser-ne conscient, Guy Haines ha contret amb Charles Bruno un deute que el convertirà en l’assassí d’un desconegut. La meticulosa preparació del crim esdevindrà un inquietant malson d’inevitables conseqüències. Som davant d’una autora que, com va dir Graham Greene, “ha creat un món propi -un món claustrofòbic i irracional- en el qual cada cop que hi entrem ho fem amb la sensació de jugar-nos-hi la pell”. Aquesta novel·la, sense cap mena de dubte la millor de Patricia Highsmith, s’ha convertit també en un clàssic del cinema en la coneguda versió d’Alfred Hitchcock.

L’estranya

Viktor Askenasi, un professor universitari que volta la cinquantena, passa uns dies de vacances en una illa, lluny de casa seva. Ha empès aquest viatge en solitari perquè necessita veure en perspectiva els últims esdeveniments que li han capgirat del tot la vida. Els seus col·legues de la universitat l’han pres per foll: no cal trencar amb les convencions burgeses; mai, sota cap concepte, no s’ha de capgirar l’ordre establert. Però ell necessita seguir aquest impuls, no pot fer com si res no hagués passat; perquè de cop ha vist, com si li hagués caigut una bena dels ulls, que el sentit de l’existència passa per volar, però encara més lluny, perquè sap que aquest canvi és només un pont que el conduirà a conèixer la felicitat o, més aviat, el perquè de l’ésser humà. En un relat delicat i ple de subtilesa, Márai retrata de nou la burgesia, les convencions socials i, sobretot, la recerca de sentit de l’existència, que passa en aquest cas per fugir de les convencions i anar més enllà.

Un estrany a la meva tomba

Era més que un somni. Daisy Harker acabà per descobrir que la tomba era dalt al petit cementiri de la ciutat i que duia la data de quatre anys enrera, quan devia haver mort… Però era viva, i a la tomba hi havia algú altre, un desconegut que s’havia llevat la vida i va deixar-la amb un sentiment de culpabilitat que no tenia explicació… Calia informar-se, reconstruir un dia perdut, esbrinar per què el nom d’una noia mexicana l’obsessionava… Un crític americà diu que dormir nou hores cada dia és molt convenient, però que s’acontenta dormint-ne una tercera part, si pot passar les altres dues en companyia d’un llibre de Margaret Millar. No ens estranya.

Estiu

El Costumari Català és l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades. És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Consta de cinc volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l’any, el pas de les estacions. L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en si mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles, etc. És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana. Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació. Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats: Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any. Les estacions i els mesos de l’any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari Català. Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya. Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent-hi el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració en els cinc volums esmentats. Aquest quart volum, dedicat a l’estiu, recull dades des del 22 de juny fins al 30 de setembre.

Estimada Marta

En els quinze poemes d’Estimada Marta, Miquel Martí i Pol segueix un procés de coneixement interior plenament lligat a l’experiència personal. Ara, però, inicia una etapa nova en la qual unes enormes ganes de viure es tradueixen en una represa del tema amorós. En els poemes, les paraules, de gran densitat i capacitat de suggestió, estan expressades amb senzillesa.

Estem ben trastocats

Vet aquí una vegada un pare i una mare que tenien dues filles, i els van prometre que se les estimarien totes dues exactament igual. No sempre és fàcil ser humà. Prou que ho saben les germanes Rosemary i Fern Cooke! Sobretot la Fern; i tant, pobra Fern… Un dels llibres amb l’argument més fascinant i sorprenent amb què heu ensopegat mai.

Estacions. Poemes de les dinasties Tang i Song

Shi Bo, escriptor i cal·lígraf xinès, ha seleccionat, traduït i il·lustrat una seixantena d’antics poemes xinesos que pertanyen als més brillants poetes de diferents èpoques. D’una manera molt suggeridora, els ha reagrupat sota el tema de les quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. Tot plegat és un festí per als amics dels bons llibres, de la poesia oriental i de l’art propi de la rica civilització xinesa.

Espiral

Després de l’èxit de la novel·la L’home manuscrit, Manuel Baixauli ha reprès, refet i ampliat el llibre de micro-relats Espiral, guanyador del premi Ciutat de Badalona de narrativa. Es tracta d’un brillant conjunt de peces brevíssimes molt imaginatives i sorprenents on Baixauli s’atreveix amb tots els grans temes: la família, els records, la mort, l’amor… sempre amb grans dosis d’imaginació.

Espill

Espill, també coneguda com Llibre de les dones, és una de les grans obres de la literatura medieval en valencià. Escrita per Jaume Roig en versos de quatre síl·labes, sol es conserva un manuscrit, malgrat que durant el segle XVI va ser imprès tres vegades, prova del seu notable èxit. Escrita aproximadament en 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar el seu Tirant lo Blanch. Jaume Roig parla en primera persona narrativa dirigint-se a Baltasar Bou, el seu nebot en la ficció, per a explicar-li com li han maltractat les dones al llarg de la seva desgraciada vida i per a convèncer-ho que ha de viure al marge d’elles si vol obtenir la salvació. L’obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes malvades, excepte Isabel Pellicer (l’esposa real de Jaume Roig) i de la Verge María.

Espies de Montsoriu

Martí de Montagut marxa de les terres de l’Ebre fugint dels atacs de l’exercit de l’Infant Jaume. A Tortosa va perdre la seva família després de veure’s sorprès per una batuda. Buscarà una vida nova al vescomtat de Cabrera on Bernat II és el senyor de Montsoriu i la pesta negra i els pagesos de remença són els protagonistes. Allà mirarà d’ocultar la seva condició de cavaller, però les seves maneres de fer el delaten i acabarà servint a Timbor de Fenollet, el qual li encarregarà la missió de guardar les esquenes del seu home Bernat de Cabrera que serveix al rei Pere el Cerimoniós davant dels interessos dels unionistes d’Aragó i València. En aquesta feina l’ajudarà Attó de Torrella, Abat de Breda, i un malfactor anomenat Fageda. Aquesta historia, situada al segle XIV i amb l’escenari del majestuós castell de Montsoriu que està en plena reforma, la muralla d’Hostalric i el monestir de Sant Salvador de Breda ens relata les aventures d’un home que va decidir servir a una de les nissagues més importants del Catalunya. Tota aquesta trama es revela en uns documents trobats al segle XXI. L’any 2003, un comissari, prop de la jubilació anticipada, troba en un mercat d’antiguitats un petit cofre que conté quatre pergamins. Amb maniobres poc legals aconsegueix desxifrar aquells documents i amb això es revela un dels texts més importants del gòtic català. Actualment els pergamins es troben desapareguts i les fonts oficials diuen que de fet mai han existit, però a dia d’avui encara es conserva una còpia del relat que aquells pergamins contenien. Aquesta és la història d’aquells fets i el seu desenllaç.

Esperant els bàrbars

Esperant els bàrbars és una novel·la apassionant i plena d’intel·ligència: gairebé una al·legoria a l’estil d’Orwell. J. M. Coetzee crea, amb una mestria punyent i difícil d’oblidar, un ambient mig històric i mig futurista que serveix de teló de fons a la lluita entre la intel·ligència individual i la submissió a les raons d’Estat, a les disputes entre l’Imperi –fortificat i recelós– i els anomenats bàrbars. S’ha vist en aquest espai mític algunes analogies amb l’apartheid sud-africà, però probablement Coetzee va més enllà i enfronta el lector a l’absurda situació que es produeix quan els “civilitzats” imposen els seus criteris als “incivilitzats”. Esperant els bàrbars és una obra extraordinària, actual, poderosament commovedora.

Espècies protegides

La fauna valenciana és rica en exemplars reincidents. Juan Lloris, lempresari que va intentar convertir-se en personatge social sense aconseguir-ho, no està disposat a renunciar-hi encara, i busca una plataforma que el projecte en el camp de la política o en el del futbol. I per això, sassegurarà que aquesta vegada no hi haja res que puga barrar-li el pas. Per començar, es cobrarà tants favors com calga de Francesc Petit, el secretari general del Front, un partit que gràcies a ell ha esdevingut decisiu en el Govern. Però també comptarà amb ajudants bastant més inesperats, com ara Celdoni Curull, un agent català de la FIFA que representa Ndiane Bouba, el crac que ha de salvar el València C.F., i Toni Hoyos, un valencià ple de secrets que podrien destruir el Front. Després de lèxit de Societat limitada, Ferran Torrent continua el gran fris de València amb Espècies protegides, una novel·la inigualable a lhora de retratar amb precisió quirúrgica lèpoca actual.

Esmorzar amb partícules

Tens a les mans un assaig sobre física quàntica, així és. Un moment, per favor, ¡espera! No t’espantis ni deixis anar el llibre de cop. Acceptaries una invitació a esmorzar? Si acceptes aquesta proposició i t’aventures a navegar entre aquestes pàgines, descobriràs un univers tan meravellós com desconcertant. La teoria quàntica és una de les més belles i fascinants de la ciència. Les regles que segueix són esbojarrades si les comparem amb el nostre dia a dia. Són antiintuïtives. Quan ens endinsem en el món quàntic es qüestionen les nostres creences sobre la realitat, també les de la nostra realitat quotidiana. Sonia Fernández-Vidal, escriptora i doctora en física quàntica, i Francesc Miralles, escriptor i periodista, ens conviden a un esmorzar molt divertit al qual també assistiran Newton, Einstein, Heisenberg i altres físics famosos de la història. Entre magdalenes, torrades, cafè amb llet i sucs de taronja, emprendrem un viatge excitant i revelador als orígens de l’univers. Aprendrem per a què serveix l’accelerador de partícules, què és la partícula de Déu, com és que les coses poden ser a dos llocs alhora i intentarem comprendre els misteris de l’existència.

L’església del mar

Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l’humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d’uns i l’esforç d’uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar. Una construcció que és paral·lela a l’atzarosa història d’Arnau, fill d’un serf de la terra que fuig dels abusos d’un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l’empar de l’església de la Mar, que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa. Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l’enveja d’altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició… L’església del mar és una trama en la qual s’encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l’ambició material i la segregació social. Tot això converteix aquesta obra no només en una novel·la excepcional, sinó també en la més fascinant i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l’època feudal.

Escrits empordanesos

Textos inèdits de característiques formals diverses, escrits o enllestits cap al 1977. El primer, Un paper elemental sobre l’Empordà sense xovinisme ni il·luminisme, és un nou tractament d’un llibre anterior, Reflexions sobre l’Empordà (llibre inclòs al volum 7 de l’O.C., El meu país), és a dir, una petita història de la comarca, fins a arribar als nostres dies, escrita amb capítols temàtics d’extensió similar a la dels seus articles de premsa. El rellotger de Creixells és la crònica d’una enquesta periodística. Alguns cuiners de l’Empordà són quatre petites biografies, acompanyades per algunes receptes culinàries. Carles Fages de Climent, L’epigramista, el poeta, l’home. Una vaga aproximació és un extens estudi literari.

Escrit per al silenci

Recull de poesies amatòries. Paraules de JOAN FUSTER: «Ara, en embastar aquestes ratlles de pròleg, pense que podria tornar a escriure aquests versos, ja basats en la memòria perquè mhe fet vell, i em sembla que serien, a mitges, pornografia. Només a mitges. Lacte de fer lamor sempre és alguna cosa més que fer lamor. És el que volia recordar. Però pornografia».