22801–22816 di 66541 risultati

Joc brut

En aquell joc brut, si no li hagués vist les cames, no hauria passat res. No hi hauria hagut un assassinat, ni una espera, ni una persecució miserable i insatisfactòria. Hi hauria hagut, només, la vida rutinària de cada dia, el treball, la mare, el catre solitari en aquell reducte que els feia de llar. I si, fet i debatut, alguna cosa hagués passat, ell s’hauria limitat a llegir-ho al diari, el protagonista hauria estat un altre, i un altre l’assassí i l’enamorat d’una noia que sempre hauria ignorat que era meravellosament bella. Però va veure-la ell, i aleshores no podia pas saber que era tan mortal com una arma de foc carregada. Només sabia que la desitjava. Més endavant va haver d’afegir: al preu que sigui. Però en aquell moment ja se li havia escapat de les mans…, si és que mai la hi havia tinguda.

Joana E.

Joana E. és una història real. És la història que va voler escriure Maria-Antònia Oliver després de conèixer na Joana. Com també va voler que fos en veu de na Joana, i no de qui escrivia, que ens fos contada; amb el seu propi llenguatge, la seva manera d’explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitat i moments de misèria, amb la seva pròpia por i la seva indignació, amb les coses que va voler contar i les que va amagar, amb la ingenuïtat, la saviesa, la racionalitat i la passió amb què ella s’exterioritza.

Joan Endal

Josep Maria Folch i Torres (1880-1950) és indiscutiblement el més important dels autors catalans dedicats a la literatura per a infants i molt possiblement el més llegit dels escriptors de casa nostra. Però és, també, un novel·lista remarcable, que, amb Aigua avall (1907) i Joan Endal (1909), féu una entrada plenament reeixida dins la novel·la modernista. Després, abandonà aquest gènere i cultivà d’una manera gairebé exclusiva els altres dos compartiments de la seva obra narrativa: narracions per a infants i la novel·la rosa o blanca. Aigua avall i Joan Endal es relacionen estretament per la seva temàtica i intencions: l’autor centra la matèria narrativa en uns personatges que pertanyen al proletariat i, en un cert sentit, fa que la lluita de classes sigui el nucli de la ficció. Però Joan Endal és, sobretot, una novel·la en què Folch i Torres demostra les seves bones qualitats de narrador, que sap, amb un estil àgil i expressiu, mantenir despert l’interès del lector.

Jo, robot

Jo, Robot és un recull de relats en els quals s’estableixen i plantegen els problemes de les tres lleis de la robòtica que són un compendi fix i imprescindible de moral aplicable a robots presumptament intel·ligents. Els relats plantegen diferents situacions a què s’hauran d’enfrontar diferents especialistes en robòtica i en què es plantegen paradoxes i enginyosos exercicis intel·lectuals que indaguen sobre la situació de l’home actual en l’univers tecnològic. La protagonista de diverses de les històries és Susan Calvin, experta en robopsicologia.

Jo pos per testimoni les gavines

Aquest volum recull un dels dos llibres de relats amb què Carme Riera es va donar a conèixer i amb els quals va obtenir un èxit notable entre els lectors: Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) i Jo pos per testimoni les gavines (1977), publicats originalment per Editorial Laia. Aquests dos llibres conformen la primera etapa de l’escriptora com a narradora, en què es combinen a la perfecció els seus valors testimonials, subversius i de denúncia, amb una clara vocació poètica.

Jo no sóc espanyol

Una manera d’afirmar «qui som» és proclamar sense complexos «qui no som». Sota el títol Jo no sóc espanyol, Víctor Alexandre recull el fruit de vint converses sobre qüestions relacionades amb la identitat dels catalans. N’ha parlat amb diferents personatges dels àmbits de la televisió, la literatura, la música, el periodisme, la religió, l’esport… El resultat és un llibre àgil, contundent i d’una franquesa insòlita.

Jo confesso

Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.

Jazz Gang

Som al 1935, al carrer cinquanta-dos de Nova York. La Prohibició és abolida, George Gershwin és al cim, el jazz dels negres ha conquerit l’ànima dels blancs, les bandes de gàngsters cerquen noves sortides. I un truà de dos rals és pelat a l’Onyx Club. La investigació d’un privat, tentinejant i febrosa, ben farcida de defuncions violentes, ens durà a descobrir que el difunt no es mamava el dit i que una muntanya de diamants són un mobilitzador de primera.

Jaume I

Aquesta biografia de Jaume I, escrita pel millor especialista català en l’estudi de la vida del Conqueridor, és la primera anàlisi general contemporània de l’acció política i institucional de qui ha estat considerat el monarca més popular i estimat de la història de la Catalunya independent. El regnat de Jaume I abasta un llarg període del segle XIII, moment en què Catalunya va consolidar-se com a estat-nació, es varen configurar les Corts catalanes i el Consell de Cent, i el país, amb la incorporació de València i de Mallorca, va posar les bases de la formació dels Països Catalans i va donar un impuls definitiu a l’expansió econòmica per la Mediterrània. Jaume I va estendre la catalanitat a aquests nous àmbits i va donar forma definitiva a la Corona d’Aragó, un estat confederal i plurinacional que va sobreviure fins a la desfeta del 1714. Aquesta biografia de Jaume I ha estat considerada una obra clàssica, punt de referència obligat per a estudiosos del període i per a tots aquells que volen conèixer de manera amena i ràpida un dels grans moments de la història de Catalunya.

Jardí a l’obaga

Els Torralba són una família barcelonina que als anys trenta es fan una casa amb jardí al poble de la Carena. L’Aniol, el seu masover, ens explica la història d’aquesta família i la seva pròpia, des d’aleshores fins avui dia. Les relacions entre una família amb diners i una família d’humils masovers no sempre haurà estat fàcil. I menys si hi ha hagut pel mig una història d’amor truncada i secreta. Tot i l’harmonia aparent i l’adaptació a uns temps canviants, el lector anirà trobant indicis inquietants, punts d’alarma, i no podrà fer altra cosa que imaginar fets terribles que contrastaran terriblement amb l’estampa idíl·lica que un passejant podria tenir de la Carena.

Jakob von Gunten

«Aquí s’aprèn molt poc, falten professors, i nosaltres, els nois de l’Institut Benjamenta, no farem res de bo a la vida, és a dir, tots nosaltres no arribarem a ser en el futur sinó una cosa molt modesta i subordinada. L’ensenyament de què fruïm consisteix principalment a inculcar-nos paciència i docilitat, dues qualitats que prometen poc o gens d’èxit. Èxits interiors, això sí. Però, què en treus, d’aquests èxits? Que t’alimenten, les gestes interiors?» Així comença Jakob von Gunten, la tercera novel·la de Robert Walser, la més estimada per l’autor, però també la més discutida i innovadora, escrita el 1909 a Berlín, tres anys després d’haver deixat l’Institut on s’havia educat. I el gran protagonista d’aquesta «història singularment delicada», segons un judici de Walter Benjamin, és el propi Institut Benjamenta: l’alumne Jakob, a través del seu diari, ens introdueix en tots els seus secrets, en els seus drames i petites tragèdies i en tots els seus misteris, convertint-lo en un dels escenaris més memorables de la literatura del segle XX.

Ivanhoe

L’acció d’aquest gran clàssic de la novel·la històrica se situa al segle XII, en l’època de la tercera croada, en una Anglaterra conquerida pels normands. Ivanhoe, desterrat pel seu pare —el noble saxó Cedric— a causa de l’amor que sent per Rowena, lluita al costat del rei legítim d’Anglaterra, Ricard Cor de Lleó, per restablir el seu bon nom i de pas el de la corona. Per això haurà de lluitar a mort en combat, escalar els murs d’un castell, caure ferit, ser capturat, alliberat per Robin Hood… mentre gestiona l’amor de dues dones: la jueva Rebeca de York i l’aristòcrata lady Rowena. Jordi Tiñena, responsable de la traducció, ens ofereix una versió reduïda, amb un ritme més viu i un llenguatge més directe, per bé que fidel en l’argument.

Irène

El meticulós inspector Verhœven ha aconseguit la vida perfecta. Malgrat que amb el seu físic —conseqüència de la hipotròfia amb què va nàixer— no ho ha tingut gens fàcil, per fi s’ha guanyat el respecte dels seus col·legues i està feliçment casat amb la meravellosa Irène, amb qui espera el seu primer fill. Tanmateix, s’enfronta a un assassinat salvatge i sap que aquest cas no serà com cap altre. Quan la notícia d’aquest paorós crim es fa pública, la premsa parisenca seguirà les passes de l’inspector fins al mil·límetre i cada moviment seu apareixerà en primera plana. L’assassí, que comença a ser conegut com a «el novel·lista», ret amb cada assassinat un homenatge macabre a les escenes de les novel·les negres. Escrutat voraçment per l’ull públic, aquest cas esdevé un duel implacable entre perseguidor i perseguit on tan sols pot haver-hi un guanyador.

La ira del Fènix

El Grup d’Homicidis dels Mossos d’Esquadra de Barcelona es troba immers en la investigació del macabre assassinat d’una psicòloga quan es produeix una estranya desaparició. La relació entre aquests fets portarà el Grup, amb el seu sergent al capdavant, a viure un episodi totalment inesperat, que no només afectarà el cas, sinó que canviarà les vides i el destí dels investigadors. La ciutat de Barcelona serà testimoni del desafiament entre la ment criminal d’un psicòpata i els conflictes sobre el bé i el mal del sergent de policia que l’ha de caçar.

Invitació a la violència

No és el mateix ficar-se en un embolic que saber-se’n sortir, i sortir-se’n encara en benefici de la butxaca. Però Gerard Hann, tot i que a simple vista no ho sembla, és un xicot astut, prou flexible per a acomodar els seus plans al desenvolupament de les circumstàncies. No té, doncs, res d’estrany que, al final, al tinent Hopper gairebé li surti fum del cap. Què pot fer, però, si li presenten la solució del cas en safata? Només arronsar-se d’espatlles tot pensant en el petit misteri d’un cotxe que deu voltar pel món sense parabrisa… Tranquil·litzeu-vos, però. Aquest cop, el lector sabrà més coses que la policia. De fet, és l’únic que ho sabrà tot.