22785–22800 di 66978 risultati

La novel·la de tres rals

Jonathan Peachum és l’amo d’una empresa que extorsiona als captaires i els ofereix ajuda i protecció a canvi d’una part de la recaptació que fan. La filla d’en Peachum, la Polly, celebra les seves noces en secret en un estable amb en Macheath, el cap dels lladres de la ciutat. Quan la Polly explica als seus pares que s’ha casat amb Macheath, en Peachum no ho accepta i comença a maquinar per cercar la manera de tancar-lo a la presó i treure-se’l del davant. Publicada sis anys després de l’estrena de L’Òpera de tres rals, amb llibret del mateix Brecht i música de Kurt Weill, que fou acollida amb gran èxit, La novel·la de tres rals significà molt més que una mera novel·lació d’un argument teatral. De fet, era un eixamplament, en extensió i en profunditat, del tema. Com ha notat la crítica, en L’Òpera Brecht ‘no és encara sinó un revolucionari destructiu, per al qual pràcticament qualsevol institució, llei i classe han d’ésser abolides’, és a dir, continua essent, en el fons, un anarquista; en canvi, en La novel·la de tres rals la seva visió del món és més madura. Per aquest motiu La novel·la satisfà aquells qui aplaudeixen sense reserves L’Òpera i aquells qui, admirant-la com a peça històrica, li fan retret d’excessos formals: tant els uns com els altres, doncs, troben en La novel·la de tres rals el Brecht que ha sabut fer-se un clàssic del segle xx.

La novel·la de Palmira

La novel·la de Palmira segurament passa desapercebuda entre Mort de Dama i Bearn però és una petita joia literària en la qual Llorenç Villalonga descriu el cant del cigne d’una societat antiquada que queda arraconada per una nova generació. En aquesta obra apareixen els que seran els protagonistes de Bearn, és a dir Don Tonet i Dona Maria Antònia o, el que és el mateix, els alter ego de l’autor i de la seva esposa Teresa Gelabert, i no cal dir que la societat que es perd és la seva. De la novel·la es desprèn —avenint-se amb Proust— que no hi ha més paradisos que els perduts, tot i que serà a Bearn on realment Villalonga faci tal afirmació.

La nova vida

«Un dia, vaig llegir un llibre i tota la meva vida va canviar. Osman, un jove estudiant, està trasbalsat per la lectura d’un llibre misteriós. Està enamorat de Djanan que, igual com ell, intenta comprendre els secrets del llibre, però Djanan n’estima un altre, Mehmet. Quant aquest home i la jove noia desapareixen, Osmar marxa a cercar la nova vida promesa per l’obra que l’obsessiona. Malgrat els anys que passa vagarejant per la Turquia profunda, Osman encara sent el mateix amor apassionat i la mateixa esperança. Fins que arriba el dia que comprèn que aquest món nou tan desitjat possiblement no és res més que la mort…

Nou dracs

Fortune Liquors és una botigueta d’un barri conflictiu de Los Angeles que l’inspector Harry Bosch coneix bé: encara porta a la butxaca una capsa de mistos que hi va agafar fa anys, amb una dita impresa que ha il·luminat alguns dels seus dies més foscos. Ara el senyor Li, el propietari de Fortune Liquors, és mort. L’han abatut sembla que durant un atracament. En Harry s’involucra a fons en el seu assassinat sense imaginar-se les conseqüències dels seus actes. A partir d’aquest moment, en Bosch trepitja territori desconegut. Demana a un inspector de la Unitat de Bandes Asiàtiques que l’ajudi a entendre el submón cultural dels xinesos immigrats. A cegues, mogut pel seu imparable instint d’investigador, en Harry ensopega amb els tentacles obscurs de les tríades, un cercle criminal molt influent que controla la població xinesa a nivell mundial. I, de cop i volta, el seu món s’ensorra. Li prenen l’única cosa bona que té a la vida, la persona que més s’estima, i en Harry se’n va fins a Hong Kong i s’ho juga tot per recuperar el que ha perdut. Mentre la ciutat crema amb la celebració anual dels Esperits famolencs, en Bosch deixa de banda tot el que coneix i arrisca el que li queda en un intent desesperat de superar la ferocitat de la tríada.

Nou contes

Nou contes s’obre amb el primer gran èxit de J. D. Salinger, «Un dia perfecte per al peix plàtan». Aquest relat, ja mític, marca el caràcter bell i tràgic que desprèn tota l’obra a través de cada un dels contes. En ell, com a «Teddy» o «Per Esmé, amb amor i sordidesa», trobem una mostra de la importància que els nens tenen en l’univers de l’autor nord-americà, sempre com a símbol del no-encara-pervertit. A més, aprofundirem en el perfil de Seymour Glass, personatge clau de l’obra de Salinger. La lectura de Nou contes, en definitiva, suposa un regal per a aquells que es van quedar a El vigilant en el camp de sègol i mostra a un Salinger més ric, versàtil, màgic i capaç.

Notícia de Catalunya

Allò que va impulsar a Jaume Vicens i Vives a escriure un llibre d’aquestes característiques va ser la voluntat d’oferir una visió del passat col·lectiu i les característiques del tarannà i la psicologia dels catalans a partir de la història, adreçada a un públic molt ampli, no exclusivament català, sinó també espanyol. Notícia de Catalunya (Nosaltres els catalans) va ser el llibre editat en català més venut durant les festes de Nadal de l’any 1954. Aquest èxit demostra que va ser una publicació oportuna i, sobretot, insòlita: era la primera obra de la postguerra editada legalment en català que reflexionava sobre la catalanitat.

Notes per a Sílvia

Volum format per textos de característiques força diferents. Les notes que donen títol al volum són una continuació de les Notes disperses, datades els anys cinquanta i seixanta, i apareixen separades en tres parts, entre altres textos del volum. El segon text és el llibre presentat en forma de dietari Madrid – L’adveniment de la República, versió molt ampliada del llibre aparegut, amb el mateix títol, l’any 1933. El tercer text és Grècia. Notes per a principiants escrites per un principiant, escrits de caràcter cultural, artístic i històric. El quart text és un conjunt de 29 poesies, La precària i habitual poesia, de contingut memorialístic. I el cinquè i darrer és la nota Un infart de miocardi, narració d’un episodi personal. Juntament amb Notes disperses i Notes del capvesprol, configuren l’obra planiana escrita en forma de notes.

Notes disperses

Notes disperses és un recull de notes de Josep Pla escrites entre 1919 i 1960 i publicades el 1969 com a dotzè volum de la seva Obra Completa. Les notes són d’extensió diversa i van de l’aforisme al petit assaig literari. Juntament amb Notes per a Sílvia i Notes del capvesprol, configuren l’obra planiana escrita en forma de notes.

Notes del capvesprol

Notes del capvesprol és un recull de notes i reflexions personals (sense descartar la inclusió d’algun text anterior) escrites l’any 1976 i publicades l’any 1979 com a trenta-cinquè volum de la seva Obra Completa (guanyador del Premi Crítica Serra d’Or de 1980). El llibre es converteix sovint en un dietari, ja que l’autor hi parla de les relacions que manté durant el dia. Juntament amb Notes per a Sílvia i Notes disperses, configuren l’obra planiana escrita en forma de notes.

Nosaltres, els valencians

«Nosaltres, els valencians» respon a objectius explicitats des de les primeres pàgines, que són, entre d’altres, el de «conèixer-nos» (seguint, a més a més, el model de «Notícia de Catalunya» de Jaume Vicens i Vives) i el de respondre a la pregunta «què som els valencians?». Aquesta aportació a l’autoconeixement dels valencians en tant que poble, pretenia Joan Fuster, seria un revulsiu contra les «malalties col·lectives» dels valencians, una temptativa de «rectificar la frustració històrica» del seu poble. En paraules de Fuster: «La veritat —els fets constatables i explícits—, una vegada delatada, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció, o, en última instància, en remordiment. Per a expressar-ho abusant de la terminologia d’un il·lustre barbat: “explicar” serà una invitació a “transformar”». Des de la primera edició de 1962, ha estat reeditat aproximadament una vintena de vegades fins al 2009, a més de traduït al castellà. L’any següent de la seva aparició, 1963, va ser guardonat amb el Premi Lletra d’Or.

Nosaltres dos

«L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir». El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d’un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls. Junts riuen, es diverteixen i, units pel vincle de l’amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot. És possible l’amistat entre un home i una dona?

Non Solum

«Tots som iguals i diferents», sosté el personatge principal d’aquesta història amb múltiples protagonistes. La trama comença en el moment en què un home acudeix a una cita amb la seva amant, però en comptes d’ella hi troba un altre tipus que sospitosament s’assembla molt a ell. Aviat apareix un tercer home, i poc després se n’hi afegeixen d’altres fins a un nombre gairebé incomptable. Des de la por a la solitud fins a la corrupció immobiliària, aquest fals monòleg, definit per diversos espectadors de teatre com una comèdia existencial, tracta amb un penetrant humor arrauxat les crues qüestions a què s’enfronta tot ésser humà.

Només socis

Gilet, un poble tranquil, acull dos nous veïns que pretenen dur una vida anònima i sense sobresalts, lluny de la ciutat de València. Són un ex-detectiu, Toni Butxana, i un comissari de policia retirat, Tordera, que han pogut permetre’s l’escapada gràcies als diners de Juan Lloris, empresari ressentit i aspirant a alcalde frustrat que no deixa de rumiar la venjança contra ells. Fent-se passar per rendistes, tots dos hauran d’assegurar-se de perpetrar l’engany amb la complicitat d’antics aliats mentre conviuen amb noves coneixences, com els germans Josep i Ferran Torres (aquest darrer, un novel·lista en crisi creativa). Malgrat totes les precaucions i la placidesa imperant, els esdeveniments no tardaran a precipitar-se amb la irrupció d’una cèl·lula del Mossad al domicili de Butxana, els membres de la qual ho saben tot d’ell i no estan disposats a deixar-lo anar fins que els haja ajudat a complir els seus misteriosos objectius. Un viatge a Viena per descobrir-hi un valencià perdut al laberint de la història del segle XX, un peculiar traficant de noves identitats, una aposta tan desmesurada com improbable, una bellíssima espia que respon tan sols al nom de Caria, un joc amb les difuses fronteres entre realitat i ficció, un país en venda al mig del mar i una intriga internacional amb l’epicentre a València… són alguns dels elements que conformen la trama d’aquesta sorprenent novel·la de Ferran Torrent.

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

La jove i extraordinària investigadora privada i hacker Lisbeth Salander es veu sotmesa de cop a una ferotge persecució amb la intenció d’eliminar-la. Mentre el brillant i controvertit periodista Mikael Blomkvist pensa en canvi que ella passa uns dies de vacances, ell és a punt de llançar un número especial de la revista Millennium dedicat a revelar una xarxa de tràfic de prostitutes provinents de països de l’Est d’Europa, en què hi ha implicades diverses persones rellevants de la societat sueca. Però aleshores el periodista que ho ha indagat per a Millennium i la seva dona, el Dag i la Mia, apareixen morts. I algú ha procurat que les sospites de la policia vagin dirigides a la Lisbeth. De seguida, el Mikael es posa a investigar pel seu compte, i descobreix una clara connexió entre el cas del tràfic de prostitutes i els dos assassinats…

La noia que es va capbussar endins el cor del món

Com veuries el món si tinguessis unes capacitats mentals generals d’una noia de 7 anys però alhora tinguessis una memòria privilegiada i una comprensió i organització espacial catalogada de geni. Com entendries la vida si el teu cervell no et permetés entendre els eufemismes, les metàfores, si les teves connexions neurològiques no et permetessin mentir ni tenir fantasies, en definitiva… Com entendries la vida vivint en un pragmatisme absolut però amb un alt grau de simplicitat i lucidesa. Aquesta noia es diu Karen i és la protagonista i alhora narradora d’aquesta fantàstica obra. Tot comença a Mazatlán, poble costaner del Pacífic mexicà. La tieta de la Karen, arribada d’Estats Units per heretar l’empresa familiar, Atunes Consuelo, es troba la Karen, la seva neboda, una nena totalment desvalguda i deixada a la mà de Déu. Les limitacions mentals i la incapacitat òbvia de la Karen per comunicar-se o interactuar amb altre gent fa que la seva tieta Isabelle es dediqui d’inici i amb totes les seves forces i mitjans a “civilitzar” la noia. Aquest procés s’inicia a casa seva on la tieta ensenya a parlar a la Karen, a escriure i adquirir conceptes generals. Desprès d’un període a una escola “especial”, la Karen comença una capacitació a l’empresa familiar de tonyina que farà canviar la seva vida. Primer, descobrint com gaudeix el fet de portar un vestit de bus; i segon, veient com són tractats els peixos. La Karen decideix acompanyar als pescadors a la “caça”. En aquestes sortides i dins el seu món autista, descobreix l’amor amb un dels pescadors, Ricardo, un italià que té el doble d’edat, i es crea entre ells una historia “d’amor” entre dues persones solitàries. Mesos més tard, envien a la Karen a estudiar Zootècnia a una universitat d’Estats Units. Els companys d’habitació s’espanten en veure aquesta noia “especial” penjada d’un arnes amb el seu vestit de bus. Durant l’estança a la Universitat passa el temps estudiant obsessivament les seves assignatures, rellegint textos que memoritza i es maravella de l’estupidesa de l’existència humana, perquè sembla que tinguin por a comunicar les coses de forma literal i tenen (els humans) tendència a utilitzar moltes metàfores i molts eufemismes que ella no entén. Ella es queixa d’aquest us i pensa que el món seria molt millor sense utilitzar-los. Posa com exemple que l’assignatura sobre mitjans per matar a diferents espècies animals es diu ,Industria de la carn. Posteriorment, la Karen es expulsada de l’universitat per demostrar que un dels seus professors (Huntington) i la seva forma de matar el bestiar no era sense estres, tal i com el professor defensava. Això fa que l’empresa familiar de tonyina, entri en una nova fase. Obsessionada en el tractament de la tonyina, la Karen inventa una nova forma de pescar-la tonyina sense “estrès” i de protegir als dofins que habitualment són capturats en el procés. En aquest moment entra en escena una empresari nord-americà anomenat Gould, que convenç a la Karen d’unir-se en una aventura conjunta i que fa convertir a la protagonista en una famosa dona de negocis. Tant es així que acaba sent segrestada per un grup radical de protecció d’animals desprès d’una entrega de premis a Paris. Això provoca un canvi dramàtic a la Karen que es va humanitzant més i més cada cop però alhora es manté ben lluny d’ells… I així a prop d’ells però lluny, hem vaig donar compte que així seria sempre. Estaria a prop dels humans però lluny. Molts anys després, molts llibres després vaig trobar un full d’un llibre antic, escrit per un filosof francès, una oració que posa en paraules la meva distancia amb els humans… Penso, després existeixo Per la Karen, es una estupidesa que l’ésser humà busqui aquesta distancia entre l’home i l’animal i parteix de la base, que primer s’existeix i després es pensa. I tombada al fons de la sorra de l’oceà, hem dedico a existir. A ser. I a la més gran de les felicitats possibles: A veure.

La noia dels seus somnis

Un matí assolellat de dissabte, al cementiri de Venècia, té lloc el funeral de la mare del commissario Brunetti. Dilluns al matí la vida ja comença a recuperar el ritme normal i tot i que el commissario arrossega una tènue sensació de pena, no té altre remei que dirigir-se a la feina. La visita inesperada del capellà de l’Ospedale i la seva estranya petició el posarà sobre la pista d’un assumpte que sembla al marge de la llei. Però l’anticlericalisme gairebé genètic del commissario i els anys i anys de testimoniar les rutines diàries de la criminalitat han malmès la seva capacitat de confiar en les persones i, malgrat la manca d’indicis seriosos, sobre el capellà Antonin recauran gran part de les sospites inicials… La investigació, però, tot just acaba de començar.