22769–22784 di 65579 risultati

Animals destructors de lleis

Durant la dècada de 1950, un jove català anomenat Sandre viu de dispesa en una ciutat alemanya a casa d’un matrimoni jove, Inge i Volker. Sandre es paga la universitat treballant en una fàbrica on coneix obrers immigrants com ell; són els anys del «miracle alemany». L’amistat de Sandre amb grups diferents de jovent alemany i estranger, el temor d’una Guerra Freda que destruiria definitivament el món i la percepció d’una societat molt més lliure que la que ell ha conegut a Catalunya són els eixos narratius que ens situen en una Europa que vol oblidar l’horror del seu passat més recent i malda per reconstruir-se completament. Aquesta novel·la de Ricard Salvat va ser l’obra guanyadora del Premi Joanot Martorell (antic Premi Sant Jordi) de l’any 1959. La present edició commemora el cinquantè aniversari de l’atorgament d’aquell importantíssim premi de les lletres catalanes, el jurat del qual va ser format per Carles Soldevila, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Tarsis i Maria Aurèlia Capmany.

Àngels i dimonis

Després del fenomen literari de l’any que ha trasbalsat el món sencer, ens arriba Àngels i Dimonis, la primera entrega de les aventures de Robert Langdon. Molt abans de desxifrar el codi Da Vinci, el prestigiós simbolista és cridat a Suïssa per analitzar un criptograma trobat damunt el cadàver del físic Leonardo Vetra. La pista que hi descobrirà Langdon és sensacional: una disputa a mort entre l’Església catòlica i els il·luminats, germandat secreta que data de temps immemorials. Desesperat per salvar el Vaticà d’una conspiració funesta, el nostre protagonista unirà forces amb la filla de Vetra, Vittoria, una científica de bellesa misteriosa amb qui s’embarcarà en una cacera frenètica per Roma, a través de criptes precintades, catacumbes laberíntiques i catedrals abandonades, fins arribar a la volta més ben amagada del planeta: el refugi secret dels il·luminats.

Angelology

L’Evangeline tenia dotze anys quan el seu pare la va deixar a càrrec de les germanes franciscanes en un convent de Nova York. Amb vint-i-tres anys, el descobriment d’una carta de l’any 1943 submergeix l’Evangeline en una història fins aleshores desconeguda per a ella: l’antic conflicte entre la societat dels angelòlegs i els nefilim, els descendents de la barreja entre àngels i humans, uns éssers d’una bellesa i una crueltat extraordinàries. Els secrets que guarden aquestes cartes són cobejats pels nefilim, que lentament han anat perdent el seu poder i pretenen subvertir el bé de la humanitat i dominar el gènere humà. La germana Evangeline, igual que totes les generacions anteriors d’angelòlegs, haurà de dedicar la seva vida a contenir-los. Amb l’ajut d’en Verlaine, un jove historiador, aviat es trobarà al centre del conflicte que els portarà a tots dos des del bucòlic convent a la riba del Hudson fins al cim del poder de Nova York, passant pel cementiri de Montparnasse i les muntanyes de Bulgària. Una lluita entre àngels i humans que determinarà el destí del món.

Angelo, un convidat molt especial

Qui és, l’Angelo? Ha aparegut, de sobte, a casa dels Geiger però ningú no sap d’on ha sortit. La Ulrike es pensa que és un company de classe d’en Clemens. En Clemens creu que és el nou amic de la Ulrike. Els pares estan convençuts que es deu haver escapat d’un orfenat… Però ell, l’Angelo, no s’entreté pas a donar explicacions. Va a la seva i fa anar de bòlit tota la família.

Anatomia d’un desengany

El suport a la independència a Catalunya ha crescut acceleradament els últims anys. Per què s’ha produït aquest canvi? És només conjuntural o serà definitiu? Per donar resposta a aquestes qüestions, Germà Bel dissecciona en aquest llibre els problemes nuclears de la relació entre Catalunya i Espanya. En particular, la dinàmica del conflicte entre grups, els seus efectes sobre les relacions territorials i les conseqüències que tenen en el funcionament de l’Estat. tots ells, assumptes que es projecten damunt àmbits de la política relacionats amb l’augment del suport a la independència: identitat nacional i sentit de comunitat (llengua i política educativa), raons econòmiques (relacions fiscals amb l’Estat) i oportunitats de futur en un món global (és a dir, infraestructures). ¿Ha deixat una part important dels catalans de considerar la reforma d’Espanya com a opció viable per assolir un encaix acceptable de Catalunya en el marc de l’Estat espanyol? La resposta a aquesta pregunta és la tesi que defensa l’autor, per a qui la percepció d’un menú limitat a dues oposicions —assimilació o secessió— és la raó per la qual cada cop són més els que prefereixen la segona alternativa.

Anar de debò. Els catalans i Espanya

Fa cinc anys que els catalans vivim una situació política tan excepcional com inesperada: estem davant d’una cruïlla de gran transcendència. L’anàlisi històrica pot ajudar a comprendre els orígens i la natura d’aquest llarg enfrontament entre la ciutadania catalana i les institucions polítiques. Aquesta obra reuneix escrits del professor Borja de Riquer publicats durant una dècada. D’una banda estudien etapes històriques dels segles XIX i XX, que, a grans trets, se centren en l’anàlisi del lloc i del paper dels catalans en la política espanyola contemporània, i en el sorgiment i l’actuació del moviment catalanista. D’una altra analitzen situacions del temps present, del segle XXI, en articles de premsa.

L’analfabeta

Onze capítols per onze moments de la vida d’Agota Kristof; de la nena que devora els llibres a Hongria, a l’escriptura de les primeres novel·les en francès. La infància feliç, la pobresa arran la guerra, els anys de solitud a l’internat, la mort de Stalin, la llengua materna i les llengües enemigues —imposades— que són l’alemany i el rus, la fugida cap a Àustria i l’arribada a Lausanne, amb la seva criatura. No es tracta d’històries tristes, sinó més aviat colpidores… amb frases curtes, la paraula justa, una lucidesa constant, l’humor… Una dona que supera amb esforç l’escull fet d’exili i de llengües estranyes, amb les quals ha de conviure.

Ampliació del camp de batalla

El narrador d’Ampliació del camp de batalla és un enginyer informàtic fastiguejat per la feina, que ha de vendre als seus clients les bondats de les noves tecnologies… És un antiheroi que ha deixat de lluitar, que observa des d’una certa distància els seus congèneres, que va lliscant cap a la depressió; fa dos anys que duu una vida casta, es refereix a «les dones que m’obrien els seus òrgans» amb tanta repugnància com quan parla de les egoistes psicoanalitzades… Amb la precisió d’una autòpsia, descriu el camp de batalla de la societat neoliberal, amb els seus perdedors en l’àmbit econòmic i sexual: l’ampliació del camp de batalla a totes les edats de la vida, a totes les classes socials…

Amors ridículs

Potser per haver estat escrites en el període més feliç de la vida de Milan Kundera (entre 1959 i 1968), segons les seves pròpies paraules, les narracions d’«Amors ridículs» són les més alegres, les més seriosament desvergonyides i les més reflexivament divertides de tota la seva obra. La faràndula de personatges hedonistes que desfila davant els ulls del lector, tots ells a la recerca dels jocs múltiples i contradictoris de l’amistat, l’amor i el sexe, i embolicats en un món ple de severitat, hermetisme i inquisició, no pot sinó incitar al riure. Un riure autèntic, entremaliat; un humor savi, refinat i joiós, al qual ens té ja acostumats l’autor de «La insostenible lleugeresa del ser».

Amorrada al piló

Quan molts estudiosos i professors ja havien redactat l’acta de defunció de la novel·la catalana, i després de sentir l’eixordador lament d’aquells que es queixaven per la manca d’una «subliteratura» —signe evident de normalitat— autòctona, per fi ens arriba aquesta meravellosa novel·la que us farà la boca aigua i que no podreu deixar ni per un moment. Una novel·la que us mantindrà en tensió —i en erecció— en concentració permanent. Un autèntic fruit saborós d’una jove promesa que és capaç de complir i donar-ho tot: que fa ràdio arrapada al micròfon, amb una dedicació i amb una llengua viperina, loquaç i alhora juganera. Una locutora que seduirà tant els lectors com les lectores des del primer moment, en aquesta novel·la plena d’humor i d’humanitat, i que ben segur els farà trontollar gairebé tots els principis.

Amor meva

A través de quatre generacions de mares i filles d’una mateixa família, Isabel-Clara Simó narra la història d’una nissaga de dones liberals i coratjoses amb arrels jueves. Des de la besàvia Rut fins a la jove Dèbora, passant per la Regina i la Pat, al llarg de tot un segle les dones de la família Valleriola han hagut de lluitar amb determinació i valentia per fer-se un lloc al món. Les desavinences amb els temps i l’època que els ha tocat viure les han marcat des del mateix naixement, i per mantenir la pròpia identitat i viure lliurement sovint han hagut de rebel·lar-se, amagar els seus orígens i fins i tot la seva vertadera sexualitat. Des de la Barcelona de principis del segle XX fins al París dels anys seixanta o el Londres actual, Amor meva relata un itinerari social i íntim de culpes i perdons. Una novel·la coratjosa i sincera que explora els límits de la identitat i ens descobreix molts dels secrets que oculten les aparences.

Amor i amistat. Les tres germanes

«Amor i amistat» i «Les tres germanes», escrites durant l’adolescència, ens mostren una Jane Austen alternativa i subversiva. L’autora hi narra amb to de paròdia les peripècies d’unes joves que, rebutjant una proposta de matrimoni, es revolten contra les expectatives familiars i les convencions de l’època. En les dues històries, la jove Austen demostra ja la capacitat creadora, plena d’ironia, enginy i talent, que es consolidaria en les seves grans novel·les posteriors. Una obra divertida i sorprenent per redescobrir l’autèntica Jane Austen.

Amor d’idiota

Més que una atípica història d’amor, Amor d’idiota és una narració sobre l’amor. Ambientada a la Barcelona postolímpica, en plena crisi, quan el retorn a la quotidianitat després d’uns mesos de somni es feia més dur, explica la història d’un jove que, a punt de fer trenta-cinc anys, desplaçat, vençut i sense perspectives clares de futur, viu dues circumstàncies que, potser, el forçaran a canviar de vida. D’una banda, la coneixença, amb cinc mesos de retard, de la mort d’un amic i, de l’altre, l’impacte de la trobada amb una dona jove que es dedica a penjar banderoles als fanals de la ciutat. Amor d’idiota comença una gèlida nit de gener de 1993, quan els pèls del pubis de Sharon Stone triomfaven a casa nostra, i s’acaba un divendres de maig del mateix any, poc després del concert de Bruce Springsteen a l’Estadi Olímpic. Com en altres novel·les de l’autor, el teló de fons barceloní no fa sinó emmarcar històries concretes de gent molt concreta: persones de carn i ossos que, enmig de la confusió, intenten aferrar-se a valors segurs, l’amistat, a valors suposats, l’amor o a tots dos alhora. A l’espera de temps millors, la ciutat tan sols pot oferir el que ha ofert d’ençà de fa dos mil anys: recer, aixopluc i una mica, o molta, distracció.

L’amic retrobat

L’arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l’amistat de dos companys d’escola. Un d’ells és jueu, l’altre és membre d’una de les famílies més aristocràtiques de Suàbia. Al llarg d’un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. El jueu deixarà Alemanya per anar-se’n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s’ho, el retrobarà novament.

Ambaixador a la cort del Gran Mogol

Aquesta edició presenta l’obra literària i cartogràfica d’Antoni de Montserrat fins ara desconeguda en el nostre país, acompanyada d’una biografia, set-centes notes i seixanta imatges. El «Mongolicae Legationis Commentarius» descriu els viatges del jesuïta català per Àsia, des de l’Índia fins a Pakistan i Afganistan. Montserrat ens hi descobreix ètnies, tradicions i religions, moltes d’elles descrites per primer cop a Occident. Els tibetans, caixmiris i paixtus del segle XVI són alguns dels pobles que l’autor ens presenta. El seu llibre ens transporta a les serralades més altes del planeta (Himàlaia, Karakoram i Hindu Kush), als rius Indus i Yamuna, i a ciutats que van captivar la imaginació d’Europa com Agra, Delhi, Lahore, Peshwar i Kabul.

Amb la por al cos

Era un somni, i Mildred, que s’havia mort setze anys abans, s’allunyava per la neu, però el petit paquet que un dia deixà un home era ben real, i Lucille començà a preguntar-se com havia acabat la primera muller del seu marit. Pas a pas, amb aquest domini del suspens psicològic que li és propi, Margaret Millar ens mena al bell mig d’un xuclador on es remouen estranyes i obstinades passions, i l’ànsia augmenta a mesura que ens atansem a l’inevitable però inesperat i terrible desenllaç, on una criatura, fràgil com nosaltres, i fins aleshores despietada, exclama: «Tinc por!» Un cop més, l’autora ha aconseguit el prodigi: crear un món real i al·lucinant i fer-nos-hi participar.