22737–22752 di 65579 risultati

Astrofísica per a gent amb presses

El passat, el present i el futur de l’univers en un llibre que ens desxifra les claus del cosmos d’una manera de tot accessible i comprensible. Quina és la naturalesa de l’espai i el temps? Com funciona l’univers? Quin és el nostre lloc a l’univers? Com hi encaixem? Una introducció brillant i directa als conceptes bàsics de l’astrofísica —des dels bits constituents, a les forces i les lleis que ens regeixen, els científics pioners que van donar lloc a la mecànica quàntica, a la teoria de la relativitat o a l’energia darrere la matèria fosca— que ens permet entendre des del Big Bang fins als forats negres, les galàxies, i un llarg etcètera.

Un assumpte de micos

¿Què es podia esperar del Gat Misteri —el GM— que no fos un embolic? Aquesta vegada el cas va de robatoris. I no pas d’un, no, sinó de tota una colla, sempre de joies i diners, i sempre en pisos alts. Però què hi devia fer el GM dalt d’un arbre amb el moneder robat? No és pas gens estrany que el diari el titllés de lladre, quan la seva especialitat és justament d’ajudar la justícia… Ara sí, Hillary i Kelly Ann, que ho teniu difícil. Vejam com s’ho deu fer el lladre per entrar per on entra, si no és volant… Perquè el que queda clar és que, de lladre, n’hi ha un…, i que sap molt bé què vol. I alerta, noies, no fos cas que, empaitant-lo, us tornéssiu a ficar a la gola del llop i les passéssiu magres!

Assortiment d’animals

Serps, gossos, gats, búfals i galls dindi són alguns dels protagonistes de les divertides i sorprenents històries d’Assortiment d’animals, una mirada moderna sobre els mites i les fantasies que connecten el regne dels animals amb el dels humans. Un treballador del zoo que repassa les vides dels seus companys mentre neteja un elefant; girafes que organitzen un simulacre de suïcidi col·lectiu; una jove de l’Àfrica postcolonial fascinada pels micos que viuen en llibertat, i un marit pretensiós que deixa anar la seva fúria sobre un gall són algunes de les històries que omplen les pàgines d’aquest recull de contes. Amb molta imaginació i molta tendresa, Hannah Tinti ens descriu un món misteriós i original on regnen el sentit de l’humor i la humanitat. La seva descripció de relacions peculiars i impulsos irracionals ens traslladen a una dimensió misteriosa que ens obliga a plantejar-nos les nostres esperances, les nostres obsessions i les nostres pors.

Un assassinat, noi

…«Però et diré una cosa, home, i els babaus també la saben. Hi ha un xaval anomenat Salmon que solia viure aquí i que una nit corria per aquella carretera. Retirava tard d’un ball, això feia, i anava disparat com una bala. I darrera seu corria algú altre. Algú que no feia gens de soroll. Li somreia amb les dents serrades i li feia senyals. Salmon veia perfectament bé l’arbre. I els badius del nas se li van omplir d’una olor de xai cremat i va vomitar dues vegades abans de poder aturar la màquina… Coses de la joventut, oi?»

Assassinat al Savoy

A en Martin Beck se li planteja un cas complex i delicat. En Viktor Palmgren és un magnat suec de qui es coneixen molts negocis legals i se n’hi suposen d’altres, més subterranis i de moralitat dubtosa, que li proporcionen grans beneficis. La seva immensa riquesa l’ha convertit en un mite. Un dia, en el decurs d’un sopar a l’hotel Savoy, a Malmö, algú li dispara al cap. Les connotacions polítiques i econòmiques d’aquest crim exigeixen una investigació meticulosa en què el policia ha d’anar amb peus de plom. Ningú és capaç de descriure el criminal i l’anàlisi balística no aclareix res. El policia s’haurà d’enfrontar, a més, a una pregunta per a la qual els mètodes detectivescos no tenen resposta: pot ser just, un crim? En Martin Beck és el cap de la Brigada d’homicidis d’Estocolm, però ara haurà d’anar a ajudar el seu amic, l’inspector en cap Per Månsson , de Malmö, i treballaran junts per resoldre el cas.

Assassinat a la rectoria

El coronel era ben mort. Sense cap mena de dubte. Amb tota la seva llargada, jeia estenallat damunt l’escriptori, en una positura no gens natural. Fent el cor fort m’hi vaig atansar. Estava gelat. El que llavors em preocupà és que poques hores abans jo mateix havia afirmat que si algú assassinava el coronel Protheroe faria un bon servei a la humanitat. I algú ho havia fet…, i en el meu propi despatx!

Assassinat a la casa de nines

Cada cop que l’Amy puja de nit a les golfes, la casa de nines té tots els llums encesos i s’hi senten sorolls a dintre. L’Amy està morta de por, però també està intrigada perquè pensa que les nines li volen dir alguna cosa. Quan descobreix uns fets estranys que va viure la seva família fa temps, la seva curiositat augmenta.

Assassinat a l’Orient Express

Un home apareix mort al seu compartiment durant el trajecte de l’Orient Express. La cambra, bloquejada per dins, semblava infranquejable; tot i això, les punyalades a la víctima evidencien que algun dels passatgers ha comès un assassinat. El detectiu Hercule Poirot es troba davant d’un gran misteri; ningú no ha entrat ni sortit del tren, ja que aquest ha quedat atrapat per una tempesta de neu, circumstància que impedeix també que continuï el recorregut. Tots els passatgers del tren, que en ple hivern viatja gairebé buit, passen a ser sospitosos des que es descobreix el cadàver fins que Poirot, in extremis, aconsegueix salvar els obstacles i desemmascarar el culpable. Una de les obres més conegudes de l’autora britànica Agatha Christie, publicada per primer cop l’any 1934, Assassinat a l’Orient Express és tot un clàssic, el màxim exponent de l’estil de l’autora.

L’assassí és del veïnat

Fellow, el cap de policia de Stockford, Connecticut, i Wilks, el seu sergent, es compenetren molt bé: l’un munta hipòtesis, imagina circumstàncies, suposa fets; l’altre sol escoltar-lo amb una orella incrèdula. Tots dos, però, són infatigables. I bé calia que ho fossin si volien esbrinar de qui era aquell tors de dona, car aquesta vegada no n’hi havia prou amb haver de trobar l’assassí: víctima i victimari eren igualment desconeguts. És a dir, s’ho pensaven, ja que al capdavall el criminal el tenien a l’abast de la mà i, si se’ls hagués acudit de sospitar-ho, de feina no els n’hauria donat cap. Ben cert que aleshores ens hauríem quedat sense aquesta novel·la, i hauria estat una llàstima, perquè és bona de veritat.

Artur Mas: on són els meus diners?

El 23 d’octubre de 2012 els editors de la revista cafèambllet van ser condemnats a pagar un multa de 10.000€ per haver «danyat l’honor» de Josep Maria Via, un assessor del pre- sident Artur Mas. La sentència concloïa que el vídeo sobre l’opacitat al sistema sanitari fet per cafèambllet —titulat «El major robatori de la història de Catalunya »— lesionava el «dret a l’honor» de l’assessor de Mas. La condemna va posar la revista i els seus dos editors —la Marta i l’Albano— prop del tancament i la ruïna econòmica. Quan el veredicte es va fer públic milers de persones arreu del món van reaccionar i es van oferir a ajudar a pagar la multa per evitar el tanca- ment de la revista. Però la Marta i l’Albano tenien uns altres plans: «Fer una col·lecta per pagar la multa és un acte de defensa quan el que cal és passar a l’atac». Així, van propo- sar una col·lecta, no per pagar la multa, sinó per tenir els diners necessaris per editar un llibre on s’expliqués amb tot detall l’escandalós i opac funcionament del sistema sanitari. En només 12 hores centenars de persones van finançar el llibre. Sis mesos després de la condemna, el llibre està acabat. El teniu a les mans. Sis mesos més tard, la major part de les persones que es citaven al vídeo estan imputades i sent in- vestigades per la justícia. A la sortida del judici ho van deixar clar: «Ens poden posar les multes que vulguin, però no callarem. Per cada vídeo que ens facin retirar, en penjarem deu. Explicarem a tothom i amb tots els mitjans al nostre abast tot el que hem descobert». Aquest llibre respon a aquesta convicció. Si el vídeo de 20 minuts que la Marta i l’Alba- no van penjar a Youtube no va agradar gens als responsables sanitaris, les 352 planes d’aquest llibre els faran patir. I el millor de tot: els seus lectors gaudiran moltíssim.

Art demostrativa

Escrita a Montpeller el 1283, constitueix una segona versió de l’Art de 1274. Es presenta acompanyada de les Figures i de l’Alfabet, que fan visibles els components estructurals de l’Art i faciliten el maneig dels mecanismes combinatoris i dels càlculs. L’Art demostrativa presenta dotze figures primeres, que Llull designa amb lletres. Llevat de la Figura Elemental, totes són circulars i porten noms inscrits a la circumferència. Les línies diametrals indiquen les combinacions binàries dels conceptes en qüestió.

L’art de tenir sempre raó

L’art de la discussió és l’art de la guerra: l’únic que compta és la victòria final per molt falsos o equivocats que siguin els nostres arguments. La millor arma de destrucció massiva que tenim per aquesta guerra és el llenguatge. Amb aquest breu tractat, Arthur Schopenhauer ens ofereix, amb ingeni i molta ironia, unes pautes per aconseguir que les nostres idees triomfin malgrat que siguin inconsistents o falses. Són aquestes 38 estratègies que Schopenhauer ens exposa amb erudició i intel·ligència les que conformen les regles d’or d’aquest Art de tenir sempre raó.

Arran del cingle

Publicada per primer cop el 1905, aquesta novel·la de temàtica rural de l’autor d’Els habitants de la lluna fou inclosa a la col·lecció «Biblioteca Catalana» d’Editorial Catalana el 1919 com a volum 5è. L’historiador i crític literari Joan-Lluís Marfany, al seu estudi El món rural a la literatura catalana, comenta: «La literatura del tombant de segle que tracta el tema rural com a motiu literari, en la majoria dels casos, cau en dos estereotips: la de rerefons pessebrístic que representa un món idíl·lic de festes majors i aplecs i els drames rurals. Com a excepció a aquestes dues tendències, alguna novel·la encerta a descriure força bé els costums rurals, però, tot i així no es troba mai en la literatura una representació de la realitat històrica coetània del camp català. Ho exemplifica amb l’anàlisi de les referències històriques d’Arran del cingle, de Josep Morató i amb La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès».

Argelagues

La periodista Gemma Ruiz explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent.

Argelaga florida

Argelaga florida (1921) és el primer volum de contes que publicà el doctor Josep Roig i Raventós. Es tracta d’un conjunt de relats dins del context del ruralisme de principis de segle XX. La seva filiació literària és clarament naturalista, però d’un naturalisme moralista i benpensant, amb un gust per les situacions melodramàtiques que eren el seu principal atractiu.

Arenes movedisses

Arenes movedisses és una emocionant història personal que arrenca amb la malaltia de l’autor i el que el diagnòstic va desencadenar en ell: records distanciats en el temps i no necessàriament consecutius, que Mankell relaciona d’una manera o una altra amb les grans preguntes de l’home: què som?, com ens enfrontem a la mort?, de què tenim por?, quin món deixarem en herència?, en què creiem i per què? Per respondre-les, Mankell recorre a fets del passat: un dia a l’escola, quan era petit; una visita al Museu Britànic; una lectura sobre l’illa de Pasqua; la veritable naturalesa de les arenes movedisses; el poder del gel; la mort d’un nen moçambiquès; les visites a Salamanca, Màntua, Buenos Aires, Malta i les ruïnes d’Hagar Qim, etcètera. D’aquestes incursions en el passat neix un retrat, des de la infantesa i l’adolescència fins a la maduresa, del Mankell de carn i ossos, que examina la vida i, amb ella, qüestions que afecten tota la humanitat.