22721–22736 di 65579 risultati

Banquet de meuques

Daniel Thayne, un jove fotògraf britànic que viatja per Àsia, es troba atrapat a Tokyo: treballa il·legalment en una atrotinada acadèmia de llengües, ha perdut el passaport, i la família de la seva amiga japonesa, Keiko, l’empeny al matrimoni. La seva vida esdevé un malson en plena estació de les pluges: la senyora Chiba, mestressa de l’acadèmia, no li paga mai; un estrany de mirada estràbica se li apareix amb una misteriosa oferta especial; Jake, un australià sense escrúpols, el porta a un rònec bar de putes; Samuel Echtbein, un japonès d’adopció, enlluernat pel país del sol naixent, li fa de molesta i atrotinada llufa de la consciència. Però, per damunt de tot, el clan dels Harada, la família de Keiko, va controlant cada vegada més la seva vida. Enganys, professors d’anglès i prostitutes sense permís de treball, Orient i Occident, plugim, sensibilitat, terratrèmols. Banquet de meuques.

Bandolers, pirates i hugonots a la Catalunya del segle XVI

En aquest llibre de Joan Reglà sobre la història de Catalunya durant els Àustries, tema que no pot ser més interessant ni suggestiu pel lector curiós, es fa un minuciós examen de la política catalana de Felip II, i es dibuixa una visió de conjunt de la vida del Principat en una etapa decisiva en tot l’Occident d’Europa —la caracteritzada per les guerres de religió—. La consideració del país a mitjan segle XVI com a finestra mediterrània europea, d’Espanya i per tant com a punt de contacte entre doctrines i civilitzacions ha fet que l’autor s’hagi plantejat els grans problemes de l’Espanya d’aquest segle, potència hegemònica de l’Europa de llavors, a la llum de les pressions estrangeres a Catalunya. El resultat lògic, com a reacció contra les pressions adversàries, va ésser la impermeabilització ideològica d’Espanya per Felip II. Aquesta problemàtica ha fet que Joan Reglà valorés la veritable projecció europea d’un període ben apassionat de la història de Catalunya, els esdeveniments, del qual, per altra part, foren decisius en l’orientació futura de l’Espanya dels Àustries.

La bandera catalana. Mil anys d’història

L’obra neix amb la voluntat de donar resposta de manera amena i divulgativa a preguntes que de ben segur molts de vosaltres us heu fet alguna vegada: Quin és l’origen de la bandera catalana? És certa la llegenda de Guifré el Pelós? És correcte parlar de les «quatre barres» o n’hem de dir faixes? Siguin faixes o barres, sempre n’hi ha hagut quatre? Quines banderes van onejar durant la Guerra dels Segadors? I en el setge de l’Onze de Setembre? Des de quan podem parlar de bandera nacional? Va ser perseguida durant la dictadura de Primo de Rivera? Com va néixer l’estelada?

Balzac i la petita modista xinesa

El 1971, com molts milions de joves xinesos en aquells anys, dos presumptes intel·lectuals de ciutat són enviats al camp perquè els camperols pobres els «reeduquin». Tenen disset i divuit anys, i el seu destí és un poble perdut al capdamunt d’una muntanya remota. Allà, en efecte, viuran un capítol decisiu en la seva educació; però serà sobretot gràcies a l’amistat de la Petita Modista i, sobretot, gràcies a una maleta plena de llibres prohibits.

Balthazar

Consumat el fracàs de la seva relació amb Justine, Darley, el protagonista, escriu la història de la seva vida a Alexandria. El seu amic Balthazar, metge i ocultista, corregeix alguns dels errors comesos pel narrador, no pas tots. El menyspreu de Balthazar per les relacions entre individus de sexe diferent és causa de la crueltat amb què capgira la visió dels fets exposada per Darley. A propòsit de «Balthazar», el mateix Durrell ha escrit: «Els personatges i les situacions d’aquesta novel·la, la segona d’un grup —un complement, no una continuació de Justine— són totalment imaginaris, com ho és la personalitat del narrador. Tampoc la ciutat podria ésser menys irreal». «La literatura moderna no ens ofereix cap exemple d’unitats, per tant, he girat els ulls cap a la ciència i he mirat de fer una novel·la de quatre pisos la forma de la qual descansa en el principi de la relativitat. Tres parts d’espai per una de temps, la recepta per cuinar un continu. Les quatre novel·les obeeixen aquesta norma». «Les tres primeres parts no s’encadenen, tanmateix, sinó que es despleguen en l’espai (d’aquí ve el terme “complement” i el rebuig de “continuació”). Es barregen, s’entreteixeixen, en una relació purament espacial. El temps ha romàs en suspens. Només la quarta part representa el temps i constitueix realment una continuació…».

Balls populars

Quinze ballets, amb la seva tonada popular, amb la seva reconstitució coreogràfica, fidelment recollida i tramesa i amb la seva corresponent recensió folklòrica, tots ells esplèndidament il·lustrats amb escaients fotografies dels moments més importants de cadascun, són salvats per a sempre de l’oblit i de la indiferència i posats en les mans de tots aquells qui estimen i saben comprendre les danses del poble, del nostre i de tots els pobles que com el nostre tenen les seves danses peculiars, ingènues, típiques i representatives.

Balla, balla, balla

Balla, balla, balla narra les desventures surreals però versemblants d’un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes. El protagonista es veu obligat a tornar al sòrdid hotel Dolphin, on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d’aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l’hotel i l’ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d’estil occidental. Balla, balla, balla és un assalt als sentits, mig novel·la negra mig especulació metafísica, una faula perfecta del nostre temps i que atrapa tant o més que una cançó de rock que trona a tot volum a través de la finestra d’un cotxe esportiu.

La balada del funicular miner

L’Alda arriba com a professora de matemàtiques a la vall de Tamasca, una zona d’alta muntanya on les comunicacions a l’hivern són tan difícils que obliguen l’institut i l’escola a disposar d’un internat per als alumnes dels veïnats d’accés més difícil. Arrossega un enigmàtic passat del qual no vol parlar amb ningú i que li ha deixat com a seqüela una greu coixesa. Allà, a l’ombra del vell funicular miner que domina la vall, haurà d’iniciar una nova vida. Però això no és tot: entre els seus alumnes hi ha la Mei, arribada amb la seva mare des de la ciutat fa poc temps, fascinada amb les històries de licantrops i de qui la vella trementinaire Agneta diu que és néta i besnéta de bruixa. És casualitat que just ara es comenci a parlar d’una misteriosa bèstia sanguinària que ronda la vall a les nits? Qui és el rus enigmàtic que viu al castell del turó? I, sobretot, què és el més horrible que li pot passar a una parella d’adolescents enamorats?

Balada de la presó de Reading

Casat i pare de dos fills, Oscar Wilde era homosexual a la Gran Bretanya victoriana. Els convencionalismes de l’època el portaren a un procés judicial en què ho perdé tot, essent condemnat a 2 anys de treballs forçats a la presó de Reading. La seva estada a la presó acabaria amb la seva vida, però hi escriuria les seves obres mestres: Balada de la presó de Reading i De profundis, una llarga carta al seu ex-amant. En els dos anys de llibertat que li quedaren abans de morir fou incapaç d’escriure res.

Baix continu

Recull de sis relats amb la música com a protagonista. Cabré és un melòman i toca el violí. Aquest amor a la música apareix a moltes de les seves obres, però, per l’autor, també és important que la música sigui present en l’estil. Diu: «El sentit del ritme, el sentit musical que adquireixes com a melòman fa que l’aguditzis també a l’hora d’escriure. En certa manera, la feina d’un compositor i la d’un escriptor són similars. Jo sóc dels qui llegeixen en veu alta, com Flaubert, sobretot quan veus que un fragment no acaba de funcionar, llavors el fas sonar. Trobo molt noble apel·lar a la part acústica de la literatura». Sobre el títol, Baix continu, explica que fa referència a la presència contínua de la música: «En el fons de la vida hi ha la música i per sobre passen moltes altres coses». El fet curiós, que Cabré no sap explicar, és que en tots els contes del llibre música i tragèdia caminin plegades: «Sí, jo també ho he observat, però no tinc una resposta. No sé per què en la vida la música em fa tan feliç i en literatura és font de conflicte, de dolor i de pena».

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Segons l’Allan tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: «Ets un tonto. No, tu ets més tonto. No, tu ho ets més», però tot es pot arreglar amb una ampolla d’aiguardent i ganes de deixar-ho tot enrere i mirar el futur. L’Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrere els mafiosos, la poli i els responsables de la residència, que han perdut L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. A partir d’aquí comença una rocambolesca persecució on l’Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l’ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí. Aquesta aventura esbojarrada s’alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un home normal i corrent, especialista en explosius, apolític i inculte però que no s’ajup davant del poder. ¿Com pot ser que l’Allan sopi amb el futur president Truman? ¿I que conegui Churchill, Mao, Franco, De Gaulle o que, en un moment d’eufòria etílica, ajudi Stalin a fabricar la bomba atòmica?

Aventures amb el meu millor enemic

Quan t’escapes de casa per anar a veure món, perds el tren, passes dues hores tancat dins d’un armari ple de mitjons pudents, has de creuar la ciutat de nit, caus en un sot i et torces el turmell, la darrera cosa que voldries és que t’ajudés a sortir-ne el nen més insuportable de la teva escola. Però el protagonista sobreviu a tot això i ens explica les aventures que passa amb el seu millor enemic.

Ausias Marc

Els versos d’Ausias Marc són una marqueteria literària formidable, però la vida del poeta pot ajudar a entendre el sistema de valors que els sostenen. Fill d’un gran poeta, nebot de dos poetes estimables, Ausias Marc respira l’aire dels versos des del bressol. Dedicà part de la seua vida a les comeses pròpies d’un cavaller: anà a la guerra, s’apassionà pels falcons, administrà un senyoriu, impartí justícia sobre els vassalls musulmans, pledejà pels seus drets i privilegis, es barallà amb altres cavallers. Però el seu nom perdura a través del temps no per la condició nobiliària heretada dels avantpassats, sinó perquè es llançà a l’empresa poètica amb una tenacitat admirable. Des dels seus poemes reflexiona sobre l’amor i la mort i, arrossegat per una biografia íntima i pública sargida de fracassos, fa una lectura amarga del món que li va tocar viure.

Aurora boreal

A Kiruna, una petita ciutat al nord de Suècia submergida en una nit gairebé perpètua, s’ha comès un crim esgarrifós: Victor Strandgård, el fundador de l’església de la Font de la Nostra Fortalesa, ha aparegut mutilat a la seva parròquia. Quan Sanna Strandgård, germana de la víctima, és acusada de l’assassinat, Rebecka Martinsson, una advocada fiscal establerta a Estocolm i amiga de la família, torna a Kiruna, la seva ciutat natal, per fer-li costat. Les circumstàncies, però, l’obligaran a capbussar-se en el cas i, alhora, en el seu propi passat. Al mateix temps, la inspectora de policia Anna-Maria Mella, en un estat molt avançat del seu embaràs, serà l’encarregada d’investigar l’atroç crim que ha commocionat la societat sueca.

Atrapada al mirall

La Laura Bellido és una arquitecta amb estudi propi, un marit atractiu i simpàtic i un fill de sis anys; no té problemes de diners, ni aparentment de cap mena, i sembla una dona feliç. Res no fa pensar que una matinada, després d’un romàntic sopar amb el seu home, la Laura acabarà estimbant-se per les costes del Garraf. Quan la Gina, la seva íntima amiga que viu a l’estranger, rep la notícia de la seva mort, té la sensació que hi ha alguna cosa que no encaixa; aquesta intuïció inicial va prenent cos quan s’intal—la a Barcelona i aprofundeix en la vida, aparentment estable, de la seva amiga. A partir de les converses amb les persones més properes a la Laura, la Gina comença a descabdellar un fil que la portarà a descobrir una reveladora història que feia anys que la seva amiga mantenia amagada. Gemma Lienas, amb l’habilitat narrativa que la caracteritza, construeix un thriller psicològic trepidant i molt ben travat que atrapa el lector des de les primeres pàgines. D’una profunditat commovedora, i plena de detalls molt reveladors sobres les relacions de poder entre les persones, Atrapada al mirall és una novel—la coral que s’endinsa en les complexitats de les contradiccions humanes.

L’atles furtiu

Grans amors i grans odis. Persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. Aquesta és la vida de Jafudà Gresques, un cartògraf mallorquí de l’edat mitjana. Una història d intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor d’aquesta novel·la, que ens transporta als paisatges i a les mentalitats d’un món en procés de profunda transformació.