22561–22576 di 66541 risultati

Llibre d’històries

Raimon Casellas és conegut per ser l’autor d’Els sots feréstecs (1901), obra considerada la primera novel·la modernista i precursora del corrent conegut com a «naturalisme rural». No obstant, fins a la seva mort, va aplegar un conjunt considerable de relats que va recollir en el llibre Les multituds (1906) i també en el present volum, Llibre d’històries (1909).

Llibre d’amic e amat

Ramon Llull ens va deixar, com a porta d’entrada del V llibre del Blanquerna, el Llibre d’amic e amat, una joia de la literatura mística. El Llibre està format per un conjunt de 365 reflexions metafòriques que Blanquerna empra per ensenyar als seus deixebles l’art de la contemplació.

Llibertat per la democràcia

«Qui cregui en la democràcia i vulgui ser coherent, ha d’admetre que cada poble resolgui, ell mateix, per ell mateix, els seus afers; tots els seus afers. Que cap nació no estigui sotmesa ni mediatitzada per cap força externa a ella, ni per cap oligarquia situada al seu si. Que cada poble s’autodetermini; que cada poble pugui resoldre els seus afers per ell mateix, amb total independència. Que la independència nacional, que per als catalans sempre ha anat lligada a les formes de llibertat, de democràcia, de justícia social més progressives, no vol dir estar en contra de cap altra nació, ni significa viure d’esquena a cap altre poble, sinó tractar-se d’igual a igual i coordinar-se d’igual a igual amb les altres nacions lliures». Aquest recull d’articles i parlaments fets entre 1977 i 1983 mostren la vigència del missatge que Fèlix Cucurull va deixar en defensa de la llibertat i la democràcia per uns Països Catalans independents.

Llibertat

La Patty i en Walter Berglund van ser els nous pioners de l’antiga Saint Paul: els burgesos, els pares involucrats, l’avantguarda de la generació del menjar saludable. La Patty era el prototip de veïna ideal, una mare envejable i l’esposa perfecta dels somnis d’en Walter. Juntament amb ell —un advocat ecologista que usa la bicicleta com a mitjà de transport, un home de família de cap a peus—, contribuïa a construir un món millor. Però ara, al nou mil·lenni, els Berglund han esdevingut un misteri. Per què el seu fill adolescent ha marxat a viure amb els veïns del costat, una família republicana i agressiva? Com és que en Walter ha acceptat treballar per a la indústria del carbó? Què hi pinta encara en Richard Katz —exrocker i el millor amic i rival d’en Walter de l’institut— dins del quadre? I, sobretot, què li ha passat a la Patty? Com és que l’estrella brillant de Barrier Street s’ha transformat en “una veïna molt diferent”? Una epopeia sobre l’amor i el matrimoni contemporanis. Llibertat capta d’una manera tragicòmica les temptacions i els límits de la llibertat: l’emoció de les pulsions adolescents, els compromisos traïts a l’edat madura i el pes aclaparador de l’imperi.

La lletra escarlata

Aquesta història està emmarcada en la puritana Nova Anglaterra de principis del segle XVII. La protagonista, Hester Prynne, té un fill al cap de més d’un any de perdre el seu marit en un viatge per mar. Hester es nega a confessar la identitat del pare i la jerarquia puritana la condemna a portar una A, d’adúltera, cosida en tot moment a la roba. Però Roger Chillingworth, el marit de Hester, no ha mort, i s’instal·la d’incògnit a la colònia, amb el propòsit de venjar-se del pare de la criatura.

Lleó l’Africà

Hassan al-Wazzan, fill de Mohamed l’Alamí, dit Lleó l’Africà, va ser capturat el 1518, en tornar d’un pelegrinatge a la Meca, per pirates sicilians, que el van oferir com a obsequi a Lleó X, el gran papa del Renaixement. Ens trobem en el pas del segle XV al XVI, època de la reconquesta de Granada, de la presa del Caire pels otomans i del saqueig de Roma pels soldats de Carles V. A partir d’aquestes dades, Amin Maalouf ha construït l’autobiografia imaginària d’un personatge que, fill d’Orient i d’Occident, fill d’Àfrica i d’Europa, encarna l’home cosmopolita que es guia per la passió de viure i l’instint de felicitat. Lleó l’Africà ha estat considerada una de les millors novel·les històriques de tots els temps.

La llengua catalana i la seva normalització

Pompeu Fabra (1868-1948) fou una figura excepcional no sols per al redreçament del català modern, sinó també per a les lletres catalanes. Com a lingüista —amb una sòlida preparació que superava la dels seus contemporanis— cal destacar la seva intervenció al si de l’Institut d’Estudis Catalans en la promulgació de les Normes ortogràfiques (1913), la redacció de la Gramàtica catalana (1918) i la preparació del Diccionari general de la llengua catalana (1932), que són les fites principals en la normativització de la llengua catalana. Però Fabra no fou solament un científic i un planificador lingüístic —com en diríem ara—, sinó també un brillant escriptor que, com a tal, va viure i comprendre els problemes d’una llengua literària que pogués servir per als diversos estils i nivells lingüístics. Els treballs reunits en el present volum —alguns dels quals fins avui només eren coneguts per uns pocs especialistes— donen una perfecta idea d’aquesta doble dimensió de l’obra fabriana.

Lleial

Una elecció et pot transformar o destruir-te, i sempre tindrà conseqüències. Què pensaries si et diguessin que l’amor i la lleialtat et farien fer coses que mai no hauries imaginat?

Llegendas catalanas

Pilar Maspons i Labrós va ser una escriptora de la Renaixença catalana, amb una gran activitat entre 1865 i 1882. Influïda per les tendències d’aquest moviment, per un romanticisme de caràcter medieval, patriòtic i tradicionalista, va triar el pseudònim de Maria de Bell-lloch per signar les seves obres. Es va donar a conèixer com a poeta i va publicar en nombroses revistes de l’època. Fou també una de les primeres dones folkloristes, que va fer treball de camp i va recollir i transcriure llegendes i narracions etnogràfiques que després va recrear i editar. El present volum inclou trenta-nou narracions: vint-i-una llegendes populars i la resta narracions de creació literària pròpia.

La llegenda del sant bevedor

Andreas Kartak dorm sota un pont del Sena, embolicat amb papers de diari. Un bon dia la seva sort canvia quan un desconegut li dóna dos-cents francs, amb la condició que, quan pugui, els torni, però no pas a ell, sinó a santa Tereseta de Lisieux, a l’església de Santa Maria de Batignolles. El que el desconegut no sap és que Andreas és un home de paraula, i que amb aquest donatiu ha transformat la vida del vagabund: a partir d’ara la missió d’Andreas serà arribar al diumenge següent amb dos-cents francs a la butxaca per tal de poder tornar els diners. Però París és ple de bistrots i de noies boniques que el desvien del seu camí. I una copeta d’absenta, com ell sap prou bé, pot ajudar a veure-ho tot més clar… Miraculosament, la butxaca d’aquest sant bevedor mai no es buida del tot.

La llegenda de Sleepy Hollow

Conta la llegenda que un genet sense cap vagareja pels voltants de Sleepy Hollow i que per on passa conrea mort i foscor. El ressò de les seues cavalcades nocturnes aterreix la població. Excepte Brom Bones, el rival del mestre Ichabod Crane per a conquerir Katrina van Tassel, una rica hereva de la contrada de la qual s’ha enamorat. Crane pretén eixir de la misèria casant-se amb la jove, però el busca-raons de Bones té un aliat extraordinari: l’espectre del Genet sense Cap.

Llegat mortal

La periodista Delaney Wright està a punt de fer el salt a la fama quan li encarreguen cobrir per a les notícies de la televisió el judici d’una dona acusada d’assassinar el seu ric marit, un conegut metge malalt d’Alzheimer. La Delaney hauria d’estar més que satisfeta, però el desig de localitzar la seva mare de naixement la mortifica per dins. Quan uns amics s’ofereixen a ajudar-la a investigar el misteri que envolta el seus orígens, descobreixen un secret que no es veuen amb cor de desvelar…

Llegat

El Genet de Drac cavalca de nou. El llegat arriba a la seva fi, però la llegenda mai no morirà. No fa gaire temps Eragon —Botxí de l’Ombra— Genet de Drac, no era més que un pobre noi pagès, i el seu drac, Saphira, només una pedra blava al bosc. Ara el destí de tota una civilització depèn d’ells. Llargs mesos d’entrenament i combat han propiciat victòries i esperança, però també han ocasionat pèrdues irreparables. I encara tenen al davant la veritable batalla: s’han d’enfrontar amb Galbatorix. Quan ho facin, hauran de ser prou forts per derrotar-lo. I si ells no poden, no ho podrà fer ningú. No hi haurà una segona oportunitat. El genet i el seu drac han arribat més lluny del que ningú hauria pogut somiar. Però podran enderrocar el malvat rei i restablir la justícia a Alagaësia? I si ho aconsegueixen, a quin preu serà?

La llebre amb ulls d’ambre

Més de dues-centes figuretes de fusta i d’ivori, cap d’elles més gran que una capsa de llumins, són l’origen d’aquest fascinant llibre en què Edmund de Waal descriu el viatge que han fet al llarg dels anys. Un viatge ple d’aventures, de guerra, d’amor i de pèrdua, que resumeix, en la història d’una família, la història d’Europa dels segles XIX i XX. Un text evocatiu i de gran bellesa que comença amb una petita llebre d’ulls d’ambre que es barreja amb les monedes dins d’una butxaca, i acaba, com tot autèntic viatge, amb el descobriment d’un mateix.

Llbre de meravelles

A més d’una crònica de la València de la postguerra, el Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés es pot llegir també com una guia del passat i present de la ciutat, de la seua història i del seu espai físic.

La llarga nit de dissabte

Quan va començar aquella jornada inacabable? Potser fou, allà als aiguamolls, de bon matí, quan sentí els trets. O bé més tard, quan una veu no del tot desconeguda li engaltà per telèfon una rastellera de coses odioses. Segurament s’inicià de debò quan Frances, la seva dona, tornà a casa després de deu dies de gresca a Nova Orleans. O potser tant se valia? El cas és que tot plegat l’abocà a la nit del dissabte més llarga de la seva vida. Un autèntic malson. I li anava la pell, perquè tenia al damunt una acusació d’assassinat. Però no estava sol, algú l’ajudava. Una dona, és clar. Una dona bonica, llesta i intel·ligent que hi posava el coll, en això d’ajudar-lo. Com no podia sortir-se’n?