22561–22576 di 65579 risultati

Conflictes

A Conflictes un ordinador quàntic obre possibilitats infinites. Realitats alternatives, futurs hipotètics i una trama de novel·la d’acció, però al fons, com explica l’autor a la introducció que ha escrit expressament per a l’edició catalana, el motiu de reflexió és «la naturalesa de la cognició conscient», la nostra consciència d’ésser. Podrà un ordinador a arribar a «tenir una sensació de jo unificat, la certesa que jo sóc jo?» I, quin és el mecanisme que ens dóna aquesta certesa a nosaltres mateixos?

Confidència africana

Arran de la visita d’un pupil al sanatori de Font Romeu, el narrador entra en contacte amb la família d’un jove que acaba de morir, aquesta família regenta una de les llibreries més importants d’una ciutat del Nord d’Àfrica (Orà, Alger, Tunísia, qualsevol pot ser). Passat un temps, el narrador viatja a aquesta ciutat al Nord d’Àfrica i visita la llibreria.

Confessions de Fèlix Krull, lladre i farsant

Confessions de Fèlix Krull, lladre i farsant, en acurada traducció de Jordi Llovet, va ser l’última novel·la publicada per l’autor (1954), per bé que Thomas Mann va treballar-hi a partir de l’any 1910. Escrita com a paròdia de les novel·les de formació de la tradició alemanya, i també seguint els models de la novel·la picaresca europea, Fèlix Krull narra la vida d’un home amb pocs escrúpols, però d’una simpatia i un gran atractiu personal. Krull, el personatge més «autobiogràfic» de Thomas Mann, recorre les diverses etapes de la vida amb el propòsit de convertir la pròpia biografia en una «obra d’art». En nom d’aquesta concepció estètica de la vida, les seves trampes, els robatoris que comet i les seves impostures sempre queden excusades, fins al punt de convertir-se, paradoxalment, en una actitud de moralitat indiscutible. En aquesta obra, sens dubte la més amena de l’autor, Mann va desplegar el bo i millor del seu estil, del seu humor i de la seva intel·ligència narrativa.

Una confabulació d’imbècils

El protagonista d’aquesta novel·la és un dels personatges més memorables de la literatura nord-americana: l’Ignatius J. Reilly –un còctel d’Oliver Hardy delirant, Quixot adipós i Tomàs d’Aquino pervers–, que amb trenta anys encara viu amb la seva estrafolària mare mentre escriu una denúncia demolidora contra el segle XX, tan mancat de «teologia i geometria» com de «gust i decència»; un al·legat trastornat contra una societat trastornada. A causa d’una inesperada necessitat de diners, es veu catapultat «al mig del desori de l’existència contemporània» i embarcat en feines d’allò més absurdes. Els personatges secundaris són tan exòtics (i neuròtics) com els d’una pel·lícula dels germans Marx: la Darlene, la ballarina d’estriptis que prepara un número amb una cacatua; en Jones, el primmirat porter negre del Night of Joy, regentat per la rapaç Lana Lee, que complementa els seus ingressos com a model de fotos porno; l’agent Mancuso, el policia més incompetent de Nova Orleans; la Myrna Minkoff, la catastròfica estudiant contestatària; la senyoreta Trixie, l’octogenària enfurida perquè no la jubilen…

Un Coney Island de la ment

Publicada originalment el 1958 i traduïda a tot el món, Un Coney Island de la ment és l’obra més famosa del mestre de la literatura beat Lawrence Ferlinghetti, i en l’opinió dels crítics, una de les obres més importants de poesia del segle XX. Irreverent, psicodèlic, llibertari, Ferlinghetti reflecteix el món que l’envolta vist amb la mirada crítica del desencant, sobretot la política i la societat del seu país. El “somni americà” s’ensorra entre els seus versos, en els que mostra els errors i horrors que veu, alhora que anhela un món diferent a la desagradable realitat que l’envolta.

Conclusions preliminars

La casa està en ordre i, tot i que hi ha un petit indici de violència (unes gotes de sang just al costat del cos), l’examen mèdic conclou que la dona ha mort d’un atac al cor. Sembla, doncs, que no hi ha res més a investigar. Malgrat les rotundes conclusions preliminars, el comissari no pot evitar un estrany i persistent pressentiment que el porta a conversar amb alguns familiars i amics de la dona. Els dubtes, però, no s’esvaeixen, sinó que atien la curiositat del comissari per intentar trobar la veritat i treure’n l’entrellat. Es tracta d’una mort natural o d’un assassinat?

Concert en sol major

Un nen misteriós apareix al Portal de l’Àngel de Barcelona, just al xamfrà on toca un vell violinista de carrer. Durant les hores següents s’estableix entre tots dos un intens diàleg, i neix una estranya amistat. Fins al moment de la veritat, l’instant en el qual la música mostra qui és en realitat l’aparegut, i aleshores…

Començaments de medicina

Començaments de medicina presenta l’encaix entre els principis de la disciplina corresponent, formulada per la tradició (els «antics principis»), i els principis derivats de les Arts de Ramon Llull, de manera que el metge es trobi en l’exercici de la medicina amb una perspectiva teòrica que l’ha de permetre d’inserir el nucli racional de les seves activitats en el quadre general del coneixement.

Com un miratge

La presència de Salut, una noia de ciutat que estiueja a Queralbs, un poblet dels Pirineus, desencadena en el protagonista uns sentiments fins aleshores desconeguts. El profund desengany final suposa un pas endavant cap a la seva maduresa. Aquell estiu, a Queralbs, tot va ser diferent, va ser com un miratge…

Com parlar bé en públic

Els grans oradors tenen un món de tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes que tothom pot aprendre. Descobreix quins són els seus secrets i fes que les teves intervencions públiques, lluny de ser un mal tràngol, es converteixin en ocasions excel·lents per a comunicar i persuadir. En aquest llibre hi aprendràs: trucs per a superar el pànic de quedar-se en blanc, recursos per a preparar bé el discurs, idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l’auditori, entre moltes altres estratègies de persuasió.

Una columna de foc

La saga d’Els pilars de la Terra i Un món sense fi, que ha captivat milions de lectors, continua ara amb aquesta magnífica i apassionant nova novel·la de Ken Follett. L’any 1558 els conflictes religiosos que sacsegen Kingsbridge s’han convertit en un obstacle insuperable per a l’amor entre en Ned Willard i la Margery Fitzgerald. Quan Elisabet I arriba al tron d’Anglaterra, tot Europa se li gira en contra i la jove reina decideix crear el primer servei secret amb la missió que l’adverteixi de qualsevol intriga o invasió. Al llarg de mig segle turbulent, en Ned lluitarà per estar amb la Margery mentre lidera el reduït i entregat grup de valerosos agents secrets, que s’acabaran convertint en el fonament del poder de la reina… i en la matèria d’un captivador thriller històric d’espionatge. En Una columna de foc, Ken Follett torna a demostrar que és el gran mestre de la narrativa d’acció i suspens i ens transporta, aquest cop, al segle XVI amb una magnífica història d’amor que té el rerefons amenaçador de les guerres de religió.

Color de sang

L’home es deia Radan (cosa ben secundària), i sabia què volia: per això l’havien pagat (cosa essencial). Però Nichols ja s’havia posat en camisa d’onze vares i tenia el paquet en lloc segur. Ara que la noia havia mort (i no precisament de mort natural), es pensava que era seu. També ella va apropiar-se’l quan morí Teece, i aquest tampoc no l’havia aconseguit legalment (detall que no l’amoïnava gens). De fet, els diners ja començaven a passar per massa mans i tothom se’n sortia amb els peus per davant. Situació ben enutjosa fins i tot per un home tossut com Nichols, el qual, pel restant, tenia la sort d’estar casat amb una dona ben capaç de prendre una decisió. Més que res perquè la por se la menjava, naturalment…

Colom. 500 anys enganyats

Des dels Estats Units d’Amèrica, Charles J. Merrill, professor de la universitat de Mount Saint Mary, ha estudiat durant divuit anys tota la informació i les teories existents sobre els orígens de Cristòfol Colom. Per tant, les seves conclusions, publicades a l’estat de Washington el 2008 amb el títol Colom of Catalonia: Origins of Cristopher Colombus revealed, no són fruit de l’apassionament propi de qui vol «llaurar cap a casa». Amb aquest llibre, Merrill demostra amb rigor que el descobridor d’Amèrica era un català que mantenia una antiga enemistat vers la família dels Reis Catòlics, i per això els monarques van ocultar la catalanitat de Colom i van fomentar la idea que era italià. La mentida va guanyar credibilitat perquè es va anar repetint de forma autoritzada fins que es va convertir en un dogma històric. Però, com diu l’autor: «Fins a cert punt, és possible que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany. Devien tenir-hi les seves raons. Però no hi ha cap motiu perquè nosaltres hi estiguem d’acord.»

Collita roja

N’hi havia que en referir-se a Personville l’anomenaven Poinsonville (la ciutat del verí), i tres colles de gàngsters, una policia venuda i un cacic justificaven sobradament el motiu. El vell vivia al llit i els altres morien pels carrers. Potser una cosa compensava l’altra. Fos com fos, els agents de la Companyia Continental de Detectius de San Francisco no tenien gaires manies i posseïen la recepta que cal per a netejar una ciutat. No del tot, però: el cacic podria tornar a embrutar-la. És clar que ho hauria de fer amb altra gent, perquè els morts no són afeccionats a les batusses i els de la Continental es mostren generosos. En acabar l’acció, pot comptar-se per unitats, però no d’homes: de carretades. Cal deduir que a Poinsonville, perdó, Personville, el cementiri era gran.

La col·laboradora

Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués “detectiu privat” o “forense”. Tothom exclama “Ah, sí?” amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d’autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d’un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d’un polític. No, no. Fer això, d’alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d’algun escriptor jove d’aquests amb patilles i cara de desolació (d’aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d’una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes.

Codi genètic

Una jove científica que investiga un fàrmac per tractar l’Alzheimer assisteix a l’arribada del seu nou superior, un fitxatge estel·lar que canviarà el rumb de la seva recerca. El magnetisme entre el nou director i la investigadora i la diferent manera d’entendre la professió, produirà tensions que s’estendran a tot el centre.