22529–22544 di 65289 risultati

Adéu a la Universitat

Aquest llibre narra les experiències viscudes per l’autor al llarg d’una vida universitària de quaranta-tres anys, començada com a estudiant el 1965 i acabada com a catedràtic, d’una manera prematura, l’any 2008: un pla de prejubilació pensat per les autoritats de la Universitat de Barcelona va determinar l’autor a acollir-s’hi, cosa que potser no hauria fet si les circumstàncies de la vida acadèmica que s’expliquen al llibre no l’haguessin convidat a prendre aquesta decisió. Durant tots aquests anys l’autor ha viscut experiències i moments d’una gran bellesa, de profit i de molta dignitat, però també n’ha viscut d’altres que cauen de ple en el malestar i en la consternació, si no en l’horror. L’autor intentarà que totes i cada una de les situacions narrades vagin acompanyades d’una reflexió ara pedagògica, adés política, també moral, per tal de fer aquest llibre útil a les generacions presents d’estudiants, professors i directors de l’ensenyament secundari i de les universitats de Catalunya i de tot Espanya, i també a les generacions d’estudiants d’Humanitats –que l’autor ja comença a plànyer– que vindran. El títol del llibre fa referència a dues coses: l’adéu de l’autor a la universitat com a catedràtic en actiu, i allò que s’afanya a qualificar com el final, potser no definitiu, de la puixança o el crèdit de les Humanitats en el si de les nostres universitats i societats.

Adéu a Berlín

Adéu a Berlín és una de les obres més emblemàtiques del segle XX. Ambientada en el bulliciós Berlín dels anys trenta, l’autor ens narra amb especial gràcia i agudesa les vicissituds d’uns personatges que viuen —indefensos i a la deriva— a la recerca d’una impossible felicitat. Entre ells sobresurt la figura de Sally Bowles, una dona tan atractiva com perillosa, al voltant de la qual es fan i desfan tot d’històries que mantenen el lector expectant fins al final. Però Adéu a Berlín és també la crònica d’una ciutat i d’uns temps en què tots els valors iniciaven un frenètic procés de capgirament, amb la naixent eclosió del nazisme. Considerada unànimement com la millor obra de Christopher Isherwood, fou traslladada al cinema amb el títol de Cabaret.

Adéu

Els protagonistes d’Adéu tenen contacte amb la mort abans o després del moment que es relata. Sovint, vius i morts es barregen en els escenaris quotidians que els acullen i, sense abandonar mai la realitat, els espais adopten la simbologia de cels, inferns o llimbs, i els personatges les actituds d’àngels, dimonis i màrtirs. Amb un estil directe, fresc i cosmopolita, l’autor fantasieja sobre punts inversemblants que tenen l’estructura d’un somni: artistes que confonen art i vida, terroristes que atempten contra ells mateixos, o les darreres hores de la humanitat. Tampoc no abandona les carreteres, ni els clubs, ni les cases, per travessar la subtil frontera que separa el viure del morir. Aquest recull de contes va merèixer el Premi Mercè Rodoreda 2001.

Ada o l’ardor

Ada —que presentem en traducció catalana de Jordi Arbonès— és una «novel·la màgica» en què els protagonistes reconquereixen el paradís de les seves experiències amoroses i eròtiques. L’obra presenta gran diversitat de procediments estilístics amb la finalitat d’infondre el batec de tot allò que es viu en la seva ficció. I viure, en el cas d’Ada, vol dir plenitud i lluminositat, benaurança i llibertat.

Acte de violència

«És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar tota una ciutat. Els carrers es buiden. La paràlisi s’estén. Gairebé ningú no va a treballar. El transport, les botigues i les fàbriques cessen les activitats. Un alçament col·lectiu sembla possible sense vessament de sang. Narrada amb la força i l’astúcia d’una de les veus cabdals de la literatura catalana del segle XX, Acte de violència ens situa davant d’un poderós interrogant: què passaria si suméssim forces en una vaga col·lectiva i indefinida? La resposta és un dels llibres més representatius i celebrats de Manuel de Pedrolo. Una novel·la en què aquest aspirant a utopies ens parla de resistència i opressió, de solidaritat i violència, d’implicació i indiferència. Un autèntic clàssic escrit en ple franquisme, guanyador de la primera edició del premi Prudenci Bertrana i censurat fins a la mort del dictador. Però que continua sent d’una esfereïdora actualitat.

Acqua alta

Una arqueòloga, Brett Lynch, rep una brutal pallissa, un director de museu, dottor Semenzato, és assassinat. Dos fets separats que el comissari relaciona i el porten a investigar els assumptes que s’amaguen darrera de dues vides ben diferents, però que han estat en contacte amb motiu de la celebració d’una exposició a Venècia. La investigació policial porta al comissari a endinsar-se de ple en la corrupció de l’alta societat, en els col·leccionistes privats d’obres d’art, en les pressions del poder per esclarir el cas protegint el les persones i el seu nom… En definitiva, un bon cas per a Guido Brunetti.

Acció de Gràcies

Frank Bascombe. Cinquanta-cinc anys. Exnovel·lista i excronista esportiu. Professió actual: agent immobiliari. Dos matrimonis i un divorci. La novel·la arrenca a la tardor de l’any 2000, una setmana abans de la festivitat d’Acció de Gràcies. En poc temps, en Frank ha hagut d’assimilar la separació de la seva segona dona, que l’ha abandonat pel seu primer marit, a qui donava per mort, i s’ha hagut de sotmetre a un tractament de iode radioactiu per vèncer un càncer de pròstata. Ara es recupera i acaba d’entrar en una fase de pragmatisme optimista que ell anomena Període Permanent. Mentre recorre l’estat de Nova Jersey, sol o acompanyat pel seu soci, en Bascombe observa el paisatge canviant de centres comercials i solars per construir, reflexiona sobre els costums i les excentricitats dels seus compatriotes i aplega forces per afrontar el dinar familiar imminent d’Acció de Gràcies.

Abolim la banca

«Escric en aquestes pàgines per fer públic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré». Dia 17 de setembre de 2008. Crisi, un diari peculiar, inundava les ciutats i els pobles catalans. El titular preguntava al lector: «Creus que els bancs et roben?». L’activista, Enric Duran, revelava en aquesta publicació com havia expropiat 39 entitats bancàries per reivindicar una nova forma de desobedìència civil a l’altura dels temps que corren. Coincidint amb la seva tornada a l’activitat pública, després de 6 mesos en parador desconegut, l’Enric ens explica amb aquest llibre el com i el perquè de la seva acció i suggereix alternatives al sistema actual. «Quan el finançament al consum i l’especulació són dominants a la nostra societat, què millor que «robar» als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?».

Abans-d’ahir

Amb Abans-d’ahir, Rafael Tasis ha escrit la novel·la d’una època precisa (1901) de la societat barcelonina, bo i pintant una classe social determinada, la menestralia benestant, enmig de la transformació de la ciutat i de l’aparició de les lluites polítiques i socials. Rafael Tasis, que té un concepte «moralista» de la novel·la, evoca uns costums i unes psicologies que ha sabut pintar amb traça i agudesa, no exemptes d’una tendra poesia. Els seus personatges prenen en les pàgines d’Abans d’ahir un fort relleu i una profunda humanitat.

Abans de la batalla

En Martí i l’Anna s’han de casar però sonen campanes de guerra a Toledo, els comtes han de portar soldats per lluitar contra els sarraïns, i en Martí, que viu a casa d’una família al servei del comte d’Empúries hi haurà d’anar. El noi, fill d’un trobador, no ha sabut mai on és la seva mare i amaga a tothom la raó per la qual va marxar de Tolosa i va arribar a Catalunya.

Aaaaaahhh… Dotze contes eròtics

Aaaaaahhh… aplega dotze contes amb un tema comú, el sexe, escrits per dotze germans que feia molts anys que no es veien i que aquest any, finalment, van aconseguir de muntar una reunió familiar. Un llibre que us farà tornar vermells o vermelles o us posarà calentes o calents. Us ensenyarà noves tècniques. Us farà enveja. Us farà riure i, sobretot, us farà esperar l’aparició d’un nou llibre dels Miranda.

A trenc d’alba

«No tinguis por», li vaig dir. «Som com una sola persona». Tot d’una em va aclaparar la realitat de les meves paraules. Aquell moment era tan perfecte, tan autèntic. No deixava lloc al dubte. Em va envoltar amb els braços, em va estrènyer contra ell i fins a l’última de les meves terminacions nervioses va prendre vida pròpia. «Per sempre», va concloure… Així va començar la història d’amor més addictiva de tots els temps.

A terra les muralles!

En els primers mesos de 1842, Ferdinand de Lesseps arriba a Barcelona amb el càrrec de cònsol de França i coincideix amb Ildefons Cerdà, que hi ha tornat després d’uns anys a Madrid. La ciutat bull d’indignació contra el govern del general Espartero, que decreta quintes i impostos, manté l’estat de setge i negocia tractats que perjudiquen la indústria local. Amuntegats dins dunes muralles vetustes amb només cinc portals, asfixiats per la falta d’espai i l’esclavitud de les fàbriques, els ciutadans demanen la caiguda dels murs de pedra, de la Ciutadella i també del règim polític. A les tertúlies dels cafès es condemna la injustícia social, es proclama la igualtat dels homes i es discuteix com hauria de ser la nova ciutat fora muralles. Una baralla al portal de l’Àngel encén una nova revolta popular, que expulsa l’exèrcit espanyol fora de la ciutat i provoca la fugida de les classes benestants. Barcelona es dirigeix cap al desastre, sota l’amenaça dun bombardeig des del castell de Montjuïc, que Ferdinand de Lesseps tracta desesperadament d’evitat.

A sang freda

Història d’un crim monstruós convertit en obra d’art gràcies a l’ofici i a la sensibilitat del narrador, aquesta «novel·la de no-ficció» descriu, amb tant de detall que és a la ratlla de la morbositat —però sense ultrapassar-la mai—, la vida de dos psicòpates des de la seva infantesa fins a l’acompliment de la pena a què són condemnats. Truman Capote va dedicar sis anys seguits de treballs i investigacions a A sang freda, que es traslladaria aviat al cinema i li donaria notorietat mundial. Després d’aquesta novel·la, Capote es veuria incapaç d’acabar cap altre llibre.

A repèl

Refinament, deliqüescència, perversió, crueltat, equívocs, sofisticació…, tots aquests són elements que serveixen per atiar les passions sensuals i racionals de l’aristocràtic Jean Floressas des Esseintes, protagonista d’aquesta veritable bíblia del decadentisme. Huysmans, efectivament, fa d’en Des Esseintes el personatge que rebutja el món sòrdid del materialisme i de la vulgaritat per tancar-se en una exquisida torre d’ivori, sensual, neuròtica, depravada. A repèl explora el llenguatge des colors, de les músiques, dels sabors, de les flors exòtiques, dels somnis aterridors, dels perfums, de l’ambigüitat eròtica, del cinisme, del desig d’absolut…, en la mesura en què tots aquests elements permeten convertir la vida del seu personatge en una obra d’art viva. Una obra d’art tan atractiva com repel·lent. Barbey d’Aurevilly va dir: «Després d’escriure aquest llibre, al seu autor, sols li resta escollir entre tirar-se un tret o llançar-se als peus de la creu».

A prop de les estrelles de l’NBA

Tot allò que sempre has volgut saber sobre el món apassionant de l’NBA. A l’inici dels anys vuitanta, la informació televisada sobre el bàsquet professional americà ens arribava amb comptagotes. Un dia, però, un bon comunicador anomenat Jordi Robirosa ens va començar a parlar d’aquest món epustuflant des de Televisió de Catalunya. A partir d’aleshores, els noms de Magic Johnson, Michael Jordan o Larry Bird, els Celtics, els Lakers o els Bulls van passar a alimentar, d’una manera espectacular, la basquetmania catalana. Després de vint anys de recórrer els pavellons dels Estats Units empunyant el micròfon, Robirosa ens revela en aquest llibre les dèries, les heroïcitats i els detalls més sorprenents de jugadors, entrenadors, periodistes i fans famosos de la lliga de bàsquet més cèlebre del món, amb el seu habitual estil sorneguer, desimbolt i entusiasta.