22513–22528 di 65579 risultati

La dansa de la gavina

Com en una dansa macabra, des del porxo de la casa de Marinella el comissari Montalbano contempla l’aleteig desesperat d’una gavina moribunda. Està a punt de marxar de vacances amb la Lívia. Només ha de passar per comissaria per deixar-ho tot en ordre i acomiadar-se del seu equip. Però, un cop allà, no hi troba en Fazio, el més puntual i fidel dels seus homes. No ha tornat a casa i el mòbil està en silenci: el temor no triga a convertir-se en alarma. Trasbalsat per aquesta absència inexplicable, l’infatigable comissari comença una cursa contra rellotge per mirar de reconstruir les passes de l’inspector, que ha estat vist a prop del moll. Tenia una cita amb un antic company d’escola. Un altre testimoni el situa, més tard, enmig dels camps, en una zona plena de pous secs, probablement un cementiri de la màfia. I aleshores un cadàver emergeix de les profunditats…

Dansa amb dracs

A l’est, la Daenerys, la darrera esciona de la Casa Targaryen, els dracs de la qual han assolit una monstruosa maduresa, governa com a reina d’una ciutat erigida sobre la pols i la mort, assetjada pels enemics. Ara que s’ha descobert el seu parador, són molts els que han sortit a l’encalç de la Daenerys i els seus dracs. Entre ells, el nan, en Tyrion Lannister, que ha aconseguit fugir de Port Reial amb preu al seu cap, erròniament condemnat a mort per l’assassinat del seu nebot, el rei Joffrey, encara que no abans de matar el seu odiat pare, Lord Tywin. Al nord s’alça el gran Mur de gel i pedra —una estructura tan forta com aquells qui la vetllen. El fill bastard de l’Eddard Stark, en Jon Neu, ha estat elegit 998è Lord Comandant de la Guàrdia de la Nit. Ara bé, té enemics tant a la Guàrdia com a l’altra banda del Mur, on els exèrcits esvalotats estan congragant-se per a un atac. A totes bandes revifen dolorosos conflictes, representats per una tria de bandolers i sacerdots, soldats i mudapells, nobles i esclaus. Els corrents del destí els duran inevitablement a la dansa més memorable de totes.

La dama del llac

Potser no tenia res d’estrany que Crystal Kingsley decidís de fer-se fonedissa: sempre li havia agradat de viure la seva vida, era bonica i tenia diners. En canvi, resultava ben curiós que el doctor Almore no pogués tolerar que un cotxe aparqués sota la seva finestra. És clar que entre una cosa i l’altra no semblava haver-hi cap relació, però vivim en un món de coincidències i Philip Marlowe, l’extraordinari detectiu de Raymond Chandler, ho sap. Per això les explora, i en més d’un sentit, car l’home pertany a l’escola dura i, quan decideix posar les cartes sobre la taula, les hi posa totes —i totes són bones. Però com que no és un joc de solitari, sempre hi ha algú que perd. La camisa i la vida.

La daga

La història comença al nostre món. Will Parry, fill de John Parry, un famós explorador desaparegut, assassina un home en defensa pròpia que entra a casa seva d’amagat i després de deixar a la seva mare malalta amb una veïna, fuig i decideix anar a buscar el seu pare. Will troba una finestra que el porta a una ciutat deserta, Cittàgazze (en italià Ciutat de les garses), on troba la Lyra i el Pantalàimon. A la ciutat només hi queden nens, ja que tots els adults han fugit per uns Espectres que s’alimenten de les seves ànimes humanes. Dos nens anomenats Angela i Paolo, li parlen de La Torre degli Angeli on hi queda un alquimista, Giacomo Paradisi, l’últim del grup que va crear una daga amb poder per vèncer als Espectres. La Lyra i en Will hi van i es troben al germà d’Angelica, Tullio, que ha robat la daga. En la lluita per recuperar la daga, Will perd el dit anular i el dit petit de la mà esquerra, que Giacomo considera un senyal profètic de què ell ha de ser el nou propietari de la daga i després d’ensenyar-li a obrir forats dimensionals amb ella, li entrega. Tullio mor per culpa dels espectres i un grapat de nens, juntament amb els germans de Tullio ataquen a en Will i la Lyra, però llavors, les bruixes del clan de Serafina Pekkala arriben a la ciutat i els rescaten. En un altre món, Lord Asriel està armant un exèrcit d’homes i àngels per lluitar contra l’Autoritat (una figura opressiva de Déu). En el món de la Lyra, Will troba al seu pare, John Parry, que mor davant dels seus ulls, assassinat per una bruixa a qui no havia correspost el seu amor. La Lyra és capturada per la seva mare, la senyora Coulter, que ha descobert una profecia segons la qual la seva filla està destinada a ser la nova Eva. Tement per la vida de la seva filla decideix amagar-la, ja que l’Església la vol veure morta. Dos àngels, Balthamos i Baruch, troben a Will i el volen portar amb la daga davant de Lord Asriel, però ell se’n va a buscar la Lyra.

D’ofici, perdiguer

Tothom troba la mar de normal que aquell any, per Carnestoltes, les castanyeres en lloc de castanyes venguin unes misterioses boles blanques. Bé, tothom tothom… no, perquè la Núria està força intrigada. I quan coneix l’Ovidi, un detectiu de debò, encara s’interessa més pel tema. La llàstima és que els pares no la deixen sortir després de sopar, i ella se les ha d’enginyar com pot per ajudar l’Ovidi a investigar el cas.

La cuynera catalana

La cuynera catalana no és tan sols un llibre de receptes. Té una voluntat didàctica i descriu hàbits higiènics, protocols a taula, conservació d’aliments i, fins i tot, economia domèstica. Les mesures de volum de líquid en aquest llibre es fan amb porrons, una antiga mesura de capacitat. Al quart llibre defineix el públic al qual va dirigit el manual, que està fet amb «un método clar y sensill, proporcionat á la capacitat é intelligencia dels ignorants». Destinat originalment a un públic femení, perquè a mitjan segle XIX, era la cuina un espai exclusiu de les dones. Publicat en català, perquè segons l’autor, arribaria millorar a la interlocutora directa: «Habem redactat en nostre idioma català, á fi de ferlo de un us general, y acomodat à la capacitat de tothom». Una de les característiques diferencials de l’obra és la presència, fins ara inèdita en escrits coetanis, d’introduccions teòriques sobre hàbits higiènics, preparacions de les peces, ingredients emprats, protocol a taula i conservació. Una informació complementària que supera el mer receptari i que tenia tot el sentit per la voluntat didàctica i, sobretot, el sentit comú d’una cuina on encara es cuinava amb llenya. L’estructura del llibre també és prou exemplificadora de quins eren els hàbits alimentaris de mitjan segle XIX, sobretot per a les classes populars.

Curial e Güelfa

Curial e Guelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en catalá. Fou el 1876 quan Manuel Milá i Fontanals parlá per primera vegada d’ aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468. L’ any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930-33) i per Ramon Miquel i Planas i Alfons Par (1932). L’ última edició, que corregeix algunes errades de transcripció i que s’ acompanya d’ un estudi sobre la seua autoria (indicant que la hipòtesi més versemblant és que fos valenciá) és d’ Antoni Ferrando per Éditions Anacharsis (2007). El 2011, Quaderns Crema editá una edició crítica i comentada de Lola Badia i Jaume Torró. La novel·la está dividida en tres llibres. El primer narra com Curial, protegit i educat pel Marquès de Montferrat, s’ inicia en el món de l’ aventura cavalleresca empès per la germana del Marquès, Guelfa (vídua de quinze anys) que fa que l’ acompanye una donzella seua: Festa. El segon llibre, molt més rápid que l’ anterior grácies a la diversitat d’ aventures, l’ agilitat dels torneigs, l’ elegáncia i brillantor de les festes, i a la insistència de Laquesis, iniciada en el llibre primer, per tal d’ aconseguir l’ amor de l’ heroi, té com a punts centrals el torneig de Melú convocat pel rei de França i l’ arribada a París. Al llarg de l’ últim llibre, l’ autor ens descriu el viatge de Curial al pròxim Orient, el somni que té al Parnás, el llarg captiveri a Tunis durant el qual la donzella Camar se suïcida per ell i el retorn a Montferrat, on troba una Guelfa més esquiva que mai. Després de nombroses cavalleries contra els turcs, obté el perdó de Guelfa i s’ hi casa.

Cul de sac

T’has passejat mai pel barri de la Ribera a les dues de la matinada? Has entrat alguna vegada en un bar heavy ple de fum? Has anat amb moto a tota velocitat pels carrers de la ciutat? T’has enamorat mai d’una noia del teu curs? Si has fet alguna d’aquestes coses, segur que en Ramon et resultarà familiar. Però ell s’ha endinsat en un món molt perillós, massa.

Cuina mediterrània catalana

Amb un especial interès en donar a conèixer la tan apreciada gastronomia catalana, l’autora d’aquest llibre mostra una selecció de les seves receptes més típiques i exquisides: Faves a la catalana, fricandó, allioli, fideuà, panellets, esqueixada de bacallà… Aquestes receptes, amb ingredients senzills i explicades molt detalladament, són les que habitualment es preparen en el seu propi entorn familiar pel que, gràcies a la seva experiència i seguint les seves instruccions, pots tenir la seguretat que les vas a poder realitzar sense cap tipus de problema, per sorprendre a la teva família i als teus amics.

Cuentos

Recull d’històries populars. En paraules de l’autor: «Fa estona que jo estava pensant en sa falta que feya dins Mallorca, y sobre tot dins ses fogañes de ses cases de la pagesía, un ó més llibrets escrits en mallorquí populá qu’ajudás à n’els missatges y conradós à passa ses llargues hores de ses vetlades de s’hivèrn, sense perjuy de la Corona y des sopá, al mateix temps que los devertís y donás bons conseys y qualque mica d’instrucció. Desitjós d’omplí aquest buyd, me vaitx resoldre à escriure alguns cuentos; trèts, la major part de ells, de fets succehits y tradicionalment conservats dins ses mateixes llars de la pagesía.»

Crueltat

La Gwendolin, de 17 anys, ha viscut a tot el món i parla molts idiomes perquè el seu pare és diplomàtic, o això creu ella. Ara viu a Nova York i el seu pare treballa a la seu de les Nacions Unides. Però un dia ell desapareix i la Gwendolin descobreix que en realitat era un agent de la CIA i que uns gàngsters l’han raptat. El seu pare li ha deixat un missatge encriptat i ella decideix anar a buscar-lo a París, seguint-li la pista. Allà és entrenada durament per una agent del Mossad que la converteix en una espia despietada i disposada fins i tot a matar…

Cròniques de la veritat oculta

Cròniques de la veritat oculta és un recull de narracions breus absolutament rodones que representà, per al públic de la postguerra, el descobriment d’un narrador extraordinari. El lector se sent enganxat des de la primera història per la màgia amb què Calders vesteix l’existència quotidiana. L’humor i la fantasia pròpies del millor contista català assoleixen en aquest volum una dimensió gegantina. Tots els contes estan amanits amb grans dosis d’imaginació i ironia. El fat, els objectes i els animals prenen identitat pròpia. L’imprevist és l’element clau que plana sobre aquestes magistrals obres d’enginy per on transiten un lloro de Cadaqués exiliat a la cort birmana, un arbre que s’entesta a créixer al menjador, un pobre home que, en tornar a casa, descobreix aterrit que el destí li ha jugat una mala passada o un carrer estret que només conté façanes al cor de Budapest. Cròniques de la veritat oculta és un recull que s’insereix en la millor tradició de la literatura fantàstica universal que representen autors com Poe, Pirandello o Kafka, des d’una òptica personal vitalista i lúdica. Els seus contes són trets precisos contra la línia de flotació de la realitat que converteixen la lectura d’aquest volum en un exercici divertit i torbador alhora.

Crònica dels Càtars

Amb la croada contra els càtars, el papa Innocenci III destrueix, per una banda, una església independent que comença a arrelar amb força a Occitània. Per l’altra, barra el pas, per sempre més, a la creixent expansió catalana cap al nord occità. Exèrcits mercenaris, en missió de guerra santa contra els heretges, arrasaran el Llenguadoc i, després del genocidi de poblacions senceres, conqueriran —en nom de França— el ric país occità on floria la societat més culta i desenvolupada d’Europa. La intervenció del rei Pere el Catòlic, en defensa dels interessos de Catalunya-Aragó i dels seus vassalls occitans, i el seu enfrontament amb la geopolítica de Roma i París representen una cruïlla determinant en el curs de la història medieval d’Europa. La tragèdia occitana i els fascinants personatges que la van protagonitzar faran inevitable, però, que el temps vagi amarant de llegenda una crònica històrica que, amb la batalla de Muret i el setge de Montsegur, omplirà un dels capítols més suggeridors de la mitologia d’Occident.

Crit

Recull de 33 poemes socials i reivindicatius, escrits en la seva majoria a la presó Model de Barcelona el 1977.

Cristall enverinat

Durant un dia lluminós a Venècia, el comissari Brunetti i el seu assistent es desplacen a la qüestura per rescatar el seu amic Marco Ribetti, que ha estat arrestat mentre participava en una manifestació ecologista. Malgrat aconseguir que l’alliberin, tots tres hauran de fer front a la fúria descomunal del sogre del detingut, Giovanni De Cal, propietari d’una fàbrica de vidre de Murano. Pocs dies després, el vigilant nocturn de la fàbrica apareix mort, i sembla que el cas podria estar relacionat amb certa informació que comprometia el seu cap. La filla de De Cal també tem el seu pare i està amoïnada per la seguretat del seu marit, tant, que decideix demanar ajuda a en Brunetti. A partir d’un senyal que va deixar el vigilant en un exemplar de l’Infern de Dante, el comissari s’endinsarà en els obscurs i inquietants canals d’una Venècia que té poc a veure amb la desenfadada ciutat turística.

Crims.cat

Ja fa temps que es vessa molta sang. Sang a dojo. Massa anys com per prendre-s’ho a la lleugera. A hores d’ara, la novel·la negra en català travessa un excel·lent moment de forma i continua cometent crims sense aturar-se: cadàvers, autòpsies, forenses, detectius, policies, mossos d’esquadra, periodistes, criminals, assassins, presos, lladres, fatxendes, pinxos, flàvies, tots ells ocupen ja l’escena del crim en català. Si no us ho creieu passeu pàgina i comenceu a llegir Crims.cat. En aquesta antologia trobareu a disset sospitosos habituals del gènere negre en català que es confirmen com un heterogeni grup que cal tenir en compte quan parlem d’aquest tipus de narrativa. Disset contes de tota mena i amb totes les variants però amb un element comú: el gust pel gènere negre i criminal.