22449–22464 di 66541 risultati

Mil cretins

Mil cretins és una obra que reuneix dinou contes de l’escriptor barceloní Quim Monzó. Està estructurada en dues parts, amb relats més llargs a la primera i més breus a la segona. La primera n’aplega set: El senyor Beneset, L’amor és etern, Dissabte, Dos somnis, Miro per la finestra, La lloança i L’arribada de la primavera. La segona n’inclou dotze: La sang del mes que ve, Trenta línies, Un tall, Una nit, Una altra nit, Enllà de la nafra, Per molts anys, Qualsevol temps passat, La plenitud de l’estiu, El noi i la dona, La forquilla i Xiatsu. Va ser publicada l’any 2007 a l’editorial Quaderns Crema. El 2008 va guanyar el Premi Maria Àngels Anglada. Ha estat traduïda a diferents llengües, com l’anglesa, l’alemanya, la francesa, la italiana i l’espanyola. Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.

Mig rei

En Iarvi, el fill petit del rei, va néixer amb una malformació en una mà que fa que tothom, fins i tot el seu pare, el considerés «mig home». Per això, en lloc de formar-se per esdevenir un guerrer, com la resta dels homes de la seva estrip, s’ha dedicat a estudiar per convertir-se en un dels clergues del regne. Però la vigília de l’última prova per ingressar en aquest ordre de savis, en Iarvi rep la notícia que el seu pare i el seu germà han estat assassinats. Ell és el nou rei. Després d’una terrible traïció ordida pels seus éssers estimats, en Iarvi es trobarà de sobte tot sol en un món governat per la força física i els cors freds. Incapaç de dur una armadura o d’aixecar una destral, haurà d’afilar i aguditzar la seva intel·ligència. Però una estranya germandat d’ànimes perdudes s’aplega al seu voltant i ell descobrirà que aquests companys inesperats poden ajudar-lo a convertir-se en l’home que li agradaria ser.

Mig món

L’Espina Bathu és una de les poques noies de Gettland que ha rebut el do de la mare Guerra. Desesperada por venjar la mort del seu pare, viu per la lluita, però després d’un tràgic accident en el quadrat d’entrenament, l’instructor la titlla d’assassina i esdevé una proscrita. Escapolint-se del destí, la jove queda atrapada en una conspiració quan s’embarca en la nau del pare Iarvi, un clergue molt astut. Juntament amb la resta de la tripulació, l’Espina solcarà mig món buscant aliats per lluitar contra el despietat Alt Rei, i aprendrà lliçons duríssimes a còpia d’enganys i de sang. En aquest viatge l’acompanya el jove Brand, un guerrer que odia matar. Tot i que en una societat tan bèl·lica com aquesta se’l considera un fracassat, el periple pel mar Trencat li oferirà una oportunitat inesperada de redimir-se als ulls de tothom.

Micmac

Tots els esdeveniments i personatges d’aquesta novel·la són verídics, excepte aquells que provenen de la imaginació dels autors. En tot cas, la Gwenhaël va ser trobada morta en el seu cotxe. Estranyes i angoixoses circumstàncies transformen un investigador científic i un escriptor de novel·les policíaques de carn i ossos en personatges de ficció a la recerca d’una veritat obstinadament amagada… en un joc de cartes. I on s’evoca, no solament l’atmosfera de treball d’un laboratori de física de París o les dèries d’alguns lletraferits, sinó també la pluja de Mallorca amb breus escales a El Kroup, Eindhoven, Kyoto i Barcelona.

Michael Kohlhaas

Michael Kohlhaas és un novel·la curta inspirada en la vida d’un personatge real del segle XVI, Hans Kohlhase. La ficció creada per Heinrich von Kleist potencia tots els elements literaris de la realitat per crear una obra dramàtica envoltada per una aura de romanticisme. La història comença quan Michael Kohlhaas es dirigeix a la fira de Dresden per vendre els seus cavalls. De sobte és interceptat en un pont que controla el senyor feudal Wenzel von Tronka i li exigeixen una alta penyora per poder passar. Von Tronka s’acaba apropiant injustament de dos dels seus cavalls i quan Kohlhaas busca suport en les lleis i la justícia, les institucions no hi fan res. A partir d’aquí els fets s’acceleren en una dinàmica de violència que portarà el protagonista a prendre decisions irreversibles per poder recuperar el que és seu.

La meva família i altres animals

Convertida ja en un clàssic universal, La meva família i altres animals narra les peripècies d’una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l’assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú. Entre la fauna de l’illa que estudia l’autor, aleshores un jove aprenent de científic, hi trobarem els excèntrics i originals membres de la seva família, en un relat intel·ligent, ple de sentit de l’humor i d’una particular tendresa. Segons Lawrence Durrell, el cèlebre escriptor del Quartet d’Alexandria, el seu germà Gerald va enriquir la literatura universal amb un llibre veritablement còmic, una «obra mestra d’humor, alegria i poesia».

La metgessa de Barcelona

Nadal de 1562. La metgessa Lluna Aymerich i la seva filla Eulàlia esperen il·lusionades la imminent tornada del pare. En un racó brut i fosc, però, el noble Hug de Montcada és assassinat per uns mercenaris que volen arrabassar-li el Llibre de les Essències, un compendi de coneixements màgics i naturals escrit pels homes i les dones més savis de la humanitat. En mig d’un món d’homes, la valenta metgessa, mentre lluita per salvar la seva filla i guarir els malalts de l’epidèmia de pesta, emprèn una intricada cursa per Barcelona, la ciutat de les tres catedrals o del laberint subterrani. I gràcies als antics secrets que guarden les pedres, descobreix el camí per protegir el Llibre. Tal com va fer a Les bruixes d’Arnes, David Martí ens capbussa en un món proper ple d’encant i saviesa. Un món en el qual fantasia i realitat donen la mà a una dona decidida i coratjosa.

Un metge rural

La col·lecció de relats breus Un metge rural va ser una de les poques obres que Franz Kafka va donar a la impremta, i, en conseqüència, una de les que al final de la seva vida va excloure del feliçment incomplert encàrrec de destrucció a què va sentenciar la major part del seu treball. Es compon de catorze peces breus, entre les quals hi ha el relat que dóna nom al conjunt. Totes elles s’emmarquen en una atmosfera onírica, i, al seu indubtable valor literari, se suma el fet que presenten sintetitzats els temes sobre els quals es construeix la resta de la narrativa kafkiana: la difusa frontera entre allò humà i allò animal, l’empresa impossible, la confrontació entre l’individu i el poder o la frustrada relació entre pare i fill que tant va influir en la seva vida.

Metello

Metello Salani és un home. Amb els seus companys formen un grup. I aquest llibre n’és la història. No és una història brillant, no pertany a la Gran Història, la de les Croades, la de les Grans Guerres. Metello ens presenta la vida d’aquest home i d’aquest grup en tota la senzillesa, en tota la humil grandiositat. Perquè totes les vides tenen, al costat de les nimietats quotidianes, alguna cosa a veure amb l’evolució històrica del nostre món. Metello ens dóna fe d’una lluita sense armaments espectaculars, sense uniformes gloriosos: la que realitzen cada dia els homes i les dones anònims del carrer. Modesta lluita en la qual podem participar tots nosaltres i que, potser sense que ens n’adonem, està canviant constantment l’aspecte del món.

La metamorfosi

La metamorfosi narra la història de Gregor Samsa, un viatjant de comerç que un matí es desperta, a la casa paterna, transformat en un insecte monstruós. Més enllà d’aquesta espantosa metamorfosi, el text de Kafka ha esdevingut un dels títols fonamentals per entendre la soledat i l’aïllament que l’autor sempre va necessitar per escriure. En darrer terme, el laberint misteriós per on es perdia Kafka potser és el mateix laberint de l’home modern; això explicaria la vigència de la seva obra. Kafka és considerat un mestre en l’art d’iniciar un text i en aquesta frase primera condensa una imatge pura, per bé que tèrbola, que regirà la narració que teniu a les mans en cada un dels seus incidents, circumstàncies o detalls. La insòlita transformació de Gregor Samsa constitueix un relat emblemàtic de la nostra època, majestuós en la seva simplicitat, i dur i descarnat en el retrat de l’alienació i de la intempèrie a què es troba llançat l’individu en societat. Aquesta història és protagonitzada per uns insectes que s’allotjaran, lector, en el teu imaginari, i que respiraran en el teu record amb uns pessigolleigs i uns xiulets tan contorbadors que mai més no els podràs oblidar.

La mesura del món

Al juny de 1792 dues berlines surten de les Tulleries, una cap a Dunkerque, l’altra cap a Barcelona. Les ocupen, respectivament, Pierre Méchain i Jean-Baptiste Delambre, astrònoms als quals l’Assemblea Nacional ha assignat la tasca de mesurar el meridià entre aquestes ciutats amb vista a obtenir, «per a tots els temps, per a tots els homes», una mesura universal, el metre. L’expedició esdevindrà una veritable aventura: als riscos físics implícits en la missió, que inclou l’ascens als cims més elevats i inhòspits, s’afegeix tota mena de sospites i incomprensions: n’hi ha que els prenen per espies a sou del rei francès, d’altres els consideren xarlatans. El preu que la Història cobra a la Ciència és molt alt —el Comitè de Salut Pública destitueix Delambre, Méchain és empresonat—, però tots dos científics perseveren en la missió…

Més ràpid que l’ull

En aquest recull de contes, Bradbury presenta, amb una habilitat digna dels millors mags, vint-i-una històries de tots colors, de la quotidianitat més mundana a la fantasia més torbadora. Són unes pàgines plenes de personatges sorprenents: hi ha l’home que crea simfonies amb el cant dels ocells, la parella d’ancians que competeixen en un peculiar joc assassí, els fantasmes de Laurel i Hardy, el rei de les pistes de ball o un matrimoni que —renovat molècula per molècula al cap de nou anys— decideix tornar-se a casar.

Més enllà del límit i altres contes

Els quatre contes inclosos en aquest recull sorprendran més d’un lector per la varietat de la seva temàtica i per la seva riquesa estilística. Aquest Kipling ens porta una història d’engany a A la casa de Suddhoo, una d’amor i violència interracial a Més enllà del límit, un final inevitable d’un fumador d’opi a El Portal de les Cent Afliccions i un final inesperat a La història de Muhammad Din.

Un mes amb Montalbano

El comissari Salvo Montalbano viu i treballa a Vigata, la població siciliana on tenen lloc la major part de les seves investigacions. Acompanyem el comissari durant trenta dies de feina i al llarg d’una trentena de casos. El mostrari de delictes és ben divers (suïcidis, estafes, vendettas…) i a vegades Montalbano arriba massa tard. La casuística és àmplia: són delictes d’amor, d’interessos mafiosos, d’ambició i d’exaltació; delictes comesos per joves i grans, homes i dones, gentils i maleducats, lascius i moralistes, cultes i ignorants. A totes aquestes aberracions s’hi contraposa la humanitat de Montalbano i el seu personalíssim estil, la seva moral fatalista i les virtuts que sempre l’acompanyen: la intel·ligència, la ironia, la pietat. En poc temps, el comissari Salvo Montalbano s’ha convertit a Itàlia en un fenomen popular, entranyable com els detectius Carvalho o Maigret, un personatge tan viu com una persona del carrer.

Merda d’infància

«El nostre verb “recordar” conté la paraula cor. Ve del baix llatí “recordare”, que es compon del prefix “re” (de nou) i un element, “cordare”, format sobre el nom “cor”, “cordis” (cor). Antigament es creia que era al cor on residia la memòria (…). La meva no va ser una infància de merda. Però sí que és cert que a la meva infància i joventut hi va haver merda. Sóc lector de biografies i he escrit un fragment de la meva. Records personals viscuts i sentits. Res d’important malgrat el que em va semblar en el seu moment… Aquí només hi ha vida, amor, treball i mort. El de sempre. El que és normal…».

La meravellosa medecina d’en Jordi

Moltes velles són amables i s’ho passen molt bé menjant pastissos de crema. L’àvia d’en Jordi, no: sempre està rondinant i queixant-se, i renya constantment el seu nét, i té els costums gastronòmics més fastigosos del món. Li agraden les erugues, i els llimacs amb col, i les tisoretes amb api. És tan horrible i tan antipàtica que en Jordi decideix actuar. I, així, prepara una medecina meravellosa, una mena de poció màgica que produeix uns resultats fantàstics en l’àvia i en tots els animals que la proven.