22433–22448 di 66061 risultati

Germans del sud

L’any 1213, les tropes catalanes van obtenir una victòria aclaparadora a la batalla de Muret i aquest fet va marcar decisivament el seu destí. En poc temps Catalunya es va convertir en un dels grans imperis de l’Europa occidental i amb mà de ferro va imposar la seva hegemonia en els territoris veïns. Ara, però, vuit-cents anys després, els temps de pau i prosperitat comencen a esvair-se sota l’ombra d’una revolta incipient a Mossaràbia, un petit poble que, tip dels abusos, reclama la independència de Catalunya. El vell Màrius Gal·lè i el seu deixeble, l’agent Bernat de Tallaferro, són els encarregats de dirigir i mobilitzar les forces civils, polítiques i militars, i d’activar la xarxa de la diplomàcia internacional per mirar de sufocar la revolta. Amb la novel·la Germans del sud, Hèctor Bofill capgira els termes de la història i ens ofereix una epopeia amb molt d’humor que arrossega el lector per un huracà de lluites de poder i de passions viscerals. La narració d’un conflicte que pot evocar un món fruit d’una imaginació literària desbordant o de la realitat profunda que vivim en el present.

La germandat del raïm

La Maria Molise ja n’ha tingut prou. L’adulteri és un pecat que, als seus setanta-quatre anys, ja no li pensa deixar passar al seu home, el vell Nick. Vol el divorci. Els estralls d’aquesta nova crisi porten en Nick de pet a la comissaria, i al seu fill Henry a agafar un avió des de Los Angeles per plantar-se a San Elmo, el poble de mala mort d’on havia marxat tants anys enrere. Havia fugit del poble, però també del seu pare, el centre hostil d’un univers fet de gestualitats italianes, ampolles buides, faldilles i un inacabable catàleg de menyspreus cap a les ambicions dels seus quatre fills. A mesura que es rendeix a l’incommensurable talent culinari de la seva mare, en Henry passa comptes amb el passat de la seva família i accepta a despit ajudar el seu pare a construir un absurd fumador de pedra muntanya amunt. El pare i el seus camarades de la germandat del raïm —uns adolescents salvatges que superen els setanta anys— l’esperen a la furgoneta. Acabarà sent un més del grup? Veritat, simplicitat, emoció, família i duresa. Segons Kiko Amat, aquests són els ingredients primordials de la cuina de John Fante que fan dels seus llibres unes peces úniques, memorables. Afegim-hi també el batec d’amor i la recerca del perdó, així com l’ús magistral de la ironia i la potència del sarcasme. La germandat del raïm referma les bondats inqüestionables d’aquesta recepta.

George. El perfum dels cedres

L’autor escriu una carta a Aurore-Lucile Dupin, escriptora coneguda amb el pseudònim de George Sand, al cementiri de Nohant —on reposen les seves restes mortals—, demanant-li aclariments sobre aspectes foscos de la seva vida i de la seva estança a Mallorca al novembre de 1839 amb el compositor Frédéric Chopin. La resposta epistolar d’Aurore ens basteix un retrat magistral d’aquesta escriptora i de l’època que li va tocar viure, quan les dones no tenien cap mena de dret en un societat regentada pels homes. Aurore no va dubtar a lluitar contra aquesta situació i es converteix en George, un home per accedir a llocs en què com a dona no pot i poder opinar sobre una societat plena de prejudicis morals i injustícies socials.

Gent tòxica

A la nostra vida quotidiana no podem evitar trobar-nos amb persones problemàtiques. Caps autoritaris i desqualificadors, veïns queixosos, companys de feina o d’estudi envejosos, parents que sempre ens culpen de tot, homes i dones arrogants, irascibles o mentiders… Totes aquestes persones «tòxiques» ens produeixen malestar, però n’hi ha que poden arruïnar-nos la vida, destruir els nostres somnis o allunyar-nos dels nostres objectius. Com podem reconèixer la gent «tòxica»? Com podem protegir-nos-en i posar-li límits? Bernardo Stamateas respon a aquestes preguntes amb claredat i convicció. Els seus consells ens ajudaran a fer més saludables i positives les nostres relacions personals. Ens ajudaran, en definitiva, a ser molt més feliços.

Gent que tu coneixes

Gent que tu coneixes fa un retrat realista i quotidià de persones pròximes encarades a decisions fonamentals. L’escriptora sol partir de personatges i situacions pròxims, que interpel·len el lector d’una manera molt directa i li ofereixen una nova mirada sobre ell mateix i sobre l’entorn més immediat. En vides quotidianes hi nien grans passions, i Madame Bovary podria ser una companya de feina o la veïna del quart. En un to irònic, tendre, cruel o humorístic, els relats de Cuartiella aconsegueixen sempre, sense grans efectismes, una intensitat i claredat impactants. En aquests contes, l’engany, la casualitat, l’error, la compassió, la venjança i, en definitiva, la vida arriben al lector en tota la seva riquesa. La realitat sempre sorprèn.

Gent letal

Thriller protagonitzat per Donovan Creed, un carismàtic ex-agent de la CIA i assassí a temps parcial. De fet, tot el món es rendeix al geni d’un heroi que arriba per quedar-se. A Gent letal, primera entrega de la sèrie, Donovan Creed es veu immers en una lluita d’interessos contra un conegut mafiós, però mentrestant acaba convocant a un peculiar elenc de personatges, inclosos un gegant i uns nans disposats a conquerir el món.

Gènesi

L’Ànax viu en una societat sota el règim de la República Platònica, que des del 2051 està completament aïllada de la resta del món, amenaçat per armes biològiques. Ha arribat l’hora que l’Ànax presenti la seva tesi a la comissió de l’Acadèmia, la institució més elitista i més poderosa. Les cinc hores que dura l’examen seran determinants per al seu futur i revelaran que no és possible un món millor sense un pecat original. Emocionant faula especulativa, thriller filosòfic i meditació humanista, Gènesi atrapa el lector des de les primeres línies i el condueix, amb una lògica contundent i un ritme de progressiva intensitat, fins a un desenllaç impactant. Ambientada a la segona meitat del segle XXI, recorre als pensadors grecs en una estimulant reflexió sobre la fragilitat de la civilització occidental.

Gaudeamus Igitur

En el dibuix de l’escena, el detectiu està darrera la taula esperant alguna feina menor. Pensa en una escena eròtica. De tant en tant mira la secretària que treballa amb l’ordinador. Arriba un cas i és un cas vulgar: la senyora rica busca l’amant del marit infidel. Tanmateix, l’inici de pel·lícula dolenta del Gaudeamus igitur no és altra cosa que un parany de l’autor per a jugar més lliurement amb els tòpics que pretesament utilitza. Ni el cas, ni la senyora, ni el detectiu ni el marit i l’amant, ni la secretària ni el mateix ordinador no són gens vulgars en aquest llibre desvergonyit, a estones delicat, a estones obertament pornogràfic. Original en la història, compromès en l’estil i divertit en les situacions, allò que potser sorprèn més del primer llibre d’aquest jove escriptor és la maduresa i la capacitat de narrar les escenes més picants i més fortes. El final, tan sorprenent com tota la narració, afegeix encant a un text tan divertit com pervers, tan literari com volgudament popular.

La gatera

Una història intensa i commovedora sobre una noia jove que decideix refer la seva vida després d’un incident traumàtic. Instal·lada en un antic pis senyorial que acaba d’heretar, la Raquel es comença a relacionar amb els seus nous veïns, alhora que reinicia una nova vida a la ciutat. Al llarg d’un any —d’agost a agost— les amistats amb el Ricard, company de la universitat, i l’Arnau, el nét de la veïna del cinquè, així com la construcció d’una peculiar gatera que comunicarà el pis de la Raquel amb el del seu veí, aniran omplint el dolorós buit del seu passat amb noves esperances i una nova mirada al futur. La gatera és una novel·la escrita des del llindar: un forat obert en una paret que connecta dos món sense intersecció aparent. La realitat i la ficció, la vida i la mort, la masculinitat i la feminitat es troben en la línia en què l’autora, els personatges, i qui sap si el lector, s’emmirallen. Una novel·la curta farcida de sensibilitat i de petites dosis de poesia. Una història que, després d’haver-la llegit, difícilment s’oblida.

Gamiani

Aquesta obra ha estat considerada com a obra d’un pornògraf talentós, admirada com a obra mestra la la literatura eròtica. Fins i tot es va dir en el seu temps que sobrepassa la monstruositat del Marquès de Sade en paroxisme eròtic. Alfred de Musset aconsegueix en Gamiani la unió d’erotisme i destrucció. La forta sensualitat de l’obra té molt a veure amb els poemes eròtics d’Alfred de Musset i incita al lector a passar la pàgina amb avidesa, buscant una nova perversió sexual, major encara que les anteriors.

Galveston

Alt, fort, amb barba i cabells llargs, barret d’ala ampla i botes de cowboy, el texà Roy Cady fa molts anys que exerceix de sicari a Nova Orleans. En Roy és un home tranquil, comprensiu, capaç de trobar la part filosòfica de les coses, tot i que quan cal també sap ser implacable. La seva vida, però, canvia radicalment el dia que li diagnostiquen un càncer. De sobte, la realitat adquireix una nova dimensió. Com que sospita que el seu cap, el gran extorsionador Stan Ptitko, es vol desempallegar d’ell, en Roy s’allibera de tot el que el lligava i emprèn una fugida frenètica cap a un horitzó desconegut, on troba per atzar una jove desemparada que li oferirà, potser, l’ocasió de donar un sentit nou a la seva existència. Nic Pizzolatto, creador de la sèrie «True Detective», debuta de manera brillant com a novel·lista amb un relat alhora sòrdid i poètic, violent i líric, salvatge i commovedor. Galveston suposa un pas endavant que trenca els motlles del gènere amb una història trepidant ambientada en paisatges desolats i protagonitzada per personatges que fugen, malgrat que saben que estan condemnats; antiherois que ho han perdut absolutament tot excepte la dignitat. Senzillament, una novel·la magistral que transcendeix el gènere policíac.

Galeries subterrànies

Un poeta desconcertat perquè se li marceixen els versos, la solitud d’un monstre urbà, una casa envaïda pels insectes o el sàtir mitològic que s’encarna en el present són algunes de les circumstàncies insòlites que Albert Roca presenta en aquest llibre (premi Mercè Rodoreda 1998). Divuit contes que mostren detalls i aspectes de la veritat oculta, i que penetren els fonaments d’una realitat que és un laberint amb revolts perillosos on no és difícil extraviar-se.

La galeria de les estàtues

A l’ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba, un matí de novembre de 1957, el jove estudiant mequinensà Dalmau Campells i l’inspector Melquíades Serrador es creuen amb un motorista que porta notícies que influiran decisivament en les seves vides… Amb la por, la misèria i les carències de la postguerra de fons, aquest és el punt d’arrencada de La galeria de les estàtues, novel·la que, publicada per primera vegada el 1992, va confirmar Jesús Moncada com un dels més sòlids escriptors contemporanis.

Fuster, una declinació personal

Aquest volum recull alguns dels treballs esparsos de Josep Iborra sobre el pensament i l’obra de Joan Fuster, i sobre el seu perfil personal i humà. Analitza l’assaig fusterià i alguns dels seus aforismes, i també la relació entre Fuster i Montaigne, Valéry o Pascal, entre d’altres. Inclou ressenyes i articles sobre la publicació de la correspondència de Fuster amb escriptors i intel·lectuals catalans de renom, i descriu el context en què va escriure la seua obra. Finalment, també assenyala la influència de Fuster en la literatura catalana, especialment al País Valencià. Josep Iborra, des de la seua experiència com a estudiós i amic de l’escriptor de Sueca, ens ofereix amb aquest conjunt de textos, alguns dels quals són inèdits, una excepcional anàlisi que amplia i completa els estudis precedents de l’obra fusteriana.

La Fundació

L’home s’ha dispersat pels planetes de la galàxia. La capital de l’Imperi és Trantor, centre de totes les intrigues i símbol de la corrupció imperial. Un psicohistoriador, Hari Seldon, preveu, gràcies a la seva ciència fundada en l’estudi matemàtic dels fets històrics, l’esfondrament de l’Imperi i el retorn a la barbàrie per diversos mil·lennis… Aquesta novel·la inicia la Trilogia de les Fundacions, una obra mestra en el seu gènere, que l’any 1966 obtenia el Premi Hugo extraordinari a la millor sèrie de ciència-ficció de tots els temps.

Fundació i Imperi

L’Imperi Galàctic s’esfondrava. Estès per milions de mons, de punta a punta de la doble espiral de la Via Làctia, el Primer Imperi vivia una irreversible decadència. Fins que un home en va ser realment conscient: Hari Seldon, que va desenvolupar fins al límit del geni creatiu la ciència de la psicohistòria. Una ciència que feia del rebot de la bola de billar una equació aplicable a la massa d’habitants de l’Imperi. Hari Seldon posa així els fonaments que faran possible l’inici de la fi de la decadència i la fundació d’un Segon Imperi més fort i permanent. Segona part de l’exitosa Trilogia de les Fundacions d’Asimov.