22385–22400 di 66541 risultati

La nit porpra

Acabat el primer curs de Periodisme, en Gus comença unes pràctiques a la secció de viatges d’un diari. La seva cap, l’antipatia personificada, es dedica a fer-li encàrrecs avorridíssims, mentre ell somia que l’enviïn a fer un reportatge a qualsevol dels llocs de ficció on sol quedar-se penjat amb la imaginació: l’Atlàntida, les Terres de Gog i Magog, Xauxa, Sildàvia, Bordúria, Celèstia, Terabithia, Magrathea… O Pausa da Longa, l’illa d’un vell conte infantil on es diu que la gent viu feliç de debò. Amb l’ajut d’en Pol, el seu company de pis, i de les oportunitats d’or que li ofereix l’estada al diari, en Gus intentarà investigar si és possible travessar la frontera entre la realitat i la ficció i si és cert tot el que es diu de Pausa da Longa… «WELCOME TO PAUSA DA LONGA! Pausa da Longa, un lloc per ser feliç definitivament»

La nit dels peixos

La nit dels peixos, un recull de quaranta-sis poemes de Francesc Garriga, va rebre el 2004 l’Englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona.

La nit de Vàlia

La jove russa Vàlia i el marine nord-americà Bill mantenen una relació amorosa que el 1945, amb la fi de la guerra, s’estronca sobtadament. Bill desapareix sense donar cap explicació i, més endavant, Vàlia és acusada d’espionatge per les autoritats soviètiques. Separada de la mare i de la filla de dos anys, Vàlia busca forces en l’amistat amb altres preses i en la pràctica del teatre per suportar tants anys al gulag. Quan finalment recupera la llibertat, toparà amb una filla que amb prou feines coneix, i amb Bill, ara un científic reconegut als Estats Units. La nit de Vàlia és la història dramàtica i esperançada d’un gran amor enfrontat a les adversitats de la Història. Monika Zgustova va conèixer l’autèntica Vàlia, fa pocs anys, en un pis als afores de Moscou.

Nit de Reis

Nit de Reis és la comèdia dels errors. És més agra que dolça, perquè els desitjos es projecten en la persona equivocada i, tot i així, els personatges insisteixen a topar una i altra volta contra el mateix mur de l’equivocació, l’aparença i el malentès. Viola es disfressa d’home —vés a saber per què—, passa a dir-se Cesari i entra al servei del Duc d’Orsino, de qui s’enamora perdudament; però el Duc d’Orsino (que no es fixa en Cesari perquè és un home) està enamorat perdudament d’Olívia, però Olívia ha perdut pare i germà tant recentment que no vol saber-ne res, de l’amor. Fins que es troba amb Cesari, i es deixa emportar per la passió d’un amor a primera vista. Però Cesari, en realitat, està enamorat d’Orsino. A casa d’Olívia hi viu l’Oncle Tobies, que enganya el seu amic Andreu fent-li creure que podrà aconseguir l’amor d’Olívia. El majordom d’Olívia, Malvolí, que té un excés d’amor propi, també és enganyat a la vegada per Maria, la serventa, l’Oncle Tobies, i l’idiota Andreu: fan creure a Malvolí que la senyora Olívia l’estima. Per si l’embolic era poc, Sebastià, el bessó d’Olívia, també arriba a Il·líria: un mariner del vaixell, Antoni, l’ha salvat del naufragi i li ha donat tots els seus diners. Evidentment ho ha fet perquè l’estima. Però Sebastià és una còpia exacta de Cesari, i resulta que Olívia els confon, i es casa amb Sebastià, creient que era Cesari, que en realitat no és més que una dona disfressada d’home… Sempre he imaginat que Il·líria és una illa, un correlat del que podria perfectament ser el nostre món, i que ens serveix per observar detalladament els comportaments —caòtics i sense lògica, la majoria de les vegades— dels seus habitants. O el que és el mateix: poder veure’ns a nosaltres mateixos caient en un dels defectes més pronunciats encara avui dia entre els homes i les dones: que ens costa d’acceptar allò què som i el lloc que ens toca ocupar. Que preferim fingir el que no som. Iban Beltran. Músic i director escènic.

La nit de les papallones

Genial, agosarada, intuïtiva i vital, la Carla es sent autènticament lliure en la Barcelona grisa i cansada dels primers anys setanta. La seva aparició fulgurant en el món del music-hall suposa un autèntic capgirament estètic i moral. Les seves creacions enlluernadores, originals i plenes de talent, no tenen res a veure amb la rutina que aleshores dominava els espectacles nocturns tant en el petit escenari de la Bodega Apolo com en El Molino. Descoberta per un obscur periodista, aviat trobarem la Carla regnant en el locals de moda: Panam’s, Bocaccio, Lord Black, Jazz Colón, o bé perduda al Drugstore. Els artistes i intel·lectuals progressistes l’adoren, l’afalaguen i l’acaben convertint en un símbol del canvi i de la modernitat. Però la nit té laberints temptadors, i, darrere aquesta noia bella, suggerent i pertorbadora, s’amaga una dona immensament vulnerable, que en el fons tan sols vol gaudir de la vida amb plenitud. Escrita com un homenatge a l’estriper Christa Leem, Jordi Coca s’endinsa en els anys de la predemocràcia i, a través de personatges reals i imaginaris, fa un retrat esplèndid, crític i lúcid, d’una època marcada per les ànsies de trobar nous camins de llibertat. Però, com tants altres miratges d’aquell temps, al capdavall la Carla no haurà estat gaire més que una il·lusió, una fugaç i intensa papallona de la nit.

La nit de les criatures

Una intensa narració coral sobre la fragilitat de la infància i les contradiccions de l’edat adulta, el racisme i una societat que se’ns mostra corrupta, malalta, pràcticament maleïda. La Lula Ann va ser una nena poc estimada. El seu color de pell, negre com la nit, fou viscut com una creu a la família, de to més tènue, quasi blanc. Avui, als vint-i-tres anys, la Lula Ann es fa dir Bride i llueix amb orgull la seva contundent negror i el seu rotund èxit laboral. Aquest orgull, però, no podrà refrenar el floriment dels traumes infantils i de noves nafres emocionals: el rebuig familiar que va marcar els seus primers anys; el testimoni, quan era petita, d’uns successos aberrants; l’inesperat abandonament de la seva parella actual; la influència de la Rain, la nena amb una dolorosa història per oblidar… Una provocadora i absorbent novel·la de la premi Nobel Toni Morrison, gairebé un tresor patrimonial als Estats Units, que retrata la complexitat d’uns individus amb arestes inassumibles, membres d’una societat que els convida a l’aïllament, a la incomprensió més profunda.

Ningú no ho sabia

És estiu a Gotland i un grup d’estudiants d’arqueologia treballa en un antic jaciment víking. Però l’amistat i l’alegria estival del grup s’estronquen quan, tot d’una, la Martina, una estudiant holandesa, desapareix sense deixar rastre. Corre la veu que mantenia una relació secreta amb algú de l’illa: és que potser ha fugit amb el seu amant? Per què? I on? Quan el cos d’un cavall és descobert als camps d’una granja veïna, comencen a circular una altra mena de rumors. El cavall ha estat decapitat i el cap ha desaparegut. Qui voldria el cap d’un cavall mort? En el moment en què l’inspector Knutas comença la investigació, se senten els ecos del passat víking de Gotland. La descoberta del cos nu de la Martina penjant d’un arbre, mutilat amb el que semblen unes marques rituals, obre una nova hipòtesi: algú està convocant les antigues divinitats de Gotland. La Martina ha mort seguint el ritual víking de «la triple mort», i això indica que aquest no serà l’únic assassinat a l’illa…

Ningú no ho ha vist

El primer cos que van trobar va ser el del gos. A la pobra bèstia li havien tallat el coll i amputat una de les potes. Després van trobar el cadàver d’una dona. Tenia el cos cosit a ganivetades, estava nua i li havien entaforat un pedaç de tela dins la boca. La pintoresca illa de Gotland, destinació turística a prop de la costa sueca, està en plena temporada alta quan es descobreix el cos d’una dona assassinada de manera brutal. Les sospites recauen sobre el marit, protagonista d’una forta discussió amb ella la nit anterior. L’inspector Anders Knutas està convençut que serà un cas fàcil de resoldre, i les autoritats locals així ho esperen, però més per un desig de preservar la indústria turística de l’escàndol que no pas perquè es faci justícia. De sobte apareix una nova víctima, una altra dona jove assassinada de la mateixa manera esgarrifosa…

Ningú no ho ha sentit

Ha arribat l’hivern a l’illa de Gotland. Els turistes han marxat a casa. Les branques dels arbres són nues, el cel gris, i els dies cada cop més curts i foscos. Aquesta hauria de ser una època tranquil·la a la turística illa, però dos crims trenquen la pau del comissari Anders Knutas. La primera víctima, Henri Dahlström, era un fotògraf alcohòlic que tot just acabava de guanyar una gran quantitat de diners fent apostes a les curses de cavalls. El seu cos apallissat fins a la mort és descobert al laboratori on revelava les fotos. Pocs dies després, la Fanny, una nena solitària de catorze anys, desapareix misteriosament. En principi, no sembla que hi hagi cap relació entre aquests dos fets, però les fotografies de Dahlström revelen una estranya connexió…

La nina de Pequín

Amb la seva pròpia veu, Chun Sue es despulla pàgina rere pàgina de sentiments i de vivències en plena joventut cruel. Desesperada, busca tot allò que, segons ella, necessita per assolir la felicitat: l’amor, la llibertat, l’esperit punk, la vanitat del materialisme… En l’amor, es mostra impulsiva; es llença de cap a les flames de la passió, fins que arriba el desencant sobtat que la fa fugir de manera precipitada. Chun Sue insisteix en la recerca de la llibertat, i per això ha de pagar un preu: l’afecte dels grans. Els seus pares perden l’últim fil d’esperança que els quedava quan la seva filla decideix deixar els estudis i no tornar a casa. El món dels adults l’ha abandonada. Al cap i a la fi, Chun Sue és tan sols una nena que es desviu per les aventures noves. La societat adulta, freda i amb experiència de la vida, és incompatible amb la seva existència. La jove Chun Sue explica amb una sinceritat desesperada què significa ser jove avui a la Xina quan la formació que proporcionen les escoles o l’educació que donen els pares ja no serveixen per creure en un món millor. Enlluernada pels referents de la música punk i les promeses de llibertat, Chun Sue descobreix que el món dels adults és irreconciliable amb les seves aspiracions, i acaba pagant un preu altíssim per la seva rebel·lió. De resultes de la seva gosadia, Chun Sue té avui prohibit sortir de la Xina.

Ni una gota de sang xarnega

¿Què passa quan, en ple Madrid, un «almogàver» ha de menester una transfusió de sang? ¿Quin és el més impossible dels amors impossibles? ¿Com s’ho ha de fer un teòleg per recuperar la fe? ¿És el pecat un valor fonamental de la cultura mediterrània?… Les respostes, en un llibre ple d’ironia, divertit i alhora crític, on tot sovint s’hi barregen la poesia i la mala intenció.

Neuropa

En els versicles de Neuropa es recull la traducció literal del xivarri del món i la traducció lliure del silenci que en fa la ment de l’autor.

Neuromàntic

En un futur proper en què la realitat virtual és una cosa comuna i el món és dominat per les grans corporacions, Mut d’Hivern, una intel·ligència artificial, contracta un grup de gent per a ajudar-la a transformar-se en la suma de tota la informació de la xarxa i anar a trobar a d’altres de la seva espècie. Narra les peripècies d’un hacker obligat a entrar en diversos sistemes. D’un cartutx de memòria recupera la consciència d’un antic hacker ja mort, i junts miren de tirar endavant, tant en el món físic com en el cibermón. És clarament una font d’inspiració per a obres com «Matrix», on hi ha realitats alternatives i control de la informació.

La neu era bruta

L’acció d’aquesta novel·la se situa en una casa de cites d’una ciutat europea durant l’ocupació nazi. Al costat de la degradació moral, se’ns hi presenta amb tota la seva cruesa el poder encomanadís i invasor de l’abjecció, així com l’escissió entre la crida de l’abisme i l’aspiració a una puresa ideal. La novel·la ens acabarà revelant un heroi o un boig insensible, que accepta el càstig com un rescat. Simenon no va aconseguir mai com aquí concentrar amb tanta eficàcia una problemàtica moral tan profunda i complexa, entre la ignomínia i la innocència. Efectivament, la neu era bruta…

La neu adversa

A través d’un diàleg intergeneracional, La neu adversa fa una crònica de la transformació d’Andorra durant les últimes dècades. L’àvia recorda la seva vida dura, condicionada pels elements i per les circumstàncies polítiques, socials i familiars, al seu nét, un “nou” andorrà que fa de contrapunt a la història. En el pas de la “neu adversa” a la neu benefactora de les estacions d’esquí, l’àvia hi ha perdut tot el seu món. Amb aquesta obra, Antoni Morell guanyà el Premi Carlemany de novel·la de 1999.

La nena que es va empassar un núvol tan gros com la torre Eiffel

Una cartera parisenca ha de viatjar a Marrakech per endur-se’n la seva filla adoptiva, que està molt malalta. Però quan la Providence Dupois està a punt d’anar-se’n, es desperta un volcà islandès i paralitza el trànsit aeri europeu. Desesperada per retrobar-se amb la seva nena, la jove mare entén que només li queda una opció: volar. Un jove enamoradís ajudarà la Providence a emprendre aquest extraordinari viatge, al llarg del qual coneixerà personatges tan diversos com un xinès que parla com un pirata i uns monjos tibetans que escolten Julio Iglesias. I és que l’amor duna mare és tan fort que et pot fer enlairar fins als núvols.