22369–22384 di 65579 risultati

El crim de la Hipotenusa

La Hipotenusa, la professora de matemàtiques, ha desaparegut. Unes taques de sang fan pensar en la possibilitat que hagi estat assassinada. L’inspector Garrofa reuneix els sospitosos —els alumnes que sempre suspenen l’assignatura— per interrogar-los i aclarir el misteri. Però hi ha un altre implicat en el cas: el germà bessó d’un dels acusats. ¿Quina relació té amb la desaparició de la Hipotenusa?

El crepuscle dels Déus i altres històries

La publicació, el 1903, d’El crepuscle dels Déus va marcar una fita en la literatura fantàstica britànica. El llibre, que havia estat objecte d’una edició escurçada quinze anys abans —només 16 històries de les 28 que el componen—, va produir una agradable sorpresa als lectors que no coneixien l’autor, però no pas als visitants habituals de la Biblioteca del Museu Britànic, que no ignoraven pas els seus coneixements, la seva erudició i la seva ironia. L’obra es va convertir en un llibre «de culte»: les vuit edicions en quaranta anys en són una bona prova. La majoria dels relats que componen aquest recull es basen en històries i llegendes antigues i ens parlen de Déus, semiDéus, mags, fetillers, alquimistes, papes eclesiàstics, herois, filòsofs… tot plegat contat amb una deliciosa crueltat i una ironia molt britànica, amb un gran sentit de l’humor i una enorme brillantor narrativa. Es pot dir que aquest llibre admet, com a mínim, tres nivells de lectura: el primer és la lectura erudita, pròpia dels lletraferits que solen descuidar-se, per exemple, el paraigua a la biblioteca; el segon seria el tipus de lectura que fan aquells que no acostumen a anar a les biblioteques (que desconeixen, per exemple, d’on procedeix el costum de besar els peus als papes), els quals podran accedir, així, a coneixements oblidats i desconeguts, i el tercer seria el dels que frueixen amb la lectura, que —altre cop amb paraules de Lawrence— «els farà riure per sota el nas, cosa no gens vulgar. Té (el llibre) una brillantor i una perfecció en la incongruència com els busts antics amb ulleres d’aviador». Aquests últims són aquells que dubten entre deixar el paraigua o un llibre com aquest, ja que, facin el que facin, probablement no recuperaran ni l’un ni l’altre.

El cotxe de bombers que va desaparèixer

En Gunvald Larsson observava el llòbrec apartament d’Estocolm d’un home sota vigilància policial. Va mirar el seu rellotge: mig quart de dotze de la nit. Va badallar i va aixecar els braços per colpejar-se el cos i entrar en calor. En el mateix moment l’edifici va explotar i varen morir almenys tres persones en l’incendi. L’inspector en cap Martin Beck i els seus homes no sospitaven que es tractés d’un incendi provocat ni d’un crim, fins que no varen descobrir una circumstància molt peculiar i varen establir un lligam entre l’explosió i un suïcidi comès el mateix dia. El suïcida havia deixat una nota críptica amb tan sols dues paraules: Martin Beck. El cotxe de bombers que va desaparèixer il·lustra perfectament la idea que la solució dels casos d’homicidi no s’aconsegueix solament amb una sèrie de proves, aportades per un detectiu conscienciós i metòdic, sinó que calen també algunes guspires d’intuïció.

El corredor del laberint

Quan en Thomas es desperta a l’ascensor, l’única cosa que recorda és el seu nom. Està envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat. «Encantat de coneixe’t, cagafil. Benvingut a la Clariana». Més enllà dels imponents murs de pedra que s’aixequen envoltant la Clariana, hi ha el Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatge que porta és aterridor.

El coronel Chabert

Donat per mort, el febrer de 1807, sobre el camp de batalla d’Eylau, a Prússia, el coronel Chabert, company d’armes de Napoleó, no pot tornar a París, després d’un llarg peregrinatge, fins al 1818, ja durant la Restauració monàrquica. Allà descobreix que la seva casa ha estat enderrocada, la seva fortuna repartida, i que la seva dona s’ha tornat a casar amb el comte Ferraud, home ben vist pel nou poder. Chabert apel·larà a la llei per mirar de recuperar el seu nom, el seu rang, els seus béns, la seva fortuna i la seva dona. Però el món s’ha capgirat, la societat ha canviat, la vida ha seguit el seu curs. Malgrat l’ajut del procurador Derville, Chabert es deixa enganyar per la comtessa, però acaba refusant una «transacció» en què perdria el seu honor. Prefereix abandonar el lloc i no ser més que l’intern número 164, en l’anonimat d’un hospici per a vells.

El cor és un caçador solitari

El cor és un caçador solitari, publicada quan l’autora tenia tan sols vint-i-tres anys, és una de les novel·les més remarcables de la literatura nord-americana. L’autora hi descriu l’aïllament espiritual, simbolitzat per un personatge sord-mut, al voltant del qual gira un grup de personatges solitaris i marginals en un poble del sud dels Estats Units. Les notacions sudistes confirmen els caràcters d’aquest imaginari torturat, per al qual injustícies i misèria moral s’alien en la constatació de la solitud humana.

El cor del senyor Rossini

La mare de na Marina i na Maria, una mestra, vol allunyar-se del seu entorn habitual per fugir de la tristesa que l’envolta. Per aquesta raó es trasllada a fer classes a un lloc gens habitual: un circ. Na Marina i na Maria, que l’acompanyen, hi passen el curs escolar. Allà viuen tot un seguit de peripècies amb els seus nous amics: en Nico, el pallasset nan; el senyor Hans, el domador; Madame Étoile, la pitonissa, que les adverteix del perill que les amenaça. I, finalment, s’enfronten al seu enemic, el director del circ: el terrible senyor Rossini.

El cor de les tenebres

El cor de les tenebres és la història del viatge que el capità Marlow fa a la recerca del senyor Kurtz, l’agent comercial que s’ha refugiat en el riu Congo. Testimoni de l’activitat colonial, que Conrad descriu com «la més vil lluita pel pillatge que mai hagi desfigurat la història de la consciència humana», l’aventura de Marlow l’envolta en un crucial replantejament dels propis valors. Amb un gran domini de l’art narratiu, l’autor transmet al lector el profund misteri de la veritat en aquesta extraordinària exploració de la brutalitat i la desesperació humanes. Fou adaptada al cinema per Coppola a Apocalypse Now, el qual va canviar la ubicació original de l’obra —Àfrica— per Vietnam.

El contracte

El cos de Carl Palmcrona, director general de l’ISP (Inspecció de Productes Estratègics), apareix penjat al seu luxós apartament del barri d’Östermalm, a Estocolm. A l’habitació no hi ha mobles: com ha pogut enfilar-se sense ajut? El mateix dia, en una embarcació a la deriva als afores de la ciutat, apareix el cadàver d’una dona. Té els pulmons plens d’aigua salabrosa, però no en té restes ni a la roba ni a cap altra part del cos. S’ha ofegat en una barca que encara sura? Només hi ha una persona capaç de resoldre aquests misteris: l’inspector Joona Linna.

El conte de Nadal de l’Auggie Wren

Aquest relat sentimental i escèptic, El conte de nadal de l’Auggie Wren, va aparèixer publicat per primera vegada el 25 de desembre de 1990, al diari The New York Times. Es tracta d’un conte sense neu ni gelades, ni nens ni fantasmes, que parla d’un altra essència nadalenca, una essència que consisteix a poder encara tancar els ulls, com a mínim per Nadal, i mirar d’aconseguir una felicitat passatgera però útil. Aquest conte de Nadal l’explica magistralment Harvey Keitel, interpretant Auggie Wren. Auggie s’adreçava a Paul Benjamin (William Hurt) en una seqüència antològica del film Smoke, de Paul Auster i Wayne Wang, rodat el 1995.

El comte de Montecristo

Dels calabossos del castell d’If a les illes de la Mediterrània, de les catacumbes de Roma al fastuós món parisenc, el destí d’Edmond Dantès, el protagonista d’aquesta gran novel·la, posseeix la força dels grans mites. La prodigiosa imaginació de Dumas i el que tenen d’increïble els poders del seu heroi no han de fer-nos oblidar el realisme que el llibre ofereix de manera paral·lela: un fresc magistral de la societat de la Restauració, amb els seus homes de negocis, els seus banquers, els seus militars, els seus estafadors d’alta volada, tots plegats dominats pel poder dels diners.

El company

A la vida de Pablo, la figura d’Amelio «el company», és un signe revelador. Aquest personatge marcarà d’antuvi i d’una manera definitiva la vida de Pablo. Més tard, l’amor inquiet i malaurat de Linda i el de la tímida i esquívola Gina conduiran Pablo al món de la incertitud femenina i a la desil·lusió sentimental. Alhora, el seu esperit inquiet farà que senti sovint la necessitat de canviar de treball, de viatjar, i així arribarà a comprendre el sentit de la seva vida quotidiana a Torí, a través d’una Roma idealitzada. Finalment, el seu engatjament en la lluita política i el record constant del seu company, que encara continua essent un exemple indestructible per a ell, faran que Pablo s’encari bruscament a la realitat i trobi una significació a la seva existència.

El col·leccioniste de fades

Entre el llegat que Sigmund Freud es va emportar de Viena a Londres quan va fugir de l’horror nazi, hi ha uns documents no classificats d’un pacient que va recórrer a la hipnosi i a la suggestió en un intent de superar la seua obsessió malaltissa per les menors. «El meu paisatge predilecte és la pell, la geografia de les nenes de set a tretze anys. La cartografia de fada molt tendra», confessa en un dels escrits el protagonista, un jove professor de matemàtiques aficionat a la fotografia que s’amaga darrere les inicials C. L. D. El col·leccionista de fades, XX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, narra la història d’un secret inconfessable. Ambientada en l’Oxford victorià i basada en fets reals, aquesta obra, plena de lirisme, ens revela la personalitat turmentada i inquietant d’un escriptor que, amb el temps, esdevindrà cèlebre per la seua obra adreçada precisament als infants.

El codi Da Vinci

Robert Langdon, un professor de simbologia religiosa de la Universitat de Harvard que és de visita a París, rep una trucada inquietant a mitjanit a l’hotel. Algú li comunica que un vell curador del Louvre ha estat assassinat dins del museu i s’ha trobat una xifra misteriosa al costat del cadàver. Quan el professor Langdon, assistit per una brillant criptògrafa francesa, Sophie Neveu, intenta treure l’entrellat d’aquest misteri, descobreix amb estupor tota una sèrie de pistes amagades en les obres de Da Vinci, unes pistes ben visibles per a tothom però enginyosament amagades pel pintor. El misteri es complica quan Langdon descobreix que el vell curador del Louvre pertanyia a una societat secreta de la qual també havien format part Isaac Newton, Botticelli, Victor Hugo i el mateix Da Vinci. Langdon sospita que està resseguint les traces d’un secret de transcendència històrica, un secret enormement revelador i perillós a la vegada. Al llarg d’una persecució frenètica, Langdon i Neveu topen amb un poder sense rostre que s’anticipa als seus passos a cada moment. Si no aconsegueixen desxifrar el puzzle del laberint en què s’han ficat, el secret de la societat de Sió s’esvairà per sempre. El codi Da Vinci trenca el motlle de la novel·la de suspens. Trepidant, intel·ligent i extraordinàriament ben documentada des de les primeres pàgines fins a la sorpresa final, El codi Da Vinci confirma Dan Brown com un narrador magistral.

El Club dels Set Secrets

Set nens i un gos formen El Club dels Set Secrets. La seva afició per exercir de detectius privats els mena a embarcar-se en nombroses aventures.