22337–22352 di 66541 risultati

Odissea

Homer, l’autor de la Ilíada i de l’Odissea, és el pare de la literatura occidental: el principal llegat literari de l’antiga Grècia. Els 12.000 versos de l’Odissea, repartits en 24 cants, narren les aventures d’Ulisses durant l’accidentat i llarguíssim retorn des de Troia fins a Ítaca, l’illa on viuen la dona i el fill, esperant-lo, a més d’un bon nombre d’aspirants a rellevar-lo en el tron i en el llit nupcial. Episodis tan cèlebres com la seducció de les sirenes, la lluita amb el gegant Polifem, la visita al món dels morts, la venjança dels pretendents o el retrobament amb Penèlope fan que l’Odissea sigui considerada, amb tota la raó, la mare de les novel·les d’aventures. Una obra mestra de tots els temps, perfectament travada, plena de bellesa i amena en extrem.

Ocells a punt de volar

Per primera vegada surt a la llum pública un recull d’històries que Patricia Highsmith va escriure entre 1938 i 1949. Es tracta de catorze narracions de caire psicològic que una joveníssima i encara desconeguda Highsmith va construir a la recerca d’un estil propi i forjant una nova relació amb el món en cada relat. Personatges com la gent sense casa de les grans ciutats, nenes espavilades, amants atrapats en els seus somnis, i homes i dones madurs maltractats per la vida protagonitzen uns contes que parlen de normes i la possibilitat de transgredir-les, d’actituds conformistes i d’actituds rebels. «Ocells a punt de volar» explica amb molt de tacte i fent gala d’una sorprenent sensibilitat per als detalls incisius com l’odi pot ser una forma d’atracció, una variant amorosa; o com la soledat pot adquirir unes proporcions tan gegantines que acaba sent la gran aventura de moltes vides. Com va dir Graham Greene, Patricia Highsmith és “una escriptora que ha creat un món propi, un món opressivament tancat, irracional, en el qual hi entrem cada vegada gairebé a la força, amb la sensació d’estar corrent personalment un perill, conscients d’apropar-nos a plaers cruels”. Uns plaers que fan que la publicació d’aquests relats fins ara inèdits constitueixi un esdeveniment literari de primer ordre.

L’ocell de la revolta. Els jocs de la fam 3

La Katniss ha tornat a desafiar i a vèncer el Capitoli. Ha sortit victoriosa del camp de batalla, però al poder no li agrada perdre. El president Snow vol revenja i ha deixat molt clar que tothom corre perill: la família de la Katniss, els seus amics i qualsevol habitant del Districte 12. Ella, que es convertirà en símbol de rebel·lió, serà clau en la batalla final. Desenllaç de la trilogia «Els jocs de la fam», L’ocell de la revolta supera l’alt nivell de les dues entregues que el precedeixen, i tanca així una saga que s’ha convertit, tant per l’originalitat del seu argument com per l’administració de la intriga, en un referent de la millor literatura juvenil.

Observada

Gairebé tothom guarda secrets que no haurien de sortir mai a la llum, i que, si algun dia ho fan, podrien causar danys irreparables. La nit que la Catherine Ravenscroft troba a la seva habitació un volum titulat Un perfecte desconegut comença per a ella una odissea que sacsejarà tota la seva existència. La lectura del llibre l’arrossega sense pietat cap a aquell inoblidable dia de fa vint anys, en una platja del sud d’Espanya. Pàgina rere pàgina, el relat revela un fragment de la seva vida que ha mantingut ocult durant tot aquest temps. Qui l’ha escrit i com ha pogut assabentar-se’n és un misteri. I el pitjor és que la versió del que va passar ha estat tergiversada per algú obstinat a destruir-la a ella i a la seva família. Per preservar la confiança i l’amor del seu fill i del seu marit, la Catherine haurà de confessar-los el que va succeir realment en aquells calorosos dies d’estiu, tot i que fer-ho signifiqui exposar-se a la vergonya i l’oprobi. Amb aquesta vertiginosa història de suspens, la realitzadora i guionista Renée Knight ens convida a recórrer el fil que separa la veritat de la mentida, quan la necessitat de creure —o de no creure— sovint fa que les persones arribin a judicis injustos i prenguin decisions equivocades. L’ajustat perfil psicològic dels personatges, sumat a una trama impecable plena de girs i de sorpreses que manté el lector en suspens fins al punt final, han seduït el públic anglès i han situat aquesta novel·la electritzant entre els llibres més venuts del Regne Unit en els darrers mesos.

Obres púbiques

En una petita comunitat nord-americana, de casetes unifamiliars, bessones les unes a les altres, de gent d’aspecte juvenil i seriat hi arriba un vespre amb el tren un home jove. La seva muller l’espera a l’estació. Tot està en ordre, només que l’esposa resulta més atractiva sexualment que d’habitud. Glàndules mamàries més desenvolupades, vestits més reduïts… Hi ha alguns veïns que l’home no recorda que hi fossin, i la sogra… molt ben disposada a expansions eròtiques. El cas és que, estimulat per les novetats, el nostre protagonista es lliura a una activitat sexual desacostumada; totes les dones de la comunitat hi tindran tracte, totes menys una… El desenllaç sorpresa, que hi és, farà molt bé de revelar-lo el lector. El més segur és que hi arribi d’una sola tirada. Obres púbiques és una novel·la eròtica escrita per Manuel de Pedrolo el 1971, que, per raons òbvies, aleshores no va ser possible de publicar. És també una novel·la divertida que ironitza sobre la despersonalització de la societat moderna.

Obres completes

Amb motiu de l’Any Espriu 2013 -en commemoració del centenari del seu naixement-, ePUBCat us presenta una edició integral de l’obra d’un dels escriptors més importants de la literatura catalana i figura clau del segle XX. Una bona excusa per apropar-se a l’obra d’aquest escriptor, narrador i poeta, possiblement no suficientment conegut per molta gent. Salvador Espriu, un personatge auster i exigent amb la seva obra, presenta un món personal, líric i reivindicatiu alhora, amb una gran preocupació per preservar els mots i per salvar la llengua, en uns moments en què estava especialment amenaçada. Aquest volum recull totes les seves obres en els àmbits de la Narrativa: El Doctor Rip (1931), Laia (1932), Aspectes (1934), Ariadna al Laberint Grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935), Letizia (1937), Petites Proses Blanques (1938), Les Ombres (1946), Proses de “La Rosa Vera” (1951) i La Pluja (1952); Teatre: Fedra (1936), Antígona (1939), Primera Història d’Esther (1948), Ronda de Mort a Sinera (1966), Una altra Fedra, si us Plau (1978) i Les Veus del Carrer (1980). ; Poesia: Cementiri de Sinera (1946), Les Cançons d’Ariadna (1949), Les Hores (1952), Mrs. Death (1952), El Caminant i el Mur (1954), Final del Laberint (1955), La Pell de Brau (1960), Llibre de Sinera (1963), Per al Llibre de Salms d’Aquests Vells Cecs (1967), Fragments, Versots. Intencions (1968), Setmana Santa (1971), Formes i Paraules, Poemes Inspirats en les Escultures d´Apel.les Fenosa (1975), D’una Vella i Encerclada Terra (1979) i Per a la Bona Gent (1984); i Assaig: Israel (1929), Fedra, una Llegenda Vella Presentada de Nou (1937), Evocació de Rosselló-Pòrcel i Altres Notes (1957), Aproximació, tal Vegada El·líptica, a l’Art de Pla Narbona (1968), Les Roques i el Mar, el Blau (1981), D’un Sol Diagnóstic que en la Meva Vida he Fet (1982), D’uns Vells Estius de Joves Fills de Casa Bona (1982), Sobre Xavier Nogués i la Seva Circumstància (1982) i Aproximació a Santa Coloma de Farners i a Algun dels Seus Entorns (1983).

Obaga

A Llobarca, un petit poble del Pirineu molt pròxim a la frontera, hi ha poques cases obertes i encara mal avingudes. No sembla que hi hagi gaire vida més enllà del bestiar, el turisme rural o les partides de botifarra al cafè. El Tomàs de cal Mostatxo viu immers en un anar tirant; no sap què fer amb la seva vida, que oscil·la entre rutines i temptacions. Fins la nit que se senten cotxes que circulen per la pista de la Tuta. Gairebé sense voler-ho i forçat per les circumstàncies, el Tomàs acaba deixant de banda durant uns dies les seves vaques i enceta una nova faceta vital tractant amb traficants del rang més alt, policies corruptes i periodistes massa xafarders per tal d’alliberar la noia que s’estima i que, malauradament, no és la seva noia i aclarir, de passada, un cas que ha portat massa mala maror al poble. Obaga és una novel·la fresca, àgil, trepidant i plena d’humor que mostra la banda fosca del Pirineu i que es llegeix d’una tirada.

Oasi

En determinades ocasions l’estimació amorosa es pot perdre. Els motius solen ser diversos i no sempre els components de la parella ho viuen de forma idèntica. El desencís que provoca el trencament de la parella és un dels fils conductors de tres històries interrelacionades del llibre.

Nunquam

La Corporació Merlin, un ens abstracte i poderós, maquina una dona artificial, una nina experimental, inconscient de la seva pròpia realitat, que és creada sobre un motlle real i desaparegut en què s’encarna la memòria recuperada. Quin és el límit per als actes de l’home? Per ventura no és elàstica la moral i l’ètica, que es van reconstruint, adaptant i reformulant segons els avenços tecnològics? La “vida” que se li dóna al clon, si és totalment idèntica a la pròpia vida que tenia, al punt que la còpia en tot, no és també una vida pròpia, al marge de la manipulació humana? Nunquam, segon pis de la novel·la Tunc, ens porta al Durrell més gòtic i còmic, més obscenament horripilant, més extensament al·lusiu.

Número zero

«Els perdedors i els autodidactes sempre tenen coneixements més vastos que els guanyadors. Si vols guanyar has de saber una sola cosa i no perdre temps amb les altres: el plaer de l’erudició està reservat als perdedors». Amb aquestes credencials se’ns presenta en Colonna, el protagonista de Número Zero, que a l’abril del 1992, als cinquanta anys, rep una estranya proposta d’un tal Simei: es convertirà en el cap de redacció de Demà, un diari que s’avança als esdeveniments a còpia de suposicions i molta imaginació, sense tenir gaire en compte el límit que separa la veritat de la mentida i de passada fent xantatge a les altes esferes del poder. L’home, que fins en aquest moment ha malviscut fent de documentalista i que, en paraules de la seva exdona, és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d’una quantitat considerable de diners, i comença l’aventura. Reunits en un despatx confortable, en Colonna i altres sis col·legues preparen el que serà el número zero, l’edició anticipada del nou diari, i per això indaguen en arxius que parlen dels secrets ocults de la CIA, del Vaticà i de la vida de Mussolini. Tot sembla anar sobre rodes fins que un cadàver estès en un carreró de Milà i un amor discret canvien el destí del nostre heroi i la manera com nosaltres, lectors, mirarem la realitat, o el que en quedi.

Novotsky

Sorprenent i addictiva, l’òpera prima d’Helder Farrés és una d’aquelles novel·les difícils d’oblidar. El protagonista, que pateix la síndrome de Novotsky, és empès per la seva mare a investigar la misteriosa figura del seu avi matern, mort d’accident en circumstàncies estranyes. Viatja a França seguint la pista d’una adreça que troba al dors d’un sobre i, un cop allà, intentarà completar el trencaclosques vital del seu avi. Obsessiu, fràgil, metòdic i persistent, el protagonista haurà de lluitar contra els seus fantasmes per esdevenir un home lliure. «Tinc la síndrome de Novotsky. Un filòsof em va dir que em passa això des de que de petit, la mare, perquè em fos més divertit menjar, em treia les crostes del pa Bimbo».

La novel·la de tres rals

Jonathan Peachum és l’amo d’una empresa que extorsiona als captaires i els ofereix ajuda i protecció a canvi d’una part de la recaptació que fan. La filla d’en Peachum, la Polly, celebra les seves noces en secret en un estable amb en Macheath, el cap dels lladres de la ciutat. Quan la Polly explica als seus pares que s’ha casat amb Macheath, en Peachum no ho accepta i comença a maquinar per cercar la manera de tancar-lo a la presó i treure-se’l del davant. Publicada sis anys després de l’estrena de L’Òpera de tres rals, amb llibret del mateix Brecht i música de Kurt Weill, que fou acollida amb gran èxit, La novel·la de tres rals significà molt més que una mera novel·lació d’un argument teatral. De fet, era un eixamplament, en extensió i en profunditat, del tema. Com ha notat la crítica, en L’Òpera Brecht ‘no és encara sinó un revolucionari destructiu, per al qual pràcticament qualsevol institució, llei i classe han d’ésser abolides’, és a dir, continua essent, en el fons, un anarquista; en canvi, en La novel·la de tres rals la seva visió del món és més madura. Per aquest motiu La novel·la satisfà aquells qui aplaudeixen sense reserves L’Òpera i aquells qui, admirant-la com a peça històrica, li fan retret d’excessos formals: tant els uns com els altres, doncs, troben en La novel·la de tres rals el Brecht que ha sabut fer-se un clàssic del segle xx.

La novel·la de Palmira

La novel·la de Palmira segurament passa desapercebuda entre Mort de Dama i Bearn però és una petita joia literària en la qual Llorenç Villalonga descriu el cant del cigne d’una societat antiquada que queda arraconada per una nova generació. En aquesta obra apareixen els que seran els protagonistes de Bearn, és a dir Don Tonet i Dona Maria Antònia o, el que és el mateix, els alter ego de l’autor i de la seva esposa Teresa Gelabert, i no cal dir que la societat que es perd és la seva. De la novel·la es desprèn —avenint-se amb Proust— que no hi ha més paradisos que els perduts, tot i que serà a Bearn on realment Villalonga faci tal afirmació.

La nova vida

«Un dia, vaig llegir un llibre i tota la meva vida va canviar. Osman, un jove estudiant, està trasbalsat per la lectura d’un llibre misteriós. Està enamorat de Djanan que, igual com ell, intenta comprendre els secrets del llibre, però Djanan n’estima un altre, Mehmet. Quant aquest home i la jove noia desapareixen, Osmar marxa a cercar la nova vida promesa per l’obra que l’obsessiona. Malgrat els anys que passa vagarejant per la Turquia profunda, Osman encara sent el mateix amor apassionat i la mateixa esperança. Fins que arriba el dia que comprèn que aquest món nou tan desitjat possiblement no és res més que la mort…

Nou dracs

Fortune Liquors és una botigueta d’un barri conflictiu de Los Angeles que l’inspector Harry Bosch coneix bé: encara porta a la butxaca una capsa de mistos que hi va agafar fa anys, amb una dita impresa que ha il·luminat alguns dels seus dies més foscos. Ara el senyor Li, el propietari de Fortune Liquors, és mort. L’han abatut sembla que durant un atracament. En Harry s’involucra a fons en el seu assassinat sense imaginar-se les conseqüències dels seus actes. A partir d’aquest moment, en Bosch trepitja territori desconegut. Demana a un inspector de la Unitat de Bandes Asiàtiques que l’ajudi a entendre el submón cultural dels xinesos immigrats. A cegues, mogut pel seu imparable instint d’investigador, en Harry ensopega amb els tentacles obscurs de les tríades, un cercle criminal molt influent que controla la població xinesa a nivell mundial. I, de cop i volta, el seu món s’ensorra. Li prenen l’única cosa bona que té a la vida, la persona que més s’estima, i en Harry se’n va fins a Hong Kong i s’ho juga tot per recuperar el que ha perdut. Mentre la ciutat crema amb la celebració anual dels Esperits famolencs, en Bosch deixa de banda tot el que coneix i arrisca el que li queda en un intent desesperat de superar la ferocitat de la tríada.

Nou contes

Nou contes s’obre amb el primer gran èxit de J. D. Salinger, «Un dia perfecte per al peix plàtan». Aquest relat, ja mític, marca el caràcter bell i tràgic que desprèn tota l’obra a través de cada un dels contes. En ell, com a «Teddy» o «Per Esmé, amb amor i sordidesa», trobem una mostra de la importància que els nens tenen en l’univers de l’autor nord-americà, sempre com a símbol del no-encara-pervertit. A més, aprofundirem en el perfil de Seymour Glass, personatge clau de l’obra de Salinger. La lectura de Nou contes, en definitiva, suposa un regal per a aquells que es van quedar a El vigilant en el camp de sègol i mostra a un Salinger més ric, versàtil, màgic i capaç.