22289–22304 di 65579 risultati

El mestre i Margarida

El mestre i Margarida, l’obra magistral de Bulgàkov, ens presenta un complex mosaic de la vida russa durant les primeres dècades de la revolució. La història es desenvolupa en tres plans: la visita del Diable a Moscou, els amors del mestre i Margarida i la condemna, per Ponç Pilat, d’un vagabund galileu anomenat Ieixuà Ga-Notsri, i veritable novel·la dins la novel·la. Les malifetes del Diable en un Moscou de buròcrates i els amors tràgics de Margarida, contrasten amb la figura patètica del pobre vagabund que creu que no hi ha homes dolents. El mestre i Margarida és una al·legoria sobre les complexitats de la naturalesa humana, en la tradició dels mestres russos Gogol i Dostoievski, i una sàtira sobre el poder.

El mercader de Venècia

Per tal d’ajudar al seu amic Bassanio a obtenir la mà de Porcia, Antonio sol·licita un préstec a l’usurer Shylock, el qual, si el deute no és pagat en el termini fixat, el cobrarà amb una lliura de carn.

El mercader

Un meravellós retaule d’una ciutat i d’una època de la qual encara som hereus. Al segle XIV, Barcelona és una ciutat plena d’oportunitats, el centre comercial de la Corona d’Aragó, capaç d’il·lusionar a aquells que arriben per instal·lar-se. Jaume Miravall, un home hàbil i carismàtic, arriba a la ciutat procedent de Reus per convertir-se en mercader i creuar els mars en busca de nous mercats, aventures i coneixements. Essent Barcelona el gran escenari d’El mercader, però també València, Tortosa, Reus, Sitges o les exòtiques Cefalú i Alexandria, aquesta novel·la ens parla de les immenses dosis d’esforç i esperança que necessitem per aconseguir els nostres somnis, de com ens aixequem per continuar caminant inclús quan tot sembla perdut.

El melic del món

Recuperant els personatges de L’últim home que parlava català, Carles Casajuana ens presenta la història de la redacció d’un assaig sobre la qüestió i la identitat catalana. Ramon Balaguer, director de la col·lecció d’assaig d’una important editorial, encarrega al seu antic company de pis i escriptor Miquel Rovira el projecte d’escriure una obra de no ficció sobre els catalans. L’encàrrec és el fil conductor de la novel·la: l’editor vol un llibre divertit amb gràcia, però l’autor creu que la situació de Catalunya no fa cap gràcia i no serà fàcil, una vegada més, posar-se d’acord.

El mar infinit

DESPRÉS DE LA CINQUENA ONADA… ELS ALTRES BUSQUEN SUPERVIVENTS AL MAR INFINIT. La Cassie Sullivan i els seus companys han sobreviscut a les quatre onades destructores dels Altres. Ara que la raça humana està pràcticament exterminada i la cinquena onada ho arrasa tot, s’enfronten a un dilema: esperar l’Evan Walker o bé fugir per buscar d’altres supervivents abans de caure en mans de l’enemic. Consumits, però no derrotats. Assetjats, però no sotmesos. Ara ja no és una guerra d’humans contra alienígenes. És la lluita de l’esperança contra la desolació. De la fe contra la por. De l’amor contra l’odi. I la humanitat és el camp de batalla.

El mar dels traïdors

Fins ben entrat el segle XIX, el tràfic d’esclaus entre la costa africana i Amèrica era una activitat corrent i lucrativa que alguns prohoms catalans haurien volgut esborrar de la memòria per sempre més. «El mar dels traïdors» és una magnífica novel·la d’aventures que neix d’aquest episodi tèrbol de la nostra història. El protagonista és un metge novell i idealista que l’any 1864 fa el seu bateig marítim a bord del vaixell Verge de Montserrat. El que havia de ser un viatge comercial amb ivori, eben i espècies esdevindrà un malson quan, en arribar a Sierra Leone, el jove metge descobreix els centenars d’africans que han de ser venuts il·legalment a Cuba i a Puerto Rico. La novel·la, que retrata les passions humanes més fortes, té el nervi moral dels grans relats marítims de Stevenson, Conrad i Melville. Punyent en el conflicte i àgil en l’acció, El mar dels traïdors és, al capdavall, un cant a la igualtat entre els homes.

El mapa i el territori

Si Jed Martin us hagués d’explicar la història que protagonitza, segurament començaria amb l’episodi de l’escalfador espatllat un 15 de desembre. O potser us parlaria del seu pare, un arquitecte reconegut amb qui passa moltes vigílies de Nadal. Us parlaria, per descomptat, de l’Olga, una russa molt bonica que va conèixer al principi de la seva carrera artística, durant la primera exposició de les seves fotografies basades en mapes de carreteres Michelin. Tot plegat molt abans que l’èxit mundial, arran d’uns retrats fotogràfics de personalitats famoses, sacsegés la seva vida. Tampoc no passaria per alt comentar com va ajudar el comissari Jasselin a resoldre un afer criminal terrible, les escenes del qual van marcar per sempre els equips policials. Cap al final de la seva vida accedirà a una certa serenitat, i només s’expressarà en murmuris. L’art, els diners, l’amor, la relació amb el pare, la mort, la feina, la França convertida en paradís turístic són alguns dels temes d’aquesta novel·la, decididament clàssica i obertament moderna.

El manuscrit de Port-Ébène

Som a finals del segle XVIII, una dona jove arriba a les Antilles, on el seu marit té una plantació de canya de sucre. L’opulència torbadora de l’illa, els tambors de les nits vodú, les cavalcades a pèl a les platges i la sensualitat dels cossos mig nus dels esclaus fascinen d’una manera extraordinària la jove europea. Posant en perill el bon nom i l’honor familiar, es deixa endur per la passió de l’amor i s’implica en les lluites anticolonials i per a l’abolició de l’esclavitud. El seu testimoni ens és llegat en el manuscrit de Port-Ébène, que arriba a les mans d’un editor francès dels nostres dies.

El manuscrit de les bèsties

Dos adolescents orfes, acollits en un orfenat religiós a canvi de cedir el fons de la seva herència, descobreixen que el director del centre és un diabòlic personatge que converteix en gossos de la pitjor ferotgia aquells que al seu voltant li fan nosa. Folck no fa només una novel·la de terror sinó també una profunda reflexió sobre la intel·ligència posada al servei de la maldat. Però amb això sol no n’hi hauria prou. La història es justifica en un manuscrit que li arriba d’una autora desconeguda, la mateixa protagonista i testimoni dels terrorífics fets que s’hi conten. En aquest cas, Folck és esclau absolut del manuscrit de ficció, fins al punt que a l’epíleg, que podria semblar sobrer, després de també dues-centes denses pàgines, però que és la cirereta que arrodoneix el pastís, guarda una de les sorpreses terrorífiques que, malgrat el terror, et fa exhalar un somriure satisfet de saber que et trobes davant d’una de les novel·les que, en un «stablishment» literari normal, ja hauria saltat a les llistes d’honor i hauria traspassat fronteres tant d’edat lectora com culturals. El lector, doncs, també està avisat.

El Manifest Comunista

El marxisme o socialisme científic va ser elaborat per Karl Marx i el seu amic i mecenes Friedrich Engels. L’estada d’Engels a Manchester, on es va ocupar de la fàbrica del seu pare, li va permetre adonar-se de la situació dels obrers, conèixer Owen i començar a col·laborar amb Marx. El 1848 van publicar plegats El Manifest Comunista, un resum de la seva doctrina social i política. Traduïda a diverses llengües i revisada en els anys posteriors, es va convertir en un dels textos filosòfics i sociològics més influents que van deixar una profunda petjada en la història del segle XX. «Un fantasma recorre Europa, el comunisme» i «Proletaris de tots els països uniu-vos!» obren i tanquen el manifest respectivament. Ambdues mostren clarament la intencionalitat política d’un manifest destinat a convèncer el moviment obrer de què hi ha una alternativa al capitalisme, que a tots els països industrialitzats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalització de la lluita obrera és el camí per al triomf del comunisme.

El malentès del noucentisme

Probablement, la història de la literatura catalana de la Renaixença ençà serà redescoberta si és llegida des de la crítica al concepte de «llengua literària». Un concepte que ha convocat tota mena de malentesos: la sospita davant la llengua.

El malaguanyat

«Un dia d’abril, no recordo exactament quin, em vaig despertar i em vaig dir: s’ha acabat tocar el piano. I no vaig tornar a posar la mà a l’instrument». Sentir Glenn Gould interpretant les Variacions Goldberg de Bach a la classe de virtuosisme de Vladimir Horowitz, a la cèlebre escola Mozarteum de Viena, empeny el narrador a una decisió radical: abandonar els estudis de virtuosisme, abandonar la música, regalar l’impecable Steinway a una filla de mestre qualsevol. I empeny el seu company Wertheimer a malaguanyar els seus dots per a la interpretació a canvi d’una obsessió estèril per l’art prodigiós de Gould, l’home que odiava les sales plenes de públic. El malaguanyat presenta una introspecció vertiginosa cap a l’essència del geni, a la resplendor i la destrucció que deixa al seu pas, que és alhora, des de l’amargor i la profunda lucidesa de Bernhard, un testimoni d’excepció del nostre temps.

El mal de la guerra

Un cant antibel·licista ambientat durant els anys que van des de la guerra per la conquesta de Mallorca per part de Jaume I fins a la caiguda del càtars a la Provença. Barcelona, inici del segle XIII. Per guanyar-se els favors del rei i evitar ser empresonat per uns crims que no ha comès —en realitat tot és un complot d’un noble per apartar-lo de l’Ada, la noia que estima—, l’hostaler Marc Roses s’allista a l’exèrcit de Jaume I que es disposa a conquerir Mallorca. La dramàtica experiència viscuda a primera línia de foc li provocarà uns misteriosos atacs de follia per als quals, ni a l’illa ni més tard havent tornat a casa, ningú no troba remei. És per això que el duran a un poble de la rodalia de Barcelona, on una comunitat cristiana d’homes bons —els «bons homes», en diuen— l’acolliran i li guariran les ferides de guerra que desgraciadament continuen obertes al cos, al cor i al cap.

El llop estepari

L’obra ens explica la història de Harry Haller, un home desenganyat que no arriba a integrar-se en una societat que no se li assembla gens. L’home es defineix així com un llop de l’estepa, animal solitari, extraviat en un món que li sembla incomprensible. La seva trobada amb diversos personatges li permetrà afrontar la seva desil·lusió, especialment gràcies a un «viatge» iniciàtic que li permetrà descobrir diferents aspectes de la seva personalitat. Hermann Hesse fa, a El llop estepari, una recreació turmentada, poètica, gairebé fàustica, d’una mena de misantrop que topa frontalment amb la societat burgesa. Es tracta d’un individu dolorosament escindit entre l’home lúcid, inclinat al bé, i l’ésser instintiu, salvatge i ferotge, talment un llop. Aquest llibre —va escriure Hesse— parla de greuges i de mancances; però, amb tot, no és pas el llibre d’un home desesperat, sinó el d’un home ple de fe.

El llibreter de Kabul

Quan al novembre del 2001 Åsne Seierstad arriba a Kabul, la primera persona amb qui es troba és el llibreter Sultan Khan. Ell és un venedor hàbil i bon conversador: “Primer els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans mels van tornar a cremar”. Un dia, el llibreter la convida a sopar a casa seva, i li presenta la seva família. Els homes riuen, expliquen anècdotes i fan broma, però les dones parlen poc. Durant la seva convivència amb aquesta família, Åsne Seierstad és testimoni directe d’amors prohibits, de matrimonis de conveniència, de crims i de revoltes callades de les dones que encara se senten condemnades a “menjar pols”. Åsne Seierstad, amb tan sols trenta-dos anys, és una de les corresponsals de guerra més jove i ben considerada d’Europa: pels seus reportatges de Kosovo, Txetxènia i l’Afganistan, ha rebut molts reconeixements nacionals i internacionals, entre els quals el premi al millor periodista de la televisió noruega el 1999, al millor escriptor del 2000 concedit per la revista Elle i el prestigiós Free Speech Award al millor reporter de guerra.

El llibre dels miralls

Princeton, 1987. El reconegut professor de psicologia Joseph Wieder és assassinat brutalment. Nova York, vint-i-cinc anys més tard. L’agent literari Peter Katz rep un manuscrit. O es tracta d’una confessió?