22273–22288 di 65579 risultati

El món groc

Si creus en els somnis, es faran realitat. El món groc és un món fantàstic que vull compartir amb tu, és el món dels descobriments que vaig fer durant els deu anys que vaig estar malalt de càncer. És curiós, però la força, la vitalitat i les troballes que fas quan estàs malalt serveixen també quan estàs bé, en el dia a dia. Aquest llibre et farà conèixer i entrar en aquest món especial i diferent, però sobretot et farà descobrir els”grocs”: el nou esglaó de l’amistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que s’encreua a la teva vida i que amb una sola conversa pot arribar a fer-la canviar. No t’avanço res més, hauràs de llegir el llibre per poder començar a trobar els teus”grocs”. Potser un d’ells sigui jo… El món groc parla de com és de senzill creure en els somnis perquè aquests es creïn. I és que entre creure i crear només hi ha poques lletres de distància. A què esperes per saber qui són els teus “grocs”, la nova manera de veure l’amistat! Albert Espinosa. “L’Albert parla d’un món a l’abast de tothom, i que té el color del Sol: el món groc. Un lloc càlid on els petons poden durar deu minuts, on els desconeguts poden ser els teus millors aliats, on la por perd el seu significat, on la mort no és allò que els passa als altres i la vida és el més valuós. Aquest llibre parla de tot això, de tot el que sentim i no diem, de la por que ens treguin el que tenim, de reconèixer-nos de manera completa i apreciar qui som cada segon del dia. Llarga vida a l’Albert!”. Eloy Azorín, actor.

I el món gira

Ricard Moja, president de la fundació d’una prestigiosa institució cultural, desvia una quantitat important de diners per al seu ús personal. Recomanat per ell, l’artista Res Benito està preparant un gran mural sobre l’orgasme, que segons ell és l’origen del cant, per al teatre del Liceu. Tres perruqueres li proporcionen els pèls que necessitarà per a la seva obra. Mentrestant, Rubén Montesinos, que treballa per a les persones sense sostre, rep l’encàrrec de buscar la Lídia Moja, germana d’en Ricard desapareguda a l’Índia fa més de trenta anys.

El món de Sofia

Alberto Knox és un misteriós i extraordinari professor de filosofia que explica a Sofia Amundsen, una nena de quinze anys, la vida i l’obra dels grans pensadors de la història. Des dels presocràtics fins a Sartre, passant per Plató, Aristòtil, Jesús, sant Agustí, Galileu, Descartes, Hume, la Il·lustració, Kant, el Romanticisme, Hegel, Marx, Darwin o Freud, tots participaran del viatge que emprendrà Sofia pel món de les idees. Però El món de Sofia no és només aquest viatge fascinant, és també una novel·la excepcional i originalíssima, amb un desenllaç imprevisible, que s’ha convertit en un clàssic per a tots els públics.

El món de 1914

L’esforç de Stefan Zweig per assolir una comunitat d’esperit per sobre de les fronteres, un innegable talent com a memorialista d’uns temps difícils per a Europa i la seva activa militància antibel·licista han convertit la seva obra en un dels referents indiscutits del pacifisme. Però en els primers mesos de la Primera Guerra Mundial, Zweig no va mantenir exactament les actituds que ell mateix s’atribueix a les seves memòries, brillants i inqüestionables. Els articles reunits en El món de 1914 recuperen els escrits de guerra de Stefan Zweig publicats a la premsa per comentar, en temps real, els primers dies de la Guerra Gran. En aquests articles, s’hi mostra bel·ligerant i militant, gens pacifista. Indubtablement brillants, són peces d’orfebreria assagística i narrativa que posen al servei de la causa germànica el seu estil inconfusible, tot i el seu contingut. Aquests articles permeten una completa revisió de la figura de Zweig, no per negar grandesa a la seva obra, sinó precisament per posar de manifest la complexitat de la seva identitat europea.

El moment de dir prou

El moment de dir prou pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans però que pocs gosen expressar obertament. És un crit que denuncia la flagrant anormalitat en què viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l’acomplexament històric però, significativament, capaç de manifestar-se multitudinàriament en ocasions. Parteix d’una «auditoria» que analitza l’inacceptable tracte que rep Catalunya a mans de l’Estat espanyol tal com ha il·lustrat l’episodi del nou Estatut. També assenyala la tolerància inaudita de què gaudeix el franquisme residual a l’Estat (tal com s’ha vist en l’elaboració de la Llei de la Memòria Històrica) i el que això suposa políticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal Española com a adreçador moral de facto de la vida pública. L’autor acaba reflexionant sobre la treballada exclusió de Macià com a referent històric i el cas Maragall com a paràbola del mateix país. El llibre ho complementa amb un compendi d’idees pràctiques per al futur del catalanisme.

El moliner udolaire

Després d’un viatge sense rumb pels boscos del nord de Laponia, Gunnar Huttunen, un home lliure i solitari, arriba a un petit poble al cor de Finlàndia on compra un vell molí abandonat. Gunnar és un home exemplar, irreprotxable i molt treballador, i malgrat que els habitants del poble són una mica tancats, aviat es guanya el seu respecte. Amb el temps, però, a aquell individu tan estrany, capaç de deixar bocabadats els joves del poble amb les seves imitacions i els seus números de circ, se li descobreix un defecte més aviat molest: en moments de tristesa, sobretot a les nits, Gunnar udola. Són aquestes molestes nits d’insomni les que fan que les autoritats el prenguin per boig i vulguin ingressar-lo en un psiquiàtric. Però el moliner udolaire comptarà amb l’ajuda d’alguns veïns per intentar fugir al bosc. Si és la normalitat, la mediocritat, la renúncia als somnis, l’acceptació d’imposicions i compromisos tot allò de què els protagonistes d’Arto Paasilinna fugen, Gunnar Huttunen és l’encarnació extrema d’aquesta fuga, la lluita d’un home per la seva llibertat.

El mite de Sísif

Aquest recull d’assaigs que porta per títol El mite de Sísif va aparèixer pocs mesos després de L’estrany, i l’experiència que s’hi descriu no és essencialment distinta. S’hi analitza l’absurd —«un mal de l’esperit»— i hi és considerat com un punt de partida i no pas com una conclusió. Per a Camus, Sísif és l’heroi absurd, tant per les seves passions com pel seu turment, i el símbol del treball inútil i sense esperança: els déus l’havien condemnat a fer rodolar incessantment una roca fins al cim d’una muntanya des de la qual la pedra tornava a caure pel seu propi pes. Aquests assaigs —igual que les altres obres de Camus— ens mostren la noblesa i l’indefallent amor a la veritat que el duen a mantenir, fins contra ell mateix, el que creu veritable, i a preferir el que és vertader al que és desitjable. Hi confessa sentir una «insaciable apetència d’absolut i d’unitat» i no nega que el món pugui tenir «un sentit que el transcendeixi», si bé declara que no el coneix i que, «de moment, li és impossible de conèixer-lo». Camus està en la línia dels moralistes clàssics francesos i moltes de les seves pàgines remeten a Pascal.

El misteriós afer de Styles

Un testament misteriosament destruït, una tassa de cafè esmicolada, una taca de cera d’espelma a terra, un sobre vell, un parterre de begònies acabades de plantar… Aquests eren els detalls, aparentment desvinculats, que envoltaven 1’assassinat de la rica Mrs. Inglethorp, la mestressa de Styles Court. Per a la majoria eren detalls insignificants, però eren prou intrigants per alimentar la curiositat del detectiu Hercule Poirot. Amb El misteriós afer de Styles, Agatha Christie, l’escriptora de novel·les de suspens més universal, iniciava la sèrie d’obres protagonitzades pel menut detectiu belga Hercule Poirot, la minuciositat del qual havia d’esdevenir llegendària.

El misteri del tresor desaparegut

Un galió, un tresor, una illa! Quina increïble aventura pels mars del tròpic! Tot va començar amb una carta perfumada d’espígol que la tia Làmpia va enviar als seus tres nebots. Quan vam partir, ningú no es podia ni imaginar com acabaria aquell viatge…

El misteri del Tren Blau

El mes de gener, molts membres de l’alta societat, entre els més elegants d’Europa, viatjaven en el Tren Blau, en direcció al sud, cap a la temporada de la Rivière. Una de les més fascinadores passatgeres era Ruth, filla del milionari americà Rufus Van Aldin, i muller de l’aristòcrata anglès Derek Kettering. Ella portava el famós “Cor de foc”, un robí llegendari d’incalculable valor que el seu pare li acabava de regalar. Ni ella ni el seu robí no arribaren mai a Niça i el seu company de viatge Mr. Hercule Poirot necessità tots els seus poders per poder posar en clar un complicat i intricat crim.

El millor dels mons

Publicat l’any 2001, aquest llibre de relats de Quim Monzó conté tretze contes i una nouvelle tenyits d’una incitant comicitat negra. Són històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els inferns privats, i poblades per personatges obsessius amb la rialla a contrapeu. Monzó suma -a la mestria demostrada en els llibres anteriors- noves estratègies narratives, i fa servir amb originalitat tota una gamma de tons que confereixen a El millor dels mons una força singular i ens el mostren com un innegable nou pas endavant.

El meu germà Pol

«Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama se’n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down, però que a ella li ha tocat l’excepció, i aleshores sospira. I no és que no sigui dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuts i defectes.» El meu germà Pol, XIX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, ens transporta a un món de sensacions contradictòries on es barregen amb força l’amor, el desamor, l’amistat, la confiança, la traïció, la por, l’autoestima i les ganes de viure en llibertat per damunt de les convencions socials. Qui sap si el nostre protagonista, en Pol, fill d’un militar i amb una germana adolescent que li fa de mare tot i tenir la mare a casa, se’n sortirà amb èxit.

El meu amor Sputnik

Sumire és una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions literàries, i Miu és una dona de negocis, bastant més gran, casada, molt rica i molt bonica. Sumire estima Miu com mai ha estimat cap noi mai. I Miu li podria correspondre però un obstacle invisible, un secret esgarrifós, fa que s’allunyi del sexe i potser del món.

El Mètode Picó per parlar en públic

Tots els secrets i les tècniques que Alfred Picó explica en aquest llibre són de collita pròpia. Són fruit de la seva experiència com a periodista, presentador d’actes públics i professor. I pot afirmar amb orgull que el Mètode Picó funciona. No ho diu ell, ho diuen els seus alumnes. Què podem aconseguir amb el Mètode Picó?: descobrir els nostres punts forts, estructurar correctament un discurs o una xerrada, fer bons discursos de 30 segons o de 30 minuts, ser convincents davant d’una o cent persones, obtenir la participació i el reconeixement del públic. Com diu Alfred Picó, «parlar en públic és com fer esport: com més practiquem millor ens sortirà. Si a la feina, a classe, al club o a casa algú pregunta “qui vol parlar?…”, estic convençut que després de llegir el llibre, alçareu la mà i direu “ja parlo jo”». Parlar en públic pot ser una experiència satisfactòria. Vivim temps d’incertesa social i econòmica. Ara més que mai ens hem de saber vendre. Un bon discurs pot canviar la nostra vida.

El mètode Grönholm

Una important multinacional cerca executiu d’alt nivell, i quatre candidats han superat la preselecció i són a la fase final. Fins on estan disposats a arribar per aconseguir la feina? Quins són els seus límits morals? La delirant selecció els enfrontarà en un combat de sentiments, ambicions i enveges, en el límit de la realitat i la ficció, la veritat i la mentida. Galceran ens proposa una divertida radiografia de les tensions i els conflictes del món laboral i de la competitivitat de la societat contemporània en una obra de teatre que ha estat un èxit clamorós.

El metge

Rob J. Cole, un jove londinenc del segle XI que pertany a una família de fusters, queda orfe als nou anys i amb la responsabilitat de tenir cura dels seus quatre germans petits, als quals va trobant famílies adoptives. Un cop sol, coincideix amb Henry Croft, un barber cirurgià que recorre Anglaterra muntant espectacles i dedicant-se a fer de curandero per vendre un ungüent miraculós, i se’n converteix en aprenent. Amb Henry Croft comparteix viatge, cartell i beneficis fins que el mestre mor. I és llavors quan coneix Benjamin Merlin, un metge jueu que l’encoratja a superar-se i fer realitat el seu somni, i que li parlarà del metge més eminent de la remota Pèrsia: Ibn Sina o Avicenna. Rob, endut per la seva passió per guarir i alleujar el dolor, arriba a Orient on es farà passar per jueu i adoptarà el nom de Jesse ben Benjamin, per tal de no destacar com a europeu i poder fer realitat el seu somni: estudiar medicina a la madrassa d’Ispahan.