22257–22272 di 65579 risultati

El palau de la mitjanit

Calcuta, 1932: El cor de les tenebres. Un tren en flames travessa la ciutat. Un espectre de foc sembra el terror en les ombres de la nit. Però això només és el principi. El dia abans de complir els setze anys, Ben, Sheere i els seus amics hauran d’enfrontar-se al més terrible i mortífer enigma de la història de la ciutat dels palaus.

El nom del vent

«Em dic Kvothe. Potser has sentit parlar de mi». En una fonda en terra de ningú, un home es disposa a fer el relat de la seva vida per primera vegada. La veritable història que només ell coneix, una història que els rumors, les conjectures i els contes de taverna han anat deformant al llarg del temps fins a convertir-lo en un personatge llegendari al qual tothom creu ja mort: en Kvothe… músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí. Ara vol revelar tota la veritat sobre ell mateix. I haurà de començar pel principi: la infantesa en una companyia d’artistes itinerants, els anys malvivint com a lladregot als carrers d’una ciutat gran i l’arribada a una universitat on espera trobar les respostes que ha estat buscant. Atípica, profunda i sincera, El nom del vent és una novel·la d’aventures, d’històries dins d’altres històries, de misteri, d’amistat, d’amor, de màgia i de superació, escrita amb mà de poeta i que captiva —per la seva originalitat i la mestria amb què està narrada— a tots els que la llegeixen.

El nom de la rosa

L’any 1327, durant el papat de Joan XXII, el frare franciscà Guillem de Baskerville i el seu aprenent Adso de Melk es desplacen a una abadia del nord d’Itàlia per assistir a un concili entre els delegats del Papa i els representants de l’emperador per discutir sobre la suposada heretgia d’una nova branca de l’orde franciscà. En arribar-hi, l’abat els encarrega d’investigar la misteriosa mort d’un jove monjo. A mesura que la trama avança, el nombre de monjos que moren en estranyes circumstàncies segueix augmentant, i la investigació ha de continuar enmig del temor de la vinguda de l’anticrist, l’actuació de la inquisició i els debats sobre la pobresa apostòlica i la natura subversiva del riure.

El nom

Vincent, un agent immobiliari, és convidat a sopar a casa de la seva germana Elisabeth i del seu marit Pierre, professors l’un de secundària i l’altre d’universitat respectivament. Claude, un amic de la infància, trombonista en una orquestra simfònica, també és present. En aquest context, Vincent explica com ha anat l’examen prenatal que li han efectuat aquell mateix dia a la seva esposa Anna, amb qui esperen un fill, mentre l’esperen per sopar. A més a més, Vincent confia als seus familiars i amics quin és el nom que han escollit per al nen. Aquest nom deixa profundament contrariat a Pierre per raons ideològiques. La disputa que es genera entre els convidats per aquest motiu s’intensifica ben aviat, fet que dóna oportunitat al ressorgiment de vells rancors i secrets enterrats que, de mica en mica, aniran sent revelats.

El noi que va seguir Ripley

El noi que va seguir Ripley és la quarta novel·la de Highsmith sobre Tom Ripley, l’estafador, el falsificador, l’home refinat, l’espòs enamorat d’Heloise i… l’assassí. Tot comença quan un jove americà va a visitar-lo a la seva deliciosa finca de França. La història és ben travada i impecablement construïda, com sempre en l’autora, però és sobretot la manera freda i distant d’escriure que hi ha al darrera, i que amaga una intensitat, una violència i un horror, el que manté fascinat el lector.

El noi del pijama de ratlles

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de lelit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno savorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que salça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a laltra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca. L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora.

El ninot de neu

La primera nevada de l’any sol tenir un efecte màgic: la llum canvia, els sorolls s’atenuen i la brutícia desapareix sota la gran catifa blanca. Al jardí de la família Becker, ha aparegut un ninot de neu, amb els ulls negres clavats fixament a la finestra de la casa. Aquella nit, quan el petit Jonas es lleva, es troba que la mare no hi és: només en queda la bufanda rosa al coll del ninot de neu… Al llarg dels anys, a Noruega, altres dones han desaparegut el dia de la primera nevada. L’inspector Harry Hole relaciona el fet amb una carta anònima que havia rebut uns mesos abans. El policia s’enfrontarà, per primera vegada a la seva carrera, a un criminal en sèrie que el portarà fins al límit de la bogeria.

El nen

El nen no és ben bé una autobiografia, però conta fets reals de la vida de Roald Dahl que desvetllaran tanta sorpresa com les seves novel·les. Qualsevol lector que estimi els llibres d’aquest escriptor quedarà fascinat i admirat en descobrir algunes de les coses que li van passar de nen i de jove. «No me les he pogut treure mai del cap», escriu. «Algunes són divertides. D’altres, tristes. D’altres, desagradables. Suposo que és per això que sempre les he recordades tan nítidament. Totes són veritat».

El negre blanc

«The dream is over», cantava John Lennon el 1970, el somni dels «feliços» seixanta acabava el seu viatge hipster. El 1957, Norman Mailer, que va viure el naixement d’una nova visió de la vida per part dels joves nord-americans i que, de certa manera, la va compartir, aprofundeix ja en el món Hip, en la seva filosofia, la seva llengua i en els seus actes i actituds. Per a ell, el jove que participa d’aquesta incredulitat col·lectiva, d’una banda, en les paraules dels homes que detenen massa diners i poder i, per una altra, en les idees socialment monolítiques de la parella, la família, la vida amorosa, no té una altra sortida que marginar. En aquest «posar-se fora», el jove blanc es troba del braç del negre, vivint com ell de la seva música, la seva cultura i la seva ràbia, fins al punt que «l’hipster absorbeix les sinopsis existencials del negre i en la pràctica pot ser considerat com un negre blanc». Cap text actual, quan ja una certa perspectiva permetria una mirada tranquil cap a aquesta «nova filosofia», supera aquesta anàlisi rigorosa, i alhora apassionat, d’un fenomen que segueix sent per a molts incomprensible, però que ha canviat irreversiblement idees i costums en el món sencer.

El nebot del mag

Nàrnia…, una terra habitada per Bèsties Parlants…, on s’hi amaga una bruixa…, on un nou món és a punt de néixer. Dos amics, víctimes del poder d’uns anells màgics, han estat enviats a un altre món dominat per una malvada bruixa que intenta convertir-los en els seus esclaus. Però de cop apareix l’Àslan, i amb la seva cançó va filant el teixit d’una terra nova que rebrà el nom de Nàrnia. Nàrnia, …un món on tot és possible.

El nebot de Wittgenstein

Thomas Bernhard, durant una estada en un sanatori, va aprofundir la seva amistat amb Paul Wittgenstein, home original, pintoresc i patètic, un veritable personatge de novel·la. Quant al seu oncle Ludwig, el mític filòsof en que la seva vida o llegenda s’inspirava Correcció, només apareix aquí com a buit, com una absència molt marcada. S’ha dit que mentre Ludwig va portar la seva filosofia al paper i no la seva bogeria, Paul era un boig perquè va reprimir la seva filosofia i no la va publicar, exhibint només la seva bogeria. Un llibre amb fort accent «autobiogràfic» en què l’autor ens confia un cop més, i cada vegada millor, coses trivials i profundes, i divertides fins saltar-se les llàgrimes, sobre la vida, l’art, els premis literaris, els cafès vienesos , la vida al camp, les carreres d’automòbils, la malaltia i la mort, en un d’aquests soliloquis al·lucinats, repetitius i despietats dels que posseeix el secret. En aquesta furiosa revelació que s’infligeix ​​i ens infligeix​​, aquest terrible narrador, decididament incòmode, ens parla també per primera vegada de l’amistat. Ho fa admirablement i, per utilitzar una de les seves expressions, sense el menor mirament, i això fa molt de mal.

El navegant

El protagonista d’aquesta novel·la d’aventures és curiós i inexpert, però té un do insòlit, gairebé sobrenatural, que el fa ser diferent de totes les altres persones. I també té una passió sense límits per les llengües del món. Es diu Assiscle Xatot i viu a Perpinyà, a mitjan segle XIX. El seu do i la seva passió el portaran per camins que mai no hauria sospitat, fins al París encès de la guerra franco-prussiana i la revolució de la Comuna. Una mica més tard, el vent de l’aventura el durà fins a la llunyana Nova Caledònia, on, entre colons europeus i indígenes canacs, serà posat a prova diversos cops per aconseguir sobreviure. Lluny de les seves terres i de la seva estimada Josepa, es preguntarà: «De què serveix tenir un do, si només comporta maldecaps i complicacions de tota mena?».

El nas de Mussolini

Una jove revolucionària té la missió d’assassinar el dictador Primo de Rivera. Mentre espera l’ordre d’executar l’atemptat, s’amaga en un poble dels Pirineus amb el seu pare. Però van passant els anys i l’ordre no acaba d’arribar. Sola i aïllada, en la misèria, com més temps passa, amb més força s’aferra als ideals com a mecanisme de supervivència. Al poble hi coneix una noia independent d’esperit, que manté un tortuós lligam sentimental amb un cacic de la comarca. La relació de totes dues conflueix en un final sorprenent i esplèndid. Amb un ofici exquisit, a partir de l’angoixa d’una espera que sembla que no té fi, Lluís-Anton Baulenas aconsegueix de bastir una trama argumental suggeridora, plena d’intriga i de tensió narrativa, situada en una època en què, amb els sòviets al poder, per primer cop, la utopia es podia fer realitat.

El Nadal d’Hercule Poirot

Nadal ens suggereix temps de pau i bona voluntat. Així ho entenia el coronel Johnson, cap de policia del districte, i ho estava explicant al seu convidat, Hercule Poirot, significant-li, doncs, que tindrien uns dies sense feina. Però Mr. Poirot no n’estava tant segur. «Examinem els fets, li diu, vós dieu que Nadal és temps d’alegria i bon humor. Això significa bons tiberis i abundoses begudes. Significa menjar i beure en excés. La conseqüència és una indigestió. I amb la indigestió ve la irascibilitat. I llavors la discussió… i l’assassinat». Una bona tesi que aviat seria demostrada. Sona el telèfon i ja tenim Hercule Poirot passant el seu Nadal investigant l’assassinat de Simeon Lee.

El monstre d’Akiya

Si el vell pescador d’Akiya no els hagués parlat d’un monstre, aquelles vacances haurien estat molt diferents per a Kira, Olli, Derreck, Wolfi i tots els altres fills d’estrangers que passaven l’estiu al petit poble de pescadors de la costa japonesa. Però en sentir anomenar aquell ésser misteriós i perillós, tots quatre es van posar a buscar-lo i van descobrir que l’afer era molt més seriós que no es pensaven.

El món sobre rodes

«Us vull explicar una història. És la història d’un nen que va néixer el 18 de juliol de 1990, a Barcelona. La història d’un nen que va néixer abans del que estava previst de les ganes que tenia de veure món, i també la història del que va passar amb aquestes ganes de conèixer gent i coses noves. Evidentment, és una història d’aventures». El món sobre rodes és la història de l’Albert Casals, un noi que tot i haver patit una leucèmia, amb tan sols catorze anys va començar a viatjar, sol i en cadira de rodes, per mig món. El seu esperit inconformista i lluitador, la seva curiositat i l’afany per superar els contratemps i ser feliç l’han convertit en un aventurer excepcional i ha decidit explicar les seves experiències en aquest relat. Un testimoni vital impressionant, sincer i directe que desprèn autenticitat per tots el cantons.